dijous, 25 de març de 2010

Enquesta de violència masclista a Catalunya


Cardots, Thistles, aquarel·la d'Eulàlia Petit


Cardots, Thistles, aquarel·la d'Eulàlia Petit

Del 18 de març al 24 de juny de 2010 el Departament ha previst dur a terme la primeraEnquesta de violència masclista a Catalunya (EVMC), on es pregunta telefònicament a unes 14.000 dones residents a Catalunya sobre les seves percepcions i les seves experiències personals en matèria de violència contra les dones. Complementàriament, s’entrevista a una mostra d’uns 1.500 homes amb l’objecte de comparar les percepcions dels homes i de les dones pel que fa a la violència masclista. És a dir, a les dones se’ls pregunta per les seves opinions i les seves vivències personals, i als homes només per les seves opinions.


Com es seleccionen les persones que són entrevistades?

La selecció és aleatòria, és a dir, per sorteig. En primer lloc, es seleccionen per sorteig les llars que participaran a l’enquesta, a partir d’una base de dades de telèfons fixes. I un cop que s’ha entrat en contacte telefònic amb la llar seleccionada, es determina -sempre per sorteig- la persona de la llar que ha de contestar a l’enquesta.
 

Es obligatori contestar l’enquesta?

No hi ha cap obligació de contestar l’Enquesta de violència masclista a Catalunya. La participació és totalment voluntària. I, per tant, les persones contactades telefònicament poden decidir amb tota llibertat si volen participar o no en aquesta operació estadística. Això no obstant, demanem i agraïm la col·laboració de totes les dones seleccionades per a recollir una informació important i massa sovint ocultada.
 

Sobre què es pregunta, concretament?

Després d’uns comentaris introductoris i d’unes preguntes de classificació, comença el cos de l’entrevista amb unes preguntes sobre les percepcions de la dona entrevistada pel que fa a la violència masclista. A continuació es plantegen preguntes sobre la victimització que ha viscut personalment als espais públics, a la feina o en les relacions de parella. El mòdul final es dedica a formes particularment greus de violència masclista. Les entrevistes als homes es limiten a les preguntes sobre percepció.
 

Qui són les entrevistadores?

Les entrevistadores son persones seleccionades i formades per l’Instituto DYM, una empresa especialitzada en estudis d’opinió que ha guanyat un concurs entre empreses homologades per a dur a terme les entrevistes. Al començar la conversa telefònica, les entrevistadores han de identificar-se sempre donant el seu nom:
Sóc .............. de l’Instituto DYM
Pot prendre nota d’aquest nom i de l’hora de la trucada, ja què això li pot ser útil per a formular qualsevol reclamació o plantejar qualsevol dubte.
 

Les respostes són anònimes?

Les operacions públiques d’enquesta són totalment anònimes i estan sotmeses al secret estadístic. Totes les persones que participen en aquestes operacions s’han de comprometre formalment a guardar aquest secret, eliminar qualsevol registre que permeti individualitzar les dades, i tractar la informació obtinguda de manera anònima, és a dir, agregant-la a milers d’altres informacions procedents de la mateixa enquesta, de manera que mai es pugui individualitzar el seu origen.
 

Puc fer l’entrevista en el moment que jo vulgui?

Vostè pot decidir en quin moment vol realitzar l’entrevista, acordant amb l’entrevistadora el dia i l’hora que li resulti més còmode dintre de l’horari d’entrevistes, que s’estén de 10.00 h a 22.00 h, sense interrupcions, de dilluns a divendres. A hores convingudes també es realitzen entrevistes els dissabtes. I també pot optar per trucar al telèfon gratuït del centre de trucades (900 180 611) però en aquest cas amb un horari d’atenció de 10.00h. A 18.00h
 

Quant temps dura l’entrevista?

El temps de l’entrevista varia considerablement en funció dels episodis de violència masclista que hagi patit la dona entrevistada, i això no obstant, es preveu que la mitjana de les entrevistes estarà al voltant dels 15 minuts.
 

Com puc contactar amb els responsable d’aquesta enquesta?

Evidentment es pot entrar en contacte amb els responsables de l’enquesta per a formular qualsevol demanda d’informació, suggeriment o reclamació. Per motius pràctics, aconsellem els contactes per escrit a la següent adreça electrònica de la Generalitat de Catalunya:
Correu electrònic:enquestes@gencat.cat
Això no obstant, si es necessita entrar en contacte de manera immediata amb el personal de la Generalitat responsabilitzat del seguiment del treball de camp, pot obtenir el nom i els telèfons d’aquestes persones trucant al telèfon d’informació de la Generalitat de Catalunya i preguntant per les persones responsables de l’Enquesta de violència masclista a Catalunya
Telèfon d’informació de la Generalitat de Catalunya: 012
Finalment, si vol contactar de manera directa amb el centre de trucades de l’Instituto DYM, des del qual es fan les entrevistes telefòniques (per exemple, per confirmar l’origen de una trucada, o per finalitzar una entrevista quan li resulti còmode, etc.) pot adreçar-se a
Telèfon gratuït del centre de trucades: 900 180 611
 

Quins organismes promouen l’Enquesta de Violència Masclista a Catalunya?

L’Enquesta de Violència Masclista a Catalunya constitueix una operació convinguda entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Més concretament, aquesta enquesta ha estat promoguda pel Programa de Seguretat contra la violència masclista del Departament d’Interior, Relacions Ciutadanes i Participació de la Generalitat, en col·laboració amb l’Institut Català de les Dones, també de la Generalitat i la Regidoria de Dones de l’Ajuntament de Barcelona.  

dimecres, 24 de març de 2010

L'atenció a les addiccions s'integra a la xarxa sanitària de tota la ciutat de Barcelona


Amb el nou Pla operatiu es potencia un model d’atenció integral a la salut mental i les addiccions


S’aconsegueix un major equilibri territorial en la xarxa de drogues a Barcelona i s’assegura l’accessibilitat als usuaris


La consellera de Salut, Marina Geli, i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, presenten el Pla operatiu d’integració de les addiccions a la xarxa sanitària de la ciutat de Barcelona 2010-2014. L’han acordat el Departament de Salut, l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci Sanitari de Barcelona, l’Agència de Salut Pública de Barcelona i els principals agents socials del sector, sobre la base del Pla director de salut mental i addicions de Catalunya i al Pla d’acció sobre drogues 2009-2012, aprovat pel ple municipal. Dins de les accions plantejades, destaca la integració dels serveis i els equipaments destinats a l’atenció de les drogoaddiccions a la xarxa sanitària de tota la ciutat de Barcelona.
 
El model d’atenció integral s’ha consensuat a Catalunya entre Administració, professionals, entitats i usuaris dins del marc del Pla director de salut mental i addiccions. Els seus objectius són l’enfocament comunitari en els serveis i en les prestacions, amb un model d’atenció més preventiu i proactiu, orientat a les necessitats dels usuaris i amb una visió global i de continuïtat assistencial basat en el treball en xarxa. Aquest model es basa en la integració com a objectiu de millora permanent, la integració entre les xarxes especialitzades de salut mental i drogodependències i la integració en l’entorn de l’atenció primària de salut, amb una organització eficient dels serveis i amb base territorial.
 
A partir d’aquí, el nou model de serveis s’organitza en àmbits d’intervenció diferenciats per problemes de salut, tipologia o complexitat.
 
La implantació del Pla operatiu a la ciutat de Barcelona garanteix que la xarxa d’atenció a les drogodependències creixi de manera equilibrada per tot el territori i que es desplegui en el context de recursos sanitaris previstos o ja existents, com els equips d’atenció primària, els centres de salut mental d’adults (CSMA) i infantojuvenils (CSMIJ), hospitals o centres d’atenció i seguiment (CAS). A més, els centres tendiran a oferir tot el ventall terapèutic i de recursos per a l’usuari amb drogodependència, i potenciarà una atenció integral a les diferents necessitats que es puguin plantejar i patologies derivades de l’addicció.
 
 
 
Aplicació del Pla operatiu
 
La implantació del Pla operatiu d’integració de les addiccions a la xarxa sanitària de la ciutat de Barcelona es planteja d’una manera progressiva fins al 2014. Les prioritats vénen marcades per:
 
·        Una visió global de Ciutat Vella i Sant Martí en clau d’Àrea Integral de Salut Barcelona-Litoral Mar. Aquesta comporta una forta reordenació de l’oferta de Ciutat Vella, basada en el tancament del CAS Junta de Comerç i l’ampliació de l’activitat a Lluís Companys que, en el futur, oferirà un espai de reducció de danys. D’altra banda, la Sala Baluard, a més d’oferir la reducció de danys actual, donarà assistència ambulatòria, i el CAS Barceloneta incorporarà la reducció de danys. Sant Martí integrarà l’atenció als usuaris de drogues als dispositius de salut mental del Centre Fòrum; en el futur està prevista la integració de l’atenció a les drogodependències al Centre de Salut Mental de la Llacuna, inclòs el programa de reducció de danys.
 
·        La Barcelona Esquerra anirà integrant l’atenció a les addiccions i la salut mental i millorant la cartera de serveis sobre la base de l’Hospital Clínic, el CAS de Sants-Montjuïc i el CAS de Sarrià-Sant Gervasi incorporaran a la cartera de serveis la reducció de danys, i en el futur s’integrarà l’atenció a les drogodependències i la salut mental a les Corts.
 
·        A la Barcelona Dreta la integració de l’atenció a les addiccions i la salut mental, i el programa de reducció de danys pivotarà sobre l’Hospital de Sant Pau, i s’iniciarà la integració de les addiccions al centre de salut mental de Gràcia, procés que culminarà en els futurs espais disponibles al Parc Sanitari Pere Virgili, on s’ampliarà la cartera incorporant la reducció de danys.
 

  •  
    AIS*
    DISTRICTES
    PROPOSTA DE PLANFICACIÓ
    AIS BARCELONA-LITORAL MAR
    Ciutat Vella
    CAS Barceloneta
     Programa bàsic de reducció de danys (RD)
    UHD Hospital del Mar
    CAS Junta de Comerç
    Tancament
    CAS Lluís Companys
    Ampliació de l’activitat amb el programa bàsic de RD
    CAS CECAS
             
    SPOTT
     
    Sala Baluard
    Integració de l’assistència ambulatòria
    Programa integral de RD i CAS
    SAPS (RD)
     Tancament
    Sant Martí
    Centre Fòrum
    Integració de l’atenció a la salut mental i les addiccions
    CSM Llacuna
    Integració de l’atenció a la salut mental i addiccions (en el futur)
    AIS BARCELONA ESQUERRA
    Sants-Monjuïc
    CAS Sants
    Programa bàsic de RD
    Unitat mòbil de metadona (Zona Franca)
    Consultoria al carrer del Foc
    Esquerra Eixample
    Unitat d'Alcohologia (Hospital Clínic)
    Integració de l’atenció a la salut mental i les addiccions
    Unitat especialitzada drogodependència
     
    Les Corts
     
    Integració de l’atenció a la salut mental i les addiccions a les Corts
    Sarrià-Sant Gervasi
    CAS Sarrià- Sant Gervasi
    Programa bàsic de RD
    AIS BARCELONA DRETA
    Dreta Eixample,
    Guinardó i
    Sant Andreu (parcial)
    Unitat especialitzada de Drogodependències i Unitat Hospitalària de Desintoxicació de Sant Pau
    Integració de l’atenció a la salut mental i les addiccions
    Programa bàsic de RD
    Unitat d’Alcoholisme de Barcelona
     
     
    Gràcia
     Parc Sanitari Pere Virgili
    Integració de l’atenció a la salut mental i  les addiccions i del programa bàsic de RD al CSMA
    AIS BARCELONA NORD
    Horta
    CAS Vall d'Hebron. Unitat Hospitalària Desintoxicació Vall d’Hebron
     
    CAS Sacedon
     
    Nou Barris
    CAS Nou Barris
    Ampliació al CAP Guineueta
    Programa bàsic de RD via Favència
    Sant Andreu
    CAS Garbivent
    Programa bàsic de RD
    Casa Bloc
     
    *A més, unitat mòbil de metadona amb parada a Sant Marí, les Corts, Horta-Guinardó i Nou Barris.
     
     
     
    Consum de drogues a la ciutat de Barcelona
     
    Durant l’any 2009, a la ciutat de Barcelona es van atendre ambulatòriament un total de 5.014 persones per addicció a diferents substàncies psicoactives. El 13% dels inicis de tractament per addicions van ser per heroïna, el 26% per cocaïna, 56% per alcohol i el 5% per cànnabis.
     
    La població consumidora de drogues és una important usuària dels serveis d’urgències. En els darrers anys les urgències per heroïna s’han estabilitzat al voltant d’uns 2.000 episodis per any. Les urgències per cocaïna després de l’increment sostingut que van experimentar des de principis del 2000, actualment estan estabilitzades en uns 3.000 episodis per any.
     
    La població addicta de més risc i en situació d’exclusió social són els usuaris dels centres de reducció de danys (RD) de Barcelona. Aquests centres van atendre durant l’any 2009 un total 5.394 addictes actius en situació de risc d’exclusió social. Aquests consumien en un 51% heroïna injectada i en un 38% cocaïna injectada. D’aquests, el 83% eren homes, el 42% tenien 30 anys o menys, el 43% eren espanyols i només el 26% vivien en una llar familiar.
     
    Inicis de tractament per alcohol i altres drogues segons substància que provoca la demanda de tractament. Barcelona 2000-2009
     
     
    24 de març de 2010