Per a establir la connexió entre recursos socials i Treball social, hem d´establir la funció que aquests desevolupen en la professió. Si l´objectiu general del Treball social es situa en un procés que desde el respecte i la promoció de l´autonomia i dotant els recursos personals, socials i institucionals, se sol orientar cap a la facilitació de l´accés als diferents recursos de les persones, grups i comunitats, quan aquests tenen una reclamació o necesitat socialment reconegudes de responsabilitat pública. Per a que l´objectiu general pugui èsser aconseguit el treballador social :
- Participa en el disseny i execució de la politica social des de el contexte institucional en el que es desenvolupa el seu treball.
- Estableix la relació reclamació-necesitat, recursos humans socials.
-Promou les condicions adequades per a que els individus, grups i comunitats participin com a protagonisten en la realitat social.
- Promou la creació de recursos, així com la coorodinació dels mateixos.
Podem entendre els recursos socials com "aquells mitjans humans, materials, tècnics, financers, institucionals,etc., que es dota a si mateixa una societat per fer front a les necesitats dels seus individus, grups i comunitats, en quan a membres integrants de les mateixes.
Els recursos socials, genericament es caracteritzen per:
-Estar dirigits a satisfer necesitats, siguin individuals, grupals o comunitaris.
-Són un instument a mà dels treballadors socials que s´han de destinar-se a transformar una situació-problema.
-La tipologia i la quantitat dels recursos estarà emmarcada al tipus de societat que els ha provist, ja que a cada societat es genera una sèrie de problemàtiques o necessitats a les que s´hi ha de fer front i en conseqüència, cadascuna d´elles dissenyarà diferents instruments de resposta.
-En un estat social, la responsabilitat de satisfer les necesitats és pública, es recolça a sobre l´Estat, però la societat no es manté aliena als seus problemes, sinó que també s´implica en la seva solució. Per això, els recursos socials poden ser públics o privats, es a dir, proporcionats per l´administració(públics) o per la iniciativa social(privats).
-El procés de generació de recursos sol estar lligat a l´aparició de necesitats no satisfetes, és a dir, amb freqüència són creats després de la necestat, quan en realitat per a ésser realment eficaços i potents s´haurien d´avançar-se a les problemàtiques.
-Tenen un caracter dinàmic, ja que estan en un procés de permanent creixement al aparèixer en cada moment noves necesitats a les que s´hi han de donar resposta.
-La seva aplicació contribueix al benestar de les persones i de la societat.
-La seva aplicació es realitza prèvia valoració de la situació de necesitat.
Classificació dels recursos socials
El ventall dels recursos socials és tan ampli que resulta dificil acotar-lo i per això no hi ha una única classificació de recursos.
Per exemple:
A) Segons la institucionalització dels recursos socials
1. Recursos no institucionalitzats, destacant:
a) Autoprovisió
b) donació personal
c) ajuda mútua. Dins d´ella diferenciem alguns models:
- la familia
-els grups d´autoajuda
2. Recursos institucionalitzats, destacant:
a) institucions públiques (sigui l´estat, l´autonomica i la local)
b) institucions privades. Podem desglosar-la en:
- d´iniciativa social
-d´iniciativa mercantil
B) Segons la naturalesa dels recursos socials.
1. recursos naturals (els que constitueixen la base per a l´alimentació, vestit, vivenda,etc.)
2. recursos materias (entre d´altres els transports, els serveis públics i els equipaments col.lectius i individuals,així com el seu manteniment)
3. recursos tècnics(com el temòmetre, ordinar,test psicomètric, i no tangibles, com l´entrevista, observació o el mètode cientific,etc.)
4. recursos financers
5. recursos humans
6. recursos institucionals
C) Segons la formalització dels recursos:
1. serveis socials
2. prestacions socials
D) Per la forma de les prestacions i actuacions.
1. Prestacions tècniques.
2. Prestacions econòmiques
RECURSOS SOCIALS SECTORIALS
Entesos com a aquells recursos dotats a diferents col.lectius o grups que tenen mancances que precisen una atenció específica. Que pdoen èsser de:
a) titularitat pública
b) titularitat privada. distingint-se en:
-centres col.laboradors
-centres de caracter empresarial
A continuació exposo un llistat de recursos per sectors de població que no pretén èsser exhaustiu.
MENORS
1. Prestacions tècniques:
- centres d´acolliment i protecció
- centres de dia i centres oberts
- tallers ocupacionals ,pretallers o aules-taller
- acolliment familiar: families acollidores
- adopció
- centres d´internament
- escoles bressol
2. prestacions econòmiques
DONES
1. Prestacions tècniques:
- centres d´atenció a la dona
- residències maternals
- centres per a dones joves en dificultat social
- centres d´atenció a dones prostitutes
- centres d´atenció a dones victimes de maltractaments. Hi ha diferents tipus:
a) centres assistencials de caracter residencial. A ells accedeiixen les dones que han tallat la relació amb el maltractador i han decidit abandonar el domicili de parella. Poden èsser : centres d´urgència, cases d´acollida o vivendes tutelades.
b) centres assistencials de caracter ambulatori. A ells hi poden accedir, per rebre suport i terapia i accedir a tallers recreatius i laborals, les dones maltractades que encara no hagin tallat la relació amb el maltractador i estiguin en el seu domicili.
2. Prestacions econòmiques, que es donen a la sortida dels centres.
GENT GRAN
L´utilitat dels recursos en aquest cas pretén que la gent gran visqui en els seus entorn habituals, integras en al seva comunitat, participant en l´entorn, a més d´intentar incrementar la seva qualitat de vida i benestar social.
Degut al deteriorament fisic, s´ha disenyat recursos que permetin la seva atenció integral dintre d´espais residencials quan ells, o bé per no disposar de suport familiar, o bé perquè no es valen per si mateixos, no puguin viure en el seu habitatge:
1. Prestaicons tècniques:
- centres de dia
- Llars i clubs de pensionistes
- residencies, que poden èsser: residències de vàlids, residència d´asistits o residències mixtes.
- servei d´estades diurnes
- hospitals geriàtrics
- recursos de caracter recreatiu i cultural
2. Prestacions econòmiques, que comporten la pensió no contributiva de jubilació, prestacions assistencials (FAS), reduccions econòmiques i ajudes a persones a la tercera edat.
DISCAPACITATS
Es dirigeixen a la prevenció, asistència i rehabilitació de les minusvalies psiquiques, fisiques i sensorials, pretenen la màxima rehabilitació i integració possible d´aquest col.lectiu en els aspectes formatius, socials i laborals.
1. Prestacions tècniques:
- centres d´oritentaicó diagnòstic, i tractament.
- centres de recuperació de minusvàlids fisiques
- centres d´atenció a minusvàlids fisics
- centres d atenció a minusvalids psiquics
- centres ocupacionals
- centres especials de treball
- pisos tutelats
2. prestacions econòmiques que comporta ajuts per a l´adequació a la vivenda, pensins no contributives per invalidesa, prestacions assistencials i ajudes a persones amb minusvalidesa.
TOXICÒMANS
Els resucrsos estan orientats a la prevenció , rehabilitació i reinserció social dels alcohòlics i drogaadictes.
a. Prestacions tècniques:
- centres d atenció al drogodependent. Poden ser centres de tractament ambulatori, comunitats terpeutiques, unitats de desintoxicació hospitalaria i punts de subministrament de metadona
- pisos de reinserció
- centres de dia ocupacionals
TRANSEÜNTS
Aquests col.lectiu d´individus sense referents familiars o geogràfics ni domicili, amb multiples necesitats i amb procesos personals amb alt grau de conflictivitat i mancances. Els recursos pretenen proporcionar asistència, mauntenció i orientació amb l´objectiu d´acnseguir la inserció social.
a. Prestacions tècniques:
- Albergs
- centres d´acollida
- menjadors
PRESTACIONS ECONÒMIQUES
ara considerem un conjunt de recursos que actuen com a mecanismes protectors de situacions de necesitat especifica, que no tan sols pretenen l´asistència, sinó també la prevenció de futures situacionas de necesitat.
A) Renda minima d´inserció.
Es distingeix entre la:
- renda minima garantida: es dir, com una renda o subsidi al que tot ciutadà té dret sense per això ser-li exigida cap contrapartida i que li permetrà accedir auns nivells vitals minims, de caracter generalitzat, independent i universal.
- renda minima de inserció: es dir, com una prestació econòmica orientada també a satisfer les necesitats vitals més bàsiques però estretament vnculada a la integració laboral o social de les persones subsidiaries, de manera que , un cop aconseguida la integració, la prestació deixa de rebre´s.
B) Ajudes d´emergència social.
Es contemplen quan surgeixen situaicons imprevistes en col.lectisu amb insuficiència d´ingresos, i resulta imposible atendre aspectes esencials de la seva vida diària, i així resoldre situaicons per necesitats concretes i especifiques, i evitant així que certs col.lectius puguin caure o reincidir en situacions de marginació social, el que contribuiria a empitjorar encara més la problemàtica en la que es troben.
VOLUNTARIAT
Per a que una activitat es consideri voluntariat ha de tenir els següents requisits:
a) tenir caracter altruista i solidari
b) ser realitzada lliurement, sense que tingui la seva causa en una obligació personal o deure jurídic
c) no estar subjecte a retribució econòmica
d) estar emmarcada en una organització privada o pública i respondre als objectius d´un programa o projecte concret.
Quan el treballador social detecta l´existència d´una necesitat que pot ser coberta pel voluntari, té que efectuar una sèrie de tasques amb el fi de constituir un nou recurs, o es complimenti amb els ja existent o per el contrari administrar-se de manera exclusiva. Cal doncs:
1. disseny del projecte en el que aniran a colaborar els voluntaris i el detall dels objectius, tasques que s´han de desenvolupar, temps de dedicació, horaris d´atenció, perfil del voluntari..
2. captació del voluntari: pot fer-se a través d´altres voluntaris(sistema boca-orella) mitjançant xerrades, conferències, vuross, anuncis de premsa, per consells de persones conegudes, per ràdio, televisió...
3. selecció de voluntaris
4. formació del voluntari amb objecte de conèixer les particularitats del colectiu/problema amb el que es treballa, així com d´apendre habilitats relacionals, d´atenció...
5. entrenament en la tasca
6. supervisió del treball realitzat i de les repercusions pesonals o emocionals que el desenvolupament de la tasca està suposant al voluntari.
GRUPS D´AUTOAJUDA-AJUDA MÚTUA
Estan conformats per persones que comparteixen una mateixa problemàtica o camp d´interès i que es reuneixen amb l´objectiu de trobar-ne solucions, sigui perquèl ´administració no disposa dels recursos adequats , o perqueè ho consideren una manera més eficaç i càlida d´afrontar la seva situació.
Aqui el treballador social ha de desenvolupar:
1. Creació i desenvolupament dels grups. Això suposa:
- localitzar grups que estiguin en la situació de reisc o necesitat
- suggerir llocs i formes de començar les reunions exercint el principi d´animador
- proporcionar ajuda als coordinaadors, fomentar les reunions (quan el grup ja estigui en marxa) i contribuir al manteniment i cohesió del grup.
- formar una "cadena humana" de subjectes(a-b-c..), que és el procediemnt idoni per formar el grup sense tenir que recore a la convocatòria d´una reunió de posibles interesats.
2. Derivació/informació sobre els grups d´ajuda mútua.
- forma d´entrat en contacte amb ells, condicions d´amissió..
- inclusió d´aquests grups en guies de recursos socials perquè puguin èsser coneguts per altres professionals.
- difusió de les activitats ue es realitzen per a que puguin èsser així conegudes per a altres persones, grups i professionals.
3. Consulta i educació. És la funció més important i fregüent, ja que consisteix en proporcionar assitència tècnica al grup. Els temes de consulta més greqüents són:
- informació i tècniques de treball sobre determinats problemes o mètodes terapèutics
- organització de tallers d´entrenament ode liderss o desenvolupament de recursos organitzatius.
- subvencions a les que accedir, formes de financiació
- propostes de plans d´acció, al menys inicialment.
4. Enfortiment de les xarxes de suport social, siguin formals o informals.
5. Investigació, tant des de el punt de vista documental com recurrint a experiències conegudes.
6. Consideracions en l´organització i treball dintre del grup:
- propiciar l´autonomia i no la dependència de grup
- afavorir l´aprenentatge del grup a través de l´experiència dels seus membres i no recurent als coneixments tècnics del professional.
- desenvolupar el lideratge del grup des de la seva creació.
- acceptar el ritme de funcionament del grup.
Per acabar, cal reiterar un cop més que és la persona la que es constitueix com a recurs fonamental de l´intervenció, de la mateixa manera que ho fa el propi professional, ja que amb freqüència un i altre seran els únics mitjans de que es disposi per a poder modificar una situació problemàtica.
- Participa en el disseny i execució de la politica social des de el contexte institucional en el que es desenvolupa el seu treball.
- Estableix la relació reclamació-necesitat, recursos humans socials.
-Promou les condicions adequades per a que els individus, grups i comunitats participin com a protagonisten en la realitat social.
- Promou la creació de recursos, així com la coorodinació dels mateixos.
Podem entendre els recursos socials com "aquells mitjans humans, materials, tècnics, financers, institucionals,etc., que es dota a si mateixa una societat per fer front a les necesitats dels seus individus, grups i comunitats, en quan a membres integrants de les mateixes.
Els recursos socials, genericament es caracteritzen per:
-Estar dirigits a satisfer necesitats, siguin individuals, grupals o comunitaris.
-Són un instument a mà dels treballadors socials que s´han de destinar-se a transformar una situació-problema.
-La tipologia i la quantitat dels recursos estarà emmarcada al tipus de societat que els ha provist, ja que a cada societat es genera una sèrie de problemàtiques o necessitats a les que s´hi ha de fer front i en conseqüència, cadascuna d´elles dissenyarà diferents instruments de resposta.
-En un estat social, la responsabilitat de satisfer les necesitats és pública, es recolça a sobre l´Estat, però la societat no es manté aliena als seus problemes, sinó que també s´implica en la seva solució. Per això, els recursos socials poden ser públics o privats, es a dir, proporcionats per l´administració(públics) o per la iniciativa social(privats).
-El procés de generació de recursos sol estar lligat a l´aparició de necesitats no satisfetes, és a dir, amb freqüència són creats després de la necestat, quan en realitat per a ésser realment eficaços i potents s´haurien d´avançar-se a les problemàtiques.
-Tenen un caracter dinàmic, ja que estan en un procés de permanent creixement al aparèixer en cada moment noves necesitats a les que s´hi han de donar resposta.
-La seva aplicació contribueix al benestar de les persones i de la societat.
-La seva aplicació es realitza prèvia valoració de la situació de necesitat.
Classificació dels recursos socials
El ventall dels recursos socials és tan ampli que resulta dificil acotar-lo i per això no hi ha una única classificació de recursos.
Per exemple:
A) Segons la institucionalització dels recursos socials
1. Recursos no institucionalitzats, destacant:
a) Autoprovisió
b) donació personal
c) ajuda mútua. Dins d´ella diferenciem alguns models:
- la familia
-els grups d´autoajuda
2. Recursos institucionalitzats, destacant:
a) institucions públiques (sigui l´estat, l´autonomica i la local)
b) institucions privades. Podem desglosar-la en:
- d´iniciativa social
-d´iniciativa mercantil
B) Segons la naturalesa dels recursos socials.
1. recursos naturals (els que constitueixen la base per a l´alimentació, vestit, vivenda,etc.)
2. recursos materias (entre d´altres els transports, els serveis públics i els equipaments col.lectius i individuals,així com el seu manteniment)
3. recursos tècnics(com el temòmetre, ordinar,test psicomètric, i no tangibles, com l´entrevista, observació o el mètode cientific,etc.)
4. recursos financers
5. recursos humans
6. recursos institucionals
C) Segons la formalització dels recursos:
1. serveis socials
2. prestacions socials
D) Per la forma de les prestacions i actuacions.
1. Prestacions tècniques.
2. Prestacions econòmiques
RECURSOS SOCIALS SECTORIALS
Entesos com a aquells recursos dotats a diferents col.lectius o grups que tenen mancances que precisen una atenció específica. Que pdoen èsser de:
a) titularitat pública
b) titularitat privada. distingint-se en:
-centres col.laboradors
-centres de caracter empresarial
A continuació exposo un llistat de recursos per sectors de població que no pretén èsser exhaustiu.
MENORS
1. Prestacions tècniques:
- centres d´acolliment i protecció
- centres de dia i centres oberts
- tallers ocupacionals ,pretallers o aules-taller
- acolliment familiar: families acollidores
- adopció
- centres d´internament
- escoles bressol
2. prestacions econòmiques
DONES
1. Prestacions tècniques:
- centres d´atenció a la dona
- residències maternals
- centres per a dones joves en dificultat social
- centres d´atenció a dones prostitutes
- centres d´atenció a dones victimes de maltractaments. Hi ha diferents tipus:
a) centres assistencials de caracter residencial. A ells accedeiixen les dones que han tallat la relació amb el maltractador i han decidit abandonar el domicili de parella. Poden èsser : centres d´urgència, cases d´acollida o vivendes tutelades.
b) centres assistencials de caracter ambulatori. A ells hi poden accedir, per rebre suport i terapia i accedir a tallers recreatius i laborals, les dones maltractades que encara no hagin tallat la relació amb el maltractador i estiguin en el seu domicili.
2. Prestacions econòmiques, que es donen a la sortida dels centres.
GENT GRAN
L´utilitat dels recursos en aquest cas pretén que la gent gran visqui en els seus entorn habituals, integras en al seva comunitat, participant en l´entorn, a més d´intentar incrementar la seva qualitat de vida i benestar social.
Degut al deteriorament fisic, s´ha disenyat recursos que permetin la seva atenció integral dintre d´espais residencials quan ells, o bé per no disposar de suport familiar, o bé perquè no es valen per si mateixos, no puguin viure en el seu habitatge:
1. Prestaicons tècniques:
- centres de dia
- Llars i clubs de pensionistes
- residencies, que poden èsser: residències de vàlids, residència d´asistits o residències mixtes.
- servei d´estades diurnes
- hospitals geriàtrics
- recursos de caracter recreatiu i cultural
2. Prestacions econòmiques, que comporten la pensió no contributiva de jubilació, prestacions assistencials (FAS), reduccions econòmiques i ajudes a persones a la tercera edat.
DISCAPACITATS
Es dirigeixen a la prevenció, asistència i rehabilitació de les minusvalies psiquiques, fisiques i sensorials, pretenen la màxima rehabilitació i integració possible d´aquest col.lectiu en els aspectes formatius, socials i laborals.
1. Prestacions tècniques:
- centres d´oritentaicó diagnòstic, i tractament.
- centres de recuperació de minusvàlids fisiques
- centres d´atenció a minusvàlids fisics
- centres d atenció a minusvalids psiquics
- centres ocupacionals
- centres especials de treball
- pisos tutelats
2. prestacions econòmiques que comporta ajuts per a l´adequació a la vivenda, pensins no contributives per invalidesa, prestacions assistencials i ajudes a persones amb minusvalidesa.
TOXICÒMANS
Els resucrsos estan orientats a la prevenció , rehabilitació i reinserció social dels alcohòlics i drogaadictes.
a. Prestacions tècniques:
- centres d atenció al drogodependent. Poden ser centres de tractament ambulatori, comunitats terpeutiques, unitats de desintoxicació hospitalaria i punts de subministrament de metadona
- pisos de reinserció
- centres de dia ocupacionals
TRANSEÜNTS
Aquests col.lectiu d´individus sense referents familiars o geogràfics ni domicili, amb multiples necesitats i amb procesos personals amb alt grau de conflictivitat i mancances. Els recursos pretenen proporcionar asistència, mauntenció i orientació amb l´objectiu d´acnseguir la inserció social.
a. Prestacions tècniques:
- Albergs
- centres d´acollida
- menjadors
PRESTACIONS ECONÒMIQUES
ara considerem un conjunt de recursos que actuen com a mecanismes protectors de situacions de necesitat especifica, que no tan sols pretenen l´asistència, sinó també la prevenció de futures situacionas de necesitat.
A) Renda minima d´inserció.
Es distingeix entre la:
- renda minima garantida: es dir, com una renda o subsidi al que tot ciutadà té dret sense per això ser-li exigida cap contrapartida i que li permetrà accedir auns nivells vitals minims, de caracter generalitzat, independent i universal.
- renda minima de inserció: es dir, com una prestació econòmica orientada també a satisfer les necesitats vitals més bàsiques però estretament vnculada a la integració laboral o social de les persones subsidiaries, de manera que , un cop aconseguida la integració, la prestació deixa de rebre´s.
B) Ajudes d´emergència social.
Es contemplen quan surgeixen situaicons imprevistes en col.lectisu amb insuficiència d´ingresos, i resulta imposible atendre aspectes esencials de la seva vida diària, i així resoldre situaicons per necesitats concretes i especifiques, i evitant així que certs col.lectius puguin caure o reincidir en situacions de marginació social, el que contribuiria a empitjorar encara més la problemàtica en la que es troben.
VOLUNTARIAT
Per a que una activitat es consideri voluntariat ha de tenir els següents requisits:
a) tenir caracter altruista i solidari
b) ser realitzada lliurement, sense que tingui la seva causa en una obligació personal o deure jurídic
c) no estar subjecte a retribució econòmica
d) estar emmarcada en una organització privada o pública i respondre als objectius d´un programa o projecte concret.
Quan el treballador social detecta l´existència d´una necesitat que pot ser coberta pel voluntari, té que efectuar una sèrie de tasques amb el fi de constituir un nou recurs, o es complimenti amb els ja existent o per el contrari administrar-se de manera exclusiva. Cal doncs:
1. disseny del projecte en el que aniran a colaborar els voluntaris i el detall dels objectius, tasques que s´han de desenvolupar, temps de dedicació, horaris d´atenció, perfil del voluntari..
2. captació del voluntari: pot fer-se a través d´altres voluntaris(sistema boca-orella) mitjançant xerrades, conferències, vuross, anuncis de premsa, per consells de persones conegudes, per ràdio, televisió...
3. selecció de voluntaris
4. formació del voluntari amb objecte de conèixer les particularitats del colectiu/problema amb el que es treballa, així com d´apendre habilitats relacionals, d´atenció...
5. entrenament en la tasca
6. supervisió del treball realitzat i de les repercusions pesonals o emocionals que el desenvolupament de la tasca està suposant al voluntari.
GRUPS D´AUTOAJUDA-AJUDA MÚTUA
Estan conformats per persones que comparteixen una mateixa problemàtica o camp d´interès i que es reuneixen amb l´objectiu de trobar-ne solucions, sigui perquèl ´administració no disposa dels recursos adequats , o perqueè ho consideren una manera més eficaç i càlida d´afrontar la seva situació.
Aqui el treballador social ha de desenvolupar:
1. Creació i desenvolupament dels grups. Això suposa:
- localitzar grups que estiguin en la situació de reisc o necesitat
- suggerir llocs i formes de començar les reunions exercint el principi d´animador
- proporcionar ajuda als coordinaadors, fomentar les reunions (quan el grup ja estigui en marxa) i contribuir al manteniment i cohesió del grup.
- formar una "cadena humana" de subjectes(a-b-c..), que és el procediemnt idoni per formar el grup sense tenir que recore a la convocatòria d´una reunió de posibles interesats.
2. Derivació/informació sobre els grups d´ajuda mútua.
- forma d´entrat en contacte amb ells, condicions d´amissió..
- inclusió d´aquests grups en guies de recursos socials perquè puguin èsser coneguts per altres professionals.
- difusió de les activitats ue es realitzen per a que puguin èsser així conegudes per a altres persones, grups i professionals.
3. Consulta i educació. És la funció més important i fregüent, ja que consisteix en proporcionar assitència tècnica al grup. Els temes de consulta més greqüents són:
- informació i tècniques de treball sobre determinats problemes o mètodes terapèutics
- organització de tallers d´entrenament ode liderss o desenvolupament de recursos organitzatius.
- subvencions a les que accedir, formes de financiació
- propostes de plans d´acció, al menys inicialment.
4. Enfortiment de les xarxes de suport social, siguin formals o informals.
5. Investigació, tant des de el punt de vista documental com recurrint a experiències conegudes.
6. Consideracions en l´organització i treball dintre del grup:
- propiciar l´autonomia i no la dependència de grup
- afavorir l´aprenentatge del grup a través de l´experiència dels seus membres i no recurent als coneixments tècnics del professional.
- desenvolupar el lideratge del grup des de la seva creació.
- acceptar el ritme de funcionament del grup.
Per acabar, cal reiterar un cop més que és la persona la que es constitueix com a recurs fonamental de l´intervenció, de la mateixa manera que ho fa el propi professional, ja que amb freqüència un i altre seran els únics mitjans de que es disposi per a poder modificar una situació problemàtica.
Entrades
