Departament de Salut presenta un pla d'acció immediat per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic i mantenir la qualitat assistencial

L’objectiu principal és preservar un sistema sanitari gratuït, d’accés universal i equitatiu.

 

Boi Ruiz apel·la a la responsabilitat i l’esforç col·lectiu, i es compromet a liderar les decisions necessàries per fer front a “una situació sense precedents”.

 

El conseller també ha anunciat reformes estructurals i de fons, que s’hauran d’implantar al llarg de tota la legislatura, per al disseny de les quals compta amb la participació dels professionals.

 

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha reunit aquest matí un centenar de presidents i directors de centres sanitaris per presentar-los el Pla de mesures urgents per a la sostenibilitat del sistema sanitari 2011. Es tracta d’un pla de xoc que respon a una situació econòmica sense precedents al nostre país i que té l’objectiu de garantir la sostenibilitat econòmica immediata del sistema sanitari públic i la qualitat dels serveis assistencials amb la finalitat principal de preservar un sistema sanitari gratuït, d’accés universal i equitatiu.

En la mateixa reunió, el conseller ha subratllat “la necessitat d’introduir canvis estructurals si volem mantenir el model sanitari català, que és eficient, de qualitat i equitatiu. De fet, l’objectiu de les reformes que caldrà implantar al llarg de la legislatura és reforçar el sistema de salut, per fer-lo independent de les oscil·lacions macroeconòmiques. I això ho haurem de fer de la mà dels centres sanitaris i dels seus professionals”.

En aquest sentit, el conseller de Salut ha anunciat que properament convocarà una cimera de professionals, amb representants de sindicats, col·legis professionals i societats científiques, per començar a discutir aquests temes.

 

Mesures de dues velocitats i amb impacte equilibrat

 

El Pla del Departament de Salut garanteix totes les prestacions que s’ofereixen actualment i les mesures tindran un impacte mínim en l’atenció que reben els pacients. Les mesures són de dos tipus i es defineixen i s’han d’aplicar a dues velocitats:

• Mesures conjunturals d’ajustament i austeritat, d’impacte immediat, adreçades a adequar la despesa sanitària als recursos disponibles el 2011, d’acord amb el que estableix el Pla de reequilibri econòmic i financer del Govern, que estableix una reducció del 10% en les despeses de la Generalitat.

• Mesures estructurals, de transformació profunda d’alguns aspectes del Sistema Nacional de Salut, que s’aplicaran en el període 2011-2014, i que haurien estat igual de necessàries sense la crisi perquè tenen l’objectiu de garantir a llarg termini la sostenibilitat del nostre model sanitari, basat en l’equitat, la qualitat i la solidaritat. “En aquest context, el repte és aconseguir que el pla de xoc no freni el pla de progrés i sostenibilitat del sistema sanitari.”

Per als dos tipus de mesures, són imprescindibles la participació i l’esforç equilibrat de tots els agents del sistema sanitari: l’Administració, els centres sanitaris, els professionals, el sector farmacèutic, la indústria i la ciutadania en general.

Per aquest motiu, el conseller Boi Ruiz apel·la a la responsabilitat i l’esforç col·lectiu, i es compromet a vetllar perquè l’impacte de les mesures d’austeritat es distribueixi equitativament i no es concentri en alguns d’aquests àmbits, com va ser el cas de les mesures aprovades el juny passat, que només van afectar els salaris dels professionals i la indústria farmacèutica.

 

La situació de partida

Entre el 2003 i el 2010 els pressupostos de salut a Catalunya han crescut un 76,5% i l’any 2009 ja es va sanejar un dèficit per un import de 2.610 milions d’euros. Malgrat això, el 2010 s’ha tancat amb un dèficit de 850 milions d’euros. Calia, doncs, una reforma estructural del sistema per garantir-ne la sostenibilitat futura, tal com ja havien anunciat diversos grups d’experts.

D’altra banda, els ingressos de la Generalitat l’any 2010 se situen pràcticament al nivell del 2006, la qual cosa col·loca el país en una situació pressupostària sense precedents, i al sistema sanitari en el centre del debat.

En aquest entorn, el Departament de Salut ha dissenyat el Pla de mesures urgents amb l’objectiu d’evitar una pèrdua de qualitat dels serveis sanitaris públics.

 

Un pla estructurat en cinc àrees

El Pla de mesures urgents s’orienta a adaptar la despesa sanitària al volum de recursos disponibles, tot reordenant i racionalitzant els serveis sanitaris sense suprimir prestacions, i s’estructura en cinc àmbits d’actuació:

1. la simplificació administrativa;
2. els serveis sanitaris i assistencials;
3. la farmàcia:
4. les inversions, i
5. la incidència en les decisions de l’Estat.

 

Les mesures d’austeritat i ajustament no es poden aplicar de forma uniforme a tot el sector sanitari. Per això, el Pla inclou mesures de caràcter general i mesures que cada centre haurà d’aplicar en funció de les seves característiques.

1. Simplificació de l’estructura administrativa. Aquest àmbit incorpora la major part de les mesures, i l’impacte sobre la despesa suposarà un estalvi proper al 25%.

• Aplicar el pla d’austeritat en les despeses d’administració, amb la reducció d’alts càrrecs i comandaments, l’aprimament de les estructures directives, la reducció de la quantitat d’òrgans col·legiats i d’entitats adscrites.

• Reduir en un 50% les despeses de representació, comunicació, estudis, publicitat i protocol, entre d’altres.

• Potenciar l’administració electrònica per facilitar la feina dels professionals sanitaris, les empreses proveïdores i la ciutadania.

 

2. Mesures en la prestació de serveis sanitaris i assistencials. D’entre les actuacions previstes destaquen:

• Rebaixar un 2% el preu que es paga per les actuacions sanitàries. Aquesta mesura intenta guanyar eficiència en l’oferta de serveis de salut i així reduir costos, però, també, s’orienta a assolir més qualitat gràcies a la concentració d’alguns serveis d’alta tecnologia, que tindran llavors més massa crítica.

• Aplicar un model de gestió clínica de les llistes d’espera, basat en la urgència. L’objectiu és mantenir –i fins i tot millorar– les llistes d’espera dels casos urgents, i garantir la gestió adequada de les llistes en els casos no urgents quan no sigui possible complir els terminis previstos.

• Ajustar l’activitat dels centres sanitaris buscant més resolució mitjançant:

•  
  • La priorització clínica i la millor organització dels processos, que han de ser els objectius de gestors i professionals sanitaris. La qualitat i el coneixement dels professionals en són el factor d’èxit.
  • La millora en l’ús responsable dels serveis per part de la ciutadania.

 

3. Mesures de farmàcia

• Avançar en la política de gestió clínica de la qualitat i de l’efectivitat, promovent mesures de suport a la prescripció de medicaments, que incentivin l’eficiència dels professionals, tot aplicant criteris de cost-efectivitat i coresponsabilitzant tots els agents de la prescripció.

• Potenciar genèrics i alternatives a preu menor.

 

Les mesures dels punts 2 i 3 tindran un impacte previst sobre la reducció de la despesa d’entre el 8% i l’11%.

 

 

4. Mesures d’inversions, que permetran una reducció d’aquestes despeses d’un 20%.

• Prioritzar les inversions de reposició, que són les que garanteixen el manteniment de les infraestructures ja existents.
• Adequar l’execució de nous projectes i dels que estan en curs per adaptar-los a les disponibilitats pressupostàries.

 

Aquesta reducció suposa l’ajornament de les inversions no iniciades, de la redacció de projectes, i de la contractació d’obres i equipaments. Tot i això, el 40% de les actuacions del Pla d’inversions no es veuran afectades.

 

5. Negociacions amb el Govern de l’Estat. El Govern de la Generalitat requerirà del Govern de l’Estat que, en l’àmbit de les seves competències, faciliti a totes les comunitats autònomes l’ajustament de les despeses sanitàries, mitjançant el finançament complet de l’activitat feta per a malats desplaçats entre comunitats autònomes i de les prestacions que ha introduït al catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut sense el finançament corresponent, i així acomplint el principi de lleialtat institucional.

 

L’objectiu d’aquest pla de xoc, que tindrà una durada limitada en el temps, és garantir el model de la sanitat pública del nostre país i contribuir, d’aquesta manera, a garantir la sostenibilitat de les polítiques socials, de les quals la salut és un element fonamental.

 

FONT: Departament/s 

Salut

El Departament de Salut s'afegeix a una iniciativa per reconvertir les màquines de tabac en màquines de productes més saludables

En el context actual, la prevenció i el control del tabaquisme exigeixen forçosament una modificació de l’entorn per tal que s’afavoreixin i es seleccionin les conductes més saludables. Això obliga a crear mecanismes que incentivin o facilitin escollir opcions de vida més saludables.

 

El Departament de Salut dóna suport a la iniciativaCuida’t, són2dies, ja que s’emmarca dins de les accions que promouen l’abandonament del tabac i de les estratègies de reducció de risc entre la població fumadora. A més, permet reforçar les estratègies de prevenció de l’inici de fumar entre els joves i adolescents.

 

L’objectiu de la iniciativa és que la persona fumadora substitueixi les cigarretes per productes sense sucre, com ara llaminadures, xiclets o caramels. S’ha dissenyat un tipus de màquina expenedora que és molt similar a les màquines de tabac. Es pretén que els locals d’hostaleria les posin juntes i, eventualment, amb el temps la màquina saludable substitueixi la del tabac.

 

La màquina expenedora de tabac representa un punt de venda molt accessible i poc controlat, especialment per als menors d’edat i en entorns on el preu relatiu del tabac és baix, com és el cas d’Espanya. La Llei 28/2005 no va comportar una reducció del nombre de màquines i aquestes segueixen representant una part molt important de les vendes de paquets de cigarretes al nostre país.

 

A Espanya hi ha registrades unes 120.000 màquines de tabac, tot i que es calcula que hi ha un percentatge molt important de màquines que no estan declarades.

 

Disminució de les vendes de tabac a Catalunya

A Catalunya s’ha produït una disminució important de les vendes de cigarretes. Les vendes per càpita han baixat des de 2.541 cigarretes/persona/any (l’any 2005) fins a les 2.030 cigarretes/persona/any (l’any 2009), la qual cosa representa aproximadament un 20% menys. Aquesta tendència a la baixa es manté l’any 2010, segons indiquen les dades preliminars.

 

Paral·lelament a aquesta davallada, es va produir un increment important de les vendes de tabac de picadura. Aquest fenomen s’ha frenat l’any 2010, i les vendes d’aquest tipus de tabac han baixat en el primer semestre (−10,3% a Espanya i −13,6% a Catalunya).

 

 

Activitat inspectora

A Catalunya, des de la promulgació de la Llei 28/2005 al gener de 2006 fins al juny 2010 s’han realitzat 62.133 inspeccions, de les quals 6.974 han resultat incorrectes. El percentatge d’incorreccions ha anat disminuint amb el temps i se situa actualment al voltant del 12% (era del 16,5% l’any 2006). S’han incoat 585 expedients, dels quals 6.974 han resultat incorrectes. El percentatge d’incorreccions ha anat disminuint amb el temps i se situa actualment al voltant del 12% (era del 16,5% l’any 2006). S’han incoat 585 expedients, dels quals, fins ara, 395 s’han resolt amb sanció (habitualment l’import mitjà és de 1.000 €).

 

A Catalunya és on, arreu de l’Estat, s’ha realitzat un esforç d’inspecció i vigilància més important i, de manera general, és la comunitat autònoma amb nivells més elevats de compliment i seguiment de la Llei 28/2005.

 

FONT: Departament/s 

Salut

 

8 d'octubre, Dia Mundial de les Cures Pal·liatives

 

L’augment de l’activitat assistencial a Catalunya fa que el 87% de persones amb malaltia oncològica que van sol·licitar atenció, al final de la vida, la rebessin

La importància de la celebració del Dia Mundial de les Cures Pal·liatives radica en què es considera un bon instrument que permet difondre informació, sensibilitzar i -en definitiva- apropar les cures pal·liatives a la societat, creant consciència sobre la necessitat de rebre una atenció professional i de qualitat, al final de la vida de qualsevol persona, que es resumeix en un lema: “Curar a vegades, alleugerir sovint i cuidar sempre”.

Les cures pal·liatives constitueixen una línia estratègica del Pla director sociosanitari, que és un instrument del Departament de Salut que inclou la planificació de l’atenció al final de la vida. Es tracta d’un model consolidat que ha demostrat, al llarg dels quasi 20 anys de desenvolupament: efectivitat, eficiència i satisfacció, per part dels usuaris i els seus familiars, així com pels professionals del sistema sanitari. Alhora, suposa una millora significativa en l’atenció als malalts en situació de malaltia terminal avançada.

Actualment, Catalunya disposa de: 383 llits sociosanitaris específics de cures pal·liatives (UCP), 82 equips pal·liatius de suport domiciliari (PADES), 23 equips pal·liatius de suport hospitalari (UFISS),15 equips pal·liatius d’avaluació integral, a més d’altres recursos sociosanitaris no específics de cures pal·liatives, polivalents i mixtos, que també ofereixen atenció específica pal·liativa, tot i que no ho fan de forma exclusiva.

Des de l’any 2005, hi ha hagut un increment del 28% de l’activitat assistencial dels recursos específics de cures pal·liatives (UCP, PADES i UFISS) i s’observa una tendència creixent de l’activitat en les unitats d’internament (6.301 episodis, al 2009) i una estabilització en l’activitat domiciliària (13.000 episodis, al 2009).

Una de les característiques de l’atenció al final de la vida és la seva transversalitat. Les persones en l’etapa de final de vida també són ateses pels professionals en altres recursos sanitaris, en els quals s’ofereix assistència pal·liativa; però no de forma exclusiva en aquest tipus d’atenció, sinó que les característiques i necessitats sanitàries que presenta la persona malalta són les que defineixen quin és el recurs més adequat en el que ha de rebre l’atenció.

Amb el model organitzatiu d’atenció al final de la vida, a Catalunya, s’ha arribat a donar una alta cobertura a persones amb malaltia oncològica avançada i terminal, i s’ha evidenciat una tendència creixent en la cobertura de l’atenció a les persones amb malaltia no oncològica. Un dels objectius prioritaris del Pla director sociosanitari és augmentar aquesta xifra. S’estima que, a l’any 2009, els recursos específics de cures pal·liatives van donar cobertura a un 87% de persones amb malaltia oncològica i a un 61,4% de persones amb algunes malalties no oncològiques, de la població calculada amb necessitats pal·liatives candidates a rebre atenció per part d’aquests equips.

Des del mes de maig de 2009, es compta amb equips específics per a l’atenció al final de la vida de la població infantil i juvenil, als hospitals Maternoinfantil Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu.

El Departament de Salut treballa per ampliar la cobertura de les cures pal·liatives, especialment a la població amb malalties d’origen no oncològic, millorar l’abordatge d’aspectes ètics en l’àmbit sociosanitari, implantar polítiques integrals d’atenció en el territori i circuits d’accés en funció de la complexitat, potenciar la investigació en cures pal·liatives, oferir formació sobre l’atenció al final de la vida als professionals dels diferents nivells assistencials, oferir cursos de suport als cuidadors i millorar l’atenció al dol, entre d’altres.

Paral·lelament a la planificació sanitària que es realitza des del Departament de Salut, hi ha diferents iniciatives que permeten l’evolució de l’àmbit de l’atenció, al final de la vida. Entre altres accions que permeten millorar la sensibilització dels professionals i de la població en general, sobre el dret de totes les persones a rebre una atenció de qualitat en l’etapa del final de la vida, es troba Ícaro, que és un documental dirigit per Pep Martín, amb guió d’Anna Batlle i Ester Flores a la producció, que explica les diferents fases del procés final de vida d’un malalt amb malaltia avançada (http://icarodocumental.blogspot.com/).

El desenvolupament dels recursos de cures pal·liatives, el més alt dins l’Estat espanyol, posa de manifest el ferm compromís del Departament de Salut per donar qualitat en l’atenció, en aquesta etapa de la vida. Considerant les diferents accions realitzades fins al moment, tant a nivell autonòmic com estatal, i les accions futures plantejades, cal establir que són fets que demostren l’interès en l’agenda política sanitària vers les cures pal·liatives.

 

 FONT:  Departament/s

Salut

 

Les noves tecnologies milloren l'accessibilitat i l'ús dels serveis sanitaris

La utilització dels serveis d'atenció telefònica s’ha incrementat un 40%

 

Les visites en l’àmbit de l’atenció primària de l’ICS mostren una reducció d'un 6,4% respecte a 2009

 

La implantació de projectes basats en les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) en el sistema sanitari està ocasionant canvis en l'accés i la utilització dels serveis de salut. Aquests canvis estan contribuint a la reducció de les visites presencials als centres i a l'increment de la realització de tràmits i consultes, bé per via telefònica, o bé a través d'Internet.

 

Més confort, menys desplaçaments i cues innecessàries, evitar la repetició de proves ja efectuades, una major accessibilitat a la informació, una millor coordinació i gestió dels procediments, fer als ciutadans corresponsables de la seva salut, a més de la possibilitat d’interactuar més obertament amb el sistema sanitari són alguns dels avantatges que se’n deriven d’aquesta aposta modernitzadora.

 

Reducció de visites a l’atenció primària

Dades de l'Institut Català de la Salut mostren una reducció de les visites en l’àmbit de l'atenció primària d'un 6,4%, si es comparen les xifres del primer semestre de 2009 amb les del mateix període de 2010. La utilització dels serveis d'atenció telefònica s’ha incrementat un 40%. L'estabilització de la població atesa -enfront els increments poblacionals registrats els darrers anys-, la potenciació d'activitats grupals i la millora de la gestió de la demanda de visites són altres factors que també han contribuït a disminuir la pressió assistencial als CAP.

 

Així mateix, el servei de concertació de vistes per Internet de tots els centres d'atenció primària de l'ICS ve registrant un nombre creixent d'usuaris. Des de la seva posada en marxa l'any 2002, més de 4,5 milions de visites han estat concertades a través d'aquest servei. Així mateix, l'experiència de consulta virtual de l’ICS que s'està impulsant des dels centres de Barcelona per resoldre dubtes de salut a través d'Internet, s'estima que beneficiarà, d'entrada, a prop de 15.000 usuaris.

 

La implantació dels nous sistemes de gestió de la informació suposen també un gran benefici. Per exemple, el projecte ARGOS implantat a l’ICS, ofereix entre moltes altres funcionalitats, l'enviament de missatges curts de text (SMS) a través del telèfon mòbil als usuaris per recordar-los que tenen visites concertades amb els serveis de consultes externes, factor que està reduint l'absentisme per part dels usuaris. Una altra iniciativa destacable són els 150 caixers telemàtics que faciliten l'accés a la consulta del metge sense passar pel taulell de recepció, evitant així cues innecessàries als ciutadans.

 

Atenció telefònica

La utilització dels serveis d'atenció telefònica s’ha incrementat un 40%. El servei Sanitat Respon, disponible les 24 hores del dia, ha incrementat en un 14% les consultes relacionades amb la petició de consells de salut.

 

Recepta Electrònica

La Recepta Electrònica (Rec@at), que ja està desplegada a la totalitat del territori català en l’àmbit de l'atenció primària, ara es projecta per ser inclosa a l'àmbit de l'atenció especialitzada. Fins al moment ha assolit ja la xifra de 44 milions de receptes dispensades, amb un ritme de 250.000 dispensacions diàries. Més d’1,8 milions de persones ja en són usuàries a Catalunya.

 

Història Clínica Compartida

La Història Clínica Compartida de Catalunya (HC3), on els professionals sanitaris poden consultar les dades i la informació sanitària dels seus pacients, ha assolit ja prop de 18 milions d’informes publicats. En aquests moments, un 81% dels hospitals de la xarxa sanitària pública i un 80% dels centres d’atenció primària estan connectats. Prop de 1.000 professionals es connecten cada dia per consultar-ne dades, un nombre quatre vegades superior als que ho feien l'any anterior en les mateixes dates. Així mateix, el nombre d'HC3 consultades diàriament ha passat a ser de 416 el juliol de 2009 a 2.004 el juny de 2010.

 

Repositori Central d’Imatge Mèdica

Respecte a l’HC3, des de novembre de 2009 està funcionant el Repositori Central d'Imatge Mèdica, que compta actualment amb imatges procedents d'unes 800.000 exploracions radiològiques i que s'incrementa amb un ritme de 5.000 noves exploracions diàries.

 

Recentment, s'ha iniciat una prova pilot entre els centres sanitaris de Calella i Blanes que seran els primers en poder visualitzar des de l’HC3 les imatges emmagatzemades al Repositori Central. En aquest sentit, cal afegir l’esforç que el Departament de Salut i el de Governació i Administracions Públiques estan duent a terme durant el 2010 per connectar els hospitals de la xarxa sanitària pública a les xarxes de banda ampla, fet que incrementarà notablement la capacitat d’aquests de consultar i transferir imatges, com també de fer ús de serveis de telemedicina i teleassistència, cada cop més presents en els centres sanitaris per fomentar els intercanvis d’informació entre centres i professionals o la monitorització de pacients crònics, entre d’altres aplicacions.

 

Carpeta Personal de Salut

Si l'HC3 està orientada als professionals, la Carpeta Personal de Salut que recentment s’ha desplegat a Calella i que progressivament ho farà a la resta del territori servirà perquè els ciutadans, de manera segura i confidencial, puguin consultar les seves dades sanitàries i els resultats de les seves proves mèdiques. A més la Carpeta Personal de Salut no es limitarà a ser un simple contenidor d’informació sinó que, també progressivament, anirà aplegant tots els serveis de tràmits i relació virtuals que els ciutadans puguin dur a terme amb el sistema sanitari.

 

Canal Salut

Així mateix, s’està treballant en el futur Canal Salut, un portal sanitari a Internet amb continguts i informació per als ciutadans i els professionals sanitaris.

 

FONT:  Departament/s

Salut

 

Es posa en marxa el Pla d'actuació per prevenir els efectes de la calor sobre la salut

El Pla va dirigit sobretot a aquells col·lectius de risc com les persones grans, els nadons i alguns malalts crònics

 

Un estudi del CREAL mostra que la mortalitat associada a la calor s’ha reduït en un 7,7% des de l’inici del POCS l’any 2004

 

Enguany, com a novetat, s’ha elaborat un vídeo amb els consells bàsics, el qual s’emetrà en les sales d’espera dels centres sanitaris i les oficines de farmàcia que disposin de pantalla

 

El Departament de Salut, conjuntament amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge a través del Servei Meteorològic de Catalunya, ha posat en marxa, des del dia 1 de juny i fins al 15 de setembre, el Pla d’actuació per prevenir els efectes d’una possible onada de calor sobre la salut dels ciutadans (POCS)

 

El Pla, que es va activar per primera vegada l’any 2004, inclou la predicció amb la màxima antelació de les situacions meteorològiques de risc i la minimització dels efectes negatius d’una possible onada de calor.

 

La calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat, especialment en la gent gran i en  les persones amb malalties cròniques, i també un increment en el nombre d’ingressos no programats als hospitals.

 

Es consideren grups especialment vulnerables als efectes de la calor la gent de més de 75 anys, els nadons, les persones amb discapacitats físiques o psíquiques que tenen limitada la mobilitat i l’autocura, els malats crònics, les persones que viuen soles, les que viuen en condicions socials precàries i les que prenen medicació que actua sobre el sistema nerviós central.

 

El POCS compta des del seu inici amb la col·laboració de l’Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) del Departament d’Acció Social i Ciutadania i de Protecció Civil del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i, des del 2008 amb la col·laboració del Departament de Treball, per tal d’incorporar els grups especialment vulnerables com els treballadors amb activitats laborals d’exposició a temperatures elevades (sector de la construcció, agricultura).

 

El Pla inclou la difusió dels riscos per a la salut, l’elaboració de plans d’actuació específics en cada centre sanitari per garantir un suport a les persones fràgils, així com la recollida de les dades de temperatura i defuncions en deu municipis de Catalunya: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Terrassa, Girona, Lleida i Tarragona.

 

 

El Pla s’estructura en tres fases d’actuació: la primera és la fase 0, que comença l’1 de juny i finalitza el 15 de juny, i que consisteix en les actuacions següents:

 

• Informar a la població sobre què és una onada de calor i les recomanacions que s’han de seguir.

• Elaborar plans concrets d’actuació en els ambulatoris, centres d’atenció primària, centres sanitaris d’internament, residències geriàtriques, etc.

• Elaborar un cens de les persones amb més risc.

• Recollir diàriament les dades de temperatura facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya i el nombre de defuncions en els deu municipis objecte de control.

 

 

La fase 1 s’activa entre el 15 de juny i el 31 d’agost i incideix més en la valoració de les dades de temperatura i la divulgació de les recomanacions preventives a les persones més vulnerables als efectes de la calor. En aquesta fase, Sanitat Respon facilita informació i consell a les persones que ho sol·liciten i coordina els serveis assistencials en cas de detectar algun cas de risc. Les oficines de farmàcia també faciliten recomanacions i consells contra la calor.

 

La fase 2 només s’activaria si es preveiés una pujada de les temperatures màximes per sobre del percentil 98 de les màximes diàries de l’estiu. En el cas de les quatre capitals catalanes serien: Barcelona 33.1º, Tarragona 32.1, Lleida 37.5ºC i Girona 36.1º C. En aquesta fase es posarien en marxa intervencions dels serveis sanitaris i socials, i dels recursos d’emergència, sempre i quan aquest increment de temperatures màximes es mantingui durant més de tres dies seguits.

 

Difusió de les recomanacions

En el Pla d’aquest any, s’han actualitzat les recomanacions a la població general, així com noves aportacions adreçades als professionals que atenen persones de risc. Per part del Servei Meteorològic de Catalunya, a la seva pàgina web es podrà consultar un mapa de Catalunya amb les isolínies de percentil 98 de llindar de calor.

 

Pel que fa al material divulgatiu editat pel Departament de Salut, s’han imprès 8.000 cartells amb recomanacions i consells per mitigar els efectes de l’onada de calor que es repartiran als centres d’atenció primària, als hospitals de la xarxa d’hospitals públics de Catalunya, als centres sociosanitaris, centres de salut mental, etc. Enguany com a novetat s’ha elaborat un vídeo amb els consells bàsics el qual s’emetrà en aquells centres sanitaris que disposin de pantalla a les sales d’espera, així com a les oficines de farmàcia.  El Departament de Treball ha distribuït a les empreses el tríptic “El treball en ambients calorosos” ; a més posa a disposició a la pàgina web el seu document “Ambient tèrmic per calor”. El Departament d’Acció Social i Ciutadania farà una difusió del díptic “Mesures d’actuació ambiental per prevenir la calor” a través de la seva pàgina web, en l’àmbit temàtic de “gent gran”, “persones amb dependència” i “persones amb discapacitats”

 

Estudi del CREAL

Un estudi preliminar del CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental) sobre els efectes de les temperatures extremes a Catalunya, que analitza el període 1983-2006, ha estimat que en un dia de calor extrema s’incrementa la mortalitat en el mateix dia en un 4% i en els dos següents en un 10% i 8%  respectivament.

 

Les principals causes de mort són els accidents cerebrals vasculars, les malalties respiratòries i les malalties cardiovasculars. No s’ha observat diferències segons sexe o àrea geogràfica, tot i que el risc és més alt en la gent gran i en els infants menors d’1 any.

 

La comparació de la mortalitat del període 2004-2006 amb el període 2001-2003 posa de manifest una reducció de la mateixa del 7,7%, compatible amb els efectes esperats del POCS, iniciat el 2004, en la protecció de les persones més vulnerables.

  

6 de juliol de 2010

  

Enllaç al vídeo que es projectarà en els centres sanitaris i en les oficines de farmàcia.
 

http://www.gencat.cat/catsalut/videos/pocs.html

El Parlament aprova per unanimitat la Llei d'Universalització, que garanteix l'accés a la sanitat gratuïta a tota la població catalana

Aquesta Llei beneficiarà unes 60.000 persones, que fins ara en quedaven excloses

S’amplia l’assistència sanitària gratuïta als professionals liberals, col·lectius amb risc d’exclusió social, membres de congregacions religioses i als que resideixen a Catalunya i treballen fora de la Unió Europea

Unes 60.000 persones que fins ara quedaven excloses, tindran cobertura pública sanitària. Així s’amplia l’assistència sanitària gratuïta als professionals liberals, col·lectius amb risc d’exclusió social, membres de congregacions religioses i a aquells que resideixen a Catalunya i treballen fora de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i de l’Espai Econòmic Europeu.

L’aprovació per unanimitat de la llei d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública, a càrrec del Servei Català de la Salut, suposa l’extensió real a tota la població catalana de la gratuïtat de l’assistència sanitària.

Fins ara, en quedaven exclosos els col·lectius de professionals liberals que no tenien l’obligació de cotitzar a la Seguretat Social, els membres de congregacions religioses, les persones en risc d’exclusió social, les persones aturades que havien esgotat la prestació amb ingressos i les persones que perceben rendes. Aquest és un conjunt que suposa el 0,7% del total de la població catalana i amb la Llei d’Universalització aprovada avui al Parlament de Catalunya per unanimitat, es posa fi a la discriminació i falta d’equitat d’aquesta part de la ciutadania en la prestació de serveis sanitaris.

La Llei d’Universalització, que entrarà en vigor el proper 1 d’octubre de 2010, és la primera Llei, dins l’àmbit estatal, que universalitza l’accés gratuït a la sanitat pública.

 

Els treballadors transfronterers

La Llei també clarifica el dret dels treballadors transfronterers, col·lectiu format per 2.500 persones aproximadament, que viuen en municipis catalans del Pirineu però que treballen a Andorra, Estat no membre de la Unió Europea. Fins ara, aquestes persones tenien dret a l’assistència sanitària en virtut del Conveni de Seguretat Social entre Espanya i Andorra, de 9 de novembre de 2001.

Amb el contracte de treball, aquests rebien assistència sanitària amb les condicions pròpies del sistema andorrà, la qual cosa comportava el pagament d’una part de l’assistència, situació en discrepància amb el dret a l’accés gratuït que tenien com a ciutadans catalans.

Amb l’aprovació d’aquesta Llei, el dret a l’assistència sanitària gratuïta dels treballadors transfronterers s’equipara a la de la resta de titulars catalans.

30 de juny de 2010

 

FONT: GENCAT.CAT

Es presenta el Registre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya a la Jornada d'Actualització de l'Epidemiologia de l'Esclerosi Múltiple

 

Avui s’ha realitzat la presentació del Registre oficial de nous casos d’esclerosi múltiple de Catalunya, una peça clau de l’Estudi epidemiològic de l’esclerosi múltiple a Catalunya (EpidEMcat).

 

El Registre, la titularitat del qual correspon al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, és una iniciativa pionera a l’Estat espanyol que permetrà quantificar la incidència d’aquesta malaltia, descriure la seva distribució geogràfica i estudiar la seva evolució en el temps. S’ha dissenyat seguint el model d’altres països amb una ampla experiència en l’estudi d’aquesta epidemiologia, com Dinamarca i altres països escandinaus, i compta amb la participació fonamental dels diferents hospitals especialitzats en el seu maneig a Catalunya.

 

Sota l’auspici del Departament de Salut i la Fundació Esclerosi Múltiple, l’EpidEMcat va néixer al 2007 de la mà del CEM-Cat, dirigit per Xavier Montalban, i el Servei de Medicina Preventiva de l’Hospital Vall d’Hebron, dirigit per Josep Vaqué. El seu objectiu principal és recollir les dades epidemiològiques d’aquesta malaltia a Catalunya de manera sistemàtica, exhaustiva i estandarditzada, davant la percepció creixent que s’està produint un augment del nombre de pacients. Gràcies als registres ja existents en els països més desenvolupats, hi ha evidències que aquest increment és una realitat.

 

Susana Otero coordina l’EpidEMcat, que és un projecte aglutinador dels centres catalans dedicats al diagnòstic i tractament de l’esclerosi múltiple. Aquests centres participen tant en el registre com en la caracterització de la malaltia en la població catalana mitjançant l’estudi de factors de risc genètics, ambientals i la seva interacció.

 

El programa ha consistit a presentar el context actual de l’esclerosi múltiple dins dels àmbits social, sanitari i dels afectats, incloent-hi una visió epidemiològica internacional i les característiques que conformen la base de l’EpidEMcat i del Registre. Per a aquest acte, s’ha comptat amb la presència de nombrosos professionals de Catalunya amb gran experiència en el maneig de pacients d’aquesta malaltia i de destacats experts internacionals en el camp de la seva epidemiologia, com Nils Koch-Henriksen (Dinamarca) i Maura Pugliatti (Itàlia), actualment establerta a Noruega.

 

La Jornada ha estat inaugurada per Carmen Caja, directora del Pla director sociosanitari de Catalunya, i ha estat closa per la directora general de Planificació i Avaluació i subdirectora del CatSalut, María Luisa de la Puente.

 

16 de juny de 2010

 

FONT:  Departament/s

Salut

 

Salut instaura un protocol per a detectar la sordesa en els nadons

Els recent nascuts es sotmetran a una prova que permetrà detectar el problema. El protocol aprovat pel Departament de Salut inclou tant l'aplicació d'una tècnica de detecció com el tractament i seguiment del pacient. Aquest projecte que la Conselleria de Salut s'ha posat en marxa el passat mes de gener i es preveu la seva implantació en tots els centres de la xarxa pública a principis del proper any.

PDF del protocol

FONT: DEPARTAMENT D´ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA

El Parlament aprova per unanimitat el Projecte de llei de salut pública de Catalunya

El Parlament aprova per unanimitat el Projecte de llei de salut pública de Catalunya
La Llei reconeix la importància de l’acció interdepartamental i intersectorial per promoure i protegir la salut i prevenir la malaltia
A més, permetrà treballar contra les desigualtats en salut per raó de gènere, classe social i grup ètnic Es crea l’Agencia de Salut Pública de Catalunya, com a òrgan executiu, governat conjuntament per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments

Catalunya disposarà de la primera llei de salut pública de l’Estat espanyol que incorpora les principals tendències internacionals en la vigilància de la salut, la promoció de la salut individual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia i la protecció de la salut, responent al mandat de la Unió Europea d’“assegurar un elevat nivell de protecció de la salut humana en la definició i implantació de totes les polítiques” (article 152 del Tractat d’Amsterdam).

Amb aquesta Llei, el Govern es compromet a fer de les accions i els serveis de salut pública un dret dels ciutadans, alhora que situa la salut pública al capdavant de les prioritats de l’acció de Govern, d’acord amb el Pla de Govern 2007-2010, i confirma la importància d’abordar la salut no només des de l’atenció a la malaltia, sinó també de manera integral, incloent-hi la prevenció i la promoció de la salut

La salut pública s’ocupa de protegir i millorar la salut de la població a través del control dels riscos per a la salut presents en el medi i en els aliments, i de promoure estils de vida saludables. Són exemples d’actuacions en salut pública les inspeccions que fan els veterinaris als escorxadors abans i després del sacrifici dels animals; les inspeccions perquè es compleixi la llei del tabac, o el programa de vacunes.

Cartera de prestacions i serveis
La nova norma reconeix les prestacions i els serveis que, en matèria de salut pública, ha de prestar el sistema sanitari públic a Catalunya, incorporant dins del seu catàleg les prestacions adreçades a les persones de forma individual (com el suport per deixar de fumar) i els serveis adreçats a les col·lectivitats (com els plans de promoció de l’exercici físic i de l’alimentació saludable) i als riscos ambientals (promoció d’entorns saludables).

Entre les prestacions incloses a la cartera de serveis de salut pública reconeguts en aquesta llei, hi destaquen en l’ambit de la protecció i vigilància; la salut alimentària i ambiental, la gestió dels riscos sanitaris (vigilància i control dels establiments alimentaris, de les aigües de consum humà, del risc de legionel·la, brots epidèmics i alertes sanitàries...), plans de prevenció a l’hivern (grip), actuacions davant l’onada de calor, etc.

Al catàleg de prestacions, també s’hi ha inclòs les actuacions adreçades a prevenir i millorar la salut, entre les quals tenen especial rellevància totes les destinades a prevenir el tabaquisme; a reduir l’impacte de la pobresa en la salut (programa Salut als barris, que entre altres actuacions facilita fàrmacs a persones amb pocs recursos); a millorar la salut de la població vulnerable (nens, gent gran, discapacitats, minories ètniques, etc.); a millorar la salut laboral; a promoure l’exercici físic i l’alimentació saludable; a prevenir l’aparició de malalties com el càncer, la diabetis i les malalties cardiovasculars, entre d’altres.

Una de les novetats d’aquesta Llei és que preveu la possibilitat que qualsevol administració de Catalunya, abans de dur a terme alguna actuació, tingui la possibilitat de demanar l’elaboració d’un informe d’avaluació dels riscos per a la salut.

Un euro en salut pública és cinquanta vegades més productiu
Aquestes actuacions, a més de revertir en una millora de la salut individual i col·lectiva de la població i en la millora de la qualitat de vida, també suposen un estalvi considerable a llarg termini, ja que diversos estudis internacionals demostren que cada euro invertit en accions de salut pública és cinquanta vegades més productiu en termes de salut que l’assistència sanitària a la malaltia, i comporta un major creixement econòmic i, per tant, l’enfortiment de la sostenibilitat financera dels sistemes de salut i benestar.

Aquesta Llei permetrà treballar de forma eficient contra les desigualtats que es produeixin en matèria de salut per raó de gènere, classe social i grup ètnic. També permetrà donar respostes a aquestes situacions de desnivell, especialment en el cas de les dones i d’aquelles poblacions més vulnerables, a l’entorn de les quals es concentren els riscos per a la salut i els problemes associats.

La norma també ha estat pensada per donar resposta als nous reptes plantejats per la globalització com ara el canvi climàtic o les diverses crisis internacionals de salut pública que s’han produït en els darrers anys, com la malaltia de les vaques boges o el risc de pandèmia gripal.

En el seu àmbit d’actuació, la Llei també inclou la salut laboral i la medioambiental, dos àmbits de gran impacte poblacional i que requereixen una visió de salut pública per garantir la plena efectivitat del sistema sanitari.

Creació de l’Agència Catalana de Salut Pública
La Llei recull la creació de l’Agència Catalana de Salut Pública, que entrarà en funcionament al 2010, i que integrarà dins del seu àmbit d’actuació les actuals agències de Protecció de la Salut i de Seguretat Alimentària.

L’Agència neix com una organització executiva interdepartamental amb una àmplia desconcentració que permetrà respondre a les necessitats en matèria de salut pública, amb especial atenció al territori i a l’àmbit local. Per això incorpora els elements de descentralització territorial, amb instruments que van des de la col·laboració amb els ens locals fins a la participació d’aquests en la titularitat de la mateixa Agència.

A nivell territorial, l’Agència de Salut Pública de Catalunya es vincula, a través dels seus serveis regionals, als Governs Territorials de Salut, i contribueix a potenciar la cooperació amb els ens locals i supralocals i a enfortir la transversalitat i la continuïtat de les actuacions.

Es crea també el Sistema d’Informació en Salut Pública, que estarà integrat en el Sistema d’Informació de Salut. Es tracta d’un sistema organitzat d’informació sanitària orientat a la vigilància i l’acció en salut pública, a la gestió del qual contribueix de manera decisiva l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Estructura de la Llei
La Llei s’estructura en cinc títols. En el títol primer s’enuncien les disposicions generals que tracten sobre l’objecte de la Llei. En el segon, es recull el conjunt de polítiques en matèria de salut pública, les prestacions, la formació, la recerca, la informació i la comunicació. El títol tercer tracta sobre els sistema organitzatiu de la salut pública i recull la creació de l’Agencia de Salut Pública de Catalunya. El títol quart es refereix a la intervenció administrativa, i el cinquè s’ocupa del règim sancionador i tracta de les infraccions i les sancions.


La salut pública en xifres
Actualment el Departament de Salut du a terme moltes activitats de salut pública destinades a preservar la salut de la població davant dels agents físics, químics i biològics presents en el medi, i també a promoure la salut de la població. En destaquem algunes:

196.306 inspeccions d’establiments alimentaris.
59.039 inspeccions ambientals (xarxes de subministrament d’aigua, controls de legionel·la, allotjaments temporals, entitats gestores d’aigua de consum)
99.543 determinacions analítiques
163.356 visites a la indústria alimentària
30.950 visites a menjadors col·lectius i a establiments de comerç minorista
239.319.253 actuacions de control de sacrificis als escorxadors
59 intervencions especials en toxiinfeccions alimentàries
Més de 32.000 consultes preventives d’adolescents (alimentació, sexualitat, salut mental, tabac i addiccions) ateses a les escoles per personal sanitari
Més de 5.000 activitats de promoció de la salut realitzades en l’entorn escolar
Participació de més de 5.700 persones grans en accions de promoció de l’alimentació saludable i activitat física que s’han desenvolupat a 140 centres de gent gran de tot Catalunya
Prop de 5.000 tractaments farmacològics gratuïts de suport a persones amb especial vulnerabilitat que volen deixar de fumar.
Presència del programa Salut als Barris en més de 30 barris desfavorits de Catalunya.

FONT: GENCAT.CAT