Puig aposta per analitzar l'entorn de les víctimes de violència masclista i domèstica des d'una perspectiva no només reactiva sinó sobretot preventiva

El nou Pla de seguretat i atenció a les víctimes de violència masclista i domèstica passa a ser una política permanent del Govern de la Generalitat

El conseller d’Interior, Felip Puig, ha presentat avui, en seu parlamentària, el nou Pla de seguretat i atenció a les víctimes de violència masclista i domèstica, “més enfocat a la prevenció i atenció de les víctimes”.

 

El nou pla incorpora diferents novetats, en primer lloc, i tal i com ha explicat el conseller, “és un pla i no un programa perquè té voluntat d’estabilitat i vol ser una política permanent del Govern de Catalunya”.

 

En segon lloc, incorpora tres nous col·lectius a protegir “el més important segueixen sent les dones; però també els menors sotmesos a vegades a abusos i maltractaments per la seva condició d’inferioritat; i la gent gran, un col·lectiu  molt fràgil i vulnerable” ha dit Puig.

 

Una altra de les novetats, és que el pla no incideix en el seguiment estadístic o policial del delicte, sinó en la víctima. En aquest sentit, el titular d’Interior ha explicat que cal “analitzar l’entorn personal, familiar i social de les víctimes des d’una perspectiva no només reactiva sinó sobretot preventiva”.

 

Per aconseguir els seus objectius, el Pla incorpora dos grans mecanismes; d’una banda, un programa de seguiment personalitzat dels expedients de les víctimes potencials o ja víctimes reals, per tal de tenir una xarxa de comunicació i coordinació del departament d’Interior amb les altres administracions. I d’altra banda, un protocol de valoració del risc que permeti actuar no només des d’una actuació policial reactiva, sinó de manera preventiva.

 

Com ha explicat el conseller, “aquests protocols s’impulsaran des de les diferents unitats d’atenció a la víctima, com ara serveis socials, educatius, sanitaris, etc. De manera que totes les institucions i en concret el departament d’Interior, i per tant la policia, puguin tenir coneixement de totes les intervencions que des d’una perspectiva més pluridisciplinar poden afectar a la valoració del risc i al seguiment de la víctima”.

 

Per aquest motiu, el departament d’Interior impulsarà majors mecanismes de coordinació i col·laboració amb 5 grans àmbits: politiques de seguretat, però també politiques de justícia, de benestar social, d’educació i sanitat.

 

Finalment i a preguntes dels periodistes, el conseller ha dit que la persecució de l’agressor serà tan o més contundent que fins ara, “no hi haurà cap agressor que quedi impune”. Però ha insistit en què “el què primarà és l’abordatge més preventiu cap a la víctima”.

 

La violència masclista i domèstica en xifres

 

L’anàlisi actual dels delictes i faltes penals de l’any 2010 ens donen un total de 21.683 fets que evidencien uns col·lectius destacats en situacions de risc que ens donen una nova visualització de víctimes de violència masclista i domèstica que podríem agrupar en dones, menors i gent gran.

 

Dones víctimes de violència masclista

 

El nombre total de fets al 2010 de violència masclista ha estat de 18.547. D’aquests fets penals 16.886 (91,04%) són delictes i 1.661 (8,96%) son faltes. Els delictes més freqüents són els maltractaments en l’àmbit de la llar (41%) que correspon a 7.054 fets. En segon lloc està la violència física/psíquica habitual en l’àmbit familiar, que amb 4.029 fets li correspon el 24% del total; aquests dos fets ja contenen el 65% del total. Les altres tipologies més freqüents són les amenaces 2.351 fets (14%), el trencament de condemna 1.673 fets (10%). Els tres delictes següents quant a freqüència que no surten al gràfic són les coaccions (427 fets), lesions (396 fets) i els danys (122 fets).

 

 

Menors

 

El nombre de fets comesos al 2010 quan les víctimes han estat menors sumen un total de 15.611 fets dels quals el 47,51% són faltes i el 52,49% són delictes. Respecte a les tipologies de delictes el 9% (1.404) són maltractaments en l’àmbit de la llar. Aquests maltractaments (576 fets) es divideixen a la vegada en violència física/psíquica (337 fets), amenaces (196 fets), trencament condemna (140 fets) i resta de delictes (155 fets).

 

Gent gran

 

El nombre total de fets al 2010 de violència domèstica contra la gent gran ha estat del 9% sobre un total de 43.872 fets (1.316 fets). Les principals tipologies delictives recollides en els registres policials corresponen a maltractaments (486 fets), violència física i psíquica (355 fets), amenaces (210 fets), trencaments de condemna (118 fets), coaccions i lesions (79 fets).

 

Les investigacions policials en curs a data 31 de desembre de 2010 efectuen un total de 25.655 seguiments a víctimes de violència domèstica, violència de gènere, altres formes de violència masclista, víctimes d’odi i discriminació i de persones amb especial vulnerabilitat.

 

Dels 25.655 seguiments que realitza els grups d’atenció a la víctima, 18.494 corresponen a l’àmbit de la violència de gènere i 4.992 a l’àmbit de la violència domèstica. La resta 2.169 correspon a seguiments de víctimes de matrimonis forçats, mutilació genital femenina, agressions sexuals, víctimes d’odi i discriminació entre d’altres amb especial vulnerabilitat.

 

FONT:  Departament/s

Interior Institut Català de les Dones

 

El Govern reitera el seu suport a les dones que es troben en situació de violència masclista

La consellera Carme Capdevila destaca el pas endavant que s’ha fet a Catalunya en la prevenció  i la detecció precoç de la violència masclista

 

La nova Xarxa de Serveis d’informació i atenció a les dones dels ens locals ha atès enguany més de 43.000 dones, un 16% de les quals ha formulat consultes sobre violència masclista

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha reiterat el compromís de tot el Govern de la Generalitat per avançar en el suport a les dones que es troben en situació de violència masclista i seguir treballant conjuntament amb totes les administracions i la societat civil per millorar els mecanismes de prevenció i detecció precoç.

 

La consellera ha fet aquestes declaracions en el marc de l’acte institucional contra la violència masclista que ha tingut lloc aquest migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona. A l’acte hi ha assistit el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, el president del Parlament, Ernest Benach, i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. També hi han participat el conseller d’Interior, Joan Saura; la consellera de Treball, Mar Serna; el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar; la delegada del Govern a Barcelona, Carme San Miguel; i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, juntament amb representants dels grups parlamentaris, la Diputació de Barcelona i el món municipal.

 

La consellera Capdevila ha fet referència als 13 assassinats per violència masclista que s’han produït enguany i ha subratllat que tot i que els indicadors de la violència masclista són alarmants, hem de mirar endavant. “A Catalunya hem avançat molt en prevenció, detecció precoç i atenció a les dones que es troben en aquesta situació, i hem posat en marxa els mecanismes necessaris per acompanyar les dones en la pràctica del seu dret a viure sense violència masclista”.

 

La consellera ha explicat que de les 43.648 dones que s’han adreçat en el que portem d’any a la recentment constituïda Xarxa de Serveis d’Informació i Atenció a les Dones per a obtenir ajuda, 6.815 requerien atenció sobre violència masclista. Carme Capdevila ha destacat la importància d’aquestes xifres  perquè són un exemple de com ha millorat i s’ha apropat la informació i l’atenció a les dones de tot Catalunya i de com ha augmentat l’eficàcia en la prevenció i l’atenció precoç de la violència masclista”.

Per la seva banda, la presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Marta Selva, ha insistit en recomanar a les dones que demanin l’ajuda necessària davant qualsevol indici de perill i ha recordat l’existència de serveis especialitzats com la Línia telefònica gratuïta 900 900 120, així com del centenar de Serveis d’Informació i Atenció a les Dones distribuïts per tot el país. La xarxa d’aquests serveis s’ha materialitzat en els darrers dos anys gràcies als acords establerts per l’Institut Català de les Dones amb els consells comarcals i els municipis.

La presidenta de l’ICD ha valorat molt positivament l’existència dels Centres d’Intervenció Especialitzada que ofereixen una atenció integral i recursos al procés de recuperació i reparació a les dones que han estat o estan en situació de violència, així com a llurs filles i fills. Actualment, estan a disposició de les dones que ho necessitin 5 centres d’aquestes característiques a  Girona, Terres de l’Ebre, Tarragona, Baix Llobregat i la Catalunya Central i, durant el primer trimestre del 2011, obriran les seves portes els CIE de la demarcació de Lleida i de l’ Alt Pirineu-Aran. Al 2010 aquests serveis han atès 1.050 dones i 303 infants i han facilitat la inserció laboral a 515 dones entre els anys 2009 i 2010.

També els Serveis d’acolliment i recuperació  a Catalunya, amb una capacitat per a 96 unitats familiars. Aquests serveis durant l’any 2010 han atès 185 dones i 229 infants; i els 20 Serveis tècnics de punt de trobada, que enguany han donat servei a 1.053 famílies en situació de conflictivitat i llurs 1.370 infants.

Marta Selva també ha destacat la feina conjunta que s’està realitzant amb tots els agents socials implicats en l’eradicació d’aquest fenomen estructural, així com la contribució dels mitjans de comunicació en la sensibilització social i la difusió dels recursos. En aquest sentit, ha posat com a exemple el procés de treball “Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visualitzar les aportacions de les dones”. Aquest projecte, impulsat per l’ICD, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de periodistes, compta amb la complicitat de molts professionals dels mitjans de comunicació de Catalunya per avançar en la inclusió de la perspectiva de gènere i de les dones en els continguts mediàtics i “canviar els imaginaris que encara justifiquen les desigualtats entre homes i dones, i invisibilitzen i no valoren les aportacions femenines”, ha subratllat Marta Selva.

FONT: Departament/s 

Acció Social i Ciutadania Institut Català de les Dones

El Departament de Treball dóna suport i formació a 433 dones que han patit o pateixen violència de gènere

· S'han contractat 39 dones, 22 en situació de violència i/o risc d'exclusió social i altres 17 que han exercit o exerceixen la prostitució

 

El Departament de Treball dóna suport i formació a 433 dones que han patit o pateixen violència de gènere. La consellera de Treball, Mar Serna, coincidint amb la commemoració, demà 25 de novembre, del Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència contra les Dones ha manifestat que s’ha d’eliminar aquesta “xacra que té la societat des de la sensibilització, des de la conscienciació, però també treballant amb els efectes de la violència de gènere, perquè sinó aquestes dones estaran excloses socialment i no podran trobar una oportunitat”.

 

El Departament de Treball ha signat convenis de col·laboració amb diverses empreses per afavorir la formació i la contractació de dones en situació de violència de gènere i/o en risc d’exclusió social. Aquesta iniciativa dóna resposta a l’obligació recollida a l’article 38.2 c) de la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, segons el qual, el Departament de Treball, ha de “promoure la signatura de convenis amb empreses i organitzacions sindicals per a facilitar la inserció laboral de dones en situació de violència de gènere”.

 

La subscripció d’aquests convenis implica que les empreses es comprometen a contractar dones que es trobin en aquesta situació. Per fer-ho, cadascuna de les empreses que participen en aquest projecte determinen els perfils professionals dels llocs de treball que ofereixen, així com les necessitats formatives i de suport que caldrà promoure perquè aquestes dones es puguin inserir laboralment en aquests llocs de treball.

 

La consellera Serna ha afegit “que no hi ha millor política social que el treball i aquesta cooperació i col.laboració amb entitats i empreses,  creant itineraris personalitzats per la inserció laboral, dóna resultats visibles”.  

 

El Departament de Treball, per la seva banda, es compromet a seleccionar, formar i proporcionar les candidates més adequades per aquests llocs de feina. El perfil de dones que necessiten aquestes empreses és molt divers i respon al sector al qual pertanyen cadascuna d’elles.

 

En total, s’han contractat 22 dones en situació de violència i/o risc d’exclusió social. Algunes de les empreses que han participat en aquest projecte són Agbar, Borges, Caixa Catalunya, Caprabo, Clanser, El Corte Inglés, la Fundació “la Caixa”, Gas Natural, Manpower, Mercadona, i Suara Cooperativa a través de la seva Empresa d’Inserció Garbet, entre d’altres.

 

La inserció laboral constitueix un puntal bàsic de la recuperació de les dones que pateixen violència de gènere atès que són molts els casos en els quals elles s'han dedicat al treball familiar-domèstic i en el procés de separació de l'agressor es poden trobar en una situació que no permeti la seva subsistència ni la de les seves criatures. A més, no es pot oblidar que la independència econòmica és una peça clau per a que tota dona pugui deslliurar-se d’una situació de violència en la que es pugui trobar immersa.

 

Tot plegat fa necessari dur a terme estratègies conjuntes amb l'empresariat i els agents socials per tal de facilitar l'activitat laboral de les dones que es troben en aquestes circumstàncies.

 

 

Més de 380 dones participen a itineraris personalitzats d’inserció laboral per a dones que pateixen de violència de gènere

 

Un total de 387 dones han participat en els itineraris personalitzats d’inserció laboral impulsats pel Departament de Treball adreçats a dones que pateixen o han patit violència de gènere.  

 

El Departament de Treball ha destinat 730.000 euros per a desenvolupar aquests projectes que ofereixen un suport individualitzat i integral que respongui a les necessitats de cada dona participant per ajudar-la a inserir-se al mercat laboral.

 

En elaborar els itineraris es tenen en compte els possibles problemes psicològics, de por i baixa autoestima que sovint pateixen aquestes dones, i que poden suposar una dificultat afegida per a la seva inserció laboral. Per aquest motiu es porten a terme accions orientades a reforçar la seva confiança en elles mateixes i en les seves capacitats.

 

Hagin tingut o no una experiència professional prèvia, amb el suport dels tècnics i tècniques d’aquestes entitats s’identifiquen les competències i habilitats de cada dona per potenciar-les, i si cal es complementen amb formació. A banda, les entitats compten amb prospectors laborals per identificar ofertes que puguin encaixar amb el perfil professional de cada dona.

 

Finalment, un cop es produeix la contractació, quan es necessari es fan sessions d’acompanyament de la dona en la seva feina en els primers dies i després es fan sessions de seguiment per resoldre les dificultats que pugui experimentar en el seu nou entorn laboral.

 

Itinerari integral d’assessorament, orientació i inserció laboral per a dones que han exercit o exerceixen la prostitució

 

El Departament de Treball, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, ha posat en marxa l’Itinerari integral d’assessorament, orientació i inserció laboral per a 24 dones que han exercit o exerceixen la prostitució. Actualment, de les 24 dones participants ja n’hi ha 17 que han accedit al mercat laboral. Aquest projecte està finançat pel Departament de Treball amb 83.000 euros i es desenvolupa amb la col·laboració de la Fundació Surt.

 

Aquests itineraris es dirigeixen a dones que han exercit la prostitució o que són víctimes del tràfic de persones i dones que expressen la seva voluntat de deixar l’exercici de la prostitució per iniciar la recerca d’una activitat laboral.

 

L’itinerari consisteix en orientar laboralment i inserir en el mercat de treball a les dones participants mitjançant el desenvolupament de les seves competències professionals, i per tant, la millora de la seva ocupabilitat, a través del disseny personalitzat del seu projecte professional.

 

El programa s’inicia amb una fase d’informació i d’orientació, analitzant el perfil de competències, interessos, motivacions i alternatives laborals, definint què demana i ofereix el mercat laboral, quines habilitats i capacitats tenen i quin és el seu objectiu laboral.

 

Un cop fet aquest diagnòstic de l’ocupabilitat de les dones es dissenya l’itinerari d’inserció o el pla d’acció personalitzat. Les dones han de fer entrevistes d’orientació personal, tutories personalitzades i tallers de recerca activa de feina. Totes reben un seguiment i suport personalitzat per la seva inserció laboral. Els itineraris tenen una durada de sis mesos a deu mesos.

 

 

Creació de tres Taules Territorials per millorar la inserció de les dones que pateixen violència de gènere

 

Enguany, el Departament de Treball ha posat en marxa dues Taules laborals, en col.laboració amb l’Institut Català de les Dones per afavorir la inserció laboral de dones en situació de violència de gènere al Camp de Tarragona i a les Comarques del Ponent. D’aquesta manera ha donat continuïtat a la que es va constituir el mes de novembre de 2009 a les Terres de l’Ebre.

 

En aquestes taules participen les administracions públiques –Departament de Treball, Institut Català de les Dones, consells comarcals i ajuntaments-, entitats que intervenen en l’atenció a aquestes dones, així com sindicats i organitzacions empresarials.

 

L’objectiu d’aquestes taules és primordialment dissenyar un nou i únic circuit territorial d’inserció, de manera que els diferents agents socials i totes les entitats públiques o privades que intervenen en l’atenció a aquestes dones sàpiguen on adreçar a cada dona i per a quina acció concreta, dins del ventall de serveis i recursos disponibles a cada territori, per tal de facilitar la seva integració al mercat de treball, evitar trencaments i una revictimització per la reiterada repetició dels procediments. El fet de garantir la inserció d’aquestes dones a través d’aquest circuit amb la participació dels diferents agents socials és la clau.

 

La definició d’un circuit únic i la millora de la coordinació són dos dels elements essencials per garantir la inserció laboral d’aquestes dones.

 

 FONT:   Departament/s 

Treball

Treball posa en marxa la primera Taula Laboral per a la inserció laboral de les dones en situació de violència de gènere a les comarques de Ponent

Acte de signatura de l'Acord pel desplegament de la Taula Laboral de les comarques de Ponent per a la Inserció Laboral de les Dones en situació de Violència de Gènere

 

• Avui s’ha signat l’acord entre Treball, Acció Social i Ciutadania, els agents econòmics i socials i entitats locals per constituir aquesta taula

• Treball ha promogut la inserció laboral de 40 dones que han patit o pateixen violència de gènere a les comarques de Ponent

• El grau d’inserció laboral de les dones que han participat en aquests itineraris és del 68%

 

El Departament de Treball, d’Acció Social i Ciutadania, els agents econòmics i socials i entitats locals han signat avui l’Acord per al procediment de coordinació institucional pel desplegament de la Taula Laboral de les comarques de Ponent per a la Inserció Laboral de les Dones en situació de Violència de Gènere.

 

Així, a partir d’aquest moment, les institucions i agents econòmics i socials signants començaran a treballar conjuntament per a possibilitar la confecció d’una xarxa operativa que garanteixi l’efectiva inserció laboral de les dones en situació de violència de gènere, específica per les comarques de Ponent, formant la Taula Laboral de les comarques de Ponent per a la inserció laboral de les dones en situació de violència de gènere.

 

En aquesta taula hi participen les administracions públiques –Departament de Treball, Institut Català de les Dones, consells comarcals i ajuntaments-, entitats que intervenen en l’atenció a aquestes dones, així com sindicats i organitzacions empresarials. La creació de la Taula territorial laboral s’impulsa en el marc del Protocol Marc per una intervenció coordinada contra la violència masclista que lidera l’Institut Català de les Dones.

 

L’objectiu d’aquestes taules serà primordialment dissenyar un nou i únic circuit territorial d’inserció, de manera que els diferents agents socials i totes les entitats públiques o privades que intervenen en l’atenció a aquestes dones sàpiguen on adreçar a cada dona i per a quina acció concreta, dins del ventall de serveis i recursos disponibles a cada territori, per tal de facilitar la seva integració al mercat de treball, evitar trencaments i una revictimització per la reiterada repetició dels procediments. El fet de garantir la inserció d’aquestes dones a través d’aquest circuit amb la participació dels diferents agents socials és la clau.

 

La definició d’un circuit únic i la millora de la coordinació són dos dels elements essencials per garantir la inserció laboral d’aquestes dones.

 

40 dones han participat a itineraris personalitzats d’inserció laboral per a dones que pateixen de violència de gènere

 

El Departament de Treball ha donat suport a entitats com Creu Roja per dur a terme itineraris personalitzats d’inserció laboral adreçats a dones que pateixen violència de gènere, en els que, entre els anys 2008 i 2009, han participant un total de 40 dones residents a les comarques de Ponent.

 

Aquests projectes busquen oferir un suport individualitzat i integral que respongui a les necessitats de cada dona participant per ajudar-la a inserir-se al mercat laboral.

 

En elaborar els itineraris es tenen en compte els possibles problemes psicològics, de por i baixa autoestima, que sovint pateixen aquestes dones, i que poden suposar una dificultat afegida per a la seva inserció laboral. Per aquest motiu es porten a terme accions orientades a reforçar la seva confiança en elles mateixes i en les seves capacitats.

 

Hagin tingut o no una experiència professional prèvia, amb el suport dels tècnics i tècniques d’aquestes entitats s’identifiquen les competències i habilitats de cada dona per potenciar-les, i si cal es complementen amb formació. A banda, les entitats compten amb prospectors laborals per identificar ofertes que puguin encaixar amb el perfil professional de cada dona.

 

Finalment, un cop es produeix la contractació, quan és necessari es fan sessions d’acompanyament de la dona en la seva feina en els primers dies i després es fan sessions de seguiment per resoldre les dificultats que pugui experimentar en el seu nou entorn laboral.

 

El grau d’inserció laboral de les dones que han participat en aquests itineraris a les comarques de Ponent és del 68%.

 

Convenis de col·laboració amb empreses per afavorir la contractació

 

El Departament de Treball va signat l’any 2009 un conveni de col·laboració amb 23 empreses per formar i contractar dones que han patit o pateixen violència de gènere. D’aquestes empreses, 14 tenen presència al comarques de Ponent.

 

Aquest projecte té l’objectiu de fomentar l’ocupació i la formació professional de dones que han patit o pateixen violència i per afavorir la seva reinserció laboral. Aquest projecte dóna resposta a l’obligació recollida a l’article 38.2 c) de la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, segons el qual, el Departament de Treball, ha de “promoure la signatura de convenis amb empreses i organitzacions sindicals per a facilitar la reinserció laboral” de dones en situació de violència.

 

La subscripció d’aquests convenis implica que les 14 empreses es comprometen a contractar dones que es trobin en aquesta situació. Per fer-ho, cada una de les empreses que participen en aquest projecte determinaran els perfils professionals dels llocs de treball que ofereixen, així com les necessitats formatives i de suport que caldrà promoure perquè aquestes dones es puguin inserir laboralment en aquests llocs de treball.

 

El Departament de Treball, per la seva banda, es compromet a seleccionar, formar i proporcionar les candidates més adequades per aquests llocs de feina. El perfil de dones que necessiten aquestes empreses és molt divers i respon al sector al qual pertanyen cadascuna d’elles.

 

Les empreses són: Clanser, DKV, Fitman SA (MRW), Grupo Lactalis Iberia, MANPOWER, ORIZONIA Corporación, Mercadona, Caprabo, Gas Natural, Sorea (AGBAR), SUPSA Supermercats Pujol, “la Caixa”, Caixa Catalunya i Unipreus.

 

FONT:  

Departament/s

Treball Delegació a Lleida Institut Català de les Dones

 

Interior edita 30.000 còmics per prevenir la violència masclista entre la joventut

 

• Es tracta de fer arribar un missatge preventiu als centres educatius per part dels Mossos d’Esquadra perquè el jovent aprengui a detectar les situacions d’abús, control i manipulació vers les dones, tant en l’àmbit de la parella, com en el familiar i social o el comunitari.

• Es repartiran uns 30.000 exemplars del còmic als alumnes que assisteixin a les xerrades dels Mossos d’Esquadra i una guia didàctica per al professorat dels centres educatius.

• De l’1 de setembre de 2009 al 31 de març de 2010 s’han fet 288 xerrades a IES catalans, amb uns 7.600 assistents.

 

 

La directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, Alba Garcia, acompanyada pel cap del Grup de Proximitat de la Unitat Central de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos d’Esquadra, el sergent Rafael Carmona; per la cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció Ciutadana de la Regió Policial Central, la caporal Mónica Rosell i per la dibuixant, Eva Garcés, autora de les il·lustracions, ha presentat avui al 28è Saló Internacional del Còmic, el còmic de prevenció de les violències masclistes que ha elaborat el Departament d’Interior a través del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista.

 

L’objectiu del còmic és fer arribar un missatge preventiu als centres educatius per part dels Mossos d’Esquadra perquè la joventut aprengui a detectar les situacions d’abús, control i manipulació vers les dones, clars indicadors de les primeres mostres de violència.

El còmic, del qual es repartiran 30.000 exemplars, pretén ser una eina que complementi la tasca feta fins ara amb les xerrades impartides pels Mossos d’Esquadra als instituts sobre violència masclista en l’àmbit de la seguretat. D’altra banda, també s’entregarà als centres d’educació secundària una guia didàctica que ofereix al professorat pautes per tractar el tema de la violència masclista en tutories o altres activitats.

 

El còmic tracta els cinc tipus de violència masclista: violència en l’àmbit de la parella, mutilació genital femenina, matrimonis forçats, violència en l’àmbit de la família i agressions sexuals, i vol incidir en el fet que la joventut és un grup de risc i, per tant, s’han de dur a terme polítiques preventives.

 

El guió del còmic l’ha escrit l’equip del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista mitjançant el grup de treball de difusió, en què participen agents de la Policia de la Generalitat ¾ Mossos d’Esquadra, el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista i altres professionals del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

 

Les xerrades i aquest material, així com totes les activitats del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d’Interior, s’emmarquen en el protocol marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista que fa el Govern de la Generalitat, des del qual també es lideren activitats preventives com la campanya “Talla amb els mals rotllos”, que és una de les que esmenten els personatges del còmic.

 

El còmic està protagonitzat per estudiants de secundària i presenta diferents situacions de violència i com reaccionen els protagonistes i el seu entorn. Al final de cada capítol hi ha un apartat anomenat “Important!”, en què s’informa el jovent sobre els seus drets i/o sobre les mesures de protecció que cal prendre davant d’una possible agressió o abús. Els missatges varien depenent de les situacions, però en tots ells es fa un recordatori del telèfon d’emergències 112 en el cas que la situació es compliqui.

 

Els personatges del còmic –entre ells la Roser, la Malika, el Bontou, l’Anna o la Lola– identifiquen comportaments de violència masclista en actituds que es poden presentar sovint amb els companys o la parella, en la família o en l’àmbit comunitari.

 

En el cas de la violència masclista en l’àmbit de la parella, el còmic recorda que “si sents que la teva parella et controla, t’aïlla, t’intimida i/o t’agredeix estàs patint violència masclista i, per tant, estàs en situació de risc”. El còmic també aborda el problema de la mutilació genital femenina i recorda que a l’Estat espanyol és un delicte tipificat.

 

També dóna consells de protecció en situació de risc de matrimoni forçat i en tots els casos recomana contactar amb els Mossos d’Esquadra o els serveis d’atenció a la dona quan es visqui qualsevol situació de risc. Pel que fa a la violència en l’àmbit familiar, el còmic explica un cas concret i recomana buscar persones de confiança per explicar el que estàs patint.

 

El disseny dels personatges i la il·lustració de tot el còmic ha estat obra de la dibuixant Eva Garcés.

 

Una il·lustradora especialitzada en temes d’igualtat

 

L’autora del còmic és Eva Garcés, que va néixer a Donosti l’any 1972. És llicenciada en belles arts per la UPV, en l'especialitat de disseny gràfic. Actualment, treballa compaginant diverses disciplines: il·lustració, disseny gràfic, pintura, ensenyament. Habitualment, fa campanyes pròpies per a organismes públics, empreses particulars, etc. i col·labora amb agències de publicitat, estudis de disseny, publicacions i editorials.

Gran part del seu treball s'ha especialitzat en temes que giren al voltant de la igualtat, problemàtiques de gènere, violència masclista, dona, etc.

 

Violència masclista. Com comença tot?

 

El programa de xerrades als IES, anomenat “Violència masclista. Com comença tot?” està adreçat a l’alumnat de 14 a 18 anys que estigui cursant l’ensenyament secundari obligatori, cicles formatius o el batxillerat i té una durada aproximada d’una hora, en horari lectiu. L’activitat es desenvolupa en grup, fomentant la participació, la reflexió i el debat del l’alumnat a partir de preguntes directes, exemples reals i elements que indiquen la idoneïtat o no d’una relació.

 

De l’1 de setembre de 2009 al 31 de març de 2010 s’han fet 288 xerrades, amb uns 7.600 assistents, i davant la bona acollida està previst fer-ne més durant el curs 2010-2011, amb la incorporació del còmic i la guia didàctica que avui s’han presentat.

 

D’altra banda, aquesta iniciativa vol impulsar i reforçar la proximitat amb la comunitat educativa per tal de portar a terme un treball conjunt amb els centres educatius de Catalunya, reforçant la tasca pedagògica i el treball transversal de prevenció i detecció.

 

És per això que, dins de l’àmbit preventiu de la xerrada, els agents tenen en compte, com a metodologia de treball dins de les aules, les següents qüestions bàsiques:

 

• Evidenciar el possible desconeixement que hi ha de les primeres manifestacions de conductes violentes.

• Assolir que els i les alumnes participin i reflexionin, generant debat dins de l’aula en el marc de l’activitat, amb preguntes directes, exemples reals, possibles situacions de risc, etc.

• Generar debat també fora de l’aula, fins i tot a casa amb les mares, els pares o els tutors/ores legals.

• Conscienciar el jovent que quan es parla de violència en la parella no es fa pensant en fets determinats, sinó que és un procés.

• Visualitzar amb moltes imatges com s’articulen les primeres formes de control en els diferents àmbits de la violència.

• Fer arribar informació d’actualitat, amb dades recents.

• Informar de què cal fer en el moment en què es reconeix o es detecta una situació de risc.

• Facilitar eines àgils de comunicació amb els Mossos per denunciar aquestes conductes.

• Reforçar la tasca preventiva i comunitària de la policia de proximitat.

FONT: GENCAT

Enquesta de violència masclista a Catalunya

Cardots, Thistles, aquarel·la d'Eulàlia Petit

Del 18 de març al 24 de juny de 2010 el Departament ha previst dur a terme la primeraEnquesta de violència masclista a Catalunya (EVMC), on es pregunta telefònicament a unes 14.000 dones residents a Catalunya sobre les seves percepcions i les seves experiències personals en matèria de violència contra les dones. Complementàriament, s’entrevista a una mostra d’uns 1.500 homes amb l’objecte de comparar les percepcions dels homes i de les dones pel que fa a la violència masclista. És a dir, a les dones se’ls pregunta per les seves opinions i les seves vivències personals, i als homes només per les seves opinions.

• La importància de les enquestes de violència masclista

• Com es seleccionen les persones que són entrevistades?
• Es obligatori contestar l’enquesta?
• Sobre què es pregunta, concretament?
• Qui són les entrevistadores?
• Les respostes són anònimes?

• Puc fer l’entrevista en el moment que jo vulgui?
• Quant temps dura l’entrevista?
• Com puc contactar amb els responsable d’aquesta enquesta?
• Quins organismes promouen l’Enquesta de Violència Masclista a Catalunya?

Com es seleccionen les persones que són entrevistades?

La selecció és aleatòria, és a dir, per sorteig. En primer lloc, es seleccionen per sorteig les llars que participaran a l’enquesta, a partir d’una base de dades de telèfons fixes. I un cop que s’ha entrat en contacte telefònic amb la llar seleccionada, es determina -sempre per sorteig- la persona de la llar que ha de contestar a l’enquesta.

 

Es obligatori contestar l’enquesta?

No hi ha cap obligació de contestar l’Enquesta de violència masclista a Catalunya. La participació és totalment voluntària. I, per tant, les persones contactades telefònicament poden decidir amb tota llibertat si volen participar o no en aquesta operació estadística. Això no obstant, demanem i agraïm la col·laboració de totes les dones seleccionades per a recollir una informació important i massa sovint ocultada.

 

Sobre què es pregunta, concretament?

Després d’uns comentaris introductoris i d’unes preguntes de classificació, comença el cos de l’entrevista amb unes preguntes sobre les percepcions de la dona entrevistada pel que fa a la violència masclista. A continuació es plantegen preguntes sobre la victimització que ha viscut personalment als espais públics, a la feina o en les relacions de parella. El mòdul final es dedica a formes particularment greus de violència masclista. Les entrevistes als homes es limiten a les preguntes sobre percepció.

 

Qui són les entrevistadores?

Les entrevistadores son persones seleccionades i formades per l’Instituto DYM, una empresa especialitzada en estudis d’opinió que ha guanyat un concurs entre empreses homologades per a dur a terme les entrevistes. Al començar la conversa telefònica, les entrevistadores han de identificar-se sempre donant el seu nom:
Sóc .............. de l’Instituto DYM
Pot prendre nota d’aquest nom i de l’hora de la trucada, ja què això li pot ser útil per a formular qualsevol reclamació o plantejar qualsevol dubte.

 

Les respostes són anònimes?

Les operacions públiques d’enquesta són totalment anònimes i estan sotmeses al secret estadístic. Totes les persones que participen en aquestes operacions s’han de comprometre formalment a guardar aquest secret, eliminar qualsevol registre que permeti individualitzar les dades, i tractar la informació obtinguda de manera anònima, és a dir, agregant-la a milers d’altres informacions procedents de la mateixa enquesta, de manera que mai es pugui individualitzar el seu origen.

 

Puc fer l’entrevista en el moment que jo vulgui?

Vostè pot decidir en quin moment vol realitzar l’entrevista, acordant amb l’entrevistadora el dia i l’hora que li resulti més còmode dintre de l’horari d’entrevistes, que s’estén de 10.00 h a 22.00 h, sense interrupcions, de dilluns a divendres. A hores convingudes també es realitzen entrevistes els dissabtes. I també pot optar per trucar al telèfon gratuït del centre de trucades (900 180 611) però en aquest cas amb un horari d’atenció de 10.00h. A 18.00h

 

Quant temps dura l’entrevista?

El temps de l’entrevista varia considerablement en funció dels episodis de violència masclista que hagi patit la dona entrevistada, i això no obstant, es preveu que la mitjana de les entrevistes estarà al voltant dels 15 minuts.

 

Com puc contactar amb els responsable d’aquesta enquesta?

Evidentment es pot entrar en contacte amb els responsables de l’enquesta per a formular qualsevol demanda d’informació, suggeriment o reclamació. Per motius pràctics, aconsellem els contactes per escrit a la següent adreça electrònica de la Generalitat de Catalunya:
Correu electrònic:enquestes@gencat.cat

Això no obstant, si es necessita entrar en contacte de manera immediata amb el personal de la Generalitat responsabilitzat del seguiment del treball de camp, pot obtenir el nom i els telèfons d’aquestes persones trucant al telèfon d’informació de la Generalitat de Catalunya i preguntant per les persones responsables de l’Enquesta de violència masclista a Catalunya
Telèfon d’informació de la Generalitat de Catalunya: 012
Finalment, si vol contactar de manera directa amb el centre de trucades de l’Instituto DYM, des del qual es fan les entrevistes telefòniques (per exemple, per confirmar l’origen de una trucada, o per finalitzar una entrevista quan li resulti còmode, etc.) pot adreçar-se a
Telèfon gratuït del centre de trucades: 900 180 611

 

Quins organismes promouen l’Enquesta de Violència Masclista a Catalunya?

L’Enquesta de Violència Masclista a Catalunya constitueix una operació convinguda entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Més concretament, aquesta enquesta ha estat promoguda pel Programa de Seguretat contra la violència masclista del Departament d’Interior, Relacions Ciutadanes i Participació de la Generalitat, en col·laboració amb l’Institut Català de les Dones, també de la Generalitat i la Regidoria de Dones de l’Ajuntament de Barcelona.  

FONT: GENCAT.CAT