dimecres, 29 de juliol de 2015

Accessibilitat total al transport públic: encara queda camí per recórrer



  • Espai reservat per cadires de rodes en un autobús
  • Polsador per sol·licitar parada i fer servir la rampa
    Polsador per sol·licitar parada i fer servir la rampa
  • Balisa i smartphone
    Balisa i smartphone
Les persones que pateixen discapacitats de tipus físic o cognitiu i les associacions que els representen continuen reivindicant millores per tal d'aconseguir una total accessibilitat als transports públics.
En els últims anys s'han assolit grans avenços per facilitar l'accessibilitat de les persones amb dificultats especials als espais públics en general i altransport en particular. La presa de consciència per part de les administracions i de la població ha jugat molt a favor en aquest sentit.
Però les persones que pateixen limitacions de tipus físic o cognitiu i les associacions a partir dels quals moltes d'elles i dels seus familiars s'organitzen continuen denunciant casos d'inaccessibilitat o dificultats d'accés que encara persisteixen i reivindicant millores.
Quan parlem d'accessibilitat no hem de pensar només en problemes de mobilitat. Les discapacitats són molt variades i van des de dificultats per poder moure's, passant per situacions de ceguesa o molt poca visió, fins al que es coneix com a «accessibilitat cognitiva» quan es tracta de limitacions de tipus intel·lectual.


Accessibilitat als transports públics

Els transports públics com ara metro, autobús, tramvia, ferrocarril i taxi han estat experimentat un gran nombre d'adaptacions que ajuden a superar moltes barreres que presentaven al seus usuaris. Com a exemple, a la ciutat de Barcelona la xarxa de busos urbans i del Trambaix està totalment adaptada, mentre que la d'autobusos interurbans, la de metro i la de Ferrocarrils de la Generalitat ronda el 90%.
Malgrat totes les millores aconseguides, amb les adaptacions no s'ha aconseguit encara una accessibilitat total als serveis de transport públic que permeti a les persones amb discapacitats fer-ne ús sense problemes.
Encara que molts autobusos estan dotats de rampes i plataformes, sòl antirelliscant i polsadors de parada amb sistema de lectura braille, amb molta freqüència a les marquesines de les parades continua havent-hi molta distància entre l'esglaó i la rampa del bus.
Pel que fa al metro, les rampes de les andanes per accedir als vagons no sempre són adequades, ja que moltes vegades hi ha una gran diferència d'alçada o massa distància entre les dues superfícies. En el cas dels trens deRenfe les adaptacions de les estacions es situen al voltant del 70%, però en els vagons no arriben al 50%


Una iniciativa dirigida a les persones invidents

Les Fundació Vodafone EspanyaONCE i TMB han engegat molt recentment un projecte per facilitar i millorar amb de les noves tecnologies l'accés de les persones invidents o amb moltes dificultats visuals al transport públic. El projecte consisteix a fer servir dispositius mòbils i balises de radiofreqüència en estacions de metro i parades d'autobús. De moment han de començar a fer-se les proves pilot.


Alguns recursos útils


Entitats i serveis en l'àmbit de les minusvalidesa

En aquest mapa d'entitats pots buscar les que treballen en l'àmbit de la discapacitat.

dilluns, 27 de juliol de 2015

La PAH prepara una campanya per exportar la ILP pel dret a l'habitatge a tot l’estat

La plataforma posarà en marxa el setembre una inicativa adreçada a interpel·lar les formacions que es presentin a les eleccions generals per tal que donin suport a mesures per aturar els desnonaments


Activistes de la PAH el passat dijous 23 de juliol a les portes del Parlament de Catalunya, celebrant que la ILP acabava de ser aprovada per unanimitat
Enric Català
27/07/2015
Ara fa poc més de dos anys, a l‘abril de 2013, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va decidir retirar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la dació de pagament del Congrés dels Diputats, després de considerar que els seus objectius principals s’havien anant desvirtuant a mesura que avançava la seva tramitació. El passat mes d’octubre, la PAH va tornar a la càrrega proposant la ILP pel dret habitatge juntament amb l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa energètica. Aquesta vegada, es va optar per interpel·lar a l’administració autonòmica, basant-se en la idea que les comunitats autònomes tenen competències en aquestes matèries.

La ILP es va esbossar posant especial èmfasi en redactar-la de manera tal que es pugués evitar que els grups polítics que podrien no estar-hi a favor no trobessin cap excusa en la seva formulació legal com per impugnar-la total o parcialment. Per això, un grup de juristes va treballar configurant-la. Una vegada feta la proposta de llei, es va consultar el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona perquè dictaminés si les demandes de la ILP eren competència autonòmica i així evitar que no s’admetés a tràmit amb aquesta excusa. L’òrgan va manifestar que totes les peticions contemplades pel text eren competència del Govern català. Els serveis jurídics del Parlament de Catalunya van refrendar aquest dictamen i es va admetre a tràmit el text.
S’espera que la norma catalana serveixi per donar impuls a una campanya estatal que començarà al setembre i que està adreçada a interpel·lar als partits polítics que es presenten a les eleccions generals

Al desembre de 2014, amb el començament de l’hivern, activistes de tota Catalunya van engegar la recollida de signatures. Havien d’arribar a les 50.000 firmes perquè el text de la llei es discutís al Parlament. Després de passar molt fred, de repartir plecs als llocs de feina, mercats, a les veïnes i amics i al carrer, van recollir més de 140.000 signatures que van ser entregades a l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) al començament de la primavera passada.

Mentrestant, el grup negociador es reunia amb els grups parlamentaris per explicar-los la proposta i arrencar el compromís que hi votarien a favor. Tots van donar-hi suport, excepte CiU i PP, partits que van ser repetidament assenyalats als actes públics abans de les eleccions municipals perquè els seus votants sabessin quina era la seva postura davant d’un dret tan bàsic com és el dret a l’habitatge.

Finalment, la ILP va ser aprovada el dijous 23 de juliol per unanimitat. Però la partida no s’acaba aquí: ara s’espera que la norma catalana serveixi per donar impuls a una campanya estatal que començarà al setembre i que està adreçada a interpel·lar als partits polítics que es presenten a les eleccions generals perquè es posicionin i donin suport a mesures per aturar els desnonaments. Amb aquesta campanya es preten garantir uns punts de mínims en matèria de dret a l’habitatge a escala estatal, alguns dels quals estan inclosos a la ILP que s’acaba d’aprovar al Parlament de Catalunya. 

dimecres, 1 de juliol de 2015

10 anys de l'aprovació del matrimoni gai



Des del 30 de juny de 2005 a Catalunya s'han casat 7.000 parelles homosexuals


Ahir van complir-se 10 anys d'una de les modificacions del Codi Civil que ha fet història: la introducció del matrimoni gai. El contingut de la reforma resava: "el matrimoni tindrà els mateixos requisits i efectes quan ambdós contraents siguin del mateix o de diferent sexe".
Aprovació llei matrimoni homosexual
Veure el vídeo més gros


 







Etiquetes:
lgtb matrimoni gai,
El 30 de juny de 2005 el Congrés dels diputats va aprovar la llei que permetia a les parelles del mateix sexe contraure matrimoni i que els hi atorgava els mateixos drets que a les unions heterosexuals, també el d'adopció.  Des de llavors, a Catalunya s'han casat 7.000 parelles homosexuals, gairebé 4.500 d'homes i 2.500 de dones.

A Espanya des de fa una dècada s'han contret 31.600 matrimonis homosexuals. La primera unió entre dos homes va tenir lloc a Madrid i entre dues dones, a Barcelona. Una d'elles, Joana Roch, a explicat a Catalunya Ràdio que van fer públic el matrimoni per animar a les parelles que no han sortit de l'armari a fer-ho i per una qüestió de militància.

Espanya, capdavantera

El camí per a tirar endavant la norma no fou senzill. El projecte de llei va ser aprovat al Congrés el 21 d'abril del 2005, malgrat l'oposició del Partit Popular i dels diputats d'Unió Democràtica de Catalunya. En ser remès al Senat, però, el text va ser debatut i vetat posteriorment amb 131 senadors contraris a l'escrit.

El 30 de juny de 2005 Espanya esdevingué el tercer país en aprovar el matrimoni homosexual, després que el Congrés l'aprovés amb majoria absoluta: 187 vots a favor (PSOE, Grupo Mixto, Izquierda Verde, ERC, PNV, CC, dos diputats de Convergència i la ex-ministra del PP Celia Lobos) i 147 en contra (PP  i membres d'Unió).

2006, any de visibilitat

L'any posterior a l'aprovació, a Espanya van dur-se a terme 4.313 casaments de gais i lesbianes -3.000 d'homes i 1.313 de dones, xifres que encara no s'han superat.

D'acord amb la darrera estadística de l'INE, al 2014 el 2,1% dels matrimonis van ser entre parelles del mateix sexe. Això equival a 3.300 unions en xifres absolutes. L'enquesta confirma la tendència creixent del matrimoni femení i la decreixent del masculí, tot i que ells es cansen més que elles,1.709 matrimonis entre homes davant dels 1.591 entre dones l'any passat.

2,9% de matrimoni gai a Catalunya

A Catalunya, dels 25.282 matrimonis registrats el 2013, 745 corresponien a persones del mateix sexe. D'aquestes unions, el 57,4% són entre homes (428 matrimonis) i el 42,6% entre dones (317 matrimonis).

En relació amb l'any anterior, els matrimonis del mateix sexe han disminuït un 18%, mentre que els de diferent sexe han baixat un 4,6%, segons apunta l'Idescat en un informe.

Catalunya, Balears, Canàries, Madrid i la Comunitat Valenciana tenen la taxa més alta d'unions entre persones del mateix sexe, mentre que les més baixes es concentren a Castella i Lleó, Extremadura, La Rioja, Galícia i Castella La Manxa.

L'homofòbia, un mal persistent

Els Mossos d’Esquadra van instruir el 2014 un total de 38 denúncies relacionades amb l'homofòbia, fet que representa un 12,6% del total dels casos investigats per delictes i faltes envers l’odi i la discriminació.

Barcelona és la demarcació on s’han registrat més casos, amb 26 investigacions obertes, seguida de Girona, amb 5 casos, Tarragona, amb 4, i Lleida, amb 3 fets denunciats. La xifra de denúncies és inferior a la del 2013, quan van registrar-se'n 46.

Des de l’aprovació a l'octubre de la Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, els Mossos d’Esquadra han promogut diverses jornades de formació adreçades als caps de les Oficines d’Atenció al Ciutadà de tota Catalunya.

Així mateix, els Mossos han habilitat una adreça de correu electrònic, mossos.delictes.odi@gencat.cat, en què responen les consultes garantint la confidencialitat de la persona, i que fins ara ha gestionat 35 peticions.

Un catolicisme "progressista"

Una enquesta realitzada per Bendixen & Amandi, una consultora d'investigació, va revelar a finals del 2013 que els catòlics espanyols són més tolerants en assumptes d'actualitat social, com el matrimoni homosexual, que altres creients que viuen en d'altres països del món.

L'estudi, amb una mostra de 1.000 catòlics de l'estat i gent de 12 països d'Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia; posa de manifest que el 64% dels enquestats espanyols estan a favor del matrimoni homosexual. Només un 27% s'hi va oposar frontalment, xifra que contrasta amb el pensament de França, amb un 52% en contra i un 43% a favor, o amb Itàlia, amb un 66% de creients que s'oposen al matrimoni per només un 30% que l'accepten.

D'acord amb els resultats, Espanya és el país més transigent, 27 punts per damunt de la mitjana europea i 24 per sobre de la mundial.

FONT: SOCIAL.CAT