diumenge, 31 de maig de 2009

Informe Parlament any 2008 sobre menor no acompanyats

INFORME AL PARLAMENT 2008
http://www.sindic.cat/site/unitFiles/2420/Informe%20anual%20Sindic%202008_def.pdf


6. Infància

pàgina 159
6.8. Menors estrangers no acompanyats
pàgina 176
En el decurs de l’any 2008, el Síndic ha continuat l’estudi i l’anàlisi de l’actuació d’ofici 01512/07, en relació amb les garanties en els procediments de repatriació per reagrupació de menors immigrants no acompanyats.
Aquest estudi mostra que el procés i el model d’atenció d’aquest col·lectiu mostra disfuncions del sistema quant a aspectes jurídics i tècnics que dificulten la integració i la inserció sociolaboral d’aquests menors a Catalunya i sobre la manca de garanties observades en els processos de repatriació que s’insten per reagrupament familiar.
La situació d’aquests menors és problemàtica des del punt de vista jurídic per la seva doble condició: d’una banda, immigrants irregulars, amb la restricció de drets que aquesta situació comporta i, d’altra banda, menors d’edat, que els garanteix una protecció que no sempre coincideix amb l’ajuda que ells desitgen, però en tot cas és l’ajuda a la qual tenen dret.
Aquests menors emigren sense família, de manera irregular, i es troben en territori català sense representació legal i en situació de desemparament. Per aquest motiu, les mesures de protecció existents al nostre ordenament jurídic són també extensibles a aquests menors.
Els menors immigrants no acompanyats tenen el mateix dret a la protecció pública que els menors catalans.
D’acord amb l’ordenament jurídic vigent, els menors immigrants tenen dret a la protecció pública i, a més, el tenen en igualtat de condicions amb els menors catalans. Aquesta premissa deriva, en primer lloc, de
la Constitució espanyola, que estableix, en l’article 39.4, que “els nens gaudiran de la protecció prevista en els acords internacionals que vetllin pels seus drets”. La remissió de la Constitució als tractats internacionals pel que fa a la protecció de la infància significa evidentment la vinculació a la Convenció internacional sobre els drets dels infants de 1989.
A més dels aspectes ja assenyalats, cal destacar que el Defensor del Poble ha recomanat, en el mateix sentit que el Consell General de l’Advocacia Espanyola, que es notifiquin formalment les resolucions de repatriació als menors i que se’ls escolti prèviament.
Així mateix, ha manifestat la seva preocupació per la manca de garanties que es produeixen en els processos de repatriació d’aquests menors per la manca d’assistència d’advocat que els permeti manifestar la seva oposició.
La Instrucció 6/2004, de la Fiscalia General de l’Estat, determina que la repatriació no és un objectiu que calgui perseguir per damunt de tot. Es tracta d’interessos en conflicte i poden convergir-hi altres interessos com ara la vida, la integritat física o psíquica i el respecte als drets fonamentals dels menors.
De l’anàlisi dels diversos aspectes sobre els processos de repatriació de menors immigrants, i partint de les consideracions jurídiques precedents, el Síndic s’ha adreçat diversos cops al Departament d’Acció Social i Ciutadania per sol·licitar informació sobre les actuacions que es duen a terme i en els processos de repatriació de menors i el grau de compliment de les garanties esmentades anteriorment pel que fa a l’audiència, l’escolta, les notificacions, la traducció i la informació.
El Departament d’Acció Social i Ciutadania argumenta que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència només es limita a fer la proposta de repatriació davant la Subdelegació de Govern i a comunicar que ha fet aquesta proposta al menor interessat. El Departament indica que, d’acord amb el que estableix l’article 92.4 del Reglament de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre els drets i les llibertats dels estrangers a Espanya, els procediments de repatriació per reagrupació familiar, els duu a terme la Subdelegació de Govern, i que és aquesta administració pública la que està obligada a tramitar aquest procediment administratiu d’acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i segons la Llei orgànica 4/2000, d’estrangeria, i el Reglament que la desplega, el Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre.
El Departament únicament va deixar constància que tots els menors estrangers, en el moment de la comunicació de la proposta de repatriació, disposen de l’assistència d’un traductor que llegeix la documentació que els menors signen una vegada ha estat degudament explicada.
La DGAIA hauria de garantir el dret de l’infant a una assistència jurídica davant dels processos de repatriació
Així, tot i que l’Administració consideri que només es limita a proposar i que els procediments de repatriació, els duu a terme la Subdelegació de Govern, s’ha de recordar que s’ha d’escoltar l’infant en qualsevol procediment administratiu o judicial que l’afecti, i aquest dret no es garanteix solament demanant formalment
l’opinió de l’infant o amb l’assistència d’un traductor, encara que sigui per mitjà d’un representant, sinó que té com a requisit previ el reconeixement d’altres drets com ara tenir informació sobre les opcions possibles existents i les conseqüències que se’n derivin (Manual de preparació d’informes de drets humans de Nacions Unides de 1998).
Així, tenint en compte la resposta rebuda del Departament d’Acció Social i Ciutadania, el Síndic es va tornar a adreçar al Departament per traslladar-li un conjunt de consideracions i suggeriments.
Primerament, va demanar al Departament que es posicionés davant dels casos de conflicte d’interessos entre el menor i la DGAIA.
En segon lloc, va suggerir la creació d’un protocol d’actuació global que inclogués cadascuna de les intervencions que s’havien de dur a terme i el temps que calia respectar des que el menor era posat a disposició de la DGAIA perquè es complissin totes les garanties en els processos de repatriació per reagrupació familiar que la legislació internacional, estatal i autonòmica assenyalen.
I en tercer lloc, també va suggerir al Departament d’Acció Social i Ciutadania la conveniència de signar convenis de col·laboració amb la Subdelegació de Govern de Barcelona i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, a fi d’establir circuits d’actuació que respectin totes les garanties jurídiques.
Per altra banda, sobre aquest mateix assumpte, el Síndic es va adreçar a la Subdelegació de Govern per
sol·licitar informació, i amb caràcter general va sollicitar:
• Com es practica i es documenta el tràmit d’escoltar el menor previst a l’article 92.4 del Reglament d’estrangeria a l’expedient que es tramita per executar el procediment de repatriació.
• Si el menor està assistit per un intèrpret que pugui informar-lo amb claredat de tot el procediment i dels drets que li corresponen.
• Si les resolucions administratives es notifiquen directament al menor.
• La seva valoració sobre el fet que en els procediments de reagrupació dels menors no acompanyats a Espanya, no sigui obligatòria l’assistència jurídica al menor, ni hi hagi torn d’ofici a aquest efecte.
La Subdelegació de Govern no va donar resposta al Síndic i va indicar que, com a òrgan de l’Administració
General de l’Estat a Catalunya, la institució competent per dur a terme la gestió de la queixa era el Defensor del Poble. Així, el Síndic va adreçar la petició d’informe al Defensor del Poble.
El Defensor del Poble va emetre una resolució que va adreçar a la Subdelegació de Govern de Barcelona amb les recomanacions següents:
1. En els expedients de repatriació de menors no acompanyats que en endavant tramiti la Subdelegació del Govern, cal que s’escolti el menor en el marc del procediment administratiu que aquest organisme iniciï. Aquest tràmit ha de substanciar-se d’acord amb el grau de maduresa i desenvolupament del menor, abans de dictar la resolució.
2. Que es revisin les setanta-dues resolucions de repatriació dictades que es troben pendents d’execució,
amb la retrotracció de les actuacions al moment immediatament anterior a la resolució, a fi de formalitzar el tràmit d’audiència previst a l’article 92.4 del Reial decret 2393/2004.
3. En endavant, i també en relació amb els setanta dos expedients pendents d’execució, que es notifiquin als menors les resolucions que puguin recaure en els expedients de repatriació, amb la indicació dels recursos que hi puguin interposar en contra.
4. Que s’iniciïn els tràmits per a la signatura d’un conveni de col·laboració entre la Subdelegació del Govern de Barcelona i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’aquesta ciutat en matèria d’assistència jurídica a menors estrangers no acompanyats, a fi que aquests menors comptin amb la deguda assistència jurídica en els procediments de repatriació que els afectin.
El Defensor del Poble ha instat la Subdelegació del Govern a revisar les resolucions de repatriació.
Aquestes consideracions van en la línia de resolucions anteriors del Síndic. En aquest marc, el Síndic s’ha tornat a adreçar al Departament d’Acció Social i Ciutadania per demanar informació sobre com duu a terme els tràmits d’informació, audiència i notificació al menor la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

divendres, 29 de maig de 2009

El 50% de les lesions que pateixen les dones maltractades es localitza en el cap, el tronc i els genitals

  • El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació organitza una conferència a càrrec de la doctora Consuelo Barea amb motiu del Dia Internacional per a la Salut de les Dones.
  • La violència masclista augmenta el risc de mala salut en les dones que la pateixen, amb seqüeles físiques i posteriorment psicològiques que Barea equipara a les que pateixen les víctimes de tortures.
  • L’escanyament és una de les formes més letals de violència domèstica, ja que només en el 16% dels casos produeix lesions evidents. El 64% de dones maltractades ha intentat suïcidar-se en alguna ocasió.
Amb motiu de la celebració avui del Dia Internacional per a la Salut de les Dones, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació ha organitzat la conferència ‘Empremtes de la violència masclista en la salut de les dones’, a càrrec de la doctora Consuelo Barea, una professional amb àmplia experiència en la prevenció de la violència de gènere i l’atenció a les víctimes, la formació als professionals que les assisteixen i l’assessorament a institucions i organismes en aquest àmbit.

FONT: Departament d´Interior Generalitat de Catalunya

Consuelo Barea ha estat acompanyada pel secretari de Seguretat del Departament d’Interior, Joan Delort, i la directora del Programa de Seguretat contra la violència masclista, Alba García. L’acte ha comptat també amb la presència del subdirector operatiu de la Policia, el comissari Josep Milan, i d’altres membres de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra que treballen en els Grups d’Atenció a la Víctima.
La doctora ha explicat que "a més del 80% dels homes que maltracten les seves parelles no se’ls pot considerar malalts” i ha detallat a continuació el procés que pateix una víctima de violència masclista des de l’estadi inicial en què és objecte de crits i insults que li creen un sentiment d’inseguretat i confusió que deriven en depressió fins a l’agressió psicològica oberta. Posteriorment arriba l’aïllament, el control i la intimidació per part del maltractador, pas previ a l’agressió física.
La violència masclista augmenta el risc de mala salut en les dones maltractades, amb seqüeles físiques i posteriorment psicològiques que Barea equipara a les que pateixen les víctimes de tortures. “El 50% de les lesions que pateixen les víctimes de violència masclista correspon al patró central (cap, tronc i genitals). Són comuns els despreniments de retina, el trencament del timpà, les fractures facials i les hemorràgies intracranials pels cops al cap”, ha explicat Barea.
L’escanyament és una de les formes més letals de violència domèstica, ja que només en el 16% dels casos produeix lesions evidents. D’altra banda, el 64% de les dones maltractades a Espanya ha intentat suïcidar-se en alguna ocasió. A més, la majoria de dones que moren assassinades ho són a mans dels seus companys actuals o anteriors.
De mitjana, les víctimes estan sotmeses a maltractaments durant un període de 10,3 anys. En aquest temps, si la dona no troba una sortida, acaba acceptant el maltractament com inevitable. D’aquí la importància del suport que pugui rebre de la societat i de les institucions i professionals que les assisteixen. Aquests professionals també han de preparar-se psicològicament per evitar l’afectació i dotar-se de recursos per afrontar i resoldre els conflictes.
El Cos de Mossos d’Esquadra té un protocol específic d’atenció a les dones maltractades i des del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista s’està duent a terme una campanya per tot Catalunya per tal de donar a conèixer a les dones que pateixen violències masclistes l’ajuda que els hi pot prestar la Policia de la Generalitat.
Per a més informació podeu contactar amb el Gabinet de Comunicació del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació: 93 551 2148/2248/ 2269.

dissabte, 23 de maig de 2009

Nova guia 'Viure a Catalunya. Aprenem català des de l'àrab'

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va presentar dilluns 11 de maig la guia "Viure a Catalunya. Aprenem el català des de l'àrab", un material que han editat la Secretaria de Política Lingüística i la Secretaria per a la Immigració. L'objectiu d'aquesta guia és facilitar el coneixement del català entre la població d'origen magribí. Aquest col·lectiu és el més nombrós de Catalunya, amb el 19 per cent del total de població estrangera empadronada als ajuntaments catalans. A banda del vicepresident, a la presentació també hi van participar el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós.

Guia "Viure A Catalunya. Aprenem català des de l'àrab"

Actualitat

  • Per difondre la nova guia d'acollida...

    Guia d'acollida

    El passat 28 d'abril el Departament d'Acció Social i Ciutadania va presentar un nou portal a Internet per a facilitar la integració de les persones nouvingudes a la direcció www.acollida.gencat.cat que està disponible en 10 llengües. Teniu al vostre abast, doncs, un nou instrument que ens ha d'ajudar a fer de les noves i nous catalans una ciutadania més autònoma i, per tant, menys dependent. Per tot això és important que, en la mesura de les vostres possibilitats, pugueu incorporar l'enllaç a aquest web des dels vostres serveis i pàgines web corporatives, per donar a conèixer aquesta eina entre la població interessada i també per incrementar la utilitat dels vostres propis webs. Només es tracta de vincular-lo a l'adreça del portal: www.acollida.gencat.cat

    FONT: Portal d'acollida

Desenvolupament d'indicadors per a la protecció, el respecte i la promoció dels drets dels infants a la UE

L'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea ha presentat l’informe "Desenvolupant indicadors per a la protecció, el respecte i la promoció dels drets dels nens a la UE" que proposa un conjunt d'indicadors per mesurar com s'implementen, es protegeixen, es respecten i es promouen els drets dels infants arreu de la Unió Europea.

Segons els representants de l'Agència, aquest informe representa un pas important per a l'elaboració de polítiques que facin dels drets dels nens una realitat. Així, Morten Kjaerum, director de l'Agència, ha assegurat que "la situació de molts nens arreu de la UE és preocupant: una cinquena part estan en risc de pobresa, alguns pateixen situacions de violència a les seves famílies o comunitats i els que pertanyen a minories són sovint objecte de discriminació en l'educació. A banda, continuen sent objecte de tràfic cap a la UE i dins de la Unió".

Segons Kjaerum cal una acció concertada a escala de la UE per protegir-los i els indicadors comuns són una bona eina per aconseguir-ho. Els indicadors contemplats a l'informe cobreixen les àrees següents:

  • Situació familiar i atenció alternativa
  • Protecció davant l'explotació i la violència
  • Educació, ciutadania i activitats culturals
  • Nivell de vida adequat

Accés a l'Informe

FONT: GENCAT.CAT

dijous, 21 de maig de 2009

Acció Social i la FAPAES promouen la integració de les famílies immigrades a través de les AMPA

Acció Social i la Federació d’Associacions de Pares i Mares FAPAES promouen la integració de les famílies immigrades a través de les AMPA
Arxius
Fotografia de la presentació de la guia amb Josep Vallcorba, Oriol Amorós i Pere Farriol (d'esquerra a dreta)
Guia "Ajudem les famílies nouvingudes" en pdf
Presenten una guia per a facilitar la participació dels nuclis familiars d’alumnat nouvingut a l’entorn escolar
La iniciativa tindrà continuïtat amb diverses sessions formatives arreu de Catalunya

Josep Vallcorba, Oriol Amorós i Pere Farriol durant la presentació de la guia
El secretari per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Oriol Amorós; el subdirector general de Llengües i Entorn del Departament d’Educació, Josep Vallcorba; i el president de la Federació d’Associacions de Pares i Mares FAPAES, Pere Farriol, han presentat avui la guia “Ajudem les famílies nouvingudes!”, un opuscle de suport a les AMPA per a l’acollida i integració dels alumnes nouvinguts i dels seus nuclis familiars. Es tracta d’un document basat en les bones pràctiques i en l’experiència de l’AMPA de l’Institut d’Estudis Secundaris Guillem Catà de Manresa.

L’objectiu és donar resposta a la noves necessitats que tenen els centres escolars, en un moment en què la incidència dels fluxos migratoris els converteixen en uns espais més heterogenis que mai, amb uns requeriments cada vegada més específics, especialment vinculats als alumnes nouvinguts i a les seves famílies.

Aquesta iniciativa parteix de la constatació que d’una bona participació de les famílies se’n deriva gairebé sempre un bon centre educatiu. També es vincula a la necessitat de formació i d’actuacions concretes per part de les AMPA en allò que representa superar el repte d’atendre i apropar-se a les famílies nouvingudes, sovint procedents de països amb llengües diferents i sense tradició d’associacionisme entre els pares i mares d’alumnes.

Aquesta guia s’adreça als membres de les AMPA i promou l’empatia cap a les famílies d’origen estranger. Proposa treballar conjuntament amb el centre educatiu i planificar amb suficient antelació l’arribada d’aquestes famílies, ja que el primer contacte sempre esdevé clau per a garantir l’èxit posterior. També planteja que les AMPA disposin de responsables específics d’acollida. De fet, diverses associacions ja han optat per professionalitzar aquesta tasca i han contractat a un treballador o treballadora social que comparteixen en horaris diferents al llarg de la setmana.

La guia també posa èmfasi en la necessitat d’ajudar les famílies a estabilitzar i regularitzar la seva situació, de fomentar la igualtat d’oportunitats en els accessos a serveis i ajuts, i d’explicar els drets i deures fonamentals. També és important, assegura, facilitar elements i informació perquè coneguin millor l’entorn on viuen, per exemple sobre les activitats al barri o les activitats extraescolars que poden millorar el rendiment escolar dels seus fills i filles. Així mateix, s’aposta per aconseguir un progressiu acostament al centre, per establir primers contactes amb altres famílies i per promoure la seva participació activa a les AMPA. Finalment, es fa un recull bones pràctiques com les famílies acollidores que acompanyen durant el curs a famílies nouvingudes, els grups de conversa en català o activitats festives, formatives i culturals d’intercanvi i coneixement mutu.

Sessions formativesAquesta guia s’emmarca en el “Programa per a la integració al nostre sistema educatiu, de l’alumnat i les seves famílies nouvingudes” de FAPAES. De cara als propers mesos, la Federació preveu organitzar una fase de formació a les AMPA de les diverses demarcacions, basada en els continguts de la guia i que servirà per coordinar els projectes que es desenvolupen a cada centre en xarxa amb els diversos actors implicats. Una línia de treball que compta amb el suport del Departament d’Acció Social i Ciutadania i que coincideix amb les mesures establertes en el Pacte Nacional per a la Immigració, signat el passat 19 de desembre per la majoria de partits polítics i agents implicats en la gestió del fet migratori. FAPAES és, precisament, un dels agents signants d’aquest document estratègic que marca les polítiques sectorials d’ara i fins l’horitzó 2020.

FONT: GENCAT.CAT

Campanya d´objecció fiscal 2009

Campanya d'Objecció Fiscal que proposa la CGT Catalunya per la declaració de l´any 2009
Com podríem definir l'Objecció Fiscal?
Dit de forma breu i senzilla, l'objecció fiscal és una forma de desobediència civil amb la qual es pretén aconseguir que es respecti el dret individual a l'objecció de consciència a les despeses militars. A nivell tècnic, del que es tracta és de desviar de l'impost sobre la renda una quantitat fixa de diners o el percentatge que correspon al Ministeri de Defensa d'acord amb els pressupostos de l'Estat cap a un projecte alternatiu i solidari. Entenem que aquests diners que estan pressupostats al Ministeri de Defensa no tenen com a objectiu defensar-nos de ningú ni de res sinó contribuir a augmentar la maquinària de guerra.
Com es fa l'objecció fiscal?
Es tracta de fer la declaració de renda normal fins que arribem a l'última pàgina de la declaració, a la casella on posa "quota resultant de l'autoliquidació", apartat 737.
Aquest apartat inclou tots els impostos que paguem durant l'any. A continuació hi ha tota una sèrie d'apartats on incloem les deduccions. A la casella on posa "per guanys patrimonials (premis inclosos)" és on posem la quantitat que volem deduir per objecció fiscal. Per escollir la quantitat que volem desviar hi ha diferents vies:
- Calcular el 5,5% de la casella 737. És el que es destina enguany al Ministeri de Defensa i per tant és el que ens reduïm.
- Objecció fixa: És l'import que a nivell individual decidim objectar. La proposta és de 84 €.
En tot cas, cal tenir clar que en el fons el que volem és fer un acte de denúncia, per tant, finalment el que acabem desviant no és el més important sinó el fet mateix de fer l'objecció fiscal.
Un cop ens hem deduït la part de l'objecció fiscal imprimim la declaració, ratllem la casella que hem utilitzat, i posem a sobre "per objecció fiscal".
Un cop hem acabat amb la declaració cal que adjunem un rebut de la quantitat que es destina a un projecte alternatiu, aquesta quantitat haurà de coincidir amb la quantitat que ens hem deduït.
Finalment, cal enviar al Ministre d'Hisenda, acompanyant la declaració de renda, una carta on s'explica què és el que fem i perquè ho estem fent, i omplir una enquesta i enviar-nos-la per tal que es pugui fer un cens de tota la gent que fa objecció fiscal. Tant el model de carta al Ministre d'Hisenda com l'enquesta del cens les podeu trobar als locals de CGT o descarregar-les del web de CGT Catalunya: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2948
Per tal de realitzar un cens de la campanya i de la seva incidència us demanem que un cop hagueu fet objecció fiscal ens ho notifiqueu amb el vostre nom i el projecte al que heu donat suport. Ho podeu fer enviant el full de l'enquesta a: spccc@cgtcatalunya.cat
Propostes de projectes alternatius 2009 als que destinar l'objecció fiscal
- ASSEMBLEA D’ATURATS/DES DE BARCELONAEl mes d’abril passat es va constituir l’Assemblea d’aturats i aturades de Barcelona. En una context de crisi com el que estem vivint en el qual ja hi ha més de 4 milions de persones que estan a l’atur organitzar-se esdevé una necessitat. L’atur està provocant que cada cop més gent tingui dificultats per arribar a final de mes, no pugui pagar les hipoteques i ha fet augmentar de forma preocupant els desnonaments. A més, l’atur, o més aviat la por a l’atur, està sent utilitzada pels empresaris per rebaixar els salaris i les condicions laborals. Així doncs, l’objectiu de l’assemblea és la de discutir estratègies i accions contra l’actual crisi i la situació específica que viuen les persones aturades i al mateix temps treure el problema de l’àmbit privat i fer-lo col·lectiu, alhora que es fa visible a la resta de la societat . Nº de compte: 3025 0001 17 1433334811
- CAMPANYA APAGUEM LES NUCLEARSL’energia nuclear té efectes molt nocius sobre la salut i el medi, sobretot si se’n considera tot el cicle, des de la mineria de l’urani fins als residus. A aquest fet cal afegir que el cicle civil de l’energia nuclear té nombrosos punts de contacte amb el cicle militar. I, per a acabar-ho d’adobar, si se’n contempla tot el cicle, és una ruïna econòmica, amagada pel fet que les inversions les paguem entre tots i totes.I pel que fa a les energies alternatives que són molt més respectuoses amb el medi i les persones ja estan disponibles. Ens cal només combinar-les adequadament segons les necessitats i les disponibilitats locals, l’aproximació dels centres productors d’electricitat i de les àrees de consum i, sobretot, amb una política d’estalvi energètic ben conduïdaLes llicències d’activitat d’Ascó I i Vandellòs II espiren el 2010 i la d’Ascó II, el 2011. És un bon moment exigir doncs, la no renovació d’aquestes centrals nuclears i per tant, el tancament definitiu.Perquè és possible viure sense nuclears:Nº de compte: 3025 0001 17 1433334811
- DESPENALITZACIÓ DEL TOP-MANTA, JA L'Associació dels Sense Papers de Madrid i el Ferrocarril Clandestí estan duent a terme una campanya per la despenalització del top-manta que reclama la modificació de l'article 270 del Codi Penal. Aquest article castiga amb penes de fins a dos anys de presó i multes desorbitades a qui intenta vendre CD’s i DVD’s pirates al carrer. Amb la campanya es pretén conscienciar l’opinió pública del patiment humà, injust i estèril, que està recaient els top-manta un dels sectors socials més vulnerables i precaris.La campanya exigeix la fi d'aquesta persecució tan desproporcionada a les persones que intenten sobreviure venent, que es posi en llibertat a totes les persones preses per aquest motiu i, per últim, el tancament de totes les causes penals obertes.Nº de Compte: 2038 1847 90 3001842017
Per què la CGT dóna suport a l'objecció fiscal?
Perquè volem contribuir a impulsar el moviment antimilitarista obrint noves formes de participació i lluita. Perquè exigim una reducció progressiva dels diners que es destinen als exèrcits i a la indústria militar fins a la seva abolició. Perquè volem impulsar una lluita no violenta, activa i pública que defensa els drets de les persones i una societat més justa. Perquè entenem que la millor forma de resoldre els conflictes entre els pobles és el diàleg, la cooperació i la solidaritat.
La CGT de Catalunya forma part de l'Assemblea d'Objecció Fiscal de Catalunya.
Secretaria d'Acció Social CGT Catalunya

FONT: CGT CATALUNYA

El racisme institucional es consolida a Catalunya i Espanya, segons SOS Racisme

El racisme institucional es consolida a Catalunya i Espanya, segons SOS Racisme
L'informe anual sobre xenofòbia de la Federació SOS Racisme diu que sí. Segons l'ONG, el Govern espanyol va canviar de discurs durant el 2008 aprofitant la crisi econòmica i ha proposat lleis més restrictives.
Aquestes icones enllacen amb serveis web externs i aliens a CanalSolidari.org que faciliten la gestió personal o comunitària de la informació. A través d'ells podràs classificar, promoure, compartir, valorar, comentar o conservar els continguts que trobes en Internet. Per a utilitzar-los, hauràs de registrar-te com usuari/a en ells.
L’Informe anual 2009 sobre racisme a l'Estat espanyol analitza els casos de racisme social durant l'any passat entre particulars i en les polítiques governamentals relatives a la població estrangera i a la situació del poble gitano. La conclusió de l'informe és clara: durant el 2008 es va consolidar la xenofòbia institucional a l'Estat espanyol i el discurs polític es va endurir en matèria d'immigració com a “conseqüència” de la crisi econòmica”. La situació de crisi econòmica que es viu ha estat aprofitada per la classe política per mostrar un discurs en matèria d'immigració i minories “vetllada o obertament xenòfob”, que “focalitza en la immigració les frustracions i els problemes”, alerta l'informe SOS Racisme.
Com a exemples, el text parla de les mesures per posar més traves a l'entrada regular d'immigrants a Espanya i de la decisió de deixar la gestió de les fronteres en mans de determinats països que “no ofereixen garanties”.
La Federació SOS Racisme també critica la proposta de reforma de la Llei d'Estrangeria, per intentar “fer creure que amplia drets”, el tractament dels menors immigrants no acompanyats, la situació en els centres d'internament i la “manca d'interès” de l'Administració per protegir les víctimes de racisme i xenofòbia. L’Informe anual 2009 sobre racisme a l'Estat espanyol mostra també la preocupació de les organitzacions antiracistes davant de la situació de la població gitana a Espanya i, per fer-ho, posa d'exemple les dades del Centre d'Investigacions Sociològiques, que diuen que el 59% de la població a l’Estat “no tenen simpatia” per les persones d'ètnia gitana. Què PuC fEr jO?
Difon la idea. T’ha semblat interessant aquesta informació? Ens ajudes a difondre-la? Pots enviar-la a algú, reproduir-la al teu bloc o web (citant-nos i enllaçant-nos, si us plau) o menear-nos. Difondre una bona idea per construir un món millor és ja una passa per aconseguir-lo!
Busca al nostre directori entitats que treballin temes de drets humans a la teva província i posa-t'hi en contacte per participar. També pots buscar ofertes de voluntariat relacionades amb aquest tema a HacesFalta.org
Consulta altres notícies sobre racisme i xenofòbia publicades a CanalSolidari.org. Si vols trobar notícies sobre altres temes i ONG concretes, t’animem a utilitzar el nostre cercador de notícies.
I si no vols perdre’t cap d’aquestes informacions... subscriu-te al butlletí setmanal de Canal Solidari i el rebràs cada dimarts al teu correu electrònic. També t'hi pots subscriure via rss.
Font: Canal Solidari

divendres, 8 de maig de 2009

La Unió Europea vol que la baixa per maternitat sigui de 20 setmanes



Les dones treballadores que tinguin un fill podrien tenir 20 setmanes de baixa per maternitat, en comptes de les 16 setmanes que corresponen actualment segons la normativa espanyola, si prospera la proposta aprovada per la Comissió de Drets de la Dona del Parlament Europeu. A més a més, les polítiques socials defensen dues setmanes per els pares.
Si el parlament Europeu aprova la proposta en el mes de maig, els 27 membres de la UE tindran fins l'any 2011 per adaptar les seves lleis.

FONT: XARXANET.ORG

El Govern Català crea una línia de préstecs destinada a empreses d'inserció i centres especials de treball

El Govern crea una línia de préstecs destinada a empreses d'inserció i centres especials de treball

  • La línia està dotada amb 10 milions d'euros i té com a objectiu principal vetllar per la integració laboral de persones amb discapacitat i amb risc d'exclusió social

  • El Govern intenta pal·liar així les conseqüències de la crisi en les petites i mitjanes empreses que promouen objectius socials


El Govern ha acordat crear una línia de préstecs per facilitar el finançament i l'activitat de les empreses d'inserció i els centres especials de treball. Amb aquesta nova iniciativa, que s'inclou en el conjunt de mesures impulsades pel Govern per contrarestar els efectes de la crisi, es vol donar suport a les petites i mitjanes empreses de caràcter social que tenen com a objectiu principal vetllar per la integració laboral de persones amb discapacitat i amb risc d'exclusió social.

L'objectiu de la nova línia d'ajuts, per la qual el Departament de Treball i l'Institut Català de Finances formalitzaran un conveni de col·laboració, és facilitar el finançament de l'activitat econòmica d'aquestes empreses, que com a conseqüència de la situació econòmica actual, es troben amb dificultats de finançament alhora d'accedir al crèdit.

Els destinataris d'aquesta línia, que comptarà amb una dotació de 10 milions d'euros, són les empreses d'inserció i els centres especials de treball amb seu a Catalunya. Els préstecs es destinaran a finançar inversions en actius fixos materials i immaterials, i a bestretes de subvencions i compromisos de pagament per contractes de l'Administració Pública. Les característiques i condicions dels préstecs variaran en funció del destí final de la inversió.


dijous, 7 de maig de 2009

Acció Social i la Taula del Tercer Sector impulsen la campanya per marcar la casella de fins d’interès social en la declaració de la renda

Acció Social i la Taula del Tercer Sector impulsen la campanya per marcar la casella de fins d’interès social en la declaració de la renda
El Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya han impulsat la campanya per incentivar els i les contribuents a marcar la casella “altres fins d’interès social” en la declaració de la renda. La iniciativa l’han presentat aquest matí la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i el president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, Carles BarbaLa campanya recorda el dret de la ciutadania a decidir i es durà a terme a través de la tramesa de 100.000 tríptics informatius, l’elaboració de 5.000 cartells i el web de la Taula del Tercer Sector www.tercersector.cat.
La iniciativa també permetrà aclarir els possibles dubtes que tingui el ciutadà a l’hora de marcar la casella per a fins socials.La importància de destinar el 0,7% per a fins d’interès social.A la declaració de la renda, els ciutadans poden destinar un 0,7% dels seus impostos a programes socials gestionats per les ONG, marcant la casella d’altres finalitats socials.
L’any passat, es van recaptar per aquest concepte 245 milions d’euros al conjunt de l’Estat.La campanya del 0,7% de l’IRPF sensibilitza la ciutadania de la importància de destinar aquest percentatge a fins d’interès social, ja que permet que moltes ONG catalanes puguin finançar diverses actuacions en benefici de la comunitat. Enguany, a més, el context de crisi global afecta principalment els col·lectius més desfavorits de la població.Catalunya, la comunitat més solidària.Històricament, Catalunya ha estat la comunitat on un major percentatge de declarants marquen l’opció ‘altres fins d’interès social’. Ho fa el 57% dels contribuents, 12 punts per sobre de la mitjana estatal.
També és la comunitat amb un teixit associatiu més ampli i que ha presentat un major nombre de projectes.
A Catalunya, l’any passat 341 entitats catalanes van presentar 754 projectes dels quals se’n van aprovar 506. En total, l’import que es va destinar a finançar aquestes actuacions va ser de 17.029.667 euros. Enguany, les entitats i el Govern esperen que arribin molts més recursos a Catalunya atès l’increment de recaptació que es va produir l’any passat al passar del 0,52% al 0,7%Les entitats catalanes podran presentar els seus projectes.La campanya també té per objectiu aclarir que, finalment, totes les entitats que actuen a Catalunya, incloses les d’àmbit estrictament català, podran presentar els seus projectes a la convocatòria d’enguany.Precisament Trinijove
–l’entitat que ha acollit la presentació de la campanya– hagués estat una de les perjudicades en cas que la decisió del govern estatal de deixar fora les entitats d’àmbit estrictament català hagués tirat endavant. Aquesta associació té com a finalitat la promoció de la formació i l’ocupació a través de la realització de cursos, programes de reforç escolar, classes d’alfabetització per a immigrants i aules taller.
Trinijove va rebre l’any passat 32.000 euros provinents de l’IRPF que serveixen per formar emprenedors a l’hora de crear les seves empresesUn cop aconseguida la rectificació del govern espanyol, ara l’esforç del Departament d’Acció Social i Ciutadania i de la Taula del Tercer Sector se centra en aconseguir la territorialització de les ajudes i un increment important dels recursos que arriben a les ONG de Catalunya.Els dubtes més comuns que resol la campanya.A través de la campanya també es volen aclarir els possibles dubtes que tingui el ciutadà a l’hora de marcar o no la casella 0,7% “fins socials”. Aquests són els més comuns:
- Per què cal marcar la casella “altres fins d’interès social”?Perquè és un dret. En marcar la casella “altres fins d’interès social” es declara la solidaritat en assignar el 0,7% dels impostos del declarant per dur a terme programes per als col·lectius més necessitats.
- Cal decantar-se necessàriament per una de les dues caselles? La de l’”Església Catòlica” o la d’”Altres fins d’interès social”?No. Des de l’any 2000, els contribuents poden optar per tres opcions: assignar el 0,7% només a les ONG; assignar el 0,7 només a l’Església; o escollir les dues opcions a la vegada, amb la qual cosa se’ls assigna l’1,40% dels impostos del contribuent
- A què es destinen els diners resultants de marcar la casella “Altres fins d’interès social”?A finançar projectes socials per als col·lectius desfavorits de l’entorn més proper, però també a programes de cooperació internacional, a través d’organitzacions no governamentals (ONG).- Marcar la casella suposa un cost econòmic per al contribuent?No. L’elecció de qualsevol de les opcions d’assignació o deixar la casella en blanc no té cap cost econòmic i, per tant, la quantitat a ingressar o a retornar no quedarà en cap cas modificada.
- Què passa si no es marca cap casella, és a dir, si es deixen en blanc?Que l’assignació tributària del contribuent (0,70% o 1,40%, segons si deixa en blanc una o les dues caselles) s’imputarà directament als pressupostos generals de l’Estat.

Adaptació de l'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats al nou reglament de protecció de dades

http://www.gencat.cat/benestar/publica/butlletiDGAIA/num26/ladaptacio-de-larea-de-suport-als-joves-tutelats-i-extutelats-al-nou-reglament-de-proteccio-de-dades.htm

L'adaptació de l'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats al nou reglament de protecció de dadesUna oportunitat de servir millor a la ciutadaniaOlga Felis Pròsper, Antonio Ponce Tarela, Àrea de Suport als Joves Tutelats i ExtutelatsCom a professionals que pertanyem a una unitat de l'Administració, l'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (en endavant ASJTET), i que treballem amb adolescents i joves desafavorits, creiem que un dels objectius del nostre acompanyament en el seu procés de transició a l'autonomia ha de ser donar-los a conèixer els seus drets i ensenyar-los com els poden exercir de manera assertiva i efectiva. Aquest és un repte enorme, que suposa, en primer lloc, garantir que la informació relativa als seus drets els arriba i que l'entenen.

L'aprovació d'una nova normativa que afecta els drets o interessos d'aquests joves és una oportunitat de fer realitat aquest objectiu i ens obliga a adaptar-nos, com a professionals i com a organització, innovant allò que calgui.L'abril de 2008 va entrar en vigor el RD 1720/200, de 21 de desembre, (Reglament en endavant) que aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (Llei en endavant). El Reglament estableix, en primer lloc, quins són els principis en la protecció de dades personals respecte al tractament, el deure d'informar la persona afectada i la manera d'obtenir el seu consentiment per al registre de les dades. Regula també l'exercici dels drets d’accés1, rectificació2, cancel·lació3 i oposició4 que té la persona afectada respecte a les dades personals registrades en qualsevol mena de suport. Amb l'objectiu de garantir aquests drets estableix, entre altres, algunes obligacions per a les administracions públiques en la creació, modificació o supressió dels fitxers que continguin dades de caràcter personal i, sobretot, les mesures de seguretat que s'han d'aplicar en funció del tipus de dades personals que es registrin.El Reglament estableix diferents terminis d'implantació de les mesures de seguretat per als fitxers que ja existien en el moment de la seva entrada en vigor, en funció del tipus de dades i del nivell de protecció que requereixen, que van dels dotze als vint-i-quatre mesos. En canvi, els fitxers creats amb posterioritat a l'entrada en vigor del Reglament hauran de tenir implantades des del moment de la seva creació la totalitat de les mesures de seguretat regulades.En aquest àmbit concret, l'esforç d'adaptació i innovació que ha fet l'ASJTET per complir no sols amb la lletra, sinó amb l'esperit de la normativa, ha estat doble:En primer terme, i en l'àmbit intern de l'Administració, s'ha fet l'adaptació de l'organització a les necessitats de protecció de les dades.

Així, s'ha decidit organitzar el sistema de gestió dels diversos programes de l'ASJTET d’acord amb els requeriments de la Llei i el Reglament de protecció de dades i tenint en compte, com a punt de vista central, els de les persones joves. Aquest enfocament ens porta a considerar especialment la seva situació de vulnerabilitat (econòmica, psicològica i social) i les seves mancances (de formació, de relació, d'autoconfiança, etc.).El primer programa de l'ASJTET en el qual s'ha fet l'adaptació d'acord amb aquest criteri és el de la gestió de les prestacions socials de caràcter econòmic, regulada a la Llei 13/2006, i de les quals poden ser persones beneficiàries, entre d’altres, els joves extutelats.El sistema de gestió d'aquestes prestacions té en compte, en tot moment, el dret dels joves a conèixer quines dades de caràcter personal s'estan emmagatzemant, amb quina finalitat, qui i com hi tindrà accés i com pot obtenir aquesta informació de manera entenedora.

Aquest sistema pretén ser una experiència pilot i un model per a la posterior adaptació de la resta de programes de l'ASJTET als requeriments de la normativa en matèria de protecció de dades.En segon terme, i en l'àmbit extern de relació de l'Administració amb la ciutadania: l'adaptació del llenguatge utilitzat en tots els impresos, documents i en la informació que es transmet verbalment al jovent. Partint de la base que el llenguatge construeix i que les relacions del jovent amb els i les professionals, així com el procés de creixement personal i col·lectiu, estan condicionades per l'ús que tots plegats fem del llenguatge, hem considerat molt important "traduir" el llenguatge jurídic i administratiu per fer-lo entenedor a les persones que atenem, per posar-lo, realment, al seu servei. En general, tot i que treballem per anar canviant aquesta realitat, es tracta de persones joves amb un nivell acadèmic baix, que sovint no dominen el llenguatge escrit i que mostren desconcert i desconfiança davant d'un document oficial que no entenen i que se'ls demana que signin. Així doncs, tenim l'obligació de fugir, tant en la transmissió oral com escrita, de la terminologia jurídica més estàndard i sovint críptica als ulls de les persones no avesades a utilitzar-la, per aconseguir un llenguatge que comuniqui amb rigor i claredat el que pretenem comunicar, sobretot si afecta drets que són essencials per al desenvolupament de les persones joves.Adaptació de la norma a la persona objecte de la protecció de les seves dades personalsLa Llei ja va deixar clarament establert en el seu article 5 que quan s'utilitzin qüestionaris o altres impresos per a la recollida de dades personals han de figurar-hi, de manera clarament llegible, les advertències i condicions d'exercici del dret a la informació de les persones interessades a les quals se sol·licitin dades personals i que aquestes han de ser prèviament informades "de manera expressa, precisa i inequívoca".

En aquest mateix sentit, el capítol II del títol II del Reglament, que regula el consentiment per al tractament de les dades de caràcter personal i el deure d'informació, fa referència a la necessitat d'adaptació d'aquests aspectes a cada persona i circumstància i el respecte als seus drets fonamentals. Així, en el cas dels menors, es preveu que es podrà tractar les seves dades personals si tenen més de catorze anys i donen el seu consentiment, excepte en els casos en els quals la Llei exigeixi l'assistència del titulars de la pàtria potestat o tutela, mentre que en el cas dels menors de catorze anys es requerirà sempre el consentiment dels pares o tutors.Però l'adaptació de la norma a les persones joves que atenem a l'ASJTET té un abast molt més ampli que el de la diferenciació entre menors i majors d'edat, tots ells possibles beneficiaris dels nostres programes. S'ha d'individualitzar tenint en compte que el tipus de dades que acumulem en els nostres expedients poden afectar esferes especialment sensibles: dades que afecten la salut, la comissió d’infraccions administratives o penals, dades de caràcter personal que ofereixin una definició de les característiques o de la personalitat de la ciutadania, dades derivades d’actes de violència de gènere, etc.Es tracta de dades que sovint tenen a veure precisament amb la situació de vulnerabilitat dels joves. Per tant, l'aplicació i adaptació de la normativa amb aquest esperit garantista i amb aquesta vocació de posar la llei al seu abast com un instrument protector, més que "regulador", requereixen uns instruments tècnics i una documentació que estableixin criteris organitzatius clars i estables, i donin seguretat jurídica als i les professionals i, sobretot, a les persones afectades.Al llarg dels propers apartats exposarem breument quins són els instruments que des de l'ASJTET s’han començat a definir i es pretenen implantar.El Document de seguretatL'article 9 de la Llei, en el seu punt 1, assigna a la persona responsable5 del fitxer6 i a l'encarregada del tractament7 la responsabilitat d'establir les mesures tècniques i organitzatives que garanteixin la seguretat de les dades de caràcter personal.L'esperit d'aquest article identifica clarament els implicats principals i les funcions assignades per garantir la protecció d'una part essencial de les persones: la informació que els concerneix (les dades de caràcter personal).

La Secretaria d'Infància i Adolescència (SIA en endavant), en general, i l'ASJTET, en particular, tenen el mateix encàrrec, però ampliat a tots els aspectes de la persona infant o jove.Aquesta és la missió de l'article 9 esmentat, però afegeix que la persona responsable del fitxer –la SIA i l'ASJTET– té, com a funcions protectores de les dades de caràcter personal dels seus usuaris i usuàries, l'establiment de les mesures que garanteixin la seva seguretat. Aquestes mesures estan establertes en el Reglament que regula l'elaboració i la implantació de la normativa de seguretat a través d'un document, el Document de seguretat (DS en endavant), que s'ha de complir pel personal amb accés a aquest tipus de dades.En aquest sentit és el DS el que garanteix en últim terme la seguretat de les dades de caràcter personal a través de l'establiment de les mesures tècniques i organitzatives. En una organització com ara la SIA i l'ASJTET, aquest document hauria de formar part de l’estructura de protecció dels drets de la infància i dels joves i, per tant, hauria d’estar imbricat en el model de protecció o, si més no, se n’hauria de nodrir.Del DS s'han d'establir dos aspectes cabdals: els fitxers que regula, per tal de garantir la completesa de les dades personals protegides, i els nivells de seguretat, per optimitzar el grau de seguretat en la protecció de cadascuna.El Reglament no especifica si ha d'existir un únic DS per a tots els fitxers que gestiona la persona responsable del fitxer o un per a cadascun dels fitxers de dades personals.

La decisió que l'ASJTET ha adoptat és la d’establir un DS per a cada fitxer. Això és així perquè els àmbits d'actuació8 en la població atesa són heterogenis amb relació a les dades, és a dir, la informació que s'utilitza i es genera en cada àmbit preveu dades força diferents i, alhora, la seguretat en la protecció d'aquestes requereix un grau de protecció diferent.L'ASJTET ha decidit maximitzar el nivell de seguretat que s'ha d'aplicar en cada DS. No ha d'estranyar aquesta decisió, ja que les fonts d’informació relatives a les dades personals de les joves i dels joves atesos a l'Àrea són nombroses i força heterogènies.

Molta d'aquesta informació és oberta i pot recollir dades suplementàries que requereixen un nivell de seguretat més alt del que, en principi, requeririen les que determinen el fitxer en qüestió. En altres paraules, hem d'assegurar que no quedi cap dada amagada sense la protecció adient.L'estructura que l'ASJTET ha decidit donar a cada DS respon a un projecte marc d'adaptació a la Llei i al Reglament. D’aquest projecte marc en parlarem en l'última part de l'article.Aquesta estructura respon a la que l'article 88 del Reglament fixa com a mínims. No obstant això, l'ASJTET ha decidit dotar-la de les característiques següents:Ampliar les descripcions dels fitxers al màxim.Destinar un sol capítol per als procediments de gestió i un altre per als mecanismes de control. El primer agrupa els apartats de procediments i mesures del transport dels suports.

El segon, els punts d’identificació dels responsables de seguretat i dels encarregats del tractament.Introduir en el DS un apartat dedicat al procés sancionador que garanteixi el compliment obligat.Finalment s'afegeixen com a annexos tots els impresos de nomenaments, autoritzacions, etc.El projecte marc d'adaptacióL'ASJTET ha dissenyat un projecte marc d'adaptació dels seus sistemes d’informació a la Llei. Aquest projecte marc estructura la manera com cada sistema ha d'adaptar-s’hi a través d'un projecte específic.El fet de crear un projecte marc que inspiri cadascun dels projectes d'adaptació respon, com ja s'ha dit, a la heterogeneïtat dels diferents sistemes d'informació que gestionen cadascun dels programes i unitats que configuren l'ASJTET.

En efecte, l'Àrea se sustenta en tres grans àmbits de treball: la inserció laboral, l'habitatge i l'acompanyament psicològic, pedagògic, jurídic i suport econòmic. Els sistemes d'informació que els configuren utilitzen diferents tipus d'informació i de gestió. Fer l'adaptació a través d'un únic projecte per a tots tres àmbits dimensionaria exageradament el seu abast i implicaria un DS farragós i poc eficient quant a la seva aplicació.El projecte marc identifica els elements de cada sistema d'informació corresponent a cada programa i unitat: les usuàries i els usuaris (joves i entitats col·laboradores), els espais en què es recullen dades de caràcter personal i els components informàtics.Els objectius que cadascun dels projectes específics d'adaptació han de preveure són els següents:Identificar i adaptar tots els documents impresos en què es recullen dades de caràcter personal de les persones usuàries d'acord amb la Llei.

Establir els protocols d’actuació necessaris per a la protecció i seguretat dels documents i el compliment del deure de secret per part dels professionals que intervinguin en qualsevol fase del tractament de les dades de caràcter personal.Establir els protocols necessaris per a la recollida no documental de dades de caràcter personal de les persones usuàries d'acord amb la Llei.

Identificar i adaptar tots els components automatitzats i no automatitzats en què es guarden dades de caràcter personal de les persones usuàries i implementar les mesures i els elements nous en els àmbits regulats al Reglament.Establir les accions adients per a la consecució de l'objectiu 3 amb les unitats administratives del Departament d'Acció Social i Ciutadania de forma coordinada.

Finalment i en definitiva, amb aquest article volem posar en relleu que l'ASJTET, com a organisme de l'Administració amb una dimensió de servei públic, pretén fer protagonistes les persones joves que hi són ateses, donar rellevància als seus drets i facilitar-los el seu exercici a través d’una organització del treball eficaç i eficient mitjançant projectes ben conceptualitzats i planificats.

1. Dret d'accés: és el dret de la persona afectada a obtenir informació sobre si les seves pròpies dades de caràcter personal estan sent objecte de tractament, la finalitat del tractament i la informació disponible sobre l'origen d’aquestes dades i les comunicacions fetes o previstes d'aquestes. (Tornar)

2. Dret de rectificació: el dret de la persona afectada a modificar les dades que resultin ser inexactes o incompletes. (Tornar)

3. Dret de cancel·lació: el dret de la persona afectada a suprimir les dades que resultin inadequades o excessives. (Tornar)

4. Dret d'oposició: el dret de la persona afectada a dur a terme el tractament de les seves dades de caràcter personal o cessar el tractament en els supòsits legalment previstos. (Tornar)5. Responsable del fitxer: persona física o jurídica, de naturalesa pública o privada, o òrgan administratiu que decideix sobre la finalitat, el contingut i l'ús del tractament de les dades de caràcter personal. (Tornar)

6. Fitxer: conjunt organitzat de dades de caràcter personal que, d'alguna manera, permet el seu accés. (Tornar)

7. Encarregat del tractament: persona física o jurídica, de naturalesa pública o privada, o òrgan administratiu que tracta dades de caràcter personal per compte de la persona responsable del fitxer com a conseqüència de l'existència d’una vinculació jurídica que el vincula amb aquest últim. (Tornar)

8. L'ASJTET s'estructura en programes en què es treballen la inserció sociolaboral, l'habitatge, l'acompanyament jurídic i el suport psicològic i pedagògic de la població atesa. (Tornar)