dilluns, 21 de desembre del 2015

Els aturats tenen el triple de risc de patir trastorns mentals



Un estudi sobre l'efecte de la crisi posa de manifest que la població més vulnerable visita més el metge i és més propensa a les addiccions


Els aturats, les persones que reben pensions no contributives i les desocupades de llarga durada utilitzen més els serveis sanitaris, tant els d'atenció primària -1,4 vegades més- , com els de salut mental -3,5 vegades més.
 









Així mateix, tenen un 2,8 més de risc de patir un trastorn mental greu i el doble de probabilitats de consumir psicofàrmacs -antidepressius, ansiolítics, antipsicòtics, hipnòtics i sedants. Un 39% de les persones a les quals no s'aplica el copagament  farmacèutic -aturats de dos anys, pensions no contributives, grups en risc d'exclusió i amb discapacitat-  consumeix aquest tipus de medicaments.

Són dades de l'informe 'Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya' de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, que estudia un grup de 300.000 persones exemptes del copagament.

El director de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas), Josep Maria Argimon, va evitar establir una relació de causa i efecte entre desocupació i salut mental, però va admetre que “l'atur és un factor de risc que fa augmentar la sensació de malestar”.

L'informe constata que la població vulnerable presenta pitjors resultats en salut que la població general, ja que "aproximadament el 80% de factors determinants de la salut recauen fora dels serveis sanitaris". Així, per exemple, les persones en risc d'exclusió social assisteixen al CAP vuit vegades a l'any de mitjana, mentre que la resta de població realitza sis consultes anuals.

Els aturats de llarga durada veuen i fumen més

De l'estudi se'n desprèn que el consum d'alcohol i tabac ha augmentat entre les persones en situació d'atur de llarga durada, més de dos anys, des del començament de la crisi. Una tendència contrària a la que segueix la resta de la població, que fuma i beu menys. Josep Maria Argimon ha alertat que el consum de tabac i alcohol en els aturats d'aquest tipus "no s'observava el 2006".

Els nens, les grans víctimes de la pobresa

L'estudi constata també un altre canvi de tendència. Si abans de la crisis el grup que més patia la pobresa eren els jubilats, ara són els nens. Els menors de 16 anys tenen més risc de pobresa (28,8%), les segueixen les persones d'entre 16 i 64 anys (20,6%) i en tercer lloc els jubilats (14,4%). Aquesta inversió s'entén per l'extensió de l'atur entre la població en edat activa, fet que provoca que els jubilats, fins i tots els que tenen pensions mínimes, tinguin en alguns casos més ingressos.

Tot i que durant la presentació de l'estudi no es van aportar dades concretes sobre crisi i suïcidis, l'informe reflexa que la taxa de mortalitat per suïcidi creix des del 2007 i que tres de cada quatre víctimes són homes (76,6%). L'augment s'explica “per l'alça que hi ha hagut en persones d'entre 40 i 60 anys”, segons Argimon.

FONT: SOCIAL.CAT

diumenge, 13 de desembre del 2015

L'Impost de la Renda Negatiu, la proposta del 3r Sector per redistribuir la riquesa



Proposen augmentar l'IRPF dels declarants de més de 60.000 euros perquè beneficiï a 2'2 milions de persones que viuen sota el llindar de la pobresa



La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa més de 3.000 entitats socials, ha presentat aquesta setmana la proposta d’Impost de la Renda Negatiu per a persones i famílies amb baixos ingressos. La proposta, que va avançar-se fa dos mesos pel Dia Internacional de l'Erradicació de la Pobresa, s'ha presentat ara en el marc de les eleccions espanyoles del 20D.
 






L'Impost de la Renda Negatiu (IRN) és una mesura de redistribució de la riquesa que vol que les persones o unitats familiars amb ingressos més baixos rebin una subvenció monetària immediata a partir del transvasament directe dels impostos de les rendes més altes. A la pràctica, les rendes que declaren més de 60.000 euros pagarien un impost per tal que el seu IRPF servís per aquelles persones que la seva renda anual sigui igual o inferior a 12.000 euros l'any, xifra que es marca com a límit per definir una situació de pobresa.
 
Les entitats consideren que el percentatge fiscal que dediquen les persones hauria de ser de ser en relació a la renda. Per això, les rendes més altes, que és calcula que són les de 293.331 declarants, podrien aportar fins a 1.700 milions per tal que 2,2 milions de persones a Catalunya es puguin millorar i equilibrar mínimament les seves rendes. L'aportació multiplica per quatre la suma de totes les actuals prestacions socials econòmiques que perceben els ciutadans de Catalunya, sense comptar les pensions i el subsidi d’atur.
 
Les persones que es troben al límit del llindar de la pobresa haurien de fer una Declaració Negativa sobre la Renda que els donaria dret a percebre una subvenció pel valor dels diners que els faltaria per assolir un mínim de renda. La Taula del Tercer Sector destaca és un sistema redistributiu i equitatiu, que augmenta el consum i l'activitat econòmica i, a més, millora l'eficiència de les polítiques socials que poden destinar-se a sufragar altres aspectes per millorar la qualitat de vida de les persones. 
 
La pobresa augmenta a Catalunya
 
Les desigualtats socials augmenten malgrat que l'economia creix. Segons l'índex Gini, les desigualtats social han crescut gairebé 5 punts i han passat del 20,6 el al 35,1 el 2014. L'any passat el 9'4% de les llars catalanes van viure amb uns ingressos inferiors o iguals a 9.000 euros l'any, un 1'2 més per sobre que l'any anterior. Es calcula que un milió i mig de catalans (20'9%) estan per sota del llindar de la pobresa, dels quals 900.000 (11'9%) pateixen pobresa severa. 

FONT: SOCIAL.CAT