divendres, 30 de juliol de 2010

6è. Congrés Nacional de la Gent Gran

El Congrés Nacional de la Gent Gran, que convoquen cada quatre anys el Departament d'Acció Social i Ciutadania i el Consell de la Gent Gran de Catalunya (CGGCat), aplega representants de les persones grans de Catalunya i d'associacions, així com persones expertes i professionals que durant diverses jornades de treball reflexionen sobre la realitat que viu la gent gran al nostre país i tracten els principals temes que els afecten. 

El Departament d'Acció Social i Ciutadania ha decidit desenvolupar aquesta sisena edició del Congrés a través d'un procés participatiu amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana, amb l'objectiu d'incorporar-hi el màxim de visions de la gent gran i d'acostar el Congrés al territori.

El procés ha comptat amb la participació de més de 1.300 persones grans que han pogut debatre al voltant de les tres ponències escollides per a aquest 6è Congrés: participació de la gent gran, pobresa i exclusió socials i polítiques d'envelliment actiu. Per consultar l'informe global de resultats del procés, feu clic aquí.

Acció Social aprova un protocol per lluitar contra els maltractaments a la gent gran

Per primer cop s'estableix un mètode comú i criteris d'actuació als professionals per abordar aquest fenomen

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i la secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta, han presentat avui un protocol d’àmbit nacional per lluitar contra els maltractaments a la gent gran.
 
Per primer cop hi ha un protocol que estableix els criteris d’actuació i un mètode comú als i les professionals per abordar aquest fenomen. Fins al dia d’avui, les institucions sanitàries, judicials, residencials, policials i socials també actuaven però sense cap protocol.
 
Aquest document recull dades estadístiques sobre maltractaments, extrets d’informes publicats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), unes estadístiques que apunten que la taxa de maltractaments vers la gent gran podria arribar fins al 35%. La mateixa OMS, però, posa de manifest la dificultat de quantificar aquestes dades i assegura que poden ser només la punta d’un iceberg, ja que es considera que el 80% de les situacions de maltractaments no són denunciades.
Tipus de maltractaments
El protocol defineix els maltractaments i marca els diferents tipus. D’aquesta manera, es considera que el maltractament vers les persones grans és una acció o una falta d’una resposta adequada que causa dany o angoixa a una persona gran i que té lloc dins de qualsevol relació on hi ha una expectativa de confiança. Així mateix, el protocol marca els diferents tipus de maltractament, que poden consistir en accions violentes o conductes passives:
  • Violència física. Són aquelles accions que produeixen un dany o una lesió física de forma intencional
  • Violència psicològica. Es tracta d’aquelles accions que poden causar de forma intencionada angoixa, patiment, pena, por, estrès o sentiments d’indignitat mitjançant actes tant verbals com no verbals
  • Violència sexual. Contacte o comportament de caràcter sexual en el qual la persona gran no hagi donat el seu consentiment o no sigui capaç de donar-lo
  • Violència econòmica. Robatori o ús il·legal, no autoritzat o inadequat, dels fons o les propietats d’una persona gran, causant un perjudici per a la persona gran o un benefici per a una altra persona
  • Negligència. Acte d’omissió intencional o no intencional, una manca en l’acompliment de les necessitats vitals d’una persona gran per part de la persona encarregada de la seva cura. Per exemple, un acte de negligència seria el cas d’una persona gran que es troba malalta i la persona cuidadora, tot i ser-ne conscient, no acudeix a visitar-la durant uns dies
  • Altres. A banda dels anteriors, hi ha altres formes de maltractament, com l’obstinació diagnòstica o l’obstinació terapèutica, que consisteixen en aferrissar-se a fer noves proves per ampliar el diagnòstic d’una malaltia o utilitzar mitjans desproporcionats per allargar la vida d’un pacient, sense tenir en compte el dany que això pot provocar a la persona gran
 
El protocol marc també distingeix entre els escenaris on pot tenir lloc el maltractament: l’àmbit domèstic, que té lloc al domicili de la persona gran; l’àmbit institucional, que pot tenir lloc en establiments que ofereixen serveis sanitaris, sociosanitaris o socials, i l’àmbit estructural o social, que són situacions que afecten a diferents administracions o estructures socials que provoquen una discriminació de la persona gran.
 
Model d’intervenció en cas de maltractaments
Per abordar de forma coordinada una situació de maltractaments, el protocol estableix tres fases: prevenció, detecció i atenció i recuperació.
 
A la fase de prevenció, s’hi inclouen totes aquelles accions encaminades a reduir els factors de risc, com per exemple sensibilitzar a professionals i a la ciutadania en general, formar a les persones cuidadores, minimitzar les situacions de dependència i aïllament social que puguin viure persones grans, etc. Però per prevenir els maltractaments també es poden utilitzar recursos legals com conviure amb una família d’acollida o compartir l’habitatge amb una altra persona gran a través del servei de convivència d’ajuda mútua. També hi ha casos en què un jutge pot dictaminar la incapacitació d’una persona i nomenar un tutor legal proper, per aquelles persones que no poden autogovernar-se ni prendre decisions sobre la seva pròpia vida.
 
La detecció de possibles situacions de maltractament pot donar-se de diferents formes: a través de la mateixa persona gran, d’algú de la seva família o del seu entorn proper o de part de qualsevol professional que identifiqui algun indicador de patir maltractaments. La denúncia es pot dur a terme tant als recursos de seguretat, com als socials o als sanitaris, on es comprovarà si hi ha hagut maltractaments a través d’una exploració completa de la persona gran i de la seva situació personal. Si els maltractaments es confirmen, cal determinar el risc que corre aquella persona.
 
Finalment, en la fase d’atenció i recuperació, cal posar-se en contacte amb membres de la família de la persona gran o del seu entorn proper, així com els equips professionals perquè facin una valoració més àmplia de la situació que ha comportat els maltractaments. D’altra banda, un cop es detecta el maltractament s’ha de comunicar al Jutjat de Guàrdia i a Fiscalia.
 
Hi ha casos en què el maltractament a una persona gran es tracta d’una situació de violència masclista. En aquests casos, només cal activar el circuit per a l’abordatge d’aquesta situació que ja està desplegat per tot el país.
 
Aquest protocol ha estat impulsat pel Departament d’Acció Social i ha comptat amb la participació de la resta de departaments del Govern, representats a la Comissió interdepartamental de suport a les famílies.
 
FONT: Departament/s

Convocatòries d´ajuts socials

Convocatòries

  • Ajuts sotmesos al nivell d'ingressos de la unitat familiar per part, adopció, adopció internacional, tutela o acolliment múltiple

    Primera convocatòria parcial per a l'any 2010 per a la concessió dels ajuts econòmics sotmesos al nivell d'ingressos de la unitat familiar, per a les famílies en què s'hagi produït un part, adopció, tutela o acolliment múltiple i/o una adopció internacional fins al 30 de juny de 2010.
    Termini: 3 d'agost de 2010
    PDF de la convocatòria
  • Propostes per al suport a la mobilitat i als intercanvis dels treballadors juvenils

    L'objecte de la convocatòria és donar suport, amb caràcter experimental, a la mobilitat i els intercanvis dels treballadors juvenils, per tal de promoure l'adquisició de noves capacitats i competències que enriqueixin el seu perfil com a professionals en l'àmbit de la joventut i els ajudin a adaptar-se millor al canvi en les necessitats dels joves.
    Termini: 22 d'octubre de 2010
    PDF de la convocatòria
  • II Concurs de Curtmetratges i Projectes Audiovisuals d'Educació Social del CEESC

    Convocatòria en la qual hi pot participar qualsevol institució, associació, col·lectiu o persona estigui o no vinculada a l'educació social. Els treballs (curtmetratges o projectes audiovisuals) hauran de reflectir algun aspecte de la tasca de l'educació social, ja sigui en la seva temàtica, ja sigui en tot o en part del seu procés de creació. Podran ser abordats sense distinció de gèneres, podent-se presentar obres de ficció, documental, animació, entre altres.
    Termini: 15 de setembre de 2010
    Web de la convocatòria

El Parlament dóna el vist-i-plau al Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010-2013

Logo del 'Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya'
El Parlament va donar el vist-i-plau el 6 de juliol al Pla estratègic de Serveis Socials de Catalunya. Aquest document fixa els reptes i objectius que ha d'assolir el Sistema Català de Serveis Socials fins el 2013. El Pla s'ha elaborat després d'un ampli procés participatiu que ha comptat amb l'opinió de representants de totes les administracions, del món de l'empresa i el tercer sector, dels col·legis professionals i dels sindicats, entre d'altres. El Pla estratègic remarca que el sistema català de serveis socials ha d'assegurar la igualtat d'oportunitats i el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la seva vida, mitjançant la cobertura de les necessitats bàsiques i socials, garantint l'accés universal i els estàndards de qualitat òptims.
En aquest sentit, identifica tres reptes principals que el Sistema Català de Serveis Socials ha d'afrontar els propers anys:
  • Assolir l'efectiva universalització de les prestacions garantides a la Cartera de serveis de la Llei de serveis socials.
  • Incrementar la qualitat dels serveis socials desenvolupant un sistema que s'adapti a les noves necessitats de les persones i les seves famílies i que faciliti el seu accés al sistema tenint en compte el seu entorn i la seva elecció.
  • Reforçar la cohesió del sistema.
Per assolir aquests objectius, el Pla fixa 5 eixos estratègics que incorporen més de 150 propostes d'actuació concretes. Els cinc eixos són:
  1. L'accés de les persones als serveis socials
  2. La qualitat del sistema
  3. El treball en xarxa
  4. La tasca dels professionals
  5. Innovació i coneixement
Un cop superat el tràmit parlamentari, el Pla estratègic de Serveis Socials s'enviarà al Govern per a la seva aprovació definitiva. Es culminarà d'aquesta manera el treball iniciat fa un any amb l'obertura del procés participatiu per a la redacció del Pla que va comptar amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana.

FONT: DIXIT

El Govern aprova el reglament de la Llei de centres de culte

  • El text fixa les condicions per a l'obertura i funcionament de nous espais i en regula els criteris de seguretat, salubritat, accessibilitat, protecció acústica, aforament, evacuació i molèsties a terceres persones
  • L'objectiu del reglament és garantir el dret de llibertat de culte, donar suport als ajuntaments i vetllar per unes condicions adequades als locals
  • Els plans d'ordenació urbanística municipal incorporaran una avaluació i justificació de les necessitats de sòl per aquests equipaments religiosos
  • Els locals que ja funcionen tindran un període transitori per adaptar-se a les condicions bàsiques de seguretat de la nova regulació
 
El Govern ha aprovat el reglament de la Llei de centres de culte de Catalunya, que estableix les condicions tècniques i materials necessàries per a l'obertura i funcionament de nous locals. El reglament fixa el règim jurídic per la seva implantació i els criteris de seguretat, salubritat, accessibilitat, protecció acústica, aforament, evacuació i molèsties a tercers en el cas d'obertura d'un nou local. L'objectiu és garantir el dret de llibertat de culte, donar suport als ajuntaments i vetllar per unes condicions adequades als locals.
D'acord amb el que fixa la Llei de centres de culte, els ajuntaments hauran de preveure en els seus plans d'ordenació municipal sòls amb la qualificació de sistema d'equipament comunitari on s'admetin els usos de caràcter religiós. El reglament fixa que la memòria dels plans haurà d'incorporar una avaluació de les necessitats de cada municipi i de localització de sòl en el moment de la revisió del document o abans de l'agost de 2019.
Per determinar aquestes necessitats, es tindran en compte els informes municipals i els suggeriments i al•legacions que formulin les esglésies, les confessions i les comunitats religioses en el procés de participació ciutadana. Els ajuntaments hauran de garantir que l'equipament estigui ben comunicat per no dificultar l'exercici del dret de llibertat de culte. La concreció de l'ús dels centres religiosos es farà a través d'un pla especial, que haurà d'incloure un estudi de mobilitat i de necessitat de noves places d'aparcament en cas que el local superi els mil metres quadrats de superfície construïda o l'aforament de 500 persones.
Regulació dels permisos municipals
Per iniciar una nova activitat, les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que estiguin inscrites en el registre estatal d'entitats religioses hauran de sol•licitar a l'ajuntament la llicència municipal d'obertura i ús de centres de culte. Aquesta normativa no és aplicable als locals que no tinguin més de 100 metres quadrats útils per al culte i no superin les noranta persones d'aforament. En aquest cas, en comptes de demanar una llicència, només s'haurà de comunicar a l'ajuntament corresponent l'obertura del nou equipament i el compliment de les condicions tècniques establertes en aquest reglament. Tampoc no hauran de demanar una llicència municipal els edificis o locals que acullin actes de forma esporàdica, ja que únicament necessitaran l'autorització corresponent.
A banda de la llicència d'inici d'obertura i ús, caldrà demanar una llicència urbanística en cas que s'hagin de fer obres de construcció o treballs d'ampliació o reforma. L'ajuntament notificarà a les parts la resolució de la sol•licitud en un termini màxim de quatre mesos i informarà la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat (DGAR) de les peticions rebudes i les llicències atorgades per al seu coneixement i posterior actualització del mapa religiós.
Condicions de seguretat i higiene
Per a l'atorgament de la llicència, els locals hauran de complir les condicions de seguretat i salubritat que regula el reglament. Així, pel que fa a seguretat, fixa les mesures mínimes contra incendis (propagació del foc, evacuació, sistemes de protecció...) i determina l'aforament, que serà d'una persona per metre quadrat útil, en el cas que no disposi de seients. També fixa les condicions de salubritat (sistemes de ventilació, serveis sanitaris..) i d'accessibilitat.
Els locals que superin les 200 persones d'aforament hauran de tenir espais de vestíbul exterior amb una superfície suficient per aplegar una proporció d'usuaris del centre. El reglament també estableix les mesures d'aïllament acústic necessàries per evitar les molèsties a l'exterior, ja sigui a nivell estructural o limitant el so dels aparells electrònics. Així, els centres que es trobin a menys de 100 metres de vivendes o centres hospitalaris hauran d'incrementar els nivells mínims d'aïllament acústic. Queden excloses de les condicions de protecció acústica les campanes dels centres de culte, atesos els usos que se'ls han atribuït tradicionalment.
Per comprovar que el local disposa de llicència i compleix les condicions fixades, el reglament regula també el procediment d'inspecció. En cas que el centre no tingui llicència, disposarà de tres mesos per regularitzar la situació. Les inspeccions es faran sense interrompre ni pertorbar cap activitat de culte, prèvia notificació al centre, excepte quan es produeixi un cas de risc o perill imminent pels usuaris del centre o els immobles adjacents.
Adaptació al nou reglament
Per als centres ja existents s'estableix un règim transitori per adaptar-se a les condicions bàsiques de seguretat que estableix el nou reglament. Els que no tinguin llicència municipal d'activitats, hauran de comunicar en un termini màxim de cinc anys el compliment de les condicions bàsiques de seguretat davant l'òrgan competent. Queden exclosos d'aquesta adaptació els espais que ja disposin de la llicència sobre policia de l'espectacle, activitats recreatives i establiments públics -que és el nom de la llicència que es demanava a alguns ajuntaments abans d'aquesta normativa específica- o altres normes vigents en el seu moment.
D'altra banda, queden exclosos del reglament els centres de culte ubicats en centres hospitalaris, assistencials, educatius, cementiris, tanatoris i centres penitenciaris, així com els que estan en espais de titularitat pública o privada destinats a altres activitats principals. Tampoc queden afectats pel reglament els centres inclosos en l'Inventari del Patrimoni Cultural Català, tal com preveu ja la legislació perquè es regeixen per la Llei del Patrimoni.
 
Font: Departament/s

Novetats legislació immigració

Legislació

  • Publicació al BOE de la Llei 11/2010 de l'Agència Catalana d'Inspecció de Treball

    El BOE 145, de 15 de juny de 2010, publica la Llei 11/2010, de 19 de maig, de l'Agència Catalana d'inspecció de Treball. L'objecte principal d'aquesta llei es desplegar l'Estatut d'autonomia amb la creació d'una Agència mitjançant la qual la Generalitat ha d'exercir la funció d'inspecció de treball en les matèries de l'ordre social dins de l'àmbit territorial de Catalunya. Les finalitats destacades de la llei són la millora de l'eficàcia i l'eficiència de la Inspecció de Treball, mitjançant la incorporació d'una política de qualitat en la gestió del servei, de flexibilitat en l'organització, d'innovació, de millora constant i d'adaptació al caràcter dinàmic i canviant de l'entorn social, econòmic i productiu en que es duen a terme les relacions laborals, que li permeti atendre amb eficiència les demandes de les empreses, dels treballadors i dels agents socials i econòmics de Catalunya.
    PDF del BOE, de 15 de juny, número 145, secció I
  • Ratificació del Protocol Addicional al Conveni de Cooperació en matèria penal entre Espanya i Colòmbia

    El BOE, 149, de 19 de juny de 2010, publica l'Instrument de Ratificació del Protocol Addicional al Conveni de Cooperació Judicial en matèria penal entre Espanya i la República de Colòmbia, fet a Madrid el 12 de juliol de 2005. Aquest instrument és aplicable entre les Parts i per sol·licituds d'assistència judicial que tinguin com a finalitat la investigació i repressió penal del terrorisme, tràfic de drogues, blanqueig de capitals i crim organitzat. Aquest Protocol entrarà en vigor l'1 de juliol de 2010.
    PDF del BOE, de 19 de juny, número 149, secció I
  • Participació en les eleccions municipals dels residents paraguaians a l’Estat espanyol

    El BOE, 150 de 21 de juny de 2010, publica el Bescanvi de Notes constitutiu d’Acord entre Espanya i la República del Paraguai sobre participació en les eleccions municipals dels nacionals de cada país residents en territori de l’altre, fet a Madrid i Asunción el 13 de maig de 2009. L'1 de juny va entrar en vigor l'Acord entre Espanya i Paraguai en virtut del qual els ciutadans de la República del Paraguai podran exercir el dret de sufragi en les eleccions municipals si estan en possessió de la corresponent autorització de residència a Espanya i hagin residir de manera legal i ininterrompuda durant, al menys, els cinc anys anteriors a la sol·licitud d'inscripció en el cens electoral. Els ciutadans espanyols també podran exercir el seu dret de sufragi actiu en les eleccions municipals quan hagin assolit els 18 anys d'edat i tinguin radicació definitiva a Paraguai.
    PDF del BOE, de 21 de juny, número 150, secció I

Novetats entitats d´immigració

Comunicacions de les entitats

  • Oberta la convocatòria del IV Premi Federico Mayor Zaragoza a la diversitat cultural

    Amigues i amics de la UNESCO de Tortosa ha obert la convocatòria del IV premi Federico Mayor Zaragoza 'La diversitat cultural com enriquiment. Concurs de bones experiències de convivència entre cultures'. L'objectiu del certamen és fer visibles les aportacions positives que l'intercanvi entre persones de diferents cultures està aportant a Catalunya i donar a conèixer i potenciar nous models de convivència plural i cohesió social. El termini de presentació de candidatures finalitzarà el proper 30 de setembre.
    Web de l'Associació d'Amics i Amigues de la UNESCO de Tortosa
  • IV Fòrum Social Mundial de les Migracions a Quito

    Quito, la capital equatoriana, acollirà del 8 al 12 d'octubre de 2010 el IV Fòrum Social Mundial de les Migracions, que tindrà com a títol 'Pobles en moviment, per una ciutadania universal. Enderrocant el model, construint actors'. La trobada es presenta com a espai de debat democràtic d'idees, reflexió, formulació de propostes, intercanvi d'experiències i articulació de moviments socials, xarxes, ONG i d'altres organitzacions de la societat civil. S'ofereix, a més a més, com a un procés de convergència dels pobles en moviment i de les organitzacions socials que lluiten per la ciutadania universal, el dret a la lliure mobilitat humana, el dret a l'arrelament, a la no discriminació per la condició migratòria, i a no ser considerats "il·legals".
    Enllaç web a més informació
  • Diverses entitats socials presenten el manifest "Per la convivència i la cohesió social"

    La Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), SOS - Racisme Catalunya, Comissions Obreres de Catalunya, la Unió General de Treballadors de Catalunya i el Moviment Laic Progressista han impulsat el manifest "Per la convivència i la cohesió social", amb la voluntat d'afrontar el debat sobre la immigració a Catalunya i de demanar a institucions i societat civil un compromís ferm en favor de la convivència i la cohesió social.
    Es tracta d'un manifest que vol rebutjar la instrumentalització política de la immigració i demana, alhora, que s'excloguin els discursos que culpabilitzen la immigració de la crisi econòmica o dels dèficits de l'Estat del benestar i dels serveis públics.
    Catalunya és un país obert, solidari i inclusiu, per aquesta raó es demana l'adhesió a aquest manifest al màxim nombre d'organitzacions sindicals, entitats socials, municipalistes, associacions de mares i pares i a tots aquells sectors implicats en la matèria.
    PDF del manifest
  • Es posa en marxa l'Institut Confuci de Barcelona

    La seu de Casa Àsia ha acollit recentment la inauguració oficial de l'Institut Confuci de Barcelona (ICB). La posada en marxa de l'ICB, que té com a objectiu principal la difusió de l'ensenyament de la llengua i de la cultura xineses a Catalunya, és el resultat de l'acord entre la seu central de l'Institut Confuci (Hanban) a la Xina, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Casa Àsia.
  • SOS Racisme comença a preparar el Laboratori Antiracista 2010

    El Laboratori Antiracista de SOS Racisme tindrà una nova edició a finals de setembre i els primers dies d'octubre de 2010. L'associació ja ha començat els preparatius d'aquesta trobada que té com a objectiu oferir un espai de discussió i intercanvi d'idees al voltant de l'antiracisme adreçades a joves d'entre 16 i 30 anys. Hi haurà dues línies d'activitats combinades: tallers esportius i culturals i una assemblea antiracista durant la qual es posaran en comú els treballs previs de debat entre els joves, en contrast amb les opinions de representants d'entitats i institucions sobre el racisme i els tòpics al voltant de la immigració.
    L'entitat fa una crida a voluntaris i voluntàries i a entitats que vulguin participar en l'organització d'aquest nou experiment de trobada de joves i treball antiracista. Els interessats han d'escriure un correu a sensibilitzacio@sosracisme.org o trucar al 93 301 05 97.
    Bloc del Laboratori Antiracista

Actualitat d´immigració

Actualitat

  • La Taula de Ciutadania i Immigració de la Generalitat rebutja la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia


    La Taula de Ciutadania i Immigració va participar el dissabte 10 de juliol en la manifestació convocada per Òmnium Cultural en rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’assistència es va decidir el passat 2 de juliol a Barcelona, durant la reunió extraordinària celebrada per la seva comissió permanent, per tal d’emetre un comunicat en nom de la Taula com a òrgan de participació i consulta de la Generalitat integrat per les entitats representatives dels catalans d’origen immigrat, dels agents econòmics i socials, de les entitats d’acció social i de les associacions municipalistes.
    En el comunicat es declara el següent: (...)
  • La Generalitat reconeix a l'alumnat que ha aconseguit el nivell bàsic de català aquest 2010


    El passat 6 de juliol va tenir lloc l'acte de reconeixement a l'alumnat que ha finalitzat recentment amb èxit el curs Bàsic 3 (B3) de català, que organitza el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i financen la Secretaria de Política Lingüística del Departament de la Vicepresidència i la Secretaria per a la Immigració del Departament d'Acció Social i Ciutadania.
    Aquests alumnes han obtingut el certificat de nivell bàsic de català, que garanteix la capacitat d'afrontar un ampli ventall de situacions de comunicació amb un grau suficient de recursos lingüístics que els permeten una expressió prou precisa, fluïda i correcta.
  • Acte de presentació del primer manual català-panjabi


    L'Associació de Treballadors Paquistanesos de Catalunya (ATPC) va presentar el passat 7 de juliol al seu local del Raval de Barcelona un manual bàsic de català-panjabi per tal de facilitar l'aprenentatge de la nostra llengua als seus membres. Es tracta d'una adaptació en alfabet devanagari, el mateix que fa servir l'hindi, d'un manual escrit en urdú i presentat l'any 2009. De fet, tant els parlants d'hindi com els d'urdú es poden entendre oralment, perquè totes dues llengües són molt similars.
  • Posicionament del Consell Nacional de Dones de Catalunya respecte a la polèmica del burca

    El Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), que aplega 372 entitats i associacions de dones de tot el territori català, va aprovar en la sessió ordinària de la Comissió Permanent del 22 de juny de 2010, la declaració següent: (...)
    Respecte a les diverses informacions que s’estan realitzant als mitjans de comunicació i de determinats consistoris sobre la prohibició del burca als espais públics, volem denunciar la manipulació que se’n fa i que té un caràcter clarament electoralista i intencionat amb arrels xenòfobes importants.
    El CNDC no es posiciona en aquest debat, el que volem és demanar que no es realitzi en nom de la defensa de les dones i dels seus drets. No en el nostre nom. No es poden crear debats distorsionadors de la realitat que es viu a Catalunya, hi ha una normativa jurídica important que tots els partits polítics, conjuntament, han de garantir.
  • Més de 300 persones nouvingudes completen els programes d'acollida de l'Ajuntament de Sabadell

    Imatge de l'acte de lliurament de diplomes
    El passat 17 de juny va tenir lloc a l'auditori de la Fira de Sabadell l'acte de lliurament de diplomes als nouvinguts que van participar en els programes d'acollida de l'Ajuntament de Sabadell al llarg del curs 2009-2010.
    Durant l'any 2009, prop de 5000 persones van participat en els programes d'acollida de la ciutat. El circuit d'acollida que la ciutat ofereix als nouvinguts contempla un seguit de programes per tal de facilitar l'autonomia personal dels immigrants que esdevenen nous ciutadans, aquests programes s'inicien en el moment de l'empadronament i inclouen programes de primera acollida i programes d'acollida especialitzada.
    L'acte va comptar amb la participació de l'adjunta al Secretari per a la Immigració, Montserrat Solé i l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos. Hi van assistir prop de 300 persones, va ser conduït per l'actriu Lina Forero i va comptar amb l'actuació de la coral "Itondi. Guinea Equatorial canta", un cor de dones guineanes residents a Catalunya que van interpretar un repertori elongui, tradicional de la societat ndowé.
    Enllaç web a més informació

    FONT: Departament d'Acció Social i Ciutadania

La Jornada de Barris en transformació social posa en comú les experiències dirigides a la comunitat gitana arreu de Catalunya

Aquesta jornada ha comptat amb la presència de representants dels ens locals on es duen a terme projectes del Pla integral del poble gitano

El subdirector general de Cooperació Social i Voluntariat de la Secretària d’Acció Ciutadana del Departament de Governació, Ramon Vílchez, ha inaugurat la Jornada Barris en transformació social que s’ha celebrat a la Casa del Mar de Barcelona avui dijous, 15 de juliol. La Direcció General d’Acció Comunitària ha organitzat aquesta sessió en el marc dels projectes d’ens locals dirigits a la comunitat gitana dins el Pla integral del poble gitano (PIPG).
 
La Jornada vol afavorir un intercanvi de coneixements i experiències d’èxit al territori, incorporar els elements de qualitat i excel·lència més innovadors per als projectes amb el poble gitano i generar una xarxa de professionals de la intervenció social compromesos amb la transformació social. Hi han assistit 25 representats del Consell Comarcal del Maresme i dels municipis de Badalona, Badia del Vallès, Barcelona, el Prat del Llobregat, Figueres, Gavà, Girona, Lleida, Montcada, Òdena, Reus, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Vidreres i Viladecans.
 
Durant la sessió s’han presentat els resultats de l’Avaluació transversal dels programes d’Acció Comunitària enfocats a les actuacions dirigides a la comunitat gitana. Tot seguit, s’han celebrat dues taules d’experiències entorn del PIPG, la primera s’ha centrat en els Plans de desenvolupament comunitari i els projectes de mediació sociocultural que es porten a terme a les poblacions de Gavà, el Prat de Llobregat, Girona i Viladecans. La segona s’ha dedicat als projectes d’inclusió social i participació implantats a Sant Cugat del Vallès, Reus, Òdena i Barcelona.
 

El Parlament de Catalunya aprova el llibre segon del Codi civil de Catalunya, que adapta les lleis de la persona i la família a la realitat social catalana

El nou text fomenta la igualtat de drets i deures dels progenitors i reforça la responsabilitat parental compartida cap als fills en cas de ruptura de les parelles
 
Obliga a comunicar les adopcions, perquè els fills adoptats puguin exercir el dret a conèixer els seus progenitors biològics
 
Incorpora figures com la dels poders preventius i l’assistència per evitar mesures dràstiques com la incapacitació
 
Defineix un nou marc jurídic per regular els efectes jurídics de la ruptura conjugal i adaptar-lo a les necessitats de les noves formes de família
El Parlament de Catalunya ha aprovat avui, 14 de juliol, el llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i a la família. Aquest llibre adapta la llei als canvis que s’han produït en la societat catalana i a les característiques de les famílies actuals que no són reflectides en el Codi de família vigent (aprovat el 1998).
 
El llibre segon del Codi civil de Catalunya es divideix en quatre títols, que regulen la persona física (el títol 1), les institucions de protecció de la persona (el títol 2), la família (el títol 3) i les relacions convivencials d’ajuda mútua (el títol 4). El text s’estructura sobre la base del Codi de família, del qual reordena els continguts i esmena aspectes tècnics, alhora que hi introdueix un nombre considerable de novetats adreçades a adequar l’ordenament jurídic a les noves necessitats socials.
 
La situació a Catalunya ha canviat de manera determinant, i és necessari que el dret atengui les noves realitats. El país es troba en plena transició demogràfica: té una població més envellida, ha crescut el nombre de llars unipersonals, ha augmentat l’esperança de vida, la fecunditat és més baixa i hi ha un increment de la taxa de divorcis. A aquests canvis s’ha afegit la incorporació de la dona al món del treball, fet que ha provocat que l’home no sigui l’únic membre de la llar que aporta ingressos. Aquestes situacions han comportat un augment de les llars familiars on viu només un dels progenitors amb els fills i  també un increment del nombre de famílies reconstituïdes.
 
El llibre segon del Codi civil recull, regula i equipara les diverses modalitats de família, com ara la família monoparental, les unions estables de parella i les famílies recompostes o reconstituïdes. Aquest és el punt de partida de la regulació: el reconeixement de la heterogeneïtat del fet familiar i la voluntat d’evitar qualsevol forma de discriminació en aquest àmbit.
 
La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha dit que l’aprovació avui del llibre segon del Codi civil, relatiu a la persona i la família, suposa una “nova cultura de família i un nova cultura de la ruptura de la parella”. Segons la consellera, “la igualtat de drets i deures entre els progenitors elimina les dinàmiques de guanyadors i perdedors”.
 
Matrimoni
 
Pel que fa al matrimoni, es canvia el deure de fidelitat entre els cònjuges pel concepte de lleialtat, que s’ha considerat més adient als temps actuals; d'altra banda, s’incorpora de manera expressa el deure de compartir les responsabilitats domèstiques i de contribuir a la cura i l’atenció dels altres membres de la família que estiguin al seu càrrec i amb els quals convisquin.
 
Es manté com a règim econòmic matrimonial legal el de separació de béns (art. 232.1). Els béns adquirits durant el matrimoni pertanyen a la persona que n’és titular, si bé existeix la presumpció que els béns mobles destinats a l’ús familiar (mobiliari, aparells domèstics...), pertanyen a ambdós cònjuges per meitats indivises.
 
Pel que fa al règim de separació de béns, s’estableix la compensació econòmica per raó del treball per al cònjuge que hagi treballat significativament per a la llar (art. 232.5). Per calcular-ne l’import es té en compte el tipus de treball prestat i la durada i intensitat de la dedicació, i s’estableix un límit màxim fixat en una quarta part de la diferència dels increments patrimonials obtinguts pels cònjuges durant la vigència del règim matrimonial. Tanmateix, és possible atorgar una compensació de quantia superior, si es pot provar que la incidència del treball d’un cònjuge en l’increment patrimonial de l’altre ha estat notablement superior. A més, i això és una altra novetat important, es pot demanar aquesta compensació fins i tot en cas d’extinció del règim per mort d’un dels cònjuges.
 
El nou text també permet i recomana els pactes en previsió del cessament de la convivència.
 
Es regulen per primera vegada els anomenats acords amistosos de separació i se’n fixa el règim de validesa i efectes. S'estableixen determinades cauteles per protegir el cònjuge més feble.
 
Trencament dels progenitors i responsabilitat respecte dels fills
 
Una altra novetat destacada és que s’abandona el principi general que el trencament de la convivència entre una parella significa de forma automàtica que els fills hagin de ser apartats d’un dels progenitors per quedar encomanats de forma individual a l’altre. Davant de la ruptura de les parelles, el nou text parteix de la igualtat de drets i deures dels progenitors i busca preferentment que comparteixin la responsabilitat dels fills. Aquesta compartició de responsabilitats s’estableix en els plans de parentalitat, acords en els quals s’ha de fixar com s’afrontarà la cura dels menors pel que fa a habitatge, alimentació, sanitat, educació, activitats extraescolars, vacances, etc.
 
La igualtat de drets i deures entre els progenitors elimina les dinàmiques de guanyadors i perdedors i afavoreix la col·laboració en els aspectes afectius, educatius i econòmics. Això no treu, tanmateix, que l’autoritat judicial ha de decidir d’acord amb les circumstàncies de cada cas i en funció de l’interès concret dels fills. És per això que la llei proporciona una sèrie de criteris que s’han de ponderar a l’hora de decidir sobre l'ordenació del règim de custòdia.
 
Tot i apostar preferentment per l’exercici conjunt de les responsabilitats parentals compartides, si els progenitors no arriben a un acord, el jutge decideix el que és més beneficiós per al menor, atenent al seu interès superior i amb l’ajuda d’una sèrie de criteris que faciliten la seva decisió, com ara la vinculació especial dels fills amb un dels progenitors, la dedicació de cada un dels progenitors als fills abans de la ruptura, el parer dels fills o l’actitud de cadascun dels progenitors per cooperar amb l’altre a fi d’assegurar la màxima estabilitat als fills.
 
S’exclouen, evidentment, de la guarda aquells casos en què es donin maltractaments i abusos que directament o indirectament hagin repercutit en el fill.
 
Pla de parentalitat (art. 233-9)
 
El codi defineix el Pla de parentalitat com un instrument per ordenar les qüestions principals que afecten els fills davant de la separació dels progenitors. No imposa una modalitat concreta d’organització, però encoratja els progenitors, tant si el procés és de mutu acord com contenciós, a organitzar per si mateixos i responsablement la cura dels seus fills amb ocasió de la ruptura, de manera que han d’anticipar els criteris de resolució dels temes més importants que els afectin. En aquesta línia es facilita la col·laboració entre els advocats de cadascuna de les parts i psicòlegs, psiquiatres, educadors i treballadors socials independents, perquè facin una intervenció focalitzada en els aspectes relacionats amb la ruptura abans de la presentació de la demanda.
 
Juntament amb el Pla de parentalitat, l’altre instrument que es potencia és la mediació familiar, que pot ajudar a acostar posicions, o a millorar el diàleg.
 
Ús de l’habitatge familiar
 
Les regles sobre l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar presenten novetats importants. Tot i que es parteix d’atribuir-lo, preferentment, al cònjuge a qui correspongui la guarda dels fills, es posa èmfasi que cal valorar les circumstàncies de cada cas concret. L’objectiu del nou text és flexibilitzar i eliminar l’automatisme actual i garantir que els fills menors tindran un habitatge. S’incorporen nous supòsits: 
  1. Es podrà cedir l’habitatge al cònjuge més desafavorit en cas que qui tingui la guarda dels fills disposi de mitjans suficients per a si mateix i per als menors.
  2. Es pot cedir l’habitatge o la part que en correspongui, per cobrir la pensió alimentària i la del cònjuge.
  3. Es tindrà en compte també el valor econòmic per la cessió del domicili en el moment de determinar la quantia de la pensió.
 
L’atribució de l’ús de l’habitatge es preveu com a temporal.
 
Convivència estable en parella (art. 234.1 a 234.14)
 
Amb el nou text, es consideren parelles estables dues persones que conviuen més de dos anys ininterromputs, o que, iniciada la convivència, tenen un fill en comú, o que han formalitzat la seva relació en una escriptura pública. També es preveu la possibilitat que constitueixin una família les parelles que mantenen una convivència estable però que no es poden casar perquè un dels seus membres està casat amb una altra persona.
 
És una regulació voluntàriament de mínims, basada en la llibertat de pactes dels membres de la parella, que s’orienta a protegir, en el moment del trencament, el més necessitat, mitjançant la possible atribució d’una prestació alimentària, temporal, o el reconeixement d’una compensació econòmica per raó del treball, equivalent a la regulada en el règim de separació de béns.
 
Famílies reconstituïdes
 
En el llibre segon s’incorporen, en la línia endegada per altres ordenaments europeus, unes previsions per donar resposta a les necessitats de les anomenades famílies recompostes o reconstituïdes, és a dir, les integrades per parelles que tenen al seu càrrec fills no comuns. Fins ara, l’adopció del fill del cònjuge o el convivent era l’única via, i encara no sempre possible, de permetre al cònjuge o parella del progenitor biològic intervenir en la potestat parental sobre els fills d’aquest, especialment si l’altre progenitor havia mort o s’havia desentès del fill i el referent patern o matern havia passat a ser l’actual parella de la mare o el pare biològic. Ara, la llei el faculta per a intervenir en les qüestions referides a les relacions amb els educadors, l’atenció a les necessitats ordinàries i altres determinacions que afecten el menor i en les quals, sovint, està involucrat materialment. 
 
La filiació (art. 235.1 a 235.29)
 
A més d’incorporar la filiació ascendent i també la col·lateral respecte al parentiu dels menors adoptats, el llibre incorpora altres novetats destacables pel que fa a la filiació:
 
  • S’estableix la condició de mare d’aquella dona que és companya de la dona que se sotmet a les tècniques de reproducció humana assistida, i que ho consent.
  •  A Catalunya, per presentar una demanda de paternitat o maternitat no cal presentar un principi de prova (per exemple, un contracte de lloguer...). Per tant, com que la legislació catalana és diferent de la vigent a la resta de l’Estat, la Llei d’enjudiciament civil, que és d’àmbit estatal, no es podrà aplicar als processos que es realitzin a Catalunya. 
Actualització de normes sobre l’adopció
En línia amb la legislació comparada més moderna, s’imposa als adoptants l’obligació d’informar el fill adoptat sobre l’adopció, requisit indispensable perquè pugui exercir el dret a conèixer els seus progenitors biològics (articles 235-49 i 235-50). Per tal de fer-lo efectiu, s’estableix així mateix un procediment confidencial de mediació. També, tot i que excepcionalment, s’obren fórmules perquè el fill adoptat pugui continuar mantenint vincles amb la família biològica, si això redunda en el seu interès.
En l’actualitat, el dret a conèixer el propi origen està especialment previst en les declaracions de drets humans i en els convenis d’adopció internacional. La psicologia infantil especialitzada considera que ha de ser una obligació legal la de comunicar als fills el seu origen, per tal de vetllar pel millor desenvolupament de la seva personalitat.
 
La inserció d’aquesta obligació en el Codi civil de Catalunya no fa més que el que van fer temps enrere països com Noruega, Suècia o Itàlia. D’altra banda, cal recordar que la major part dels països d’on procedeixen els nens adoptats exigeixen que el país d’acollida garanteixi que el menor tindrà coneixement del seu origen –tenint en compte el Conveni de l'Haia relatiu a la protecció del nen i a la cooperació en matèria d’adopció internacional, de 1993.
 
Novetats en els títols relatius a la persona
 
Entre les novetats més destacades dels capítols relatius a la persona cal assenyalar la flexibilització de la tutela d’adults. El llibre segon parteix de la reflexió que la incapacitació és un recurs massa dràstic i, a vegades, poc respectuós amb la capacitat de la persona protegida. Per això incorpora institucions com ara una regulació dels poders preventius i la figura de l’assistència (art. 226.1 a 226.7). En definitiva, s’ha intentat plasmar una diversitat de règims de protecció, que sintonitzés amb la diversitat de situacions en què pot trobar-se el subjecte i que respectés, en la mesura del possible, les seves voluntats i preferències, intentant, a més, que sigui el sistema menys restrictiu possible a la seva autonomia personal.
 
Poders preventius amb eficàcia postincapacitat
 
Abans, els poders atorgats finalitzaven quan la persona era incapacitada –i sotmesa a un règim de protecció com ara la tutela. Ara, s’introdueixen uns poders especials que continuen tenint vigència tot i que la persona sigui declarada incapaç. L’autoritat judicial, però, pot donar per extingits els poders per protegir la persona.
 
L’assistència va dirigida a la persona major d’edat que necessita que algú tingui cura de la seva persona o béns a causa d’una disminució no incapacitant de les seves facultats físiques o psíquiques. Es pot tractar de situacions com la vellesa o una discapacitat psíquica lleu, la drogodependència, la minusvalidesa física lleu o casos similars.
 
La incapacitació suposa que una persona deixa de poder fer actes jurídics i que qualsevol decisió sobre el seu patrimoni o altres actes legals l'hagi de prendre una altra persona. El nou text pretén que no sigui sempre necessari un procediment judicial d’incapacitació i la constitució formal de la tutela. Abans s’havia d’anar gairebé sempre a un procés judicial. La nova llei crea diverses figures per a aquells casos en què no sigui necessària la incapacitació però les persones necessitin un suport o ajuda per evitar ser víctimes d’abusos per part de tercers.
 
El Codi també inclou nous criteris per a la figura de la guarda de fet. Aquesta es vincula a les persones que tenen cura de facto d’una persona en situació de desemparament o d’una persona major d’edat en què concorre causa d’incapacitació. No s’haurà de comunicar a l’autoritat judicial, a excepció que la persona es trobi en un establiment residencial. S’evita així la càrrega a un familiar d’haver de demanar la incapacitació.
 
El patrimoni protegit (art. 227.1 a 227.9)
 
Per cobrir les necessitats vitals de la persona durant la vellesa o en altres supòsits, com ara que estigui afectada per una discapacitat psíquica o física, el nou text legal inclou la possibilitat de protegir-ne els béns, siguin tots o sigui una part, a fi que no es puguin vendre ni llogar.
 
FONT: Departament/s

Es presenta un decàleg de recomanacions per millorar el tractament informatiu de les persones joves

Elaborat per la Secretaria de Joventut, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Periodistes, s'ha donat a conèixer en una jornada sobre joves i mitjans

Un estudi publicat pel CAC la setmana passada conclou que les persones joves estan infrarepresentades als teleinformatius
El secretari de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Eugeni Villalbí, acompanyat pel president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Ramon Font; de la presidenta del Consell de la Informació de Catalunya, Llúcia Oliva, i el president de la Taula de Comunicació, Josep Maria Villena, ha obert aquest matí les VII Jornades de Comunicació Joves i Mitjans que se celebren, durant dos dies, a l’Espai Jove la Fontana de Barcelona.
 
Durant les jornades, que compten amb la participació de diversos especialistes del món juvenil, la comunicació i el periodisme, s’ha presentat un “Decàleg per a un tractament informatiu adequat de les persones joves”, elaborat conjuntament per la Secretaria de Joventut, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el CAC en el marc del grup de treball Joves i Mitjans de Comunicació, format per periodistes, membres d’entitats juvenils, acadèmics i professionals de joventut.
 
El document consta de deu recomanacions adreçades als i les professionals de la informació per tal de millorar el tractament periodístic de les persones joves i, en definitiva, de la imatge que en projecten els mitjans de comunicació. En aquest sentit, cal destacar l’informe publicat la setmana passada pel CAC sobre la presència juvenil als teleinformatius. L’estudi conclou que les persones joves estan infrarepresentades en aquests espais i que, quan hi apareixen, solen fer-ho com a un problema o com a víctima.

L'informe també mostra que els i les joves solen aparèixer en els informatius de televisió en rols residuals, la qual cosa reforça els estereotips sobre el jovent. L'estudi del CAC mostra que la joventut té presència en tres àmbits principals: el social (immigració, accidents de trànsit...), el policial-judicial i l'educatiu. En tots els casos, en predomina una visió especialment problematitzada. Una altra conclusió de l’estudi és la manca d’intervencions de persones joves en els informatius, fins i tot en temes que els incumbeixen com l’avortament.

Les recomanacions del decàleg
  1. Evitar les simplificacions i l’ús d’estereotips.
  2. No tractar les persones joves com a un col·lectiu homogeni, sinó divers.
  3. Valorar en cada cas si és rellevant informar sobre la condició de jove del protagonista d’una notícia, sobretot quan connoti negativitat.
  4. Evitar culpar les persones joves dels problemes o les conductes dels quals no són directament o únicament responsables.
  5. Documentar a fons les informacions sobre joves, contextualitzant els problemes i les realitats específiques.
  6. Prestar especial atenció als problemes estructurals de les persones joves, especialment en l’àmbit de l’emancipació (habitatge, treball, formació), més enllà de temes recurrents com puguin ser els relacionats amb l’oci.
  7. Respectar el dret a la intimitat, a la imatge i a la dignitat de les persones joves.
  8. Donar veu als col·lectius juvenils implicats socialment.
  9. Utilitzar les persones joves com a font informativa en les notícies en què són protagonistes, però també en altres d’interès general.
  10. Potenciar els productes o els espais informatius creats i realitzats per persones joves.
FONT: Departament/s

El CIRE presenta les noves col·leccions dissenyades amb la col·laboració d'Antonio Miró, Castañer i Gerard Moliné

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, acompanyada del secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, Albert Batlle, el director general del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), Adolf Cabruja, i el responsable dels productes Made in CIRE, Blai Puig, ha presentat avui a la Fundació Joan Miró les noves col·leccions 2010-2011.
Col·lecció de pluja

Dins d’aquesta col·lecció destaquen l’impermeable de micropana de color negre amb detalls del mocador tradicional de fer farcells, així com la bossa, també impermeable i negre, tots dos productes dissenyats amb la col·laboració d’Antonio Miró. Altres productes d’aquesta col·lecció són el paraigua amb mànec de fusta; les botes i botines de pluja, disseny del CIRE, i el barret (reversible i impermeable) amb el dibuix del mocador de fer farcells per una cara i micropana impermeable negra per l’altra, disseny d’Impulsem.
 
Col·lecció d’estiu
 
La línia d’estiu presenta les espardenyes d’home i dona dissenyades amb la col·laboració de Castañer i les vambes per a home i per a dona (de pell de color negre i amb el dibuix del mocador tradicional de fer farcells les d’home, i de pell de color rosa les de dona) dissenyades amb la col·laboració de Gerard Moliné i Mates. Altres productes de la col·lecció són dos tipus de vambes, unes d’esportives i unes altres de mitja canya, i unes menorquines inspirades en el mocador tradicional de fer farcells, dissenyats tots pel CIRE.

Productes Made in CIRE

Els productes Made in CIRE van néixer el 2004 amb l’objectiu de difondre i prestigiar el treball penitenciari: el primer va ser la bossa catalana, creada pel dissenyador Martín Azúa a partir del mocador de fer farcells. L’any següent es va comercialitzar la multipremiada Urna Bios, d’Azuamoliné: un vas funerari ecosostenible que conté una llavor a l’interior. Amb la creació, l’any 2007, de l’Espai CIRE, una comissió d’idees integrada per professionals de prestigi del món del disseny, la distribució i les arts, es dóna un nou impuls als productes Made in CIRE, l’objectiu dels quals és proporcionar feina als interns dels centres penitenciaris catalans i apropar-los a la reinserció. Aquests productes, que es poden trobar a diversos centres comercials de Catalunya, són també adquiribles per Internet a www.madeincire.cat
.
.
.
.
.
.
.
.

Posicionament del Consell Nacional de Dones de Catalunya respecte a la polèmica del burca

El Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), que aplega 372 entitats i associacions de dones de tot el territori català, va aprovar en la sessió ordinària de la Comissió Permanent del 22 de juny de 2010, la declaració següent:
 
Respecte a les diverses informacions que s’estan realitzant als mitjans de comunicació i de determinats consistoris sobre la prohibició del burca als espais públics, volem denunciar la manipulació que se’n fa i que té un caràcter clarament electoralista i intencionat amb arrels xenòfobes importants.
 
El CNDC no es posiciona en aquest debat, el que volem és demanar que no es realitzi en nom de la defensa de les dones i dels seus drets. No en el nostre nom. No es poden crear debats distorsionadors de la realitat que es viu a Catalunya, hi ha una normativa jurídica important que tots els partits polítics, conjuntament, han de garantir.
 
Aquest debat ha estat dirigit novament, i des del seu inici, com una forma d’instrumentalitzar les dones i els nostres drets, sense que nosaltres mateixes en siguem les protagonistes. Hem estat utilitzades i no respectades pel mitjans de comunicació, pels partits polítics i per alguns consistoris.
 
Demanem el respecte que ens mereixem i moltíssima cautela en aquest debat. Que deixin d’utilitzar les dones amb fins partidistes i que deixin de dividir Catalunya amb debats de caràcter xenòfobs.
 
FONT: Departament/s

El Departament de Treball ha donat suport a 578 empreses per elaborar un Pla d'igualtat o contractar un Agent d'igualtat en sis anys

 
  • Enguany s’ha donat suport a 202 empreses per elaborar un pla d’igualtat o contractar un agent d’igualtat en el 2010 que beneficiarà més de 61.000 persones treballadores
  • Treball ha destinat 2,1 milions d’euros en ajuts, un 47,5% més que en el 2009
  • Catalunya va ser pionera l’any 2005 al posar en marxa aquesta ordre i avançant-se a la Llei orgànica per a la Igualtat efectiva de dones i homes, que es va aprovar el mes de març de 2007
  • Per donar més suport a les empreses en l’àmbit de la igualtat d’oportunitats, el Departament posa en marxa un servei tècnic d’informació, assessorament i formació
El Departament de Treball ha donat suport a un total de 578 empreses per elaborar un pla d’igualtat o contractar un agent d’igualtat a través de l’Ordre per al foment de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’àmbit de les relacions laborals a Catalunya des de que es va posar en marxa de forma pionera l’any 2005. En concret, el Departament ha donat suport a 118 empreses perquè contractin un agent d’igualtat i a 460 més perquè desenvolupin un pla d’igualtat. Dels plans d’igualtat i de la tasca dels agents d’igualtat s’han beneficiatmés de 264.000 persones treballadores en aquest període.
L’objectiu del Departament a través d’aquesta ordre és donar suport a les empreses, que en l’àmbit de les relacions laborals adoptin mesures per fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, així com millorar els resultats respecte de la paritat en tots els estaments jeràrquics de la seva organització.
 
La directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball del Departament de Treball, Sara Berbel, ha destacat que “cada cop hi ha més empreses interessades en desenvolupar un pla d’igualtat i per això any rere any creix el número d’empreses que reben aquests ajuts”.
 
La directora general també ha explicat que “aquesta setmana el Departament ha posat en marxa un nou servei per a totes les empreses de Catalunya que vulguin informar-se sobre què és un pla d’igualtat, que necessitin assessorament sobre com desenvolupar-lo donades les seves característiques específiques i que també puguin rebre formació, bé sigui de forma virtual o presencial”.
 
Treball va posar en marxa aquesta ordre l’any 2005 avançant-se a la Llei orgànica per a la Igualtat efectiva de dones i homes, que es va aprovar el mes de març de 2007, la qual obliga a les empreses de més de 250 persones a negociar amb els representants dels treballadors i treballadores l’elaboració d’un pla d’igualtat.
 
Enguany Treball ha donat suport a un total de 202 empreses per elaborar un pla d’igualtat o contractar un agent d’igualtat, el que suposa un increment del 35,5% respecte l’any 2009. En concret, el Departament ha donat suport a 32 empreses perquè contractin un agent d’igualtat i a 170 més perquè desenvolupin un pla d’igualtat.
 
Dels plans d’igualtat i de la tasca dels agents d’igualtat se’n beneficiaran 61.104 persones treballadores. El Departament ha adjudicat un total de 2,1 milions d’euros en aquests ajuts, un 47,5% més que l’any anterior. Entre les empreses que s’han acollit enguany a aquests ajuts per desenvolupar un pla d’igualtat o contractar un agent destaquen Amitech Spain; Condis Supermercats; Transportes Calsina y Carré; Càrnica Batallé; Garbet, neteja i manteniment integral; Massimo Dutti Logística; i T-Systems, entre d’altres.
 
Evolució agents i plans per a la igualtat (2005 – 2010)
 
 
2005
 
2006
 
2007
 
2008
 
2009
 
2010
 
TOTAL
Agents d’igualtat
4
7
20
26
29
32
118
Plans per a la igualtat
11
22
54
83
120
170
460
Total
15
29
74
109
149
202
578
Font: Departament de Treball
 
A més del suport econòmic, el Departament organitzarà per a totes les empreses que rebin aquests ajuts un total de 12 sessions de formació per tal de assessorar i acompanyar a les empreses al llarg de tot el procés. En aquestes sessions s’informa sobre com fer la diagnosi, com dissenyar el pla d’igualtat i què implica per a les empreses tenir aquest pla. 
 
Amb aquesta ordre es dóna compliment a les mesures recollides a l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana per fomentar la igualtat d’oportunitats, lluitar contra la discriminació per motius de gènere i avançar en l’àmbit de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
 
Assessorament, informació i formació personalitzat per a les empreses
 
El Departament de Treball ha posat en marxa un Servei Tècnic d’Informació,  Assessorament i Formació per a les empreses en l’àmbit de la igualtat d’oportunitats. L’objectiu d’aquesta nova iniciativa és donar resposta a la creixent necessitat d’informació, assessorament i formació de les empreses en aquest àmbit i donar-los suport en la implantació de mesures i accions de millora en les seves organitzacions.
 
Aquesta iniciativa oferirà un servei bàsicament virtual i telefònic - tot i que també inclou assessorament presencial- a través del qual es posarà a l’abast de les empreses informació, assessorament individualitzat, formació on line, instruments metodològics i altres recursos per tal que les empreses puguin elaborar i desenvolupar plans d’igualtat i al mateix temps incorporar mesures d’organització del temps que afavoreixin la conciliació de la vida laboral i personal. 
 
Aquest Servei Tècnic estarà ubicada a la plataforma e-Catalunya (www.gencat.cat/treball), dins del portal web del Departament de Treball, i hi podran accedir totes les empreses del territori.
 
A través d’aquest espai virtual s’oferiran diferents serveis com per exemple formació on line que es realitzarà a través de diferents mòduls formatius independents i de curta durada. Cada empresa podrà accedir als mòduls que siguin del seu interès possibilitant així una formació flexible i adaptada a les necessitats de cada organització. Els possibles continguts són com dissenyar plans d’igualtat, com avaluar-los, com fer la diagnosi prèvia, analitzar la normativa en aquest àmbit, entre d’altres.
 
D’altra banda, des del portal les empreses trobaran una sol·licitud per demanar assessorament i consultoria individualitzada de forma presencial o bé on line sobre els dubtes que tinguin per desenvolupar el pla d’igualtat o per elaborar un pla de conciliació de la vida personal i laboral.
 
Al Servei Tècnic les empreses també trobaran totes les eines i instruments que ha desenvolupat el Departament de Treball per ajudar a les empreses en l’àmbit de la igualtat com les 6i de la igualtat o les 6C de la conciliació; i un espai de novetats i d’agenda amb notícies i informacions en aquest àmbit.

Es constitueix el màxim òrgan de coordinació institucional en la lluita contra la violència masclista

La Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència masclista impulsarà, farà el seguiment i avaluarà les actuacions en aquest àmbit que du a terme el Govern

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presidit aquesta tarda la creació de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència masclista. L’objectiu d’aquesta comissió és impulsar, fer el seguiment i avaluar les actuacions sobre la violència masclista que duu a terme la Generalitat. També s'encarregarà de fomentar la participació i col·laboració del Govern amb les entitats i òrgans de la societat que treballen en aquest àmbit.
 
La Comissió facilitarà el treball en xarxa amb organismes que treballen contra la violència masclista. Fins ara no existia cap circuit de coordinació nacional entre la Generalitat i les institucions i els agents socials implicats que lluiten contra la violència masclista.
 
La consellera Capdevila ha subratllat que el nou organisme “impulsa un treball en xarxa de tots els agents que intervenen davant aquesta problemàtica, ja que l’existència de recursos no pot ser operativa sense coordinació”.
Per la seva banda, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, ha destacat la importància de la Comissió perquè “facilitarà la tasca dels equips professionals que treballen directament amb les dones i les seves filles i fills”.
 
L'Institut Català de les Dones oferirà suport tècnic, mitjans personals i materials a la Comissió Nacional. Les seves funcions són: 
  • Coordinar les actuacions dels diferents departaments de la Generalitat i els organismes relacionats amb la violència masclista.
  • Fomentar instruments de participació, col·laboració i cooperació entre les administracions públiques, les organitzacions socials, els agents econòmics i socials, els grups de dones i les persones professionals dels diferents àmbits com a elements necessàries per a millorar la prevenció, l’atenció i la recuperació.
  • Vetllar pel compliment de les actuacions acordades i avaluar les accions.
  • Formular propostes sobre pràctiques i projectes nous a posar en marxa.
La Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista està presidida per la consellera d’Acció Social i Ciutadania i la presidenta de l’Institut Català de les Dones exerceix la vicepresidència. El nou òrgan, que es reunirà en sessions plenàries dos cops l’any i organitzarà la seva tasca en diferents grups de treball, ha quedat constituït avui per 26 organismes de l’administració de la Generalitat i 39 institucions, organitzacions socials i professionals.
 
Poden formar part, a discrecionalitat de les pròpies entitats, representants  dels òrgans i les entitats següents:
 
- Els presidents o presidentes de les meses institucionals dels Circuits Territorials contra la violència masclista
- Consell de l’Audiovisual de Catalunya
- Delegació del Govern a Catalunya
- Membres de la carrera judicial que prestin servei en jutjats o tribunals de Catalunya
- Fiscalia Superior de Catalunya
- Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya
- Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.
- Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya.
- Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya
- Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya
- Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
- Col·legi de Pedagogs de Catalunya
- Col·legi de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya.
- Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària.
- Associació Catalana de Llevadores
- Col·legi Professional de Periodistes de Catalunya.
- Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
- Consell Nacional de Dones de Catalunya i dues representants d’entitats de dones que integren aquest Consell, proposades pel la Comissió Permanent i nomenades pel Plenari.
- Consell de la Gent Gran de Catalunya
- Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
- Consell Interuniversitari de Catalunya
- Taula de Ciutadania i Immigració
- Federació de Municipis de Catalunya
- Associació Catalana de Municipis i Comarques.
- Una persona de cada Diputació provincial
- Organitzacions sindicals més representatives de l’àmbit de Catalunya.
- Organitzacions empresarials més representatives en l’àmbit de Catalunya.
- Consell de Relacions Laborals

Circuits territorials
 
La Comissió, com a màxim òrgan de coordinació institucional contra la violència masclista, s’ha constituït un cop s’estan desenvolupant els circuits territorials de les Terres de l’Ebre, Tarragona, Comarques de Lleida, Alt Pirineu i Aran i la Catalunya Central. En aquests moments s’està treballant per constituir el circuit de la comarca del Baix Llobregat.
 
Els circuits territorials estableixen la coordinació i mecanismes d’actuació per millorar la resposta a les dones que pateixen violència masclista. A Catalunya, a partir del model consensuat, desenvolupen els seus propis itineraris d’atenció a les dones que pateixen violència, coordinant-se amb els nivells locals, comarcals, intercomarcals i ara nacional. En la seva elaboració hi participen àmpliament els ens locals, els grups de dones i les persones professionals implicades en l’abordatge de la violència masclista de cada territori.
 
Xarxa d’atenció a les dones
 
La Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista aprovada el 2008 preveu la creació de la Xarxa d’atenció a les dones en situació de violència masclista. Aquesta xarxa implica, entre d¡altres, el desplegament dels Centres d’Intervenció Especialitzada (CIE) i dels Serveis d’informació i Atenció a les Dones (SIAD).
 
Els Centres d’Intervenció Especialitzada ofereixen una atenció integral i recursos al procés de recuperació i reparació de les dones que han estat o estan en situació de violència, així com a llurs filles i fills. Actualment, es disposa d’un total de cinc centres d’aquestes característiques a Catalunya i està prevista la creació de dos més al llarg de l’any 2010. Els CIE estan ubicats a l’Anoia, Girona, Terres de l’Ebre, Tarragona i Baix Llobregat. El 2009 es van atendre 944 dones i 306 infants.
 
A partir de la col·laboració entre l’ICD i els ens locals s’ha desenvolupat una xarxa de Serveis d’Informació i Atenció a les Dones arreu de Catalunya. L’ICD ja va signar l’any passat acords per a reforçar el funcionament de 82 d’aquests serveis i millorar i apropar l’atenció a les dones en tot el territori de Catalunya i enguany se’n signen 20 més. Els nous serveis suposen el desplegament del 100% de la xarxa de SIADs prevista en la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Els 82 serveis d’aquestes característiques que hi havia l’any passat a Catalunya s’estima que van atendre més de 24.000 dones.
 
Els SIADs donen informació, orientació i assessorament en tots els aspectes relacionats amb la vida de les dones: àmbit laboral, social, personal, familiar i altres. També incrementen l’eficàcia en l’actuació envers la sensibilització social, la prevenció i la detecció de les situacions de violència masclista.
 
Servei d’atenció a les dones en situació de violència masclista 900900120
 
Per altra banda, des de l’Institut Català de les Dones es recorda l’existència, entre d’altres, de serveis d’atenció a les dones en situació de violència com la Línia gratuïta 900 900 120 que atén, a més de telefònicament, a l’adreça de correu electrònic 900900120@gencat.cat , així com a través d’un xat al qual s’accedeix des de la plana web www.gencat.cat/icdones.
 
Aquest servei, que funciona les 24 hores del dia i els 365 dies l’any, ofereix atenció de forma gratuïta i confidencial a totes les dones que puguin patir una situació de violència masclista en qualsevol de les seves formes. Les persones que accedeixin al servei poden expressar-se en català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, rus, àrab, romanès, croat i xinès (mandarí).
 
Aquest servei va atendre l’any passat 11.977 trucades, i enguany, entre els mesos de gener i juny 5.241.

17 exposicions itinerants de l'Institut Català de les Dones es poden veure arreu de Catalunya durant els mesos de juliol i agost

17 exposicions itinerants de l'Institut Català de les Dones es poden veure arreu de Catalunya durant els mesos de juliol i agost

"L'organització de la vida quotidiana, quin temps tenim?" es pot veure a la seu de l'ICD fins el 15 de setembre.



Fins el 15 de setembre es pot veure a la seu de l'Institut Català de les Dones la mostra "L'organització de la vida quotidiana, quin temps tenim", una exposició que té com a objectiu explicar de què parlem quan ens referim als usos del temps, tot mostrant els diferents aspectes que hi tenen relació i el lloc central que ocupa la cura de les persones. L'horari de visita és de 9h a 14h, de dilluns a divendres.
Durant els mesos de juliol i agost diverses poblacions acullen exposicions itinerants de l'Institut Català de les Dones:
  • 'Artistes catalanes del dibuix i la pintura', a Forès.
  • 'Dones grans, grans dones', a Breda, Freginals i Vielha e Mijaran.
  • 'Mercè Rodoreda', a Pineda de Mar.
  • 'Els feminismes de Feminal', a Barcelona.
  • 'Fotògrafes pioneres a Catalunya', a Prullans.
  • 'L'organització de la vida quotidiana, quin temps tenim?', a Balaguer, Barcelona, Bordils, Lleida i Vielha e Mijaran.
  • 'Veïnes ciutadanes', a Lleida.
  • 'Violència masclista en la parella: desmuntem mites?', a Barcelona, Breda, Esplugues de Llobregat i Valls.
Més informació

El nombre d'estrangers empadronats a Catalunya es redueix per primera vegada en els últims dotze anys

Es confirma així l'entrada en un nou cicle migratori marcat per una menor intensitat en les entrades, un lleuger retorn als llocs d'origen i trasllats a països tercers
El nombre de persones estrangeres empadronades a Catalunya s’ha reduït per primera vegada des de 1998, segons càlculs de la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania corresponents a la comparativa de xifres provisionals entre juliol de 2009 i gener de 2010, i que acaba de publicar a través del butlletí electrònic “La immigració en xifres” número 6 i que duu per títol “Nou cicle migratori”.
 
En concret, la reducció ha estat d’un 1,39 %, el que equival a 17.437 persones estrangeres menys als registres dels ajuntaments. El descens ha estat més notable entre els homes (2% menys) que les dones (0,6) i s’ha notat especialment a la franja d’edat dels 15 als 29 anys. Només augmenten, tot i que molt lleument, les franges de més de 45 anys, especialment a partir dels 60, en correspondència amb els reagrupaments familiars dels ascendents que han començat a exercir les persones immigrades que resideixen a Catalunya.
 
Per col·lectius extracomunitaris, els que registren un descens més acusat en el padró durant el darrer semestre de 2009 són per aquest ordre: l’equatorià (3.318 persones menys), el bolivià (2.527), el peruà (1.296), el pakistanès (959) i el xinès (882). En canvi, altres nacionalitats com els romanesos o els marroquins continuen creixent, tot i que a un ritme menys intens en comparació amb etapes anteriors. El resultat final a gener de 2010 dóna un total d’1.234.068 persones estrangeres empadronades a Catalunya, el que equival al 16,4 % (dues dècimes menys que a juliol de 2009) del conjunt de la població catalana, que ja supera els set milions i mig d’habitants.
 
Per demarcacions
Aquesta lectura global per al conjunt del país és bastant diferent en funció de les comarques i demarcacions, si analitzem les dades a una escala inferior. Així, s’observa com en realitat hi ha 13 comarques que guanyen població estrangera, 16 es mantenen igual i 12 en perden. El motiu que decanta la balança cap a baix és el fet que la principal davallada es dóna a l’Àmbit metropolità, que concentra més població.
 
  • Àmbit metropolità
 
El descens és d’un 2,17%, sobretot a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Els col·lectius que més baixen són, per aquest ordre: l’equatorià, el bolivià, el peruà, l’argentí, el pakistanès i el xinès. A diferència de les altres demarcacions, totes les principals nacionalitats estrangeres (pel seu nombre i presència al territori) disminueixen. Per edats només hi ha increments en el registre per a les edats compreses entre els 45 i els 74 anys, però amb uns percentatges poc significatius. La població estrangera empadronada representa a gener de 2010 el 15,2 % del total.
 
  • Comarques gironines
 
Enregistra un lleuger increment del 0,05%, més notable a l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany, el que a la pràctica ve a significar un estancament en el registre d’estrangers. Tot i així, el Baix Empordà, el Ripollès i la Cerdanya perden població estrangera respecte el juliol de 2009. Per col·lectius, el descens es detecta tímidament entre marroquins, britànics i colombians. En canvi l’augment (molt inferior en comparació amb altres semestres) correspon sobretot a romanesos, hondurenys i francesos. Per edats, la franja dels 15 als 29 anys és la que es redueix més i augmenta la de més de 75 pels efectes del reagrupament familiar d’ascendents. La població estrangera empadronada a gener de 2010 representa el 22,1% del total.
 
  • Camp de Tarragona
 
També enregistra un petit increment del 0,16%, gairebé imperceptible, que prové essencialment del Baix Camp, l’Alt Camp i el Priorat. El Baix Penedès és l’única comarca de la demarcació que disminueix (tal com passa a l’Alt Penedès). Per col·lectius els que més baixen són els argentins, els brasilers, els alemanys i els xinesos. En canvi, es detecta un augment de marroquins. De nou, la franja d’edat on es detecten més baixes és la dels 15 als 29 anys i els augments es concentren sobretot en les edats dels ascendents que arriben per reagrupament familiar. La població estrangera empadronada a gener de 2010 representa el 19 % del total.
 
  • Àmbit de Ponent
 
Es detecta un augment del 0,31%, frenant la progressió ascendent que es venia reproduint any rere any des de l’última dècada. El lleuger increment es produeix en totes les comarques amb l’excepció del Segrià on es manté el nombre de població estrangera. Per col·lectius, els que més baixen són el colombià, el brasiler i l’algerià. Per contra, augmenten (tot i que menys que en èpoques anteriors) els nacionals de Romania, Senegal i el Marroc. Per edats, baixen les persones entre 15 i 29 anys i augmenten sobretot les de més de 45 anys pels efectes del reagrupament d’ascendents. La població estrangera empadronada a gener 2010 representa el 19,3 % del total.
 
  • Comarques centrals
 
Pràcticament es mantenen les dades respecte juliol de 2009, amb un augment molt reduït del 0,23%. Perden població estrangera el Bages i el Solsonès i la resta es mantenen igual. Per col·lectius baixen sobretot els equatorians, els polonesos, els bolivians i els romanesos. Pugen en canvi, tot i que en xifres poc considerables, les persones procedents de la Xina i Ghana. La franja dels 15 als 29 anys és la que més es redueix. La població estrangera empadronada a gener de 2010 representa el 12,6 % del total.
 
  • Terres de l’Ebre
 
Igual que l’Àmbit metropolità, enregistra un descens de la població estrangera per primera vegada en més de 10 anys. En concret, d’un 1,57%. Curiosament, això és així al Baix Ebre i el Montsià però no en canvi a la Terra Alta o la Ribera d’Ebre on guanya pes la població estrangera, tot i que amb percentatges molt reduïts. Per col·lectius, baixa especialment el romanès (que és el més nombrós a la demarcació), seguit pel britànic, l’equatorià o el lituà. Només augmenten el marroquí i el moldau en xifres poc significatives. Per edats, es perd població estrangera sobretot entre els 15 i el 29 anys i se’n guanya de més de 75 anys pels efectes del reagrupament familiar d’ascendents. La població estrangera empadronada a gener de 2010 representa el 20,7 % del total.
 
  • Alt Pirineu i Aran
 
Juntament amb l’Àmbit metropolità i les Terres de l’Ebre, enregistra el primer descens de població estrangera empadronada en dotze anys, amb un 1,62%. Els col·lectius que més baixen són el bolivià i, amb menys intensitat, el francès, el brasiler i el colombià. Augmenten, tot i que amb poca intensitat, els romanesos i marroquins. Per franges d’edat, els que més disminueixen són els menors de 29 anys i els que més augmenten són els que estan entre els 60 i els 74 anys pels efectes del reagrupament familiars d’ascendents. La població estrangera empadronada a gener de 2010 representa el 17,4 % del total.
 
Segons el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, aquest escenari confirma l’entrada en un nou cicle migratori després de la intensitat viscuda en els darrers deu anys pel creixement econòmic i la necessitat de mà d’obra. Aquesta nova etapa estarà marcada, ha afegit, per una menor intensitat en les entrades, que no obstant continuaran existint; per un lleuger retorn als llocs d’origen i per la proliferació d’estratègies com els trasllats a països tercers que ofereixin millors oportunitats a les persones estrangeres migrants.
 
La disminució d’estrangers empadronats també pot ser atribuïble, en part, als processos de nacionalització: el 2008 es van registrar 19.806 persones estrangeres nacionalitzades a Catalunya, pràcticament el doble que el 2004 (10.127 nacionalitzacions). Els principals col·lectius nacionalitzats eren de països llatins i una de cada sis naturalitzacions corresponia a persones marroquines.
 
Tanmateix i malgrat el que pugui semblar, Amorós ha recalcat que “la feina en immigració no s’ha acabat. Primer perquè segueixen havent-hi desenes de milers d’entrades, encara que no surtin a les estadístiques perquè es compensen amb les sortides. Segon perquè el gruix es quedarà i ara el gran repte que tenim és la seva integració. En els propers 10 anys han de ser catalans i catalanes iguals a la resta en drets i deures”.
 
Per obtenir més informació sobre la comparativa entre el padró d’estrangers de gener de 2010 i juliol de 2009, consulteu el número 6 del butlletí (annex al comunicat). Les dades provisionals més actuals dels principals col·lectius, per comarques, demarcacions i el conjunt de Catalunya també es poden consultar a través de la secció “Dades de la immigració a Catalunya” dins del web de la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania: www.gencat.cat/dasc/immigracio.