El 23% dels joves catalans entre 16 i 24 anys ni estudien ni treballen

El 23% dels joves catalans entre 16 i 24 anys ni estudien ni treballen. El sindicat alerta de l'augment de la inactivitat en pocs anys i la baixa qualificació formativa Dimecres, 11 de agost del 2010 - 13:57h.
Un total de 154.000 joves entre 16 i 24 anys de Catalunya no segueixen cap tipus d'itinerari formatiu ni realitzen cap treball reconegut, una xifra que representa un 23,1% del total de la població d'aquesta franja d'edat, segons un informe sobre precarietat laboral juvenil d'UGT de Catalunya referent al 2009.
Segons el sindicat, el 2007 aquest col·lectiu representava un 14,3%. Els anomenats altres joves inclouen els desocupats i els inactius --que no treballen ni busquen feina-- que tampoc estudien. Des del 2004, aquest col·lectiu s'ha incrementat en un 133,7% a Catalunya i des del 2007, un 56%.
Mentre que el grup de joves inactius que no estudien s'ha mantingut més o menys estable des del 2004, entre 55.000 i 60.000 persones, el grup de desocupats que tampoc estudien s'ha triplicat. Fa cinc anys, hi havia 38.700 joves a l'atur que no s'estaven formant, mentre que el 2009 aquesta xifra va arribar gairebé a les 100.000 persones.
Fracàs de la Formació Professional
Segons la secretària de Política Institucional d'UGT de Catalunya, Neus Munté, aquest increment és degut, en part, al fet que la Formació Professional no s'adequa a les necessitats dels joves ni ajuda a millorar la seva situació de precarietat. "No hi ha prou oferta formativa ni prou interessant ni atractiva", ha assegurat.
L'informe posa de manifest que, a Catalunya, un 28,3% de joves de 16 a 24 anys abandonen prematurament els estudis. Aquesta xifra, malgrat que és sensiblement inferior al percentatge del conjunt d'Espanya, està molt allunyada de la que es registra a la Unió Europea dels 27, on es redueix fins al 14,9%.
Segons dades del juliol, un 94% dels joves d'aquesta franja d'edat a Catalunya tenen un nivell d'estudis com a màxim fins a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO). Segons Munté, la baixa qualificació és "l'autèntic problema" del mercat laboral espanyol, i en la seva opinió, el Govern no està actuant per eradicar-lo. Ha argumentat que la reforma laboral no incorpora cap mesura que actuï sobre la formació i que no afavoreix ni una contractació digna ni garanties de continuïtat en els llocs de treball.
"Més transparència"
El sindicat ha reiterat el seu rebuig a la decisió de la Generalitat de suprimir les escoles taller i les cases d'ofici, substituïdes pel nou programa Noves cases per a nous oficis, i ha reclamat que s'augmentin les places per als Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), dirigits als joves amb un nivell baix d'estudis.
Així mateix, Munté ha al·legat una "falta de transparència" per part de la Conselleria d'Educació pel que fa a la Formació Professional, ja que ha assegurat que no fan públiques les dades de les sol·licituds i les ofertes, de manera que no es pot arreglar el desajust que hi ha entre l'oferta i les necessitats i interessos demanda. En aquest sentit, ha insistit en la necessitat d'una millor planificació de la Formació Professional i que els sindicats i altres agents socials hi puguin participar.
 FONT: ELPERIODICO.CAT

Es presenta un decàleg de recomanacions per millorar el tractament informatiu de les persones joves

Elaborat per la Secretaria de Joventut, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Periodistes, s'ha donat a conèixer en una jornada sobre joves i mitjans

Un estudi publicat pel CAC la setmana passada conclou que les persones joves estan infrarepresentades als teleinformatius

El secretari de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Eugeni Villalbí, acompanyat pel president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Ramon Font; de la presidenta del Consell de la Informació de Catalunya, Llúcia Oliva, i el president de la Taula de Comunicació, Josep Maria Villena, ha obert aquest matí les VII Jornades de Comunicació Joves i Mitjans que se celebren, durant dos dies, a l’Espai Jove la Fontana de Barcelona.

 

Durant les jornades, que compten amb la participació de diversos especialistes del món juvenil, la comunicació i el periodisme, s’ha presentat un “Decàleg per a un tractament informatiu adequat de les persones joves”, elaborat conjuntament per la Secretaria de Joventut, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el CAC en el marc del grup de treball Joves i Mitjans de Comunicació, format per periodistes, membres d’entitats juvenils, acadèmics i professionals de joventut.

 

El document consta de deu recomanacions adreçades als i les professionals de la informació per tal de millorar el tractament periodístic de les persones joves i, en definitiva, de la imatge que en projecten els mitjans de comunicació. En aquest sentit, cal destacar l’informe publicat la setmana passada pel CAC sobre la presència juvenil als teleinformatius. L’estudi conclou que les persones joves estan infrarepresentades en aquests espais i que, quan hi apareixen, solen fer-ho com a un problema o com a víctima.

L'informe també mostra que els i les joves solen aparèixer en els informatius de televisió en rols residuals, la qual cosa reforça els estereotips sobre el jovent. L'estudi del CAC mostra que la joventut té presència en tres àmbits principals: el social (immigració, accidents de trànsit...), el policial-judicial i l'educatiu. En tots els casos, en predomina una visió especialment problematitzada. Una altra conclusió de l’estudi és la manca d’intervencions de persones joves en els informatius, fins i tot en temes que els incumbeixen com l’avortament.

Les recomanacions del decàleg

1. Evitar les simplificacions i l’ús d’estereotips.
2. No tractar les persones joves com a un col·lectiu homogeni, sinó divers.
3. Valorar en cada cas si és rellevant informar sobre la condició de jove del protagonista d’una notícia, sobretot quan connoti negativitat.
4. Evitar culpar les persones joves dels problemes o les conductes dels quals no són directament o únicament responsables.
5. Documentar a fons les informacions sobre joves, contextualitzant els problemes i les realitats específiques.
6. Prestar especial atenció als problemes estructurals de les persones joves, especialment en l’àmbit de l’emancipació (habitatge, treball, formació), més enllà de temes recurrents com puguin ser els relacionats amb l’oci.
7. Respectar el dret a la intimitat, a la imatge i a la dignitat de les persones joves.
8. Donar veu als col·lectius juvenils implicats socialment.
9. Utilitzar les persones joves com a font informativa en les notícies en què són protagonistes, però també en altres d’interès general.
10. Potenciar els productes o els espais informatius creats i realitzats per persones joves.

FONT: Departament/s

Joventut

Beques, ajuts i premis en joves i infància

Beques, ajuts i premis

• Resolució ASC/1987/2010, de 10 de juny

  Resolució ASC/1987/2010, de 10 de juny, per la qual s'obre la convocatòria per a la concessió de subvencions a entitats per al desenvolupament de projectes en l'àmbit de la inclusió social per fer front a situacions derivades de la crisi econòmica.
  PDF de la resolució

• Premi al millor projecte d'intervenció per la convivència en l'entorn social dels joves 2010

  GREC-Grup d Recerca i Estudis dels Conflictes, entitat especialitzada en la prevenció, resolució i gestió alternativa dels conflictes, convoca Premi NAFENT 2010 per a projectes d'intervenció en favor de la convivència en l'entorn social dels joves.
  PDF de les bases
  Enllaç web a més informació
  
  FONT: Secretaria d'Infància i Adolescència

Novetats documentació i recursos: llengua i joves; atles i diversitat

Documentació

• Llengua i joves: usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana

  Estudi que actualitza i revisa els coneixements i les assumpcions que fins al moment tenen els joves i les joves envers la llengua catalana. També dóna a conèixer els processos a partir dels quals l'ús del català s'afavoreix i es frena en l'etapa juvenil, així com les actituds i els posicionaments dels i de les joves envers la llengua.
  Llengua i joves: usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Social i Ciutadania, Secretaria de Joventut, 2010
  PDF del document

• Catàleg de serveis i productes dels centres especials de treball de Catalunya

  Els Centres Especials de Treball són empreses que tenen la missió d'oferir llocs de treball de qualitat a persones amb discapacitat igual o superior al 33 per cent i que no poden integrar-se en l'empresa ordinària. Actuen com qualsevol organització en l'àmbit de l'economia social i, per això, han d'assolir un doble objectiu social i econòmic. És a dir, els CET han d'aconseguir crear llocs de treball adaptats a les necessitats de les persones amb discapacitat, alhora que trobar la rendibilitat econòmica que els faci empreses sostenibles.
  Catàleg de serveis i productes dels centres especials de treball de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, 2009
  PDF de la publicació

Recursos

• Atles de la diversitat

  El web "Atles de la diversitat" és una innovadora eina pedagògica. Es compon d'una xarxa d'escoles que gràcies a la col·laboració mútua ha generat una de les bases de dades sobre la diversitat cultural més importants i extenses del món. Un espai en el qual es pretén recollir les particularitats pròpies de cada lloc a partir del criteri i la visió subjectiva dels participants. Escoles, educadors, famílies i alumnes poden intercanviar experiències i fer preguntes. A més, el seu portal compta amb una radio pròpia.
  Web d' 'Atles de la diversitat'

Acció Social i Ciutadania atén anualment prop de 1.500 joves tutelats i extutelats

Acció Social i Ciutadania atén anualment prop de 1.500 joves tutelats i extutelats

La consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, ha fet balanç dels 15 anys de serveis a joves majors de 16 anys amb problemes familiars

Enguany es compleixen 15 anys des que el Govern de la Generalitat ofereix un suport a aquells joves majors de 16 anys amb problemes familiars. En la majoria dels casos, aquests joves han estat desemparats de les seves famílies i ingressats prèviament en un centre residencial de menors. La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha fet balanç avui de les polítiques que ha dut a terme aquest departament en matèria de joves tutelats i extutelats.

 

La Generalitat destina anualment 8’3 milions d’euros a oferir programes de suport a aquests joves, amb l’objectiu que puguin completar el seu projecte educatiu, trobin feina i aprenguin a viure d’una forma independent. El que es pretén, en definitiva, és que el menor que assoleix la majoria d’edat no quedi desvinculat de forma sobtada del suport i recolzament de l’Administració.

Actualment, el Departament d’Acció Social i Ciutadania atén al voltant de 1.500 joves l’any, una xifra dotze vegades superior als 126 menors que es van atendre el primer any, al 1995.

 

Nombre de joves atesos

1995	1996	1997	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009
126	218	276	348	343	360	482	486	487	515	655	739	922	1202	1481

 

Des de 1995 fins el 2009, el nombre de joves atesos ha augmentat de mitjana un 19’5% cada any. Des de la posada en marxa d’aquests serveis, el Departament ha atès un total de 4.469 joves.

 

Diferents programes de suport

El Departament d’Acció Social i Ciutadania, a través de l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat, ofereix diferents programes de suport als joves d’entre 16 i 21 anys que no disposen de recursos propis ni familiars.

Els programes de suport són els següents:

• Habitatge. Actualment hi ha 67 habitatges repartits en 21 localitats catalanes que proporcionen un total de 323 places. Al 2009, 561 nois i noies van gaudir d’aquest servei. Aquest programa es va iniciar el 1995 i ha atès un total de 2.380 joves.
• Via laboral. Acompanyament per accedir a un lloc de treball i a la formació que ho farà possible. Al 2009 van gaudir d’aquest servei 342 persones. Aquest programa va començar al 2002 i ja ha atès 1.372 joves.
• Acompanyament jurídic. Regularització de menors estrangers, tramitació de permisos de treball o altre tipus de suport administratiu o jurídic. Al 2009 el programa d’acompanyament jurídic va atendre a 425 joves. Des de 2005, any en què es va posar en funcionament, ha atès 638 joves.
• Suport econòmic. Aquest suport va augmentar notablement a partir de 2007, coincidint amb la posada en marxa de la nova prestació per a joves tutelats. Al 2009 van rebre suport econòmic un total de 395 joves. Els ajuts econòmics a es comencen a concedir al 1996, amb imports que han variat des dels 240 als 591 euros. En aquests 15 anys, un total de 1.695 joves s’han beneficiat d’aquest programa.
• Seguiment socioeducatiu. Ofereix reforç, suport i recolzament als joves que s’independitzen o retornen al nucli familiar. Al 2009, 266 joves van beneficiar-se d’aquest programa. Des de 1995, quan es posa en funcionament, han passat per aquest programa 1.493 joves.

 

Perfil dels joves atesos durant 15 anys

La majoria de joves, un 66%, han accedit als programes per a joves tutelats i extutelats quan encara eren menors d’edat. Pel que fa la distribució per sexes, un 62% del jovent acollit han estat nois, un percentatge que ha augmentat a mesura que ha anat creixent el nombre de joves d’origen immigrant, que majoritàriament és de sexe masculí.

 

Edat en el moment de l’arribada

Menors de 18 anys	Majors de 18 anys
66%	34%

 

Sexe

Nois	Noies
66%	34%

 

El 59% dels joves atesos durant aquests 15 anys són d’origen nacional. Ara bé, en els darrers 6 anys els joves estrangers han representat el 50% dels joves que accedien a aquests serveis.

 

 

Origen

Estranger	Nacional
41%	59%

 

Si ens fixem en la procedència dels joves d’origen estranger, un 73% és d’origen magribí. Els joves de procedència subsahariana, que representen un 11% estrangers atesos, s’han incorporat majoritàriament en els darrers tres anys.

Origen estranger

Magrib	73%
Àfrica Subsahariana	11%
Amèrica Llatina	8%
Europa de l’Est	4%
Àsia	2%
Europa	2%

 

El 22% de joves ha obtingut el graduat escolar o el títol d’ESO quan van accedir als programes de suport i un 7% estava en condicions de començar o de continuar els estudis de grau superior o batxillerat. Així mateix, hi ha un 15’9% que ha abandonat els estudis abans de finalitzar l’educació primària.

 

Estudis acabats en el moment de l’arribada

ESO/EGB	21’9%
Formació Ocupacional	21’0%
ESO/ EGB inacabat	15’9%
Estudis primaris	13’9%
Formació Professional	4’2%
Aula Taller	4’0%
Escola d’Adults	3’1%
Batxillerat	2’4%
Sense escolaritzar	1’8%
FP/BUP inacabat	1’5%
Altres	1’7%

 

Pel que fa a l’activitat en el moment de l’arribada, un 39’8% ni treballa ni estudia. Mentre que un 37’9% estudia i un 19’1% treballa. Així mateix, el 49% ha treballat en algun moment, mentre que el 35% no ho ha fet mai.

 

Activitat en el moment de l’arribada

Ni estudien ni treballen	39’8%
Estudien	37’9%
Treballen	19’1%
Estudien i treballen	3’1%

FONT: Departament/s

Acció Social i Ciutadania

Acció Social i Ciutadania atén anualment prop de 1.500 joves tutelats i extutelats

Enguany es compleixen 15 anys des que el Govern de la Generalitat ofereix un suport a aquells joves majors de 16 anys amb problemes familiars. En la majoria dels casos, aquests joves han estat desemparats de les seves famílies i ingressats prèviament en un centre residencial de menors. La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha fet balanç avui de les polítiques que ha dut a terme aquest departament en matèria de joves tutelats i extutelats.

La Generalitat destina anualment 8,3 milions d'euros a oferir programes de suport a aquests joves, amb l'objectiu que puguin completar el seu projecte educatiu, trobin feina i aprenguin a viure d'una forma independent. El que es pretén, en definitiva, és que el menor que assoleix la majoria d'edat no quedi desvinculat de forma sobtada del suport de l'Administració.

Actualment, el Departament d'Acció Social i Ciutadania atén al voltant de 1.500 joves l'any, una xifra dotze vegades superior als 126 menors que es van atendre al primer any, el 1995.


Diferents programes de suport

El Departament d'Acció Social i Ciutadania, a través de l'Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat, ofereix diferents programes de suport als joves d'entre 16 i 21 anys que no disposen de recursos propis ni familiars.

Els programes de suport són els següents:

- Habitatge. Actualment hi ha 67 habitatges repartits en 21 localitats catalanes que proporcionen un total de 323 places. Al 2009, 561 nois i noies van gaudir d'aquest servei. Aquest programa es va iniciar el 1995 i ha atès un total de 2.380 joves.

- Via laboral. Acompanyament per accedir a un lloc de treball i a la formació que ho farà possible. Al 2009 van gaudir d'aquest servei 342 persones. Aquest programa va començar al 2002 i ja ha atès 1.372 joves.

- Acompanyament jurídic. Regularització de menors estrangers, tramitació de permisos de treball o altre tipus de suport administratiu o jurídic. Al 2009 el programa d'acompanyament jurídic va atendre 425 joves. Des de 2005, any en què es va posar en funcionament, ha atès 638 joves.

- Suport econòmic. Aquest suport va augmentar notablement a partir de 2007, coincidint amb la posada en marxa de la nova prestació per a joves tutelats. Al 2009 van rebre suport econòmic un total de 395 joves. Els ajuts econòmics es comencen a concedir al 1996, amb imports que han variat des dels 240 als 591 euros. En aquests 15 anys, un total de 1.695 joves s'han beneficiat d'aquest programa.

- Seguiment socioeducatiu. Ofereix reforç i suport als joves que s'independitzen o retornen al nucli familiar. Al 2009, 266 joves van beneficiar-se d'aquest programa. Des de 1995, quan es posa en funcionament, han passat per aquest programa 1.493 joves.

FONT: ESQUERRA.CAT

L'Espai Cabestany es converteix en el nou centre de referència per als joves tutelats i extutelats

La Consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha inaugurat avui aquest emplaçament, que donarà a aquests joves un servei integral

La Consellera, amb un jove que viu en un dels pisos de l'Espai Cabestany

La Consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha inaugurat avui l’Espai Cabestany, el nou centre de referència per als joves tutelats i extutelats. En aquest equipament, les persones joves destinatàries dels serveis i recursos de l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET) podran trobar informació, orientació, acompanyament i accés als serveis i programes que ofereix el Departament d’Acció Social i Ciutadania.

A l’Espai Cabestany es dóna un servei integral als joves tutelats i extutelats i se’ls proporciona suport en l’àmbit d’habitatge, econòmic, jurídic, educatiu i laboral. Fins ara, aquests serveis s’oferien a diferents edificis de la ciutat de Barcelona i ara tots estan concentrats en un mateix equipament. Tots aquests serveis tenen per objectiu permetre als i a les joves accedir al mercat de treball i construir una carrera professional, ja que aquest és el mitjà imprescindible per emancipar-se i adquirir l’autonomia necessària per viure de forma independent, sense la intervenció de l’Administració a través dels serveis socials.

14 places residencials

L’Espai Cabestany disposa de 8 apartaments, que ofereixen un total de 14 places residencials, distribuïdes en 4 apartaments d’una plaça, 2 de dues places i 2 de tres places. Els apartaments estan dotats de tots els serveis necessaris i estan destinats a aquells joves majors de 18 anys que estiguin cursant estudis reglats superiors o universitaris. Així mateix, aquests joves han de demostrar tenir prou capacitat d’autonomia per a emancipar-se a través de l’acompanyament i la tutorització d’educadors professionals.

Les 14 places residencials de l’Espai Cabestany s’afegeixen a les 323 places que disposa el Departament d’Acció Social per a joves tutelats i extutelats, distribuïdes en un total de 67 pisos o residències. A data d’avui, a l’Espai Cabestany ja hi estan vivint 7 joves.

En el nou equipament de l’Espai Cabestany els joves, els professionals i les empreses disposen d’espais adequats a les seves necessitats. Així, Cabestany disposa d’espais de formació en grup, de treball individualitzat i de tutories i sales d’accés a les noves tecnologies.

Per a tenir a punt l’Espai Cabestany, el Departament d’Acció Social ha fet una inversió de 1’3 milions d’euros. Així mateix, el cost de funcionament d’aquest equipament és de 197.000 euros anuals. Tots els seus serveis són gestionats pel Departament, amb la col·laboració del Departament de Treball, de la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA), de la Fundació “La Caixa” i de la Fundació Servei Solidari.

1.481 joves acollits a l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat al 2009

L’Àrea del Jove Tutelat i Extutelat és la unitat del Departament d’Acció Social i Ciutadania que ofereix suport tècnic, educatiu i afectiu als joves d’entre 16 i 21 anys amb problemes familiars. En la majoria dels casos, aquests joves han estat desemparats de les seves famílies i ingressats prèviament en un centre residencial de menors.

Durant el 2009 han estat acollits pel Departament d’Acció Social i Ciutadania un total de 1.481 joves, una xifra que s’ha multiplicat per 4 des de 1999, quan se’n van acollir 343. Aquests joves són els que s’han beneficiat dels diferents programes que ofereix el Departament. Al 2009, 545 joves han passat pel programa d’habitatge, 427 pel servei d’acompanyament jurídic i 342 pel programa de via laboral.

Una part important d’aquests joves, un 44%, accedeixen als programes per a joves tutelats i extutelats quan són menors d’edat, mentre encara es troben tutelats per la Generalitat en un centre de menors.

Perfil dels i de les joves de l’Àrea

Vegem algunes dades que ens ajudaran a entendre el perfil del jove tutelat i extutelat:

Edat en el moment de la sol·licitud

Menors de 18	Majors de 18
44%	56%

Sexe

Nois	Noies
66%	34%

Fills

Sí	No
2%	98%

País de procedència

Catalunya	Estranger
52%	48%

Zona estrangera de procedència

Magrib	56%
Àfrica Subsahariana	29%
Amèrica del Sud i Central	8%
Europa de l’Est	2%
Altres	5%

Amb qui viuen en el moment de sol·licitar el suport del Departament

Centre de menors	54%
Pares	8%
De forma independent	10%
Altres parents: avis, tiets, etc.	13%
Família aliena	8%
Parella	1%
Altres	8%

Formació en el moment de l’arribada

Estudis primaris	19%
Graduat / ESO	20%
Estudis primaris inacabats	24%
Formació Ocupacional o Programes de Garantia Social	12%
Ha iniciat estudis superiors	7%
FP o Bachillerat inacabat	1%
Altres	16%

 FONT: GENCAT.CAT

"L'estiu és teu!" ofereix beques del 10% a les famílies monoparentals per primera vegada

El programa d'estades per a infants i joves augmenta un 20% les places i ja supera les 11.000
La Consellera Carme Capdevila, amb Julià Fernàndez i Carme Porta

El programa “L’estiu és teu!” ofereix aquest any, per primera vegada, beques del 10% en el preu de l’estada dels fills i filles de les famílies monoparentals. Aquest ajut és possible gràcies a l’entrada en vigor, l’octubre passat, del decret que reconeix per primera vegada la condició de família monoparental, una novetat en la legislació catalana. Així ho ha anunciat la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, durant la presentació del programa aquest matí.

D’aquesta manera, les famílies monoparentals s’equiparen a les acollidores i les nombroses, ja que les famílies d’aquestes tipologies que obtinguin plaça pels seus fills o filles també gaudiran d’una beca del 10%. Aquests ajuts s’emmarquen en les polítiques de suport a les famílies i, alhora, intensifiquen encara més l’orientació social al servei de la ciutadania dels albergs gestionats per la Secretaria de Joventut. L’any passat es van beneficiar dels descomptes a famílies nombroses i acollidores 1.589 nois i noies, el 16% del total dels participants.

“L’estiu és teu!” ofereix estades de fins a dues setmanes a infants i joves de 5 a 16 anys a la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya. Les modalitats d’aquestes estades són: d’idiomes, esportives, multiesportives, combinat de multiesportives i idiomes, musicals, tecnològiques, teatre, circ i cant coral.


El programa ofereix enguany un total de 11.191 places d’estada per a infants i joves, 1.850 places més que al 2009, que representa un increment del 20%.


Noves modalitats d’estada: circ i cant coral

El programa incorpora dues noves tipologies d’estada: circ i cant coral. Les estades de circ tindran capacitat per a 200 places per a nois i noies de 10 a 16 anys i es faran a l’alberg de Lleida durant el juliol. Aquesta proposta educarà els i les participants en valors com la cohesió i la creativitat a través de l’ampli ventall d’expressions artístiques que ofereix el circ com a art: els malabars, els equilibris, les acrobàcies o el clown.

D’altra banda, les noves estades de cant coral ofereixen 80 places a l’alberg de Banyoles al juliol. Estan dirigides a participants de 8 a 12 anys que vulguin treballar la veu i la seva tècnica per fer-ne un instrument expressiu. Els tallers tindran un caràcter lúdic i interactiu, i inclouran l’aprenentatge de recursos teatrals.

Les estades d’idiomes, les més ofertades

Les colònies que concentren el gros de l’oferta són les que proposen l’aprenentatge d’idiomes: anglès, francès o alemany. Si s’agrupen les estades d’idiomes, amb 3.761 places, i les que combinen els idiomes amb la pràctica de l’esport, amb 2.443, representen el 61% del total.

També es reserven 585 places pel Pla d’Impuls a les Terceres Llengües. Es tracta d’un programa becat a través del qual l’alumnat de 5è o 6è de centres d’Educació Primària sostinguts amb fons públics pot aprendre l’anglès, el francès o l’alemany.

La modalitat d’estades de ‘L’estiu és teu!’ que ha experimentat un major increment en l’oferta són les de teatre, concretament un 150%, que en el seu segon any d’inclusió al programa oferiran 300 places.

Una altra de les novetats és l’ampliació d’especialitats que es podran practicar en les estades d’esports. Enguany s’hi incorporen les estades de rugbi i korfbal, que comptaran amb la col·laboració de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, i de handbol.

La programació de les estades de música també ha ampliat la seva gamma d’oferta a instruments com les guitarres elèctriques, i inclourà per primera vegada l’assaig de musicals. De la seva banda, les estades tecnològiques, que tenen l’objectiu de fomentar noves vocacions científiques, obren l’edat dels i les participants fins a partir de vuit anys (en l’anterior edició era a partir dels tretze). Aquestes estades es van afegir a l’oferta del programa l’any passat, i tenen l’objectiu de despertar noves vocacions científiques entre la gent jove, ja que, segons les previsions, a Catalunya manquen avui 12.500 enginyeres i enginyers per arribar a la mitjana de la Unió Europea. Si no es prenen mesures, segons les dades de què disposa el Govern, el dèficit de professionals el 2015 seria de prop de 25.000. Aquesta acció s’emmarca en el programa ‘Enginycat!’, impulsat per la Generalitat de Catalunya.

Termini de preinscripcions: 16 de març

La consellera, acompanyada del secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, i la secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta, ha explicat que el procés de preinscripcions al programa s’inicia demà 23 de febrer a les 12 hores.

Les persones que vulguin participar-hi poden fer la preinscripció fins al 16 de març a través del web www.xanascat.cat i del telèfon d’atenció ciutadana 012 durant les 24 hores del dia. En el moment de formalitzar la preinscripció es donarà automàticament als i les participants un número concret, que serà el de referència per al sorteig públic de places davant de notari que es realitzarà el 18 de març.

Totes les persones preinscrites a través del web, podran consultar, modificar o anul·lar les seves dades en qualsevol moment, fet que evitarà que hagin de trucar una o més vegades al 012 per fer aquestes gestions. L’endemà del sorteig es publicaran els resultats a internet i es comunicaran per SMS i correu electrònic. Just després, s’iniciarà l’assignació automàtica de places en ordre correlatiu i ascendent a partir del número aparegut en el sorteig.

Més informació a www.xanascat.cat

+Info Albergs, torns i preus 

L’atur entre els joves s’apropa al 30 per cent a Catalunya

El 2009 ha estat el tercer any consecutiu d’augment de la desocupació i, segons les dades del darrer informe de l’Enquesta de Població Activa (EPA), als Països Catalans la taxa d’atur dels joves menors de vint-i-cinc anys, s’ enfila per sobre del 35 per cent. Al Principat, la xifra d’aturats menors de 25 anys ronda el 30 per cent.

Les noves dades no han estat bones en conjunt, tot hi que hi alguns símptomes de recuperació. Segons les xifres oficials publicades pel darrer trimestre del 2009, si exceptuem Andorra, la Franja de Ponent i Catalunya Nord, el nombre de joves aturats ascendeix a un total de 254.300 als diversos territoris dels Països Catalans. D’aquestes, 128.800 corresponen al Principat de Catalunya, 103.800 al País Valencià i 21.700 a les Illes Balears. En xifres percentuals, la taxa d’atur dels joves menors de 25 anys se situa a dia d’avui en un 38% al Principat, 42% al País Valencià i 37% a les Illes Balears.
Mentre que a les Illes Balears, una economia turística d’alta temporalitat, la xifra d’atur s’ha disparat, a Catalunya i el País Valencià, la desocupació s’ha reduït lleugerament i s’ha tornat a xifres similars a les de mig any enrere. Alguns experts auguren pels propers trimestres una evolució estadística de dents de serra amb augments i caigudes continuades.
Cal destacar que davant la situació de crisi,  la Generalitat, a través de la Secretaria de Joventut i el Departament de Treball, va impulsar el setembre de 2009, l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya, el primer a tot l’Estat que treballa específicament en l’ocupació juvenil. El document, signat també pels principals sindicats i la patronal, recull, entre d’altres aspectes, un seguit de mesures i actuacions concretes, acompanyades de calendari, pressupost i indicadors d’avaluació, per facilitar la inserció laboral de la gent jove i millorar les seves condicions de feina. L’Acord se centra especialment en els aspectes relacionats amb la formació i la orientació laborals, considerats elements clau per resoldre els problemes de desocupació juvenil.

FONT: GENCAT.CAT

Vídeo: Què pensen els joves del casal d´infants del Raval (Barcelona)

Vídeo explicatiu del que pensen joves del Casal d´Infants del Raval i del que es troben a peu de carrer en el seu entorn d´exclusió social:

98.700 joves catalans ni estudien ni treballen

98.700 joves catalans ni estudien ni treballen

L'estudi Els altres joves, publicat pel sindicat UGT, revela que a Catalunya hi viuen 98.700 joves d'entre 16 i 24 anys que ni estudien ni treballen. Aquests altres joves representen un 14,3% de la població de la franja d'edat esmentada. Segons UGT, que ja va elaborar un estudi similar a l'any 2005, aquest grup ha crescut considerablement en els últims anys. A l'any 2005 s'havia detectat l'existència de 65.000 joves d'entre 16 i 24 anys en aquesta situació. És a dir, en només tres anys el col·lectiu de joves que ni estudien ni treballen s'ha incrementat en un 33%. Per al sindicat, es tracta d'un col·lectiu que suposa un potencial humà molt importat que s'està malmetent. És per això que l'estudi prova d'identificar les causes d'aquesta situació i proposa actuacions per tal de corregir-la.

Una de les causes que s'assenyalen a l'informe és l'alt índex de fracàs escolar que hi ha al país, ja que Catalunya és avui la quarta comunitat autònoma amb la taxa d'escolaritat més baixa als 16 anys i la tercera amb la taxa d'escolaritat més baixa als 17 anys. Alhora resulta molt preocupant que, cada any, entorn del 27% de l'alumnat que comença la ESO no la finalitza i això sovint prediu dificultats en l'accés al mercat laboral. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, el 76% dels joves que no finalitzen la ESO no segueixen posteriorment cap tipus de formació professionalitzadora. L'informe subratlla que aquesta situació fa anys que es manté i s'han realitzat múltiples diagnòstics dels factors que hi influeixen. El sindicat estableix que això hauria de permetre una bona planificació i l'elaboració de les eines adequades per minimitzar la taxa de fracàs escolar i els seus efectes, per tal que no signifiquin l'exclusió del mercat laboral.

En canvi, la taxa d'escolaritat als 18 i 19 anys situa Catalunya entre les deu primeres comunitats autònomes de l'Estat. Això fa pensar als autors de l'estudi que els alumnes que provenen del batxillerat continuen els seus estudis mentre que l'alumnat que prové de la formació professional els abandona abans. Per aquesta raó el sindicat demana un replantejament seriós de la formació professional.

I si les estadístiques del món formatiu aporta pistes sobre el perquè de l'augment del col·lectiu dels altres joves, el món laboral n'aporta algunes més, com el fet que la taxa de temporalitat en la contractació dels joves d'entre 16 i 24 anys a l'any 2007 va ser del 55,6%.

En les conclusions de l'estudi, a més de posar en relleu aquestes xifres, UGT demana al Govern de la Generalitat que impulsi noves mesures per reconvertir la situació actual i proposa un conjunt integral d'actuacions:

• Polítiques de prevenció de l'abandonament prematur dels estudis als centres de formació, que incloguin orientació professional i motivació de l'alumnat.
• Mesures de formació i orientació professional flexibles que permetin combinar períodes de formació amb períodes de treball remunerat.
• Reforma integral dels estudis de formació professional per fer-los atractius, vinculant-los a les necessitats del mercat laboral i amb un fort component de pràctiques professionalitzadores.
• Polítiques d'ajuts al manteniment d'itineraris formatius.
• Mesures per aproximar els joves que han abandonat el seu itinerari formatiu i professional a les accions d'informació i orientació establertes.

A més, per a UGT és indispensable un reforç en els sistemes d'informació i orientació escolar en els darrers cursos de la ESO, per tal que l'alumne tingui les eines necessàries per planificar el seu futur acadèmic i professional. En aquest sentit, el sindicat valora positivament els nous Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), però titlla de "clarament insuficient" l'oferta de places prevista: 6.180. D'altra banda, la Generalitat de Catalunya incorporarà a l'octubre 184 orientadors laborals al Servei d'Ocupació de Catalunya per assessorar de forma personalitzada als joves que es trobin en aquesta situació per ajudar-los a trobar feina o a continuar estudiant. En definitiva, sembla que és cabdal posar fil a l'agulla per tal d'evitar que continuï augmentant de forma exponencial la ja engrossida xifra de joves que ni treballen ni estudien.

Informe Els altres joves