Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris addiccions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris addiccions. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 de setembre del 2010

S'aprova el Projecte de llei de Jocs i Apostes de Catalunya, que regula per primer cop el joc on line


 
  • La llei vol protegir les persones que tinguin reduïdes les seves capacitats intel·lectuals, les que pateixen alguna patologia derivada del joc i les persones menors d’edat
  • Regularà per primera vegada la publicitat del joc i donarà una major seguretat jurídica, ja que recollirà tota la normativa dispersa en un únic text
  • El text crea la Comissió del Joc de Catalunya com a òrgan consultiu, d’estudi, assessorament i coordinació de les activitats relacionades amb els jocs i apostes
 
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de Jocs i Apostes, que té com a objectius principals eliminar el buit legal existent sobre l’organització, comercialització i explotació de jocs i apostes per mitjans informàtics, telemàtics i de comunicació a distància (joc on line), a més de l’actualització de la normativa vigent en matèria de jocs i apostes. Així, el Projecte de llei regula les diferents formes de participació en activitats de jocs i apostes, ja siguin les de participació presencial en establiments oberts al públic, com també d’altres formes de participació que les noves tecnologies han fet possible.
 
L’aprovació del text es fa en virtut de la competència atorgada per l’Estatut d‘Autonomia de Catalunya, que disposa que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de jocs, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya.
 
El text s’inspira en sis principis bàsics:
 
  • La protecció de les persones menors d’edat i d’aquelles que tinguin reduïdes les seves capacitats intel·lectuals i les relatives a la voluntat.
  • El foment de les polítiques de joc responsable en el sector del joc.
  • Eliminar el buit legal que actualment hi ha en els jocs i apostes per mitjans informàtics i telemàtics.
  • La regulació per primera vegada de la publicitat en matèria de joc.
  • Donar major seguretat jurídica tant a operadors de joc com a persones jugadores, sobretot respecte l’organització, comercialització i explotació d’apostes per mitjans informàtics, telemàtics i de comunicació a distància.
  • Ponderar les repercussions socials, econòmiques i tributàries derivades de les activitats de joc i apostes.
  • Prevenir i eradicar les activitats fraudulentes i el blanqueig de capitals.
 
La nova llei també pretén recollir en un sol text la regulació dels diferents aspectes que incideixen directament en els jocs i apostes sobre els que té competències la Generalitat, en substitució de la normativa existent (fins ara dispersa en disposicions i decrets). Els seus objectius són:
 
  • Donar una major seguretat jurídica al recollir tota la normativa dispersa en un únic text i regular aspectes nous com la publicitat dels jocs i apostes, la responsabilitat social corporativa i el joc responsable i el joc on-line
  • Regular de manera integrada els principis bàsics dels jocs i apostes i deixar per a un posterior desenvolupament reglamentari aspectes més específics per tal que aquesta regulació tingui major flexibilitat a l’hora d’atendre demandes dels diferents agents del sector.
 
Regulació del joc on line
 
En el text normatiu s’especifiquen els criteris mínims que hauran de complir els operadors de joc que organitzin, explotin i comercialitzin jocs i apostes on line. Alguns d’aquests aspectes són l’exigència d’un sistema d’identificació del jugador en el web mitjançant la signatura electrònica reconeguda per assegurar, com a mínim, la identitat de la persona jugadora i la seva edat. També s’exigeix la creació d’un compte de joc que reculli la traçabilitat de cada persona jugadora al web (quants cops ha jugat...), l’informi del saldo del seu compte i possibiliti l’establiment de límits. Els operadors també estan obligats a informar que la pràctica abusiva de jocs i apostes pot provocar addició. El text també recull l’obligació de mostrar l’autorització i les normes de funcionament; informar de la prohibició per a menors; abonar els tributs corresponents en matèria de jocs i apostes, etc.
 
Els requisits tècnics que hauran de complir els establiments de joc telemàtic, els tipus de jocs i apostes que es podran explotar per mitjans informàtics, telemàtics i de comunicació a distància, o la periodicitat de les auditories externes, es regularan posteriorment per via reglamentària.
 
Respecte al joc telemàtic operat en un àmbit supracomunitari, és l’Estat el competent per a regular-lo, en aplicació de la competència atribuïda per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
 
Exigència d’autoritzacions
 
L’explotació de jocs o apostes a Catalunya requereix l’obtenció prèvia del corresponent títol habilitant o, si escau, la comunicació prèvia. S’entén que un joc o aposta s’explota a Catalunya quan la persona operadora dirigeix l’activitat en el territori de Catalunya, tenint la seva residència, una delegació o la unitat central de gestió de jocs i apostes en el territori de Catalunya.
 
En el cas de l’explotació de jocs o apostes per via telemàtica, es considera que es dirigeixen en el territori de Catalunya quan, a més del que estableix l’apartat anterior, estan destinats a les persones de Catalunya . Aquest és el cas quan els jocs o apostes, s’ofereixin mitjançant enllaços o distintius en les pàgines web d’empreses o institucions presents o actives a Catalunya o mitjançant missatges de correu electrònic o qualsevol altre mitjà de comunicació electrònica equivalent enviats als i les potencials clientes situats a Catalunya, (sense perjudici del que disposa la Llei de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, així com dels preceptes d’aquesta Llei en matèria de publicitat).
 
Requisits en la publicitat
 
El text exigeix la corresponent comunicació prèvia a l’òrgan directiu competent per a la difusió de publicitat de jocs i apostes i un seguit de condicions mínimes: no es pot incitar a jugar o apostar de forma compulsiva; ha de tenir un contingut veraç; no pot dirigir-se a públic menor d’edat; no es pot exhibir publicitat del joc en horaris de protecció de menors; no es permeten imatges o al·lusions al consum de begudes alcohòliques, tabac, drogues, etc. També queda prohibit promoure qualsevol joc o aposta amb obsequis, regals, consumicions..etc.
 
Creació de la Comissió del Joc de Catalunya
 
El Projecte de llei preveu la creació de la Comissió del Joc de Catalunya, adscrita al departament competent en la matèria, com a òrgan consultiu, d’estudi, assessorament i coordinació de les activitats relacionades amb els jocs i apostes en l’àmbit territorial de Catalunya.
 
La Comissió serà presidida per la persona titular del departament competent, i hi estaran representats els departaments del Govern amb competències relacionades amb els jocs i apostes, així com les organitzacions sindicals i empresarials més representatives i les associacions, tant de defensa de les persones consumidores i usuàries com de les persones afectades per ludopatia. Així mateix s’han de fixar reglamentàriament els criteris de participació en la Comissió i el nomenament dels seus membres.
 
Correspon a la Comissió del Joc de Catalunya, amb independència de les que, en el seu cas, reglamentàriament es determinin, les facultats i funcions següents:
 
a) Assessorar i ser informada sobre les polítiques que es duguin a terme en matèria de joc responsable, entre altres.
 
b) Emetre qualsevol altre informe en matèria de joc i apostes que li sigui requerit en l'àmbit de la seva activitat.
 
Joc Responsable
 
El Títol V “Foment d’una política responsable del joc” constitueix una altra de les novetats importants d’aquesta Llei. En aquest Títol s’estableix l’obligació de la Generalitat de fomentar una política integral del joc responsable, en la que es realitzin un conjunt d’actuacions dirigides a disminuir els possibles efectes negatius del joc en la població catalana. Aquestes d’actuacions abasten els àmbits relatius a la prevenció, intervenció i informació a les persones jugadores, fomentant actuacions dirigides principalment a la protecció de la salut, l’educació i l’impuls de polítiques sobre el joc responsable en el sector de la indústria del joc present a Catalunya. Els operadors de joc han d’elaborar el seu pla de mesures per a la mitigació dels possibles efectes perjudicials del joc.
 
60 empreses del joc privat adherides al Codi de bones pràctiques
 
Un total de 60 empreses del sector privat del joc que operen a Catalunya s’han adherit al Codi de bones pràctiques per al foment del joc responsable impulsat pel Departament d’Interior i la indústria del joc entre els anys 2007 i 2010.
 
En concret, s'hi han adherit: els casinos en funcionament a Catalunya, 32 bingos (el 64% dels que hi ha en funcionament), 17 empreses operadores de màquines recreatives amb premi (que gestionen el 40% del total de màquines existents), 8 empreses fabricants de màquines recreatives amb premi i d’atzar, (que disposen de més de la meitat dels models homologats), i 4 empreses de salons de joc, les quals gestionen 11 salons.
 
El codi recull el compromís de la indústria del joc que opera a Catalunya per assumir, de forma voluntària, un seguit de bones pràctiques en la seva activitat de negoci que afavoreixin la pràctica dels jocs d’atzar de forma responsable.
 
Aquestes bones pràctiques s’agrupen en les categories següents: informació a les persones jugadores, prohibició d’accés a establiments de joc, atenció a les persones jugadores, formació del personal sobre joc responsable, establiments de joc i elements físics dels jocs d’atzar, transaccions econòmiques, i responsabilitat social corporativa.
 

dimecres, 24 de març del 2010

L'atenció a les addiccions s'integra a la xarxa sanitària de tota la ciutat de Barcelona


Amb el nou Pla operatiu es potencia un model d’atenció integral a la salut mental i les addiccions


S’aconsegueix un major equilibri territorial en la xarxa de drogues a Barcelona i s’assegura l’accessibilitat als usuaris


La consellera de Salut, Marina Geli, i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, presenten el Pla operatiu d’integració de les addiccions a la xarxa sanitària de la ciutat de Barcelona 2010-2014. L’han acordat el Departament de Salut, l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci Sanitari de Barcelona, l’Agència de Salut Pública de Barcelona i els principals agents socials del sector, sobre la base del Pla director de salut mental i addicions de Catalunya i al Pla d’acció sobre drogues 2009-2012, aprovat pel ple municipal. Dins de les accions plantejades, destaca la integració dels serveis i els equipaments destinats a l’atenció de les drogoaddiccions a la xarxa sanitària de tota la ciutat de Barcelona.
 
El model d’atenció integral s’ha consensuat a Catalunya entre Administració, professionals, entitats i usuaris dins del marc del Pla director de salut mental i addiccions. Els seus objectius són l’enfocament comunitari en els serveis i en les prestacions, amb un model d’atenció més preventiu i proactiu, orientat a les necessitats dels usuaris i amb una visió global i de continuïtat assistencial basat en el treball en xarxa. Aquest model es basa en la integració com a objectiu de millora permanent, la integració entre les xarxes especialitzades de salut mental i drogodependències i la integració en l’entorn de l’atenció primària de salut, amb una organització eficient dels serveis i amb base territorial.
 
A partir d’aquí, el nou model de serveis s’organitza en àmbits d’intervenció diferenciats per problemes de salut, tipologia o complexitat.
 
La implantació del Pla operatiu a la ciutat de Barcelona garanteix que la xarxa d’atenció a les drogodependències creixi de manera equilibrada per tot el territori i que es desplegui en el context de recursos sanitaris previstos o ja existents, com els equips d’atenció primària, els centres de salut mental d’adults (CSMA) i infantojuvenils (CSMIJ), hospitals o centres d’atenció i seguiment (CAS). A més, els centres tendiran a oferir tot el ventall terapèutic i de recursos per a l’usuari amb drogodependència, i potenciarà una atenció integral a les diferents necessitats que es puguin plantejar i patologies derivades de l’addicció.
 
 
 
Aplicació del Pla operatiu
 
La implantació del Pla operatiu d’integració de les addiccions a la xarxa sanitària de la ciutat de Barcelona es planteja d’una manera progressiva fins al 2014. Les prioritats vénen marcades per:
 
·        Una visió global de Ciutat Vella i Sant Martí en clau d’Àrea Integral de Salut Barcelona-Litoral Mar. Aquesta comporta una forta reordenació de l’oferta de Ciutat Vella, basada en el tancament del CAS Junta de Comerç i l’ampliació de l’activitat a Lluís Companys que, en el futur, oferirà un espai de reducció de danys. D’altra banda, la Sala Baluard, a més d’oferir la reducció de danys actual, donarà assistència ambulatòria, i el CAS Barceloneta incorporarà la reducció de danys. Sant Martí integrarà l’atenció als usuaris de drogues als dispositius de salut mental del Centre Fòrum; en el futur està prevista la integració de l’atenció a les drogodependències al Centre de Salut Mental de la Llacuna, inclòs el programa de reducció de danys.
 
·        La Barcelona Esquerra anirà integrant l’atenció a les addiccions i la salut mental i millorant la cartera de serveis sobre la base de l’Hospital Clínic, el CAS de Sants-Montjuïc i el CAS de Sarrià-Sant Gervasi incorporaran a la cartera de serveis la reducció de danys, i en el futur s’integrarà l’atenció a les drogodependències i la salut mental a les Corts.
 
·        A la Barcelona Dreta la integració de l’atenció a les addiccions i la salut mental, i el programa de reducció de danys pivotarà sobre l’Hospital de Sant Pau, i s’iniciarà la integració de les addiccions al centre de salut mental de Gràcia, procés que culminarà en els futurs espais disponibles al Parc Sanitari Pere Virgili, on s’ampliarà la cartera incorporant la reducció de danys.
 

  •  
    AIS*
    DISTRICTES
    PROPOSTA DE PLANFICACIÓ
    AIS BARCELONA-LITORAL MAR
    Ciutat Vella
    CAS Barceloneta
     Programa bàsic de reducció de danys (RD)
    UHD Hospital del Mar
    CAS Junta de Comerç
    Tancament
    CAS Lluís Companys
    Ampliació de l’activitat amb el programa bàsic de RD
    CAS CECAS
             
    SPOTT
     
    Sala Baluard
    Integració de l’assistència ambulatòria
    Programa integral de RD i CAS
    SAPS (RD)
     Tancament
    Sant Martí
    Centre Fòrum
    Integració de l’atenció a la salut mental i les addiccions
    CSM Llacuna
    Integració de l’atenció a la salut mental i addiccions (en el futur)
    AIS BARCELONA ESQUERRA
    Sants-Monjuïc
    CAS Sants
    Programa bàsic de RD
    Unitat mòbil de metadona (Zona Franca)
    Consultoria al carrer del Foc
    Esquerra Eixample
    Unitat d'Alcohologia (Hospital Clínic)
    Integració de l’atenció a la salut mental i les addiccions
    Unitat especialitzada drogodependència
     
    Les Corts
     
    Integració de l’atenció a la salut mental i les addiccions a les Corts
    Sarrià-Sant Gervasi
    CAS Sarrià- Sant Gervasi
    Programa bàsic de RD
    AIS BARCELONA DRETA
    Dreta Eixample,
    Guinardó i
    Sant Andreu (parcial)
    Unitat especialitzada de Drogodependències i Unitat Hospitalària de Desintoxicació de Sant Pau
    Integració de l’atenció a la salut mental i les addiccions
    Programa bàsic de RD
    Unitat d’Alcoholisme de Barcelona
     
     
    Gràcia
     Parc Sanitari Pere Virgili
    Integració de l’atenció a la salut mental i  les addiccions i del programa bàsic de RD al CSMA
    AIS BARCELONA NORD
    Horta
    CAS Vall d'Hebron. Unitat Hospitalària Desintoxicació Vall d’Hebron
     
    CAS Sacedon
     
    Nou Barris
    CAS Nou Barris
    Ampliació al CAP Guineueta
    Programa bàsic de RD via Favència
    Sant Andreu
    CAS Garbivent
    Programa bàsic de RD
    Casa Bloc
     
    *A més, unitat mòbil de metadona amb parada a Sant Marí, les Corts, Horta-Guinardó i Nou Barris.
     
     
     
    Consum de drogues a la ciutat de Barcelona
     
    Durant l’any 2009, a la ciutat de Barcelona es van atendre ambulatòriament un total de 5.014 persones per addicció a diferents substàncies psicoactives. El 13% dels inicis de tractament per addicions van ser per heroïna, el 26% per cocaïna, 56% per alcohol i el 5% per cànnabis.
     
    La població consumidora de drogues és una important usuària dels serveis d’urgències. En els darrers anys les urgències per heroïna s’han estabilitzat al voltant d’uns 2.000 episodis per any. Les urgències per cocaïna després de l’increment sostingut que van experimentar des de principis del 2000, actualment estan estabilitzades en uns 3.000 episodis per any.
     
    La població addicta de més risc i en situació d’exclusió social són els usuaris dels centres de reducció de danys (RD) de Barcelona. Aquests centres van atendre durant l’any 2009 un total 5.394 addictes actius en situació de risc d’exclusió social. Aquests consumien en un 51% heroïna injectada i en un 38% cocaïna injectada. D’aquests, el 83% eren homes, el 42% tenien 30 anys o menys, el 43% eren espanyols i només el 26% vivien en una llar familiar.
     
    Inicis de tractament per alcohol i altres drogues segons substància que provoca la demanda de tractament. Barcelona 2000-2009
     
     
    24 de març de 2010