La Generalitat completa els treballs d'arxiu i conservació dels prop de 100.000 consells de guerra del franquisme

 

• El conseller Joan Saura destaca que els treballs han de servir “perquè no s’oblidi la història” i com a “homenatge als qui van defensar la llibertat i la democràcia” i van ser represaliats pel franquisme

• La informació sobre els encausats a Catalunya s’ha recollit en una base de dades digital per tal de permetre l’accés a afectats, familiars i investigadors facilitant d’aquesta manera la recerca històrica

• Tota la documentació referent a 2.641 encausats s’ha digitalitzat perquè estava  molt deteriorada o per la rellevància del processat

• Els treballs de conservació, catalogació i arxiu han estat possibles gràcies a un conveni entre el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, l’Arxiu Nacional de Catalunya i el Ministeri de Defensa - Tribunal Militar Territorial Tercer

 

 

El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació ha completat, a través de l’Arxiu Nacional de Catalunya, els treballs de conservació i catalogació dels consells de guerra del franquisme oberts a Catalunya i conservats a la seu de l’antic Govern Militar. Els treballs els ha presentat avui el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, que ha visitat l’arxiu acompanyat del coronel auditor i president del Tribunal Militar Tercer, Santiago Casajús; el general José Antonio Albiñana, comandant militar de Barcelona i Tarragona; el coordinador de l’equip d’arxivers, Enric Terradellas; el director general de Relacions Institucionals de la Generalitat, Fèlix Alonso, i la directora general de Memòria Democràtica, M. Jesús Bono. Saura ha destacat que els treballs han de servir “perquè no s’oblidi la història, perquè tota la ciutadania tingui accés a episodis que no s’havien d’haver produït”, perquè familiars i historiadors puguin accedir amb facilitat a tota la documentació i “com a homenatge a la gent que va lluitar per la llibertat i la democràcia i van patir condemnes sense proves, o a partir d’un carnet d’un sindicat o un cartell de propaganda van ser condemnats a anys de presó o a la pena de mort”. També ha insistit en la necessitat recuperar la memòria històrica i saber què va passar “perquè això no es torni a repetir”.

 

La documentació tractada és tota la que, a partir de 1939, van generar els prop de 100.000 procediments judicials (sumaríssims) dels tribunals militars franquistes. La majoria d’aquests consells de guerra s’obrien sota l’acusació de rebel·lió militar i en l’expedient incorporaven proves com ara declaracions inculpatòries de testimonis i organismes com la Falange; fotografies; cartes; carnets d’afiliació a entitats; salconduits; retalls de premsa..etc.

 

Paral·lelament als treballs de conservació i arxivament dels expedients, s’ha creat una base de dades amb informació de tots els processats per permetre l’accés a tothom. Incorpora la informació dels milers de fitxes en paper que conservava el Tribunal Militar Territorial Tercer amb dades de cada encausat. L’equip d’arxivers ha bolcat tota la informació de les fitxes i continua treballant ara en l’ampliació d’aquesta base de dades, incorporant informació com l’edat, el lloc de residència, si l’encausat va ser afusellat en cas de ser condemnat a mort, si va ser indultat o se li va commutar la pena..etc. Això facilitarà enormement les recerques dels historiadors, que podran conèixer tots els encausats d’una localitat, comarca, quants van ser condemnats a mort..etc.

 

Cal destacar que també s’ha digitalitzat tota la documentació referent a 2.641 processats. La tria dels expedients que s’han digitalitzat s’ha fet en funció de l’estat de conservació dels expedients, alguns dels quals estaven deteriorats, i de la rellevància d’alguns dels processats que contenien. D’aquest últims destacar els que pertanyien a personatges rellevants de la història de Catalunya, com el del president Lluís Companys o l’arqueòleg, arxiver i historiador Agustí Duran i Sanpere.

 

Aquesta important tasca de recuperació d’un dels fons documentals més importants per a la història dels segle XX a Catalunya, va començar fa 7 anys i ha estat possible gràcies al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, que ha aportat els recursos necessaris, a l’Arxiu Nacional, que ha coordinat els treballs, i al Ministeri de Defensa. Així, el Tribunal Militar Tercer disposa ara d’un arxiu que garanteix la conservació i facilita l’accés a prop d’uns 100.000 procediments judicials, amb més de 80.000 represaliats. Són procediments datats entre 1939 i 1981, més de la meitat dels quals són d’entre 1939 i principis dels 40. Més de 4.400 dels processats van ser condemnats a mort.

 

El projecte, que s’emmarca en la política de recuperació de la memòria democràtica del govern català, facilita l’accés a un patrimoni històric sol·licitat sovint per familiars, afectats i historiadors i posa a l’abast de tots els ciutadans una part de la història de Catalunya. A més, pretén reivindicar els valors de la lluita contra el franquisme i fer un reconeixement a les víctimes de la repressió franquista, sovint víctimes també del silenci i de l’oblit.

 

Primera fase: conservació

La primera fase del tractament de l’Arxiu ha estat adequar físicament els procediments judicials de tot el Tribunal Militar Territorial Tercer per garantir-ne la conservació. Això ha comportat l’anàlisi visual de l’estat de conservació de tota la documentació inclosa en els expedients, amb un abast cronològic que va del 1939 al 1990; la neteja dels procediments més deteriorats; la seva col·locació en carpetes; la seva identificació i localització a l’arxiu i la seva col·locació en capses de conservació permanent correctament etiquetades.

 

Segona fase: la base de dades

Paral·lelament es va iniciar la segona fase del tractament consistent en l’elaboració d’una base de dades amb informació dels expedients i de cadascun dels processats, amb l’objectiu fer-la accessible a afectats, familiars i historiadors. Primer de tot es va introduir la informació existent en els milers de fitxes en paper que conservava el Tribunal Militar Territorial Tercer. La majoria d’aquestes fitxes de paper, escrites a màquina i en alguns casos a mà, recollien només el nom de l’encausat, el tipus de procediment i la pena. Ara, els arxivers treballen en la revisió i ampliació de la base de dades sobre repressió franquista. Així:

• s’incorpora informació de persones processades que no apareixien en les fitxes de paper (sempre i quan es tracti de procediments per motius polítics contra la dictadura iniciats abans de l’1 de gener de 1981)
• es revisen i afegeixen dades com: nom i cognoms del processat; edat; lloc de naixement i de residència; delicte; pena imposada; si va ser afusellat; si hi va haver commutació o indult; any d’inici i tancament del procediment; any de l’aprovació de la sentència; número de localització de l’expedient a l’arxiu..etc.

 

L’ampliació de la base de dades quedarà totalment completada a principis de 2011 i facilitarà recerques històriques que fins ara eren impossibles.  Tot i que la documentació emmagatzemada era consultable, fins que van començar els treballs de conservació i catalogació aquestes recerques eren més complexes i restringides. Primer calia buscar el nom del processat entre les fitxes de paper emmagatzemades i, si apareixia, accedir a l’expedient, que estava amuntegat sense cap protecció i s’anava deteriorant.

 

Els procediments judicials militars

La majoria de procediments judicials militars de la dictadura s’iniciaven a partir d’una denúncia. Després, la Guàrdia Civil interrogava la persona acusada i, gairebé sempre, la detenia acusada de rebel·lió militar i li imputava fets com ara l’afiliació a partits, sindicats i entitats diverses, la pertinença a l’Exèrcit republicà; l’expressió d’opinions a través de la premsa, l’exercici de càrrecs públics..etc.

 

Cada procediment sol incloure un grup de documents destinats a informar el Tribunal de l’actuació del processat durant el període de la guerra o l’anterior. Majoritàriament, aquests documents són declaracions inculpatòries de testimonis i d’organismes com les delegacions de Falange i els ajuntaments. També s’hi inclou la declaració de l’encausat (on nega les acusacions de rebel·lió militar) i documents utilitzats com a prova: fotografies; cartes; carnets d’afiliació a entitats; salconduits; retalls de premsa...Tota aquesta documentació servia de fonament per a la sentència, que en molts casos va incloure la pena de mort. En el cas de condemna a mort, es notificava al cap d’Estat per tal que donés el consentiment per a l’execució o commutés la pena. Quan la condemna es manté, l’expedient inclou les diligències de l’execució i els certificats de defunció, on es descriu la causa de la mort amb eufemismes com “col·lapse cardíac”. 

 

FONT:  Departament/s

Relacions Institucionals i Participació

 

 

S'aprova el Reglament de la Llei de Fosses, que estableix el procediment per sol·licitar actuacions en fosses de la Guerra Civil

 

• El Govern impulsarà un protocol d’actuació per dignificar les fosses comunes de la guerra dins de cementiris i la propera tardor dignificarà la del cementiri de Lleida 

• El text, pioner a l’Estat, estableix que la Generalitat és la responsable de la recerca documental i registral de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura, de la localització de restes i, si s’escau, de la seva recuperació i identificació

 

El Govern ha aprovat avui el reglament de la Llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes. El text regula les condicions i procediments per localitzar i recuperar restes de persones desaparegudes. També regula les eines per a fer-ho possible: el cens de desapareguts i els mapes de localització de fosses.

 

També preveu que el Govern, d’acord amb les entitats municipalistes, impulsi un protocol d’actuació per a dignificar les fosses comunes als cementiris municipals. Entre les pròximes actuacions es preveu la dignificació a la tardor de la fossa del cementiri de Lleida.

 

La Llei de fosses, pionera a tot l’Estat, té per objectiu satisfer el dret de la societat de conèixer els fets esdevinguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, les circumstàncies en què van desaparèixer persones i es van cometre vulneracions dels drets humans. Alhora, reconeix el dret dels familiars de persones desaparegudes a obtenir informació sobre el seu destí i, si escau, a recuperar-ne i a identificar-ne les restes. També preveu la senyalització i dignificació dels llocs dels enterraments i la seva recuperació com a espais de memòria.

 

També regula les eines per localitzar i recuperar restes de persones desaparegudes. D’una banda,  el cens de desapareguts, que inclou dades de 3.658 persones desaparegudes a petició d’un familiar i serà consultable via telemàtica. D’altra banda, els mapes de localització de fosses, per a l’elaboració dels quals es podran establir acords de col·laboració amb governs de l’Estat, comunitats i entitats locals. El mapa actual registra 179 fosses a Catalunya però es treballa per comprovar l’existència d’una seixantena més.

 

El reglament estableix les competències que corresponen a la Generalitat de Catalunya:

• La recerca documental i registral de les persones desaparegudes en campanya, en captivitat o de manera forçada, durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, el parador de les quals s'ignori.

• La localització de les restes de les persones desaparegudes mitjançant la realització de les prospeccions que sigui pertinents.

• La recuperació, si s’escau, de les restes de les persones desaparegudes mitjançant les excavacions necessàries.

• La identificació, si s’escau, de les restes mitjançant anàlisis antropològiques, històriques i biològiques que es determinin en cada cas.

• La restitució de les restes de les persones desaparegudes als familiars que ho sol·licitin així com la inhumació de les restes que no siguin reclamades ni identificades.

• La senyalització, la dignificació i, si s’escau, la recuperació com a espais de memòria dels indrets on es puguin localitzar restes de persones desaparegudes.

 

Segons el reglament, correspon a l’Administració Local:

 

• Vetllar per tal que les inhumacions de les restes de les persones desaparegudes es practiquin de manera honorable, d’acord amb les seves conviccions religioses, filosòfiques o culturals, o les que determinin els seus familiars.

• Garantir que les tombes o els indrets on es puguin localitzar restes de persones desaparegudes siguin respectats, conservats i senyalitzats.

 

El reglament reconeix el dret dels familiars (cònjuges o persones vinculades per una relació de convivència anàloga, descendents directes i parents per consanguinitat o per adopció de les persones desaparegudes) a accedir a les dades que constin en la documentació conservada sobre la data i el lloc de la captura o de la mort, si s’escau, la causa de la mort i a conèixer exactament el lloc de l’enterrament. També reconeix que els familiars fins al tercer grau de parentiu tenen dret, si s’escau, a la restitució de les restes dels seus parents i a la restitució dels documents, diners i objectes de valor intrínsec o afectiu que s’hagin trobat i recuperat associats a les restes.

 

Les entitats privades sense ànim de lucre dedicades a la recuperació de la memòria democràtica i la recerca històrica a Catalunya poden instar les actuacions de recerca i localització de persones desaparegudes, i recuperació i identificació de les restes quan actuïn en nom dels familiars.

 

Sol·licitud d’actuacions de recerca i localització de persones desaparegudes

 

Les sol·licituds s’han d’adreçar a la Direcció General de Memòria Democràtica o a l’adreça fossescomunes@gencat.cat. La Generalitat pot demanar a la persona sol·licitant la documentació escrita, fotogràfica o testimonial que consideri imprescindible per a procedir a la recerca i localització de la persona desapareguda. També pot sol·licitar la col·laboració de les administracions públiques que consideri. Després, haurà de comunicar a la persona o entitat sol·licitant el resultat de la recerca i localització i de les gestions efectuades. També es facilitarà còpia de la documentació obtinguda arran de les investigacions efectuades.

 

Finalment, les actuacions per a recuperar i identificar les persones desaparegudes s’hauran d’emprendre per iniciativa del Departament competent, tenint en compte el resultat de les actuacions de localització dutes a terme i la viabilitat tècnica i econòmica de les actuacions. A banda de familiars i entitats, poden instar aquestes actuacions l’Administració de la Generalitat i les Administracions locals. La Generalitat ha de comunicar als sol·licitants si s’inicien les actuacions de recuperació i identificació; indicar-ne els motius i informar del règim de recursos que s’hi poden interposar.

 

Les actuacions hauran de comptar amb estudis històrics preliminars i preveure l’aplicació de metodologia arqueològica i antropològica. Les restes de les persones identificades es posaran a disposició dels familiars que els reclamin. Si no han estat reclamades, hauran de ser inhumades en el cementiri del terme municipal en què es van trobar o bé a l’espai memorial que s’hagi habilitat a tal efecte. S’haurà de restituir als familiars que ho sol·licitin els documents, els diners i els objectes de valor intrínsec o afectiu que s’hagin trobat i recuperat associats a les restes.

 

Dignificació de les fosses comunes

 

La Generalitat, d'acord amb les entitats municipalistes i previ informe del Comitè Tècnic de Fosses, ha d'elaborar i aprovar un protocol d'actuació per a dignificar les fosses comunes als cementiris municipals i destinar-hi els recursos necessaris amb la col·laboració dels ajuntaments respectius, si escau. Des de l’aprovació de la llei, la Generalitat ha impulsat la dignificació d’una dotzena de fosses. La propera actuació prevista és la dignificació de la fossa del cementiri de Lleida, que es farà a la tardor.

 

FONT:  Departament/s

Relacions Institucionals i Participació Comunicació del Govern Delegació a les Terres de l'Ebre