divendres, 23 de gener de 2009

Xerrada: Què passa als centres de menors ? Reforma i Protecció

Xerrada
Què passa als centres de menors ? Reforma i Protecció.
Presentació del dossier
Amb psicofàrmacs no s'educa
.
Projecció del curt Confabulación.
Kafeta-tapeo i musiqueta.
organitzen :
Col.lectius Txinorris i Drari 
دراري
lloc : Centre Social Ocupat La Revoltosa. Carrer de Rogent 82. metro L2 i L1 Clot.
24 de gener, 18'30h.

dilluns, 19 de gener de 2009

Protocol de prevenció contra la Mutilació Genital Femenina a Gàmbia, pels Mossos d´Esquadra

Protocol de prevenció contra la Mutilació Genital Femenina a Gàmbia, dels mossos d´esquadra.

 
  • Durant l’any 2008, els Mossos d’Esquadra van fer treballs preventius en el marc del protocol amb 55 famílies que viuen a Catalunya, que tenen 104 nenes, per tal d’evitar possibles mutilacions genitals
  • La responsable de Relacions, Associacions i Mediació del Departament d’Interior, Noemí Ayguasenosa, i la intendenta Cristina Manresa, viatjaran la setmana vinent a Gàmbia convidades per una ONG asturiana per conscienciar a les famílies gambianes
 
 
La responsable de Relacions, Associacions i Mediació del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Noemí Ayguasenosa, i la cap de l’Àrea Bàsica Policial de Sants-Montjuïc i membre del Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya, la intendenta Cristina Manresa, viatjaran del 22 al 29 d’aquest mes a Gàmbia convidades per l’organització no governamental asturiana O’dam ONGd per tal d’explicar a famílies i entitats d’aquell país africà les conseqüències que la Mutilació Genital Femenina (MGF) comporta a la població gambiana que viu a Catalunya.
 
Les dues representants del Departament d’Interior han estat convidades per la ONG d’Oviedo per participar en el projecte de “Prevenció de la Mutilació Genital Femenina a la regió oest de Gàmbia” que O’dam ONGd està portant a terme en col·laboració amb l’Associació de Dones Antiablació AMAM de Barcelona i l’organització gambiana Gambian Commitee on Tradicional Practices (GAMCOTRAP).
 
Ayguasenosa i Manresa seran les encarregades d’explicar en varies escoles de les comunitats de Pakaliba i Kiang, situades a la Lower River Region de Gàmbia, les mesures de prevenció de la Mutilació Genital Femenina que s’apliquen a Catalunya per tal de conscienciar les famílies i explicar el protocol d’intervenció policial que té la policia autonòmica per prevenir, evitar i perseguir les mutilacions genitals femenines (MFG).
 
Els Mossos d’Esquadra treballen en tasques de prevenció des de l’any 2000 i des del 2002 ho fan en el marc del Protocol d’actuacions per a prevenir la MGF de la Generalitat de Catalunya a on se’ls identifica com un dels operadors implicats en l’abordatge de casos.
 
L’any passat, dins el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, es va elaborar un protocol intern policial, basat en l’experiència capdavantera de la Regió Policial de Girona amb especialistes com la sergenta Rosa Negre, que defineix l’àmbit d’actuació, els grups i la metodologia que fan servir els Mossos d’Esquadra a tot Catalunya davant d’aquest fet il·lícit.
 
Aquest protocol, pioner a les policies de l’Estat espanyol, dóna valor a la tasca preventiva i a la detecció de casos mitjançant el treball en xarxa i estableix els casos de risc i de consumació que han de ser posats en coneixement de la Fiscalia de Menors.
 
El viatge a Gàmbia també servirà perquè les dues representants dels del Departament d’Interior coneguin de més a prop les comunitats originàries de moltes famílies gambianes que viuen actualment a Catalunya i els llocs on es practica encara aquesta tradició de mutilar a les nenes.
 
S’entén per Mutilació Genital Femenina (MGF) totes aquelles pràctiques que impliquen l’extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons culturals, religioses o d’altres amb finalitat no terapèutica.
 
La regió oest de Gàmbia, a on viatjaran les representants d’Interior amb la O’dam ONGd, té una població de 234.917 persones, de les quals 119.031 són dones, i subsisteixen de l’agricultura. A aquesta regió predominen les ètnies Mandinga i Jola i totes dues tenen molt arrelades pràctiques tradicionals relacionades amb la Mutilació Genital Femenina.
 
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha tres tipus de MGF depenent del grau d’intervenció:
 
Tipus I: Clitoridectomia, que és la mutilació del prepuci del clítoris.
Tipus II: Excisió, que és l’ablació del clítoris i dels llavis menors, total o parcialment.
Tipus III: Infibulació, que és la mutilació del clítoris, la totalitat dels llavis menors i majors i la sutura dels dos costats de la vulva.
La pràctica de cadascun d’aquests tipus de MGF depèn de factors culturals, religiosos i socials. Tot i això, la MGF, que no respon a cap precepte religiós i té un origen molt anterior a la majoria de les religions conegudes, es practica actualment a 26 països de l’Àfrica i alguns de l’Àsia.
         
 
A Catalunya, on, segons dades del 2008, viuen 13.362 dones procedents d’aquests països, 4.846 de les quals menors de 19 anys, hi ha moltes famílies que van arribar com a practicants i defensores de la tradició i que actualment l’han abandonada.
 
Pel que fa a la població d’origen gambià que viu a Catalunya ha passat dels 6.955 ciutadans que hi havia l’any 2000 als 14.099 que estaven censats l’any 2007, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
 
Durant l’any passat, els Mossos d’Esquadra van fer treballs de prevenció en el marc del protocol per evitar que 104 nenes que viuen actualment a Catalunya patissin la mutilació. L’any 2007 van ser 67 les nenes que estaven implicades en casos de risc. Això no vol dir que creixin el nombre de casos, sinó que les estratègies adoptades pels professionals que treballen en aquest àmbit mitjançant xarxa facilita la detecció dels possibles casos de risc i el seu pertinent abordatge. 
 
 
Treball conjunt i sensibilització
 
Un total de 300 agents dels Mossos d’Esquadra van assistir l’any passat a un curs d’especialització en MGF per treballar conjuntament amb altres organismes i associacions en la prevenció d’aquestes agressions a les dones.
La majoria d’aquests agents treballen a les oficines de Relacions amb la Comunitat (ORC) i els grups d’Atenció a la Víctima (GAV), que són els encarregats, mitjançant el treball en xarxa, d’aconseguir la màxima informació en aquest àmbit per l’abordatge de les situacions de risc. Així mateix es dóna un nou impuls a la sensibilització dels col·lectius per tal que les persones encara practicants abandonin la tradició no només per imposició legal sinó per propi convenciment.
D’aquesta forma, el protocol policial estableix que el treball d’informació i formació tindrà com a objectiu obrir portes a la reflexió de les persones que encara defensen la MGF, això sí, sense obviar la informació referida al marc legal.   
 
Un segon àmbit de desenvolupament d’accions preventives genèriques és el que porten a terme les ORC. Aquestes unitats han de tractar aquesta qüestió amb les famílies, els líders socials i els mediadors comunitaris del seu territori quan tinguin planificat desenvolupar un pla de prevenció i d’actuació en aquesta matèria.
 
Aquestes relacions han de permetre fer un diagnòstic de quina és la situació respecte de la MGF. 
 
L’objectiu de les accions preventives genèriques és que totes les famílies que han arribat a Catalunya essent practicants, siguin subjectes destinatàries d’abordatges preventius i sensibilitzadors abans no es plantegi un viatge de retorn definitiu o de vacances al país d’origen, atès que en la majoria dels casos la MGF es produeix fora del nostre territori.
 
El protocol estableix que quan els Mossos d’Esquadra detectin un cas de risc ho han de comunicar immediatament a les institucions i entitats implicades (serveis de salut, serveis d’educació, serveis socials, associacions que treballen contra la MGF) i recollir la informació rellevant sobre la família.
 
Si es detecta que es tracta d'una situació de risc urgent, el protocol obliga a una intervenció conjunta amb la resta d’operadors i si hi ha indicis que la menor pot ser víctima de la MGF aquest fet s'ha de comunicar al jutjat de guàrdia i a la Fiscalia de Protecció de Menors, i la dotació policial ha d'acompanyar la menor fins que arribi la resolució judicial que determinarà si s’adopten o no mesures cautelars. .
 
En els casos que es detecti que una menor ha tornat mutilada caldrà instruir l’atestat policial pertinent i si hi havia tasca preventiva feta s’adjuntarà tota la informació referida a aquesta adjuntant-hi, si es disposa, l’informe lliurat pel Departament de Salut o les dades que identifiquen el professional de salut de referència. Aquestes diligències s'instruiran per un presumpte delicte de lesions de l’art. 149.2 del Codi penal.
 
Si en el moment del retorn es tenen sospites fonamentades, però no és possible confirmar que la menor ha estat mutilada, s'haurà de comunicar al jutjat competent mitjançant diligències informatives, traslladant-li tota la informació relativa al cas.


dimecres, 14 de gener de 2009

Acció Social regularà l’accés a l’entorn de les persones amb discapacitats i els seus gossos d’assistència

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presentat el projecte de llei que regula l’accés a l’entorn de les persones amb discapacitats usuàries de gossos d’assistència. Aquesta normativa s’aplicarà no només als usuaris/es de gossos pigall, sinó també a totes les persones amb discapacitat auditiva, física, autisme o determinades malalties que són assistides per gossos especialment ensinistrats per guiar-les, ajudar-les en les tasques diàries o avisar-les de perill o d’atacs imminents.


Aquesta nova llei garantirà l’accés als llocs, allotjaments, establiments, locals i transports públics o d’ús públic a les persones amb discapacitat i els seus gossos d’assistència. També regula l’ensinistrament i cura d’aquest tipus de gossos, així com els centres encarregats de fer-ho.

Els usuaris i usuàries de gossos d’assistència podran accedir acompanyats dels seus animals a:

- Llocs, locals i establiments d’ús públic com ara centres d’esbarjo i temps lliure, museus, centres sanitaris, instal·lacions esportives, etc.
- Allotjaments i altres establiments turístics.
- Transports públics.
- Espais naturals de protecció especial, on quedi expressament prohibit l’accés amb gossos.

També cal tenir en compte que la persona usuària de gos d’assistència té preferència d’ús en la reserva del seient per a persones amb discapacitat adjacent al passadís o amb més espai lliure en els transports públics, així com de llitera inferior en els mitjans de transport que disposin d’aquest servei. En el cas dels taxis es permet com a màxim l’accés a dues persones usuàries de gos d’assistència. 


Carnet i identificatiu específic


El projecte de llei aprovat ahir pel Govern de la Generalitat classifica els gossos d’assistència en les tipologies següents:

- Gos guia o pigall: educat i ensinistrat per guiar una persona amb discapacitat visual o sordcega.
- Gos de servei: educat i ensinistrat per prestar ajuda en les activitats de la vida diària, tant a l’entorn privat com a l’entorn extern a les persones amb discapacitat física.
- Gos de senyalització de sons: educat i ensinistrat per avisar les persones amb discapacitat auditiva de diferents sons i indicar-li la font de procedència.
- Gos d’avís: educat i ensinistrat per avisar les persones que pateixen malalties com l’epilèpsia, la diabetis o altres malalties, que puguin necessitar el seu servei.
- Gos per a persones amb autisme: educat i ensinistrat per tenir cura de la integritat física, controlar situacions d’emergència i guiar la persona amb aquesta discapacitat.

La condició de gos d’assistència es reconeixerà mitjançant un carnet atorgat pel Departament d’Acció Social i Ciutadania. El gos també portarà un distintiu oficial d’identificació en un lloc visible. A més, haurà de passar per una revisió sanitària anual per certificar que compleix totes les condicions higièniques i sanitàries que marca la llei. 


Els centres d’ensinistrament

El Departament d’Acció Social i Ciutadania serà l’encarregat d’autoritzar els centres d’ensinistrament de gossos d’assistència a Catalunya. Entre d’altres requisits, aquest tipus de centres hauran de comptar amb l’espai físic suficient per l’ensinistrament de gossos; complir amb la legislació vigent en matèria de salut i protecció animal i medi ambient; i disposar com a mínim d’un director/a, un professional de l’ensinistrament de gossos d’assistència amb la qualificació adient, un/a veterinari/ària i un/a psicòleg/òloga.

El projecte de llei també inclou la creació d’un registre de centres i unitats de vinculació, que és la formada per la persona amb discapacitat i el gos especialment ensinistrat per a ella.

D’altra banda, la nova normativa preveu la creació en un termini màxim de dos anys d’una qualificació professional d’ensinistrament de gossos d’assistència. Acció Social i Ciutadania i el Departament d’Educació ja estan treballant per crear aquesta nova qualificació. Mentrestant, podran exercir com a professionals en els centres reconeguts, les persones que acreditin una experiència mínima de dos anys en aquest camp o les que estiguin en possessió d’un títol o diploma d’ensinistrament de gossos d’assistència per una altra escola nacional o estrangera de reconegut prestigi.

FONT: Esquerra.cat

proposta de Directiva per a incrementar el període mínim de permís de maternitat de 14 a 18 setmanes -garantint el 100% de les bases de cotització

En el marc de la implementació de l'Agenda Social Renovada, la Comissió europea ha presentat una proposta de Directiva per a incrementar el període mínim de permís de maternitat de 14 a 18 setmanes -garantint el 100% de les bases de cotització- i el dret a demanar condicions de treball flexibles durant o al final del permís. Aquesta proposta legislativa s'emmarca en l'objectiu de l'Agenda Social Renovada d'augmentar la conciliació de la vida privada i l'activitat professional i consolidar la protecció de les dones embarassades. Igualment la proposta de normativa incorpora les conseqüències dels estudis que demostren que països amb ràtios elevades d'ocupació femenina gaudeixen d'un índex de natalitat més alt.

dimarts, 13 de gener de 2009

La Fiscalia General de l´Estat limita a dos anys el termini per recuperar els fills després de la declaració de desemparament

 La Fiscalía General de l´Estat ha limitat a dos anys el termini perquè els pares que han perdut la tutela dels seus fills puguin recuperar-los. La mesura persegueix protegir els menors i evitar que durant la seva infantesa i adolescència passin de família en família. La fiscal de Menors de València, Gemma García, va explicar que el canvi "és molt important" perquè acaba amb la situació de permanent provisionalitat del menor amb pares biològics amb greus problemes addictius que apareixen i desapareixen.
La fiscal García va insistir que l'objectiu és acabar amb la situació d'inseguretat a què havien d'enfrontar-se els menors i les famílies acollidores perquè els pares biològics podien aparèixer en qualsevol moment.
La Fiscalia General de l'Estat acaba de remetre l'ordre a tots els fiscals de la Comunitat València. Fonts de la Fiscalia van explicar que fa un any hi va haver un canvi legislatiu que pretenia augmentar la protecció dels menors declarats en desemparament després de casos com el del nen d'El Royo que es trobava perfectament integrat amb una família d'acollida i va acabar captant al metre amb la seva mare biològica. La clau de la instrucció és que la reforma legislativa no era clara i cada fiscal aplicava un criteri diferent. A partir d'ara, els representants del Ministeri Públic s'han de cenyir a l'ordre que acaba de dictar el fiscal general de l'Estat.

dimecres, 7 de gener de 2009

Més de 330 menors estrangers no acompanyats van arribar a Barcelona el 2008

Un total de 336 menors estrangers no acompanyats van arribar a les dependències a Barcelona de la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA) de la Generalitat durant l'any 2008. Seguir leyendo el arículo

En resposta a una pregunta parlamentària recollida per Europa Press, la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha detallat que inicialment es van presentar 408 supòsits menors, dels quals 72 resultaven ser majors d'edat.

La majoria dels menors estrangers no acompanyats són marroquins --229--, a més de 23 de Romania i 16 de Ghana. La resta de nens i joves van venir de països com Gàmbia, Algèria, Senegal, Itàlia, Índia, Pakistan, El Regne Unit, Xile, Ucraïna i República Dominicana.

El 2007 van arribar 431 supòsits menors no acompanyats, dels quals, finalment, 63 van resultar ser majors d'edat. La xifra total va ser de 368 menors, la majoria d'ells --277-- procedents del Marroc. La resta va emigrar des de països com Romania, Senegal, Algèria, França, Gàmbia, Nigèria, Pakistan, Croàcia o Bulgària.

Quan un menor estranger no acompanyat arriba a una comissaria dels Mossos d'Esquadra és derivat per l'Oficina d'Atenció al Menor a la [DGAIA]. Els menors es presenten en aquestes oficines per iniciativa pròpia o acompanyats pels membres d'entitats socials.

La Fiscalia --que treballa en coordinació amb els Mossos-- practica la prova oseomètrica per determinar l'edat dels nois, i determinar així la seva edat i el procediment que hauran de seguir per integrar-se a Catalunya.

FONT:
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/01/06/barcelona/1231239608.html
PASAN A SER RESPONSABILITAT DE LA DGAIA