dilluns, 24 de novembre de 2008

Dia internacional contra la violència de gènere


www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2383

En la nostra societat, patriarcal i capitalista, les dones sofrim violència diàriament. Existeix una violència estructural contra les dones malgrat tots els avenços i malgrat la "igualtat" pretesa que "gaudim" de dones i homes. La seva expressió més ferotge, encara que no l’única, és la mort. En aquest país continuen morint una mitjana de 70 dones a l’any. Qüestionar el patriarcat és una responsabilitat de tots i totes.

La llei orgànica 1/2004 de 28 de novembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, va sorgir com a mesura desesperada davant una situació d’emergència. Pretenia acabar amb la violència contra les dones, encara que des d’un plantejament proteccionista i asistencialista. Farà ja 4 anys que es va aprovar, moment en què ja desconfiàvem del paper de l’Estat de Dret com a agent regulador de les nostres llibertats, ja que exigia, a canvi de drets, el condicionament a regles innegociables.

Després d’aquests anys podem afirmar que poques coses han canviat. En el general, el fet que la dona hagi guanyat espai en l’àmbit públic no ha esquerdat el model: societat heteronormativa i nuclifamiliar jeràrquica, amb una estructura econòmica capitalista que atorga valor només a l’esfera pública; mentre aquesta es troba sustentada per la funció domèstica i el treball i/o feina de cures que continuen portant a terme les dones. En la gran majoria dels casos de forma gratuïta i invisible.

Des de la CGT veiem necessària una crítica a la situació que continuem vivint les dones, provocada per la desigualtat i la discriminació estructural per motius de gènere, que la llei integral contra la violència masclista no ha vingut a solucionar en aquells casos en els quals es manifesta de manera més cruel.

Volem enunciar i denunciar les principals dificultats amb la que es troben les dones que sol.liciten protecció davant les agressions masclistes en l’àmbit familiar. Són les següents:

- Falta d’autonomia de les dones, que es veuen embolicades en moltes ocasions en una voràgine administrativa que decideix contínuament per elles, no sent escoltades ni podent prendre decisions pròpies, estant dissenyat l’itinerari independentment de la seva voluntat i de les seves especials circumstàncies.

- Les dones immigrants sense papers compten amb la gran amenaça de la Instrucció 14/2005 de la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior. Amb l’amenaça sempre present de l’expulsió, en el cas de que les que no tinguem permisos, mentre les que compten amb una autorització de residència, o de residència i treball, es troben amb les traves de la Llei d’Estrangeria, que sempre s’anteposa a la Llei Integral contra la Violència. Comprovem, així mateix, com l’administració prima com a bé jurídic la situació administrativa de la dona immigrant, i no la vida i la integritat física i psíquica de la dona.

- Grans diferències a nivell geogràfic, ja que l’aplicació del suport social recollit per la llei com un dret depèn en gran manera de les administracions locals, provocant grans diferències a nivell geogràfic. Supeditats a les decisions polítiques del territori, existeixen autonomies on els recursos són més aviat escassos, faltant una homologació real en els serveis d’atenció tal com estableix la llei.

- Dificultat d’exercir els drets laborals recollits en la Llei 1/2004, al seu capítol 2. És a dir, els canvis d’horaris, canvis de centre de treball, les absències i les faltes de puntualitat justificades, etc. a causa de la precarietat laboral de les afectades (ocupacions precàries, mitges jornades, economia submergida) sent la conseqüència més freqüent l’acomiadament.

- Ajuts econòmics d’autèntica misèria, les destinades a les dones que sofreixen violència i no aconsegueixen treballar remuneradament. La Renda Activa d’Inserció i Ajuda al pagament únic, aplicable en el primer cas és de 407 euros, any 2008. I quan parlem de les segones els requisits per al seu cobrament són molt restrictius.

- Respecte a les Cases d’Acollida, la llei recull l’adaptació de les actuals per convertir-se en centres de recuperació integral, que garanteixin teràpia psicològica, seguiment legal, suport social i educatiu; però la realitat és bé diferent. En el funcionament i coordinació d’aquest recurs hi ha una gran dispersió i diversitat. No hi ha un criteri comú i consensuat que garanteixi la qualitat i eficàcia del servei. Moltes cases d’acollida ofereixen la seva gestió a empreses de serveis que contracten professionals sense experiència, amb unes condicions de treball inestables i mal remunerades. Moltes són gestionades per associacions de dones de caràcter conservador, assistencial i religiós, desvirtuant-se en massa ocasions el paper que han d’exercir.

- Repercussió de la violència patriarcal a la resta de la família, no només a les dones, sent especialment vulnerables les i els menors, sense comptar amb una protecció efectiva davant la situació que viuen.

- Incompliment de la disposició respecte a implantar l’assignatura obligatòria "Educació per a la igualtat i contra la violència de gènere", que figura en la llei que denunciem. No solament no s’ha creat, sinó que no es destina ni un sol euro en l’educació igualitària, una educació que promogui l’autonomia de les dones en el plànol personal, laboral i econòmic, buscant la distribució de rols, públics i privats. També és urgent i necessari abordar l’educació amorosa i sexual, analitzant com construïm els vincles amorosos.

La realitat, per tant, ens mostra que la tasca legislativa, amb ser important, no és suficient per resoldre els problemes que ens assetgen. Continuen sent habituals les situacions que afecten a dones que han sofert violència en l’àmbit domèstic, trobant-se desprotegides i sense recursos, malgrat les responsabilitats familiars que han d’afrontar i que acaben veient-se embocades inevitablement a sofrir penúries personals i l’exclusió social.

Per a nosaltres, les dones que conformem la CGT, parlar d’eradicar la violència contra les dones, suposaria la deconstrucció de tot un imaginari simbòlic que conforma la realitat desigual en la vivim.

Aquesta tasca correspon a tots i a totes les que pertanyem a la societat. No podem pensar a delegar tota la responsabilitat i les atribucions en un Estat patriarcal i capitalista.

D’una banda, les nostres estratègies de lluita, d’autoorganització i autodeterminació com a dones, no poden ser obviades per les institucions. Volem ser dones lliures, fortes, autònomes, que usin totes les seves capacitats per defensar-se, reivindicant l’autodefensa feminista sense esperar que vingui a salvar-nos l’Estat, que perpetua i garanteix un sistema patriarcal.

I d’altra banda, cal exigir-li a aquest mateix Estat que no sol assumeixi els discursos dels moviments feministes, sinó que assumeixi els seus continguts. I que ho faci amb els suficients recursos i serietat. Només d’aquesta manera es podrà dir sense mentir, que s’està actuant en la protecció i prevenció de la violència masclista.

Davant la violència masclista… Autodefensa Feminista !!

Secretaria de la Dona. Comitè Confederal de la CGT

Comunicat pel 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere

dissabte, 22 de novembre de 2008

Un jutjat obliga a la Generalitat a augmentar el grau de dependència a una dona

El jutjat social número 24 de Barcelona ha estimat parcialment la demanda de Mercedes P. R. davant de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, i ha declarat que la demandant té un grau de dependència 1 amb nivell 2, un més del que havia reconegut la Generalitat després d'una primera reclamació.

A més, condemna l'administració a acceptar aquesta declaració, amb tot el que suposa. La demandant reclamava el reconeixement de la seva situació de dependència i l'abonament de la prestació corresponent, que li va ser denegada el 3 d'octubre del 2007. L'administració considerava que la dona no arribava a la puntuació mínima exigida per aquesta situació, ja que només tenia 23 punts. Un metge forense considera que la demandant té un grau de dependència de 46 punts.

Davant de la denegació, la dona va posar una reclamació prèvia que va ser estimada en part per la Generalitat el juny passat. Així li van reconèixer un grau de dependència 1 amb nivell 1. La sentència explica que l'any 1980 la dona havia estat reconeguda per la prestació de gran invalidesa per les seves lesions, una tetraplegia i síndrome medul·lar transvers de les cervicals, conseqüències d'un accident de trànsit.

L'any 2000 l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials li havia reconegut un grau de discapacitat del 85% amb necessitat d'assistència d'una tercera persona. El tribunal recorda que els graus s'han de mesurar per la necessitat d'una altra persona per fer activitats i si aquesta ajuda és puntual, habitual o total. La sentència indica que la dona necessita dos bastons per caminar per casa seva i una cadira de rodes per sortir.

També indica que té una lesió a les mans i per això necessita ajuda per cordar-se els botons o posar-se les sabates i els mitjons, entre altres. Per això la jutgessa creu que la dona necessita ajuda puntual, grau 1 amb nivell 2, ja que la necessita per a més activitats.

Tot i el canvi de classificació, la demandant no rebrà cap prestació vinculada a la llei de la dependència fins d'aquí a uns anys. Actualment, només reben la prestació els grans dependents, classificats amb el grau 3 (nivells 1 i 2) i els dependents greus, de grau 2 amb nivell 2. El 2009 havien de començar a ser atesos els dependents de grau 2 amb nivell 1, però les restriccions pressupostàries segurament ho faran impossible. Els afectats amb el grau 1 (nivells 1 i 2), com és el cas de Mercedes P.R., trigaran almenys tres anys a rebre els ajuts.

FONT: AVUI

dimecres, 19 de novembre de 2008

Acció Social presenta un pressupost de 1.706,2 milions d’euros, que representa un creixement del 8,8%

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presentat avui davant de la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament de Catalunya, el projecte de pressupost del Departament per al 2009, que ascendeix a 1.706,2 milions d’euros. Capdevila ha explicat que es tracta d’un pressupost que s’inscriu en un context de crisi econòmica, “però que donarà resposta a les necessitats bàsiques que se’ns plantegin durant l’any 2009”.


El pressupost assegura el funcionament dels serveis i de la xarxa de serveis socials, tot garantint la seva sostenibilitat econòmica dins d’un marc d’austeritat que obliga a una priorització de les actuacions finançades amb recursos propis. En aquest sentit, els comptes del 2009, es fixen en tres eixos principals:

* Consolidar les actuacions que ja s’estan duent a terme
* Garantir el finançament de la Cartera de Serveis Socials
* Augmentar les transferències a l’Administració local

D’altra banda, s’ha optat per reduir la despesa que es destinava a estudis i treballs tècnics i s’ha limitat la contractació de personal, entre d’altres mesures. 

Tot i tractar-se d’un pressupost auster, el creixement respecte a l’any passat és d’un 8,8%. De fet, el pressupost del Departament d’Acció Social i Ciutadania és el segon que més creix darrera del Departament de Treball i suposa un 5,9% del total del pressupost de la Generalitat de Catalunya.


Un 11,27% més per a atenció de la gent gran amb dependència


L’any 2009, el Departament d’Acció Social i Ciutadania destinarà 354,5 milions d’euros per a l’atenció de la gent gran amb dependència, un 11,27% més que l’exercici anterior. La major part d’aquesta xifra es destinarà al manteniment de 22.510 places residencials i 4.008 places de centre de dia.

Pel que fa a l’atenció de les persones amb discapacitat, al 2009 s’hi destinarà 340,4 milions, que s’adreçaran sobretot a 5.578 places de residències i llars-residència i 8.159 places de centres ocupacionals. Aquesta xifra suposa un increment del 6,41% respecte a l’any 2007. 

Els recursos adreçats a pensions i prestacions assistencials es concreten en 261,2 milions d’euros per als:

* 75.500 beneficiaris de prestacions no contributives per cobrir necessitats bàsiques i de manteniment de despeses de la llar
* 47.000 perceptors d’ajuts assistencials a cònjuges supervivents
* 3.724 beneficiaris de prestacions per acolliment de menors tutelats per l’Administració i 240 per acolliment de joves extutelats
* 22.216 beneficiaris de la prestació per a cuidador no professional i 14.622 per a prestació vinculada a servei, en el marc del desplegament de la Llei de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència.

Es tracta de prestacions garantides per la Llei de Pressupostos i, que en cas necessari, s’ampliaran a càrrec del fons de contingència de la Generalitat.

En relació a l’atenció a la infància i a l’adolescència, es destinaran 163,1 milions al manteniment de centres residencials i d’acollida i al reforç dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA).

En matèria de famílies i drets de ciutadania s’han consignat 198,9 milions d’euros, bàsicament a atendre els beneficiaris d’ajuts a famílies amb infants a càrrec. També cal destacar que l’any vinent es crearà el fons de garantia per cobrir l’impagament de pensions alimentàries i compensatòries, previst en el text de la Llei del dret de els dones a eradicar la violència masclista. Inicialment, es destinarà a aquest fons 10 milions d’euros.

A l’atenció a la immigració, el pressupost és de 18,4 milions d’euros. Aquests diners permetran la posada en marxa del Pacte Nacional per la Immigració i l’aprovació del Pla de Ciutadania i Immigració 2009-2012.


18 milions més per a serveis bàsics


Finalment, en relació als serveis socials bàsics, el Departament destinarà 86,9 milions d’euros a ampliar el nombre de professionals en treball social i educació social i oferir suport per l’aplicació del Servei d’Atenció Domiciliària. Això suposa 18,1 milions més dels que es van destinar l’any passat.

També cal destacar els 67,2 milions per a personal d’atenció social i els 81,2 milions per altres serveis de protecció social com ara l’atenció a les persones amb malaltia mental, drogodependències o Sida.


Promoció social


En aquest àmbit s’inscriuen les actuacions destinades a la joventut i a les dones. Així es destinaran 40,4 milions d’euros per impulsar polítiques de joventut i facilitar l’emancipació dels joves. També s’han pressupostat 11,3 milions per al desenvolupament de polítiques de dones. Aquests diners serviran, entre d’altres actuacions, per crear el fons pels ens locals per a l’atenció de la violència masclista.

Font: Esquerra


dilluns, 3 de novembre de 2008

Estudi sobre els joves residents en recursos de la DGAIA. L'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, principal recurs de sortida

Estudi sobre els joves residents en recursos de la DGAIA. L'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, principal recurs de sortida

La necessitat de treballar l'emancipació de les joves i dels joves tutelats

La constitució de l'ASJTET en programes intenta reflectir els aspectes en què es realitza l'acompanyament mencionat. En aquest sentit, parlarem d'acompanyament o de suport socioeducatiu, psicològic, d'habitatge, econòmic, sociolaboral i jurídic. Cadascun d'aquests àmbits es correspon amb un programa que el gestiona i el desenvolupa d'una manera integral.

Com ja hem indicat, el procés d'acompanyament no tan sols és voluntari –és la jove o el jove qui el demana i s'hi compromet–, sinó que ho fa, i ho fem, amb una orientació determinada i irrenunciable: la millora social. Mesurar el grau de millora en un procés com el que ens ocupa és quelcom difícil, però no ho és valorar si aquesta es produeix. Aquest és el nostre objectiu principal: intentar assegurar que tot procés iniciat, seguit i finalitzat amb una jove o un jove els ha deparat una situació millor a aquella en què es trobaven a l'inici.

El procés de millora l'ubiquem en l'àmbit social. No és gaire complicat entendre per què: el nostre treball en l'acompanyament intenta "acondiciar" la jove o el jove d'acord amb la societat. Aquest acondiciament social el fem (s'hauria de fer) en l'habitatge i el treball i amb prou recursos personals (psicològics i socioeducatius) i socials (econòmics i jurídics) perquè sàpiga manejar-los. Podríem resumir aquest procés i la seva fita amb el terme emancipació. No és difícil apreciar, i amb això tanquem el cercle metodològic, que aquest acondiciament està parametritzat en els programes de l'ASJTET, que, com ja hem dit, són el seu cor.

No hem parlat encara de la població atesa a l'ASJTET, del seu jovent, de les seves joves i dels seus joves. Al llarg de la seva història, l'ASJTET ha modificat el perfil de la seva població, que, a grans trets, té en l'actualitat les característiques següents:

1.. Joves atesos en un recurs de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) que requereixen una resposta alternativa a la seva problemàtica.

2.. Joves extutelats majors de 18 anys que requereixen acabar el seu procés d'emancipació –iniciat en la DGAIA o en la xarxa de protecció social.

3.. Joves menors que entren en el sistema de protecció a la infància i no tenen història institucional i les seves característiques (edat i tipus de pla de treball) no aconsellen la utilització dels recursos residencials habituals.
El jovent provinent de la DGAIA, ja sigui l'atès en algun dels seus recursos o l'extutelat, constitueix el volum més important de la població atesa a l'ASJTET i és un sector que s'està incrementant en els darrers anys.

No tan sols hem de parlar de canvis en el perfil i en el volum de la població provinent de la DGAIA. També hem de destacar l'evolució en la població en general i en la societat mateixa. En efecte, volem posar de manifest que l'evolució de la societat en els àmbits socioeconòmic i polític ha pertorbat la relació entre el límit legal per a la majoria d'edat i les possibilitats del jovent en general d'assolir un nivell suficient d'independència per aconseguir l'emancipació definida anteriorment.

Metodologia

L'escenari descrit fins ara és el marc en què s'acredita la necessitat de l'ASJTET de tenir "coneixement" del jovent que pot demanar o necessitar, directament o indirectament, una millora en el seu procés d'emancipació –ara ja sabem de què parlem. Aquest coneixement s'ha de conceptualitzar en aquells aspectes del seu perfil en els quals es produeixi l'acompanyament que hem definit anteriorment.

Aquesta és la raó de ser de l'estudi que presentem en aquest article, que té com a missió disposar de la informació que ens permeti, si escau, perfilar i ajustar els programes i els seus recursos per donar resposta als canvis que es puguin donar en la futura població de l'ASJTET provinent dels recursos de la DGAIA.

Hem parlat dels aspectes que configuren el perfil de les futures usuàries i usuaris i sobre els quals se sustentarà el treball en els diferents programes. L'estudi s'ha dissenyat d'acord amb aquests trets i amb una metodologia basada en l'anàlisi multidimensional. Amb aquest mètode hem pretès definir uns elements característics del perfil de la població que anomenem fets construïts a partir de determinats atributs que anomenem dimensions.

Seguidament presentem els fets i les dimensions que constitueixen els trets que estudiarem de la població resident en els recursos de la DGAIA:

1.. Dades generals: edat, sexe, tipus de mesura, nacionalitat i procedència. 
2.. Formació acadèmica: domini instrumental de la llengua, nivell de formació, temps d'escolaritat i previsions en els tres propers anys en l'àmbit formatiu. 
3.. Àmbit laboral: grau d'interès, història laboral, situació laboral actual i formació laboral. 
4.. Trets psicosanitaris: presència d'alguna patologia, tipus de patologia, tipus de tractament, disminucions acreditades pel CAD i toxicomanies. 
5.. Trets socials i personals: compromís amb el seu programa educatiu, habilitats i tipus de conducta. 
6.. Àmbit familiar i institucional: origen, trets fonamentals de la família, vincles socials i afectius amb la família, grau d'acceptació de la institucionalització i fugues. 
7.. Relació amb la justícia: mesures imposades pels jutjats de menors. 
8.. Sortida del recurs: tipus de sortida, edat prevista de la sortida i àmbits d'actuació. 

El projecte d'estudi s'ha plantejat en dues fases. En la primera s'ha desenvolupat un estudi bàsic, que és el que presentem en aquest article, i en la segona se'n farà un de més aprofundit amb un vessant de recerca quant a la interrelació (causes i efectes) entre diferents àmbits. És a dir, es plantejaran hipòtesis del tipus "un valor màxim en l'àmbit social i personal implica un valor màxim en l'àmbit familiar i psicosanitari i mínim en la relació amb la justícia?". Per a la segona fase s'utilitzaran tècniques d'anàlisi multidimensional (computació de cubs de dades) treballades mitjançant tecnologia OLAP (On-line Analytical Processing).

Les dades

L'estudi que presentem en aquest article és el que correspon al nivell bàsic. Ha estat realitzat a partir d'una selecció dels àmbits i paràmetres introduïts en l'apartat anterior i que detallem tot seguit:

1.. Familiar i institucional: nombre de germans a la DGAIA. 
2.. Psicosanitari: presència d'alguna patologia, tipus de patologia, tipus de tractament, disminucions acreditades pel CAD i toxicomanies. 
3.. Formació acadèmica: domini instrumental del català i el castellà, nivell de formació i anys d'escolaritat. 
4.. Laboral: historial laboral, situació laboral actual i formació laboral. 
5.. Relació amb la justícia: tipus de relació i de mesura. 
6.. Sortida del recurs: tipus i edat de sortida prevista.

Cadascun dels paràmetres han estat distribuïts en tres de les dimensions de l'àmbit de dades generals, concretament per edat, sexe i nacionalitat.

Les dades han estat obtingudes a través d'una enquesta que s'ha distribuït en els 91 centres de la DGAIA a joves de més de 15 anys i ha estat contestada correctament per 77 (vegeu la taula 1). Les enquestes han estat respostes per als professionals de cadascun dels recursos educatius. 

Edat del jovent estudiat 15 anys o més grans 
Nombre de joves estudiats/ades 512 
Nombre vàlid de joves estudiats/ades 478 
Nombre de recursos enquestats entre joves de 15 anys o més 70 de 91 (77%) 
Tipus de centres enquestats Centre d'acolliment 10%

Centre d'urgències 3%

Centre de primera acollida 4%

Centre sociosanitari 4%

CRAE 66%

CRAE intensiu 4%

Residència disminuïts 1%

Servei d'acolliment 2%

Servei d'acompanyament especialitzat 6%


Taula 1. Dades Generals de l'enquesta.

Sexe, edat i nacionalitat

a.. Homes: 60,46% - Dones: 39,54%. 
b.. Nacionalitat espanyola: 58,16% - Nacionalitat estrangera: 41,84%. 
c.. El 43% té 17 anys.
Àmbit psicosanitari i toxicomanies

a.. El 76 % de la població dels recursos de la DGAIA no pateix cap tipus de patologia. 
b.. Els homes en general i els estrangers en particular, tenen un millor estat de salut. 
c.. El 77% de la població que pateix alguna patologia és de tipus psíquic (igual en dones que en homes). 
d.. El 79% de la població amb alguna patologia rep tractament farmacològic. 
e.. El 19% de la població que pateix alguna patologia està incapacitat judicialment. 
f.. El 65% de la població no consumeix cap tipus de tòxic (no es té en compte el tabac) i no hi ha diferències ni per sexe ni per nacionalitat. 
g.. Pren cànnabis el 50% de la població que consumeix algun tipus de tòxic. 
h.. El 70% de la població que pren algun tipus de tòxic ho fa entre els 17 i els 18 anys. 
Formació acadèmica

a.. El 55% de la població té un domini instrumental del català i del castellà.
- 40% nacionalitat espanyola
- 15% nacionalitat estrangera

b.. El 40% només el té del castellà.
- 16% nacionalitat espanyola
- 24% nacionalitat estrangera 

c.. El 52% de la població no arriba a l'escolaritat obligatòria.
- Dones: 19%
- Homes: 33%
- Nacionalitat espanyola: 25%
- Nacionalitat estrangera: 27%

d.. El 5% de la població ha iniciat estudis previs als universitaris (batxillerat o FP de grau mitjà).
- Dones: 4%
- Homes: 1%
- Nacionalitat espanyola: 4%
- Nacionalitat estrangera: 1%

Àmbit laboral

Història laboral

a.. El 58% de la població en edat laboral no ha treballat mai:
- 27% dones i 31% homes
- 38% nacionals i 20% estrangeres o estrangers

b.. El 42% de la població en edat laboral ha treballat alguna vegada:
- 13% dones i 29% homes 
- 21% nacionals i 21% estrangeres o estrangers

c.. El 19% de la població en edat laboral ha treballat amb contracte
- 7% dones i 12% homes
- 13% nacionals i 6% estrangeres o estrangers
Situació actual i formació laboral

a.. El 76% de la població en edat laboral no treballa: homes i dones, estrangers/eres i nacionals en les mateixes proporcions.
- El 17% de la població en edat laboral treballa amb contracte: 6% dones i 11% homes.
- El 46% de la població té algun tipus de formació laboral.

Relació amb la justícia(1)

a.. El 80% de la població no té cap tipus de relació amb la justícia. 
b.. El 8% d'homes nacionals i el 6% d'homes estrangers en tenen alguna:
- L'edat en què es produeix majoritàriament es troba entre els 17 i els 18 anys.
- El 40% té mesures judicials i el 34% n'espera una.
- El 54% dels que en tenen algun tipus es troba en llibertat vigilada.

Prospecció de sortida del recurs on s'ha fet l'enquesta(2)

a.. El 35% de la població té com a proposta de sortida l'ASJTET. 
b.. El 29% continua en algun tipus de recurs de l'Administració (diferent de l'ASJTET). 
c.. El 12% assolirà l'autonomia. 
d.. El 22% retorna a la família. 
e.. El 73% surt del recurs actual als 18 anys o més. 
f.. El 27% surt del recurs abans dels 18 anys.

Conclusions

En la introducció de l'article hem definit el treball que es realitza a l'ASJTET i hem dit que se centra en l'acompanyament i el suport de determinats joves per tal que millorin la seva situació social en l'àmbit de l'habitatge i del treball i amb la interiorització de certes destreses personals.

També hem identificat la missió de l'estudi: reajustar els programes i els seus recursos d'acord amb els trets principals que caracteritzaran la població futura de l'ASJTET en els propers anys i que estan relacionats amb el treball que es fa.

L'estudi reafirma l'orientació cap a la inserció laboral com un dels eixos fonamentals que configura el procés d'acompanyament: l'usuari tipus que resideix actualment en els recursos de la DGAIA i el que es proposa per a l'ASJTET té 17 anys i no ha treballat mai malgrat trobar-se en edat laboral.

D'altra banda apareix (o es confirma) la necessitat d'introduir en el procés d'acondiciament social del jovent la integració de les joves i els joves immigrants, que representen el 42% de la població resident en centres de la DGAIA.

L'estudi mostra l'aparició d'un factor que pot pertorbar el treball desenvolupat en l'ASJTET: el 18% de la població dels recursos de la DGAIA pateix algun tipus de trastorn psíquic que requereix tractament farmacològic en la majoria dels casos. Parlem de pertorbació perquè aquest fet pot dificultar els processos d'emancipació en aquesta població i recomana un nou disseny dels programes de suport psicològic per tal que incorporin un tipus de suport o supervisió psiquiàtric adient.

El 35% de la població consumeix algun tipus de tòxic diferent del tabac. És un volum important que ens ha de fer pensar en processos de prevenció de les toxicomanies a través de nous tipus de recursos amb què es pugui treballar.

L'estudi mostra l'emergència d'orientacions cap a estudis superiors (el 5% de la població ha iniciat estudis previs als universitaris). Aquest fet s'haurà d'incorporar en els programes de suport i d'habitatge.

Pel que fa a la qüestió del gènere, s'ha de continuar en el treball de balancejar el treball en l'àmbit masculí emfatitzant la formació acadèmica (el 34% dels joves no tenen l'escolaritat obligatòria, enfront del 19% de les joves) i, en el femení, la formació laboral (el 8% de les joves no treballa, enfront del 15% dels joves).

Finalment hem de destacar l'afermament de l'ASJTET com a principal recurs alternatiu de sortida de la DGAIA. En efecte, el 35% de la població resident en els seus recursos té com a proposta l'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats. Aquest fet confirma el que hem descrit en la introducció respecte de l'increment creixent en el volum de la població atesa a l'ASJTET i del canvi sociopolític que ha fet del límit legal per a la majoria d'edat quelcom prematur per a la nostra població, raó per la qual els seguim atenent fins als 21 anys.

Antonio Ponce 
Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (6 de maig de 2008)

(1) La relació amb la justícia recull el tipus de relació (mesura judicial) i el tipus de mesura (internament, llibertat vigilada, mediació, etc.).
(2) Aquesta prospecció la fa el/la professional per a quan la jove o el jove surti del centre on està actualment sense tenir en compte la seva edat.