dimecres, 30 de gener de 2008

18 minuts de televisió el 2007 per a les 10 crisis humanitàries més sagnants del planeta

Somàlia, Colòmbia i Txetxènia, entre les crisis més oblidades de 2007. Metges Sense Fronteres publica el seu informe sobre els contextos que menys atenció mediàtica van merèixer el passat any. La majoria duen més de 10 anys ignorats.


Les persones que lluiten per a sobreviure a la violència, el desplaçament forçat i la malaltia a la República Centroefricana (RCA), Somàlia, Sri Lanka i altres llocs no han estat notícia de primera pàgina aquest any ni durant gran part de l'última dècada, segons la llista de les deu crisis més oblidades que ha presentat a Madrid l'organització humanitària internacional Metges Sense Fronteres (MSF).

L'informe relatiu al 2007 destaca el patiment de les víctimes d'altres crisis oblidades a la República Democràtica del Congo (RDC), Colòmbia, Myanmar, Zimbabwe i Txetxènia, on la guerra continua provocant el desplaçament de milions de persones i també se centra en els devastadors efectes de catàstrofes sanitàries com la tuberculosi i la desnutrició infantil.

Atenció mediàtica desproporcional al patiment

“Sens dubte, molts professionals del periodisme fan tot el possible per a informar del que està ocorrent a zones de conflicte en tot el món”, afirma Paula Farias, presidenta de MSF Espanya. “Però milions de persones atrapades enmig de la guerra, obligades a abandonar les seves llars i privades de l'atenció mèdica més bàsica, no reben una atenció mediàtica proporcional al seu patiment”.

L'objectiu de l'informe és sensibilitzar l'opinió pública sobre la magnitud i gravetat de les crisis que no sempre es veuen reflectides en els mitjans. “Sovint, l'atenció mediàtica és decisiva per a generar i millorar respostes”, expliquen des de MSF.

"Milions de persones atrapades enmig de la guerra, obligades a abandonar les seves llars i privades de l'atenció mèdica més bàsica, no reben una atenció mediàtica proporcional al seu patiment”
“La desnutrició infantil constitueix un bon exemple”, afirmen els responsables de l'informe. “L'aplicació de mètodes més efectius per a tractar aquest tipus de malnutrició amb aliments preparats rics en nutrients està generant una major conscienciació sobre la necessitat de canvis en les polítiques internacionals d'ajuda alimentària”, afegeixen.

MSF va començar a publicar un document sobre les deu crisis més oblidades el 1998, quan una devastadora fam al sud de Sudan no va obtenir la deguda atenció per part dels mitjans de comunicació a Estats Units.

Colòmbia i RDC, dos països devastats per interminables conflictes civils i desplaçaments massius de població, han encapçalat la llista de MSF durant l'última dècada, apareixent ambdós un total de nou vegades. Les conseqüències humanitàries de la guerra a Txetxènia s'han esmentat vuit vegades. Somàlia ha estat en la llista en set ocasions i més recentment pels renovats enfrontaments a Mogadiscio el 2007, que han costat la vida a milers de persones i obligat a centenars de milers a abandonar les seves llars per a enfrontar-se a precàries condicions de vida i a malalties.

Somàlia, cas especialment sagnant

“El cas de Somàlia és especialment sagnant”, explica Paula Farias. “Malgrat les nombroses alertes llançades per les organitzacions humanitàries en els últims mesos, a la premsa tot just li ha interessat l'última ona de violència a Mogadiscio i les seves dramàtiques conseqüències per a la població civil. Els 600.000 nous desplaçats no eren notícia. Assistim a un breu repunt amb motiu del segretament de dos treballadores de MSF, durant el qual, de totes maneres, el conflicte es va abordar superficialment. Després del segrest, d'un dia per a un altre, Somàlia ha desaparegut de nou dels mitjans”, afegeix la presidenta de MSF Espanya.

Segons Andrew Tyndall, editor del cercador de notícies ‘online’ The Tyndall Report, entre gener i novembre de 2007, els informatius nocturns de les tres principals cadenes de televisió nord-americanes tot just van dedicar 18 minuts en total als països i contextos destacats per MSF a l'informe. “Per exemple, no es va fer cap esment a Txetxènia, Sri Lanka o RCA, país en el qual molts poblets llogarets van ser reduïdes a cendres durant els combats de l'any passat, i milers de persones van haver d'abandonar les seves llars i amagar-se en els boscos”, explica Tyndall.

L'organització internacional ha denunciat també que casos com el de Myanmar o de la tuberculosi han generat una gran atenció mediàtica, encara que molt poca quant als aspectes mèdics i humanitaris. “La primera a causa de la crisi política del passat setembre i la segona després que un home d'Atlanta, a Estats Units, fora diagnosticat amb un cep de tuberculosi multirresistent als medicaments. No obstant això, l'alarmant quantitat de persones coinfectades amb VIH/sida tot just van ser objecte d'esment”, llegim a l'informe.

“Els aspectes locals de certes problemàtiques d'abast internacional solen tenir alguna cobertura”, explica Paula Farias. “Desgraciadament, el resultat és que el centre de la notícia no són necessàriament les persones en una situació més vulnerable i desesperada, precisament aquelles les històries de les quals mereixen ser contades” .

Què PuC Fer Jo?


Contacta amb aquesta o d'altres entitats d'acció humanitària al Directori d'Organitzacions de Canal Solidari.

Enllaços relacionats:

Metges Sense Fronteres MSF)
Llegeix l'informe complet Les 10 crisis més oblidades de 2007
Visita la Fotogaleria que Metges Sense Fronteres ha elaborat per a il·lustrar l'informe.

Llegeix altres notícies relacionades amb l'acció humanitària publicades a Canal Solidari.

Canal Solidari-OneWorld 2008

dimarts, 22 de gener de 2008

Mujeres Pa’lante, immigrants en xarxa per a la seva inclusió social i laboral

Des que fa un any el col·lectiu Maloka va crear Mujeres Pa’lante, desenes de dones han participat en aquest projecte, que ofereix suport psicològic i jurídic i impulsa una xarxa de suport per millorar la seva inclusió social.


Tots els dies des de fa un any, diverses dones es passen per l'espai que el projecte Mujeres Pa'lante porta a terme a l'Hotel d'Entitats de L'Hospitalet de Llobregat i a la seu que la Federació d'Entitats Llatinoamericanes té a Barcelona. La majoria d'elles són immigrants que han trobat en aquesta iniciativa un suport per resoldre els seus dubtes, seguir endavant amb el seu projecte de migració i entendre més fàcilment com funciona la societat d'acollida sense perdre les seves tradicions.

Mujeres Pa’lante es va engegar l'any passat en el marc del col·lectiu Maloka, entitat que des de fa sis anys ofereix un espai de trobada a colombians que resideixen a Barcelona i que sensibilitza sobre el conflicte que viu aquest país. La idea inicial era que per Mujeres Pa’lante passessin únicament dones colombianes que fugien de la crisi humanitària, política i econòmica que viu Colòmbia, explica Betty Puerto, coordinadora del projecte.

No obstant això, la iniciativa ha tingut més demanda de la qual esperava i pels seus locals passen dones magrebines, peruanes, mexicanes, paraguaianes i de països de l'Est. “L'objectiu és donar resposta al col·lectiu de dones estrangeres en procés migratori perquè sabem que tenen molts problemes per resoldre. Tot i que arriben de llocs molt diferents, els seus problemes d'immigració són molt similars”, comenta Puerto, que afegeix que per la iniciativa també han passat algunes dones espanyoles que buscaven orientació sobre violència domèstica.

Es tracta “de generar millors condicions d'adaptació” i de crear “xarxes de suport entre les pròpies dones que els permeti superar la càrrega migratòria i la seva solitud”, expliquen
Per donar suport a totes aquestes dones, Mujeres Pa’lante ofereix assessorament psicològic i jurídic, i recolza processos d'inclusió sociolaboral. Es tracta “de generar millors condicions d'adaptació” i de crear “xarxes de suport entre les pròpies dones que els permeti superar la càrrega migratòria i la seva solitud”, diu Betty Puerto.

La reagrupació dels fills que es van quedar en el país d'origen, el canvi de la targeta de residència, els tràmits per resoldre situacions de residència i treball, els requisits perquè les noies que han vingut en qualitat d'estudiants puguin també accedir a una feina... són alguns dels dubtes que diàriament es plantegen a Mujeres Pa’lante i que des del projecte tracten de resoldre.

Inclusió laboral per seguir endavant

Com explica Betty Puerto, en aquests moments “les migracions estan fortament alimentades per dones i tenen rostre de dona. Elles són les emprenedores de les seves famílies i sobre elles recau la responsabilitat de mantenir pares i fills”. Per això, a més de proporcionar un espai d'acollida, Mujeres Pa’lante orienta les dones que s'apropen al projecte perquè trobin una feina més fàcilment. D'aquesta manera, els ensenya a redactar un currículum i les posa en contacte amb altres entitats i centres de suport a la dona on tenen ofertes de treball.

Durant el seu primer any de funcionament, a més, el projecte ha aconseguit que moltes de les dones que participen s'ajudin entre si i es recolzin en aquest procés d'inclusió social i laboral. Mitjançant aquesta xarxa, afirmen des de Mujeres Pa’lante, es crea una “comunicació eficaç” que afavoreix l'ocupació i es porten a terme activitats que ajuden a mantenir els seus costums i recorden les seves formes de vida.

Tot això, diu Betty Puerto, malgrat que hi ha dones que treballen “en el servei domèstic, fins a 70 hores setmanals i en una feina no valorada i precària”, però que participen els caps de setmana en els tallers i accions.

Què Puc Fer Jo?


Si vius a la província de Barcelona pots participar com a voluntari en el projecte Mujeres Pa’lante. Entra en la seva web
i informa't!

Trobes altres entitats que treballen amb dones i amb persones immigrades al nostre Directori d'Organitzacions.

Enllaços relacionats:

Contacta amb Mujeres Pa'lante a través de la seva pàgina web, els telèfons 93 244 42 91 i 667 94 70 54 o anant a l'Hotel d'Entidades de L'Hospitalet de Llobregat (c/Mare de Déu de Bellvitge, 20) i de la Federació d'Entitats Llatinoamericanes a Barcelona (c/Nou de Sant Francesc, 15)

Col·lectiu Maloka

Altres notícies sobre immigración publicades a Canal Solidari

Canal Solidari-OneWorld 2008

dimarts, 8 de gener de 2008

Les teves idees per seguir rebel·lant-te el 2008 contra la pobresa




“Com et rebel·les tu contra la pobresa?”. Aquesta és la pregunta que plantegem els nostres lectors i lectores mentre va durar l'acció participativa, ‘Mapem la Pobresa 2007’ i, a més d'un bon nombre de fotografies, també rebem moltes idees per a lluitar contra les desigualtats. Des d'iniciatives que podem posar en pràctica en el nostre dia a dia fins a iniciatives que necessiten de compromisos polítics globals.



Silvia aposta per la sobirania alimentària, el dret de cada poble a tenir garantida la seva pròpia alimentació, des de Vietnam, Joaquín exigeix una reorganització del comerç internacional, el grup REAS de Navarra creu en potenciar una economia que prioritzi les persones i ‘As’ opina que els pressupostos destinats a les famílies reals de tot el planeta haurien d'emprar-se en polítiques socials.

Per en Raúl és necessari que cada societat localitzi els seus propis sistemes per a generar comerç just i advoca per implementar lleis que garanteixin un treball digne i una autoocupació efectiva com a fórmules per a lluitar contra la pobresa.

Molts lectors i lectors creuen, com la Kasia, que és imprescindible acabar com més aviat millor amb la bretxa digital i acostar les possibilitats de les noves tecnologies als països empobrits.

Deixar d'explotar el món

Una forma de combatre la pobresa és deixar d'explotar el món, ens deien els nostres lectors i lectores. Així, la Ney i la Vane ens han mostrat com redueixen el consum en la seva vida diària i en lloc de llençar i comprar productes nous, opten per reparar i reciclar els seus estris. La Mar també aporta la idea de crear horts urbans i comunitaris per a frenar el consumisme irracional. "Ens permeten menjar del que conreem, no pagar a empreses intermediàries i crear vincles amb el barri i els veïns", explica.

Una educació pública, gratuïta i en valors, major accés a habitatges socials, l'eradicació del deute extern o el foment del treball local són altres de les propostes que hem rebut.

La primera edició de ‘Mapem la pobresa’ ens ha demostrat que idees hi ha tantes com entitats i projectes i que tots i totes podem aportar grans coses en la lluita contra la pobresa a partir de petits gestos. Encara que la iniciativa ha finalitzat, et convidem que en 2008 segueixis buscant en les notícies de Canal Solidari la manera de participar en la construcció d'un món més just.

Pots veure totes les imatges i propostes a la nostra galeria de Flickr.

Més informació:

Grup públic de Flickr ‘Expressa't contra la pobresa’

Visita també el nostre mapa de rebel·lions contra la pobresa

Notícies publicades a CanalSolidari.org relacionades amb pobresa, la deute extern i desenvolupament.

Canal Solidari-OneWorld 2008

dissabte, 5 de gener de 2008

Tendències en consum de drogues: policonsum, increment de cocaïna i via intravenosa


Home, consumidor de cocaïna i en atur. Aquest és el perfil més freqüent de les persones amb problemes de drogoaddicció que acudeixen a la Unión d'Associacions i Entitats d'Atenció al Drogodependent.

La Unió d'Associacions i Entitats d'Atenció al Drogodependent (UNAD) ha elaborat el perfil més freqüent entre els 365.707 drogodependents atesos el 2006: Baró, consumidor de cocaïna, en atur i acudeix al centre després de 10 anys de consum.

Les dades més destacades que s'extreuen de l'estudi realitzat per la UNAD a partir de les fitxes d'aquestes persones són:

- La feminització del consum sembla haver-se frenat. El 73,28% de les persones ateses eren homes.

- Progressiu envelliment de la població. L'edat mitjana se situa en els 30,5 anys, 31 anys per als barons i 29 per a les dones.

- Arriben als centres assistencials quan duen més de 10 anys de consum (9 anys elles i 11 anys ells).

- El 36% de les persones ateses tenen alguna patologia diagnosticada. D'elles, el 23% té VIH/SIDA, el 27% Hepatitis C, i el 21% té patologia dual.

- El 100% de les persones ateses són policonsumidores, és a dir, no consumeixen una única substància psicoactiva.

- El 14% consumeix heroïna, i el 24% una barreja d'heroïna i cocaïna, el 24% consumeix principalment cocaïna; l'11% cannabis; i el 2% les conegudes com a drogues de síntesi.

- Més d'una quarta part (el 26%) utilitza la xeringa, amb els riscos que això suposa.

- El 26% no té estudis, però el 42% ha accedit a l'educació primària i el 18% a la secundària. El 3% són universitaris.

- Només el 23% de les persones ateses treballa. El 44% de les persones es declara en atur. El 19% té algun tipus de subsidi o renda bàsica. El 9% assegura ser estudiant.

- Les dones s'inicien de mitjana als 17 anys, i els barons als 15.

Què PuC Fer Jo?


Si necessites ajuda o desitges col·laborar amb una entitat que treballi en el sector de l'ajuda a la drogodependència pots buscar les organitzacions que operen a la teva ciutat o província en el Directori d'ONG de Canal Solidari.

Més informació:

Unió d'Associacions i Entitats d'Atenció al Drogodependent (UNAD)

Llegeix altres notícies relacionades amb la drogodependència publicades a Canal Solidari.

Canal Solidari-OneWorld 2007

Llums i ombres del primer Conveni Col·lectiu estatal d'Intervenció Social

Reproduïm una entrevista al portal SolucionesONG amb Raquel Vázquez, directora de Recursos Humans de Red Araña, sobre aquest polèmic conveni, subscrit per sindicats i impugnat per diverses patronals del sector.

A causa del gran nombre de consultes que diferents ONG ens han fet arribar sobre el primer Conveni Col·lectiu d'Acció i Intervenció Social Estatal, hem parlat amb Raquel Vázquez, directora de Recursos Humans de la Red Araña, entitat que forma part d'una de les patronals que ha impugnat el conveni, perquè ens expliqui quina és la situació actual del mateix i les raons d'aquesta impugnació.

El 19 de juny del 2007, es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat el primer Conveni Col·lectiu Marc Estatal d'Acció i Intervenció Social, subscrit pels sindicats FSP-UGT i FSAP-CC.OO en representació dels treballadors i l'Associació d'empreses de Serveis d'Atenció a la Persona (AESAP) en representació de les entitats del sector.

Per què s'ha impugnat el conveni?

Tots i totes sabem com és d'heterogeni el nostre sector, i que per tant hi ha diversitat d'opinions i reaccions, unes a favor de la seva aplicació i altres en contra, i per descomptat amb diferents raons sobre per què s'està a favor i per què s'està en contra.

La Red Araña forma part de la patronal (Patronal és el nom genèric que es dóna al contractador individual o a les associacions de contractadors – Font: Viquipèdia) anomenada ‘Associació Estatal d'Organitzacions d'Acció i Intervenció Social’, de la qual també formen part la Plataforma d'ONG d'Acció Social, Creu Roja, Càritas, Aldees Infantils, Associació Espanyola contra el Càncer, etc. Ens expliquen que l'argument principal pel qual han impugnat el conveni és que no se senten representades per la patronal que ha negociat el conveni (AESAP), amb la qual han intentat parlar en diverses ocasions sense èxit encara.

L'11 de desembre havia de tenir lloc a la Sala social de l'Audiència Nacional la vista on s'anava a resoldre aquesta i altres impugnacions d'altres patronals, però s'ha prorrogat sense data concreta de resolució. Aquest mateix dia, la Plataforma ECO (plataforma de treballadors i treballadores del sector de la Intervenció Social de la Comunitat de Madrid) va convocar una vaga en el sector per defensar el conveni.

És obligatori acollir-se al Conveni?

Tant Raquel Vázquez com a la web de la plataforma ECO, indiquen que és obligatori acollir-se al conveni, al marge que estigui en el jutjat. Fins que no surti una resolució que indiqui el contrari, cal aplicar-lo. No obstant això, cada entitat pot negociar amb els seus empleats la manera de portar-lo a terme, perquè sigui favorable per a les dues parts.

El conveni té vigència des de l'1 de gener del 2007 fins al 31 de desembre de 2008, el que vol dir que malgrat que s'hagi publicat al juny, s'ha d'ajustar tot des de l'1 de gener del 2007.

Quines entitats han d'acollir-se al Conveni?

Segons s'indica a la Resolució publicada al B.O.E; “el present conveni serà d'aplicació a totes les entitats i empreses que, independentment de la seva personalitat jurídica, desenvolupin programes i accions d'acció i intervenció social a Espanya, realitzant i/o gestionant professionalment Centres, Recursos, i Serveis d'atenció a persones, grups i comunitats, amb l'objecte, d'una banda, de detectar, prevenir, pal·liar o corregir situacions de risc social i/o processos d'exclusió social, i d'una altra, de promoure processos d'inclusió, reinserció, dinamització i participació social”.

“Es veuran afectats per aquest conveni els àmbits de l'acció social, així com el sociolaboral o el sociosanitari, passant pel sociocultural i el socioeducatiu, psicosocial, assistencial, la intervenció sociocomunitària i sociocultural i les àrees de disseny i avaluació de programes socials, tal com es defineixen en el present article."

Cada entitat ha d'identificar entre les activitats que es reflecteixen en la Resolució si està inclosa o no. No obstant això, també s'indica en el mateix que el conveni “compensa i absorbeix les millores que vinguessin gaudint els treballadors bé a través d'altres Convenis o normes d'obligat compliment, bé per decisions unilaterals de les empreses. Si les condicions econòmiques o, de qualsevol altra índole, que es vinguessin gaudint pels treballadors en el moment de l'entrada en vigor del present Conveni Col·lectiu fossin superiors, en còmput anual a les establertes en el mateix, es continuaran aplicant i respectant les citades condicions més favorables en el que excedeixi a les convencionals”.

També cal tenir en compte que hi ha províncies i regions que tenen el seu propi conveni col·lectiu d'intervenció social, com Bizkaia, la Comunitat de Madrid (també està impugnat) i la Comunitat Valenciana, etc. i en altres províncies també s'està negociant, segons explica Raquel Vázquez. No obstant això, el conveni estatal marca els mínims que els altres convenis, i fins i tot els convenis propis, solament poden millorar aquestes condicions.

Per què hi ha descontentament amb el conveni?

Raquel Vázquez indica que no estan descontents amb el text del conveni en general, sinó que allò que els ha molestat és que s'hagi negociat “a esquena de les ONG" que conformen el teixit social espanyol. Considera positiu que hi hagi una normativa que reguli el treball de les entitats, i creu que encara que al final no s'aprovin les impugnacions del conveni, la fi última és aconseguir que se'ls tinguin en compte per a la revisió del conveni per al 2009.

Vázquez també diu que malgrat que el conveni tingui molts punts positius, també té aspectes negatius que perjudiquen seriosament la continuïtat de moltes ONG, com és que s'hagi d'aplicar amb caràcter retroactiu, és a dir des de l'1 de gener del 2007, ja que moltes entitats no estan preparades econòmicament per plantar cara a aquests ajustaments salarials.

La patronal de la qual forma part Red Araña també ha intentat parlar amb l'Administració Pública, amb la intenció de sol·licitar una adaptació de les subvencions concedides i un augment de pressupostos perquè les ONG puguin plantar cara a aquests pagaments, però encara no han obtingut una resposta.

No obstant això, segons s'indica en la Resolució, les entitats que hagin tingut pèrdues en dues últims anys comptables podran acollir-se a una clàusula de despenjament si es comunica a la Comissió Paritària, de la mateixa forma que algunes entitats tenen l'opció d'acollir-se a una “equiparació salarial gradual” segons s'indica en la Disposició transitòria I, si compleixen amb una sèrie de requisits i sempre que es comuniqui a la Comissió Paritària.

Reflexió

Abans de finalitzar aquest article, ens agradaria destacar des de SolucionesONG.org que tot i tota la incertesa que existeix entorn del conveni, moltes entitats estan agrupant-se i buscant punts comuns en una línia o en una altra, un aspecte molt positiu.

També volem destacar que és positiva la reflexió sobre la necessitat de tenir una normativa que reguli nombroses entitats socials i l'aplicació d'unes polítiques comunes de gestió del personal laboral. És un senyal de la “majoria d'edat” del tercer sector.

Més informació:
Al gener, SolucionesONG té prevista una entrevista online amb Raquel Vázquez a través de Canal Solidari, on podreu fer-li arribar tots els vostres dubtes sobre el conveni. Anunciarem aquesta entrevista en els propers butlletins.

(*) SolucionesONG.org és un espai online per compartir el coneixement en el Tercer Sector. Els seus objectius són facilitar la feina als professionals de les ONG, promoure la participació entre aquells que vulguin posar els seus coneixements al servei de les ONG i facilitar la formació en el sector no lucratiu.

Canal Solidari-OneWorld 2007

Les fotos de l'any de Unicef: remoure consciències i canviar vides

El genocidi ruandés, l'explotació laboral dels menors, la situació a Gaça i l'esperança dels més petits en les pitjors condicions són algunes de les estampes triades per Unicef com les millors fotografies de l'any.

El 2007 ha estat un any ple d'imatges. Unicef ha escollit les sis fotografies de l'any pel “seu criteri periodístic i social, bon gust i sentit artístic”. La imatge de Ghulam, una nena afganesa d'11 anys asseguda al costat del seu marit de 40 realitzada per la fotògrafa nord-americana Stephanie Sinclair, ha estat triada ahir com la millor imatge de 2007.



La fotografia va ser distingida per la delegació alemanya del Fons de Nacions Unides per a la Infància, entre altres 1.230 imatges, per la seva denúncia d'una pràctica "mundial" i "terrible". La imatge forma part d'una sèrie de retrats sobre matrimonis infantils que Sinclair va realitzar durant dos anys a Afganistan, Etiòpia i Nepal.


L'explotació dels nens

En segon lloc, s'ha reconegut el treball del fotògraf bangladesí Bhuiya Akash sobre l'explotació laboral de nens al seu país. El missatge d'alegria i esperança que ha aconseguit el fotògraf Hartmut Schwarzbach amb la imatge d'Annalyn, una nena filipina que viu en una colònia de miners prop de Manila, ha rebut el tercer premi.

‘Els innocents de Gaça’, la fotografia que retrata l'horror d'uns nens palestins ferits mentre són traslladats a l'hospital després d'un atac israelià al nord de Gaça ha aconseguit la menció d'honor.



La sisena imatge finalista forma part del reportatge sobre dones violades durant el genocidi de Rwanda (1994) al costat dels seus fills, de l'israelià Jonathan Torgovnik, que aquest any va guanyar el Premi al Retrat Fotogràfic de la National Portrait Gallery de Londres.


Posar fi al matrimoni infantil

La fotografia guanyadora d'aquest any ha donat la volta al món i ha impactat a la ciutadania de tot el planeta. Per això, Unicef ha engegat una campanya per la fi del matrimoni infantil a qualsevol país del món.

“El matrimoni infantil viola els drets humans independentment de si la persona involucrada és un nen o una nena, però sens dubte es tracta de la forma més generalitzada d'abús sexual i explotació de les nenes. Algunes conseqüències negatives són la separació de la família i els amics, la falta de llibertat per a relacionar-se amb les persones de la mateixa edat i participar en les activitats comunitàries, i una reducció de les oportunitats de rebre una educació”, expliquen des de l'ong.

Què Puc Fer Jo?


Si desitges treballar en la defensa dels drets dels nens i les nenes pots col·laborar amb Unicef o buscar al directori d'ONG de Canal Solidari les entitats que operen a la teva ciutat o província.

Més informació:

Web de Unicef

Web de la campanya informativa per posar fi al matrimoni infantil.

Llegeix altres notícies relacionades amb la infància publicades a Canal Solidari.

Canal Solidari-OneWorld 2007