Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joventut. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joventut. Mostrar tots els missatges

dissabte, 18 de desembre del 2010

Estudi sobre la Joventut estrangera a Catalunya

Presentació

  • La joventut estrangera a Catalunya

    El present butlletí pretén fer una radiografia de la joventut estrangera que viu a Catalunya a partir de l'anàlisi de diverses variables demogràfiques i econòmiques. Atès que és a partir dels 16 anys que l'escolarització no és obligatòria i que aquesta és l'edat mínima per treballar, totes les variables s'han analitzat considerant joves les persones compreses en el tram dels 16 als 29 anys. L'any 2009 suposaven el 17,2% de la població total i més d'una quarta part (el 27,3%) tenien nacionalitat estrangera, principalment procedents del Marroc, Romania i Equador.

Demografia

  • Perfil demogràfic

    A Catalunya, el 27,3% de la població jove és de nacionalitat estrangera. En total, són més de 350 mil nois i noies de diverses procedències, principalment marroquina, romanesa i equatoriana. Els col·lectius més joves són els nacionals de Brasil i Hondures, en què el 40% de la població té de 16 a 29 anys. La joventut pakistanesa està molt masculinitzada (hi ha 8 nois per cada noia), mentre que la de Rússia compta amb dues noies per cada noi.

Distribució

  • Anàlisi territorial

    En 60 petites poblacions catalanes no hi consta cap jove estranger empadronat. En canvi, hi ha 8 municipis on suposen més del 10% de la població total. Hi ha comarques com l'Anoia, el Berguedà o el Ripollès en què el pes dels estrangers en el conjunt de joves no arriba a un de cada cinc, mentre que en comarques com l'Alt Empordà, el Montsià, la Segarra o la Val d'Aran, més del 35% dels joves són estrangers.

Treball

  • Mercat de treball

    El pes dels joves que no estudien ni estan treballant (ja sigui perquè no troben feina o perquè no la busquen) és del 22,9% entre els autòctons i del 38,4% entre els estrangers. I és que la taxa d'atur dels joves estrangers supera la dels autòctons en 10 punts. El perfil del jove aturat és el d'un home amb estudis secundaris i amb experiència en el sector dels serveis. L'entrada en vigor de la reforma de la LOEx ha facilitat l'accés al mercat de treball a molts joves estrangers reagrupats.

Educació

  • Formació

    Un 15,9% dels joves de 16 a 29 anys segueixen estudis reglats un cop superada l'etapa d'escolarització obligatòria. Entre els estrangers la proporció no arriba a 8 de cada 100 joves, mentre que entre els autòctons hi ha 19 matriculats per cada 100 empadronats. Les proporcions augmenten notablement en la franja més jove: entre els 16 i els 18 anys el 71,7% dels joves de nacionalitat espanyola i el 55,6% dels estrangers estan matriculats en algun centre educatiu català.

    FONT: BUTLLETÍ Immigració GENCAT

dimecres, 15 de desembre del 2010

El secretari de Joventut celebra la imminent creació de l'Oficina Mediterrània de la Joventut


Reclama que tant el teixit associatiu juvenil com les nacions amb competències sobre joventut tinguin presència en el futur organisme

L’Oficina Mediterrània de la Joventut, vinculada al partenariat euromediterrani Unió per la Mediterrània, es crearà a principis de 2011, segons la decisió presa en el darrer Consell de Ministres de Justícia i Afers d’Interior de la Unió Europea. El principal objectiu d’aquesta iniciativa és crear un programa de mobilitat per als joves de la conca Mediterrània, tant en l’àmbit universitari com en el laboral. Entre d’altres, l’Oficina certificarà els mestratges i programes de doctorat pels estudiants i posarà en marxa una plataforma per a l’ocupació i l’experiència laboral.
 
El secretari de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Eugeni Villabí, es felicita per aquesta iniciativa però alhora reclama que vagi més enllà dels programes de mobilitat juvenil i que serveixi per articular polítiques de joventut integrals a les dues ribes de la Mediterrània. A més, Villalbí adverteix del risc que l’Oficina prescindeixi d’agents rellevants en el disseny i la gestió de les polítiques de joventut, com són els governs no estatals i el moviment associatiu juvenil. En aquest sentit, reclama que a la futura Oficina hi siguin presents tant el govern de la Generalitat (amb competències exclusives en matèria de joventut) com el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la plataforma interassociativa que aglutina les principals organitzacions juvenils catalanes i que actua com a interlocutora de l’administració en les matèries d’interès juvenil.
 
El secretari assegura que “tenir en compte l’associacionisme juvenil i donar capacitat d’intervenció a esferes administratives que van més enllà dels estats ha de permetre una major eficàcia en la tasca de la futura Oficina”.
FONT: Departament/s 

dimecres, 22 de setembre del 2010

El Parlament aprova la Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya, que fixa l'emancipació juvenil com a prioritat

Actualment ja funcionen 12 Oficines Joves, que agrupen tots els serveis per a l'emancipació, i es preveu obrir-ne 4 més aquest any
 
El Ple del Parlament ha aprovat avui la Llei de Polítiques de Joventut que regula l’única competència exclusiva de la Generalitat pendent de desplegar des de l’entrada en vigor de l’Estatut de Sau, el 1979. Aquesta nova llei determina que els poders públics han de fer polítiques específiques per a l’un milió tres-cents mil joves que hi ha a Catalunya i té com a eixos centrals l’emancipació i la participació.
 
Un dels aspectes més destacats de la Llei és la creació de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, que ja s’ha començat a materialitzar amb les Oficines Joves desplegades per tot el territori. El text situa el Pla Nacional de Joventut com a ideari de les polítiques de joventut tant de la Generalitat, com dels governs locals i de les entitats i posa les base per regularitzar els professionals que es dediquen al sector de polítiques per als i les joves.
 
Després del dictamen favorable del Consell de Garanties Estatutàries que conclou que la Llei de Polítiques de Joventut no vulnera l’autonomia local, la nova norma jurídica ha obtingut el suport de la cambra. La Llei blinda la competència exclusiva que l’Estatut atorga a la Generalitat en matèria de joventut, deixant clar que correspon al Govern i els ens locals catalans l’impuls de les polítiques per a joves. Això inclou la gestió de les subvencions de l’Estat i de la Unió Europea.

 
La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha defensat aquesta norma jurídica perquè “incrementa els recursos dels professionals de la joventut, fomenta la participació i endreça i regula les polítiques adreçades als i les joves”.
 
L’emancipació juvenil, una prioritat
La llei creala Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, que el Govern desplegarà fins al 2015. Comptarà amb 64 Oficines Joves que agrupen, en una finestra única, tots els serveis per a l’emancipació juvenil que presten les diferents administracions. Les Oficines Joves ofereixen una atenció pròxima, integral i personalitzada i disposen d’un catàleg de serveis especialitzats: borsa jove d’habitatge, oficina jove de treball, punt d’informació juvenil, així com assessoraments en matèria legal, de salut o cultura a càrrec de professionals especialitzats.
 
Actualment ja funcionen 12 Oficines Joves (l’Alt Urgell, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Garraf, les Garrigues, el Gironès, el Montsià, la Noguera, el Priorat, la Selva, el Tarragonès i el Vallès Oriental) i està previst que aquest any se n’obrin al Baix Ebre, el Maresme, Osona i el Solsonès. Les oficines s’implantaran a totes les capitals de comarca i a les ciutats de més de 50.000 habitants.
 
El Pla Nacional de Joventut de Catalunya es dota de rang legal
El Pla és el marc de referència de les polítiques per a joves de Generalitat, món local i entitats juvenils. D’aquesta manera es consolida el treball conjunt dut a terme els últims anys entre les diferents administracions públiques i el teixit associatiu juvenil.
 
La Llei, a més, potencia la transversalitat de les polítiques per a joves i estableix que tots el departaments del Govern comparteixen responsabilitats en matèria de joventut. El text també reconeix noves formes de participació juvenil com els consells locals de joventut o els grups de joves.
 
Més recursos per als professionals de joventut
Aquest col·lectiu, cada cop més nombrós, sovint ha hagut de treballar en condicions de precarietat laboral i sense itineraris de professionalització. Amb la Llei se supera aquest dèficit i es posen recursos al seu abast per tal que puguin dur a terme la seva feina.
 
La llei impulsarà la creació d’un Registre d’Equipaments i Serveis Juvenils per conèixer els recursos públics de què disposa el país i decidir quins seran necessaris per donar uns serveis adequats a la ciutadania jove.
 
Els joves: entre 16 i 29 anys
La norma acota la joventut en la franja d’edat entre els 16 i els 29 anys, llevat per a polítiques públiques concretes (com les d’educació sexual, que es poden avançar des de l’adolescència, o les d’habitatge, que s’allarguen fins als 35 anys). És a partir dels 16 anys quan un o una jove ja té l’edat per poder emancipar-se civilment, incorporar-se al món laboral o triar itineraris educatius voluntàriament.
 
Es defineix la joventut com aquell col·lectiu majoritàriament immers en processos de formació i/o inserció laboral i/o d’emancipació domiciliar amb unes necessitats específiques. Les persones joves viuen una etapa de transició cap a la vida adulta que es caracteritza per la dificultat d’exercir la ciutadania, tant a nivell social i polític, com econòmic i cultural.
 
L’aprovació de la Llei s’emmarca en l’aposta del Govern per les polítiques d’emancipació juvenil, especialment en un moment en què el col·lectiu jove està rebent un fort impacte de la crisi. L’aprovació d’aquesta norma se suma a d’altres iniciatives de la Generalitat en matèria de joventut, com la renovació del Pla Nacional de Joventut de Catalunya fins al 2020; la signatura de l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil amb els agents socials, dotat amb més de 200 milions, per lluitar contra la crisi i la precarietat laboral, o l’aprovació del Pacte Nacional per a l’Habitatge, amb especial atenció a les necessitats dels i les joves.


FONT:  Departament/s:

dilluns, 20 de setembre del 2010

El Parlament aprova dimecres la Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya

Regula l'única competència exclusiva de la Generalitat pendent de desplegament des de 1979 i situa com a prioritat l'emancipació juvenil
Dimecres es preveu que el Ple del Parlament aprovi la Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya. Aquesta norma regula l’única competència exclusiva de la Generalitat pendent de desplegament des de 1979 i situa com a prioritat l’emancipació juvenil.

El Parlament aprova dimecres la Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya
22/09/2010 12:00 | Parlament de Catalunya | Barcelona (Barcelonès)
FONT: Departament/s:

divendres, 30 de juliol del 2010

Es presenta un decàleg de recomanacions per millorar el tractament informatiu de les persones joves

Elaborat per la Secretaria de Joventut, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Periodistes, s'ha donat a conèixer en una jornada sobre joves i mitjans

Un estudi publicat pel CAC la setmana passada conclou que les persones joves estan infrarepresentades als teleinformatius
El secretari de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Eugeni Villalbí, acompanyat pel president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Ramon Font; de la presidenta del Consell de la Informació de Catalunya, Llúcia Oliva, i el president de la Taula de Comunicació, Josep Maria Villena, ha obert aquest matí les VII Jornades de Comunicació Joves i Mitjans que se celebren, durant dos dies, a l’Espai Jove la Fontana de Barcelona.
 
Durant les jornades, que compten amb la participació de diversos especialistes del món juvenil, la comunicació i el periodisme, s’ha presentat un “Decàleg per a un tractament informatiu adequat de les persones joves”, elaborat conjuntament per la Secretaria de Joventut, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el CAC en el marc del grup de treball Joves i Mitjans de Comunicació, format per periodistes, membres d’entitats juvenils, acadèmics i professionals de joventut.
 
El document consta de deu recomanacions adreçades als i les professionals de la informació per tal de millorar el tractament periodístic de les persones joves i, en definitiva, de la imatge que en projecten els mitjans de comunicació. En aquest sentit, cal destacar l’informe publicat la setmana passada pel CAC sobre la presència juvenil als teleinformatius. L’estudi conclou que les persones joves estan infrarepresentades en aquests espais i que, quan hi apareixen, solen fer-ho com a un problema o com a víctima.

L'informe també mostra que els i les joves solen aparèixer en els informatius de televisió en rols residuals, la qual cosa reforça els estereotips sobre el jovent. L'estudi del CAC mostra que la joventut té presència en tres àmbits principals: el social (immigració, accidents de trànsit...), el policial-judicial i l'educatiu. En tots els casos, en predomina una visió especialment problematitzada. Una altra conclusió de l’estudi és la manca d’intervencions de persones joves en els informatius, fins i tot en temes que els incumbeixen com l’avortament.

Les recomanacions del decàleg
  1. Evitar les simplificacions i l’ús d’estereotips.
  2. No tractar les persones joves com a un col·lectiu homogeni, sinó divers.
  3. Valorar en cada cas si és rellevant informar sobre la condició de jove del protagonista d’una notícia, sobretot quan connoti negativitat.
  4. Evitar culpar les persones joves dels problemes o les conductes dels quals no són directament o únicament responsables.
  5. Documentar a fons les informacions sobre joves, contextualitzant els problemes i les realitats específiques.
  6. Prestar especial atenció als problemes estructurals de les persones joves, especialment en l’àmbit de l’emancipació (habitatge, treball, formació), més enllà de temes recurrents com puguin ser els relacionats amb l’oci.
  7. Respectar el dret a la intimitat, a la imatge i a la dignitat de les persones joves.
  8. Donar veu als col·lectius juvenils implicats socialment.
  9. Utilitzar les persones joves com a font informativa en les notícies en què són protagonistes, però també en altres d’interès general.
  10. Potenciar els productes o els espais informatius creats i realitzats per persones joves.
FONT: Departament/s

dimecres, 16 de juny del 2010

Novetats documentació i recursos : població immigrada;joves i alcohol;ètica i problemes socials

Documentació

  • Trajectòries sociolaborals de la població immigrada. Factors explicatius

    Aprofitant la representativitat estadística de la Encuesta Nacional de Inmigrantes 2007 (ENI-07), l'obra fa una anàlisi per trobar les variables que expliquen la diferent posició socioeconòmica assolida per les persones immigrades en l'estructura laboral i salarial de Catalunya.
    Samper, Sarai; Moreno, Raquel. Trajectòries sociolaborals de la població immigrada. Factors explicatius. Barcelona: Col·lecció Informes Breus de la Fundació Jaume Bofill, 2009
    PDF de la publicació
  • Applied Ethics & Social Problems

    Publicació que fa un repàs a algunes de les qüestions socials més rellevants a través de tres teories de la filosofia contemporània.
    Fitzpatrick, Tony. Applied Ethics & Social Problems. Bristol: University of Bristol, 2008
    Web de la publicació

Recursos

  • Alcohol y Jóvenes

    Web gestionada pel Ministeri de Salut i Polítiques Públiques que ofereix informació sobre els riscos del consum d'alcohol en joves. A més també s'hi poden trobar estudis, documents, legislació, polítiques d'alcohol i enllaços a webs de referència.
    Web 'Alcohol y Jóvenes'

dijous, 13 de maig del 2010

Interior edita 30.000 còmics per prevenir la violència masclista entre la joventut

 
  • Es tracta de fer arribar un missatge preventiu als centres educatius per part dels Mossos d’Esquadra perquè el jovent aprengui a detectar les situacions d’abús, control i manipulació vers les dones, tant en l’àmbit de la parella, com en el familiar i social o el comunitari.
  • Es repartiran uns 30.000 exemplars del còmic als alumnes que assisteixin a les xerrades dels Mossos d’Esquadra i una guia didàctica per al professorat dels centres educatius.
  • De l’1 de setembre de 2009 al 31 de març de 2010 s’han fet 288 xerrades a IES catalans, amb uns 7.600 assistents.
 
 
La directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, Alba Garcia, acompanyada pel cap del Grup de Proximitat de la Unitat Central de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos d’Esquadra, el sergent Rafael Carmona; per la cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció Ciutadana de la Regió Policial Central, la caporal Mónica Rosell i per la dibuixant, Eva Garcés, autora de les il·lustracions, ha presentat avui al 28è Saló Internacional del Còmic, el còmic de prevenció de les violències masclistes que ha elaborat el Departament d’Interior a través del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista.
 
L’objectiu del còmic és fer arribar un missatge preventiu als centres educatius per part dels Mossos d’Esquadra perquè la joventut aprengui a detectar les situacions d’abús, control i manipulació vers les dones, clars indicadors de les primeres mostres de violència.
El còmic, del qual es repartiran 30.000 exemplars, pretén ser una eina que complementi la tasca feta fins ara amb les xerrades impartides pels Mossos d’Esquadra als instituts sobre violència masclista en l’àmbit de la seguretat. D’altra banda, també s’entregarà als centres d’educació secundària una guia didàctica que ofereix al professorat pautes per tractar el tema de la violència masclista en tutories o altres activitats.
 
El còmic tracta els cinc tipus de violència masclista: violència en l’àmbit de la parella, mutilació genital femenina, matrimonis forçats, violència en l’àmbit de la família i agressions sexuals, i vol incidir en el fet que la joventut és un grup de risc i, per tant, s’han de dur a terme polítiques preventives.
 
El guió del còmic l’ha escrit l’equip del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista mitjançant el grup de treball de difusió, en què participen agents de la Policia de la Generalitat ¾ Mossos d’Esquadra, el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista i altres professionals del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.
 
Les xerrades i aquest material, així com totes les activitats del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d’Interior, s’emmarquen en el protocol marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista que fa el Govern de la Generalitat, des del qual també es lideren activitats preventives com la campanya “Talla amb els mals rotllos”, que és una de les que esmenten els personatges del còmic.
 
El còmic està protagonitzat per estudiants de secundària i presenta diferents situacions de violència i com reaccionen els protagonistes i el seu entorn. Al final de cada capítol hi ha un apartat anomenat “Important!”, en què s’informa el jovent sobre els seus drets i/o sobre les mesures de protecció que cal prendre davant d’una possible agressió o abús. Els missatges varien depenent de les situacions, però en tots ells es fa un recordatori del telèfon d’emergències 112 en el cas que la situació es compliqui.
 
Els personatges del còmic –entre ells la Roser, la Malika, el Bontou, l’Anna o la Lola– identifiquen comportaments de violència masclista en actituds que es poden presentar sovint amb els companys o la parella, en la família o en l’àmbit comunitari.
 
En el cas de la violència masclista en l’àmbit de la parella, el còmic recorda que “si sents que la teva parella et controla, t’aïlla, t’intimida i/o t’agredeix estàs patint violència masclista i, per tant, estàs en situació de risc”. El còmic també aborda el problema de la mutilació genital femenina i recorda que a l’Estat espanyol és un delicte tipificat.
 
També dóna consells de protecció en situació de risc de matrimoni forçat i en tots els casos recomana contactar amb els Mossos d’Esquadra o els serveis d’atenció a la dona quan es visqui qualsevol situació de risc. Pel que fa a la violència en l’àmbit familiar, el còmic explica un cas concret i recomana buscar persones de confiança per explicar el que estàs patint.
 
El disseny dels personatges i la il·lustració de tot el còmic ha estat obra de la dibuixant Eva Garcés.
 
Una il·lustradora especialitzada en temes d’igualtat
 
L’autora del còmic és Eva Garcés, que va néixer a Donosti l’any 1972. És llicenciada en belles arts per la UPV, en l'especialitat de disseny gràfic. Actualment, treballa compaginant diverses disciplines: il·lustració, disseny gràfic, pintura, ensenyament. Habitualment, fa campanyes pròpies per a organismes públics, empreses particulars, etc. i col·labora amb agències de publicitat, estudis de disseny, publicacions i editorials.
Gran part del seu treball s'ha especialitzat en temes que giren al voltant de la igualtat, problemàtiques de gènere, violència masclista, dona, etc.
 
Violència masclista. Com comença tot?
 
El programa de xerrades als IES, anomenat “Violència masclista. Com comença tot?” està adreçat a l’alumnat de 14 a 18 anys que estigui cursant l’ensenyament secundari obligatori, cicles formatius o el batxillerat i té una durada aproximada d’una hora, en horari lectiu. L’activitat es desenvolupa en grup, fomentant la participació, la reflexió i el debat del l’alumnat a partir de preguntes directes, exemples reals i elements que indiquen la idoneïtat o no d’una relació.
 
De l’1 de setembre de 2009 al 31 de març de 2010 s’han fet 288 xerrades, amb uns 7.600 assistents, i davant la bona acollida està previst fer-ne més durant el curs 2010-2011, amb la incorporació del còmic i la guia didàctica que avui s’han presentat.
 
D’altra banda, aquesta iniciativa vol impulsar i reforçar la proximitat amb la comunitat educativa per tal de portar a terme un treball conjunt amb els centres educatius de Catalunya, reforçant la tasca pedagògica i el treball transversal de prevenció i detecció.
 
És per això que, dins de l’àmbit preventiu de la xerrada, els agents tenen en compte, com a metodologia de treball dins de les aules, les següents qüestions bàsiques:
 
  • Evidenciar el possible desconeixement que hi ha de les primeres manifestacions de conductes violentes.
  • Assolir que els i les alumnes participin i reflexionin, generant debat dins de l’aula en el marc de l’activitat, amb preguntes directes, exemples reals, possibles situacions de risc, etc.
  • Generar debat també fora de l’aula, fins i tot a casa amb les mares, els pares o els tutors/ores legals.
  • Conscienciar el jovent que quan es parla de violència en la parella no es fa pensant en fets determinats, sinó que és un procés.
  • Visualitzar amb moltes imatges com s’articulen les primeres formes de control en els diferents àmbits de la violència.
  • Fer arribar informació d’actualitat, amb dades recents.
  • Informar de què cal fer en el moment en què es reconeix o es detecta una situació de risc.
  • Facilitar eines àgils de comunicació amb els Mossos per denunciar aquestes conductes.
  • Reforçar la tasca preventiva i comunitària de la policia de proximitat.
FONT: GENCAT

dilluns, 5 d’abril del 2010

La Llei de Polítiques de Joventut prioritzarà l'emancipació juvenil


La consellera Carme Capdevila i el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí

La consellera Capdevila i elsecretari de Joventut,Eugeni Villalbí.
La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, acompanyada pel secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, va presentar el 12 de març el Projecte de Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya. La Llei, que tindrà com a eixos centrals l'emancipació i la participació juvenil, regularà l'única competència exclusiva pendent de desplegament des de la recuperació de la Generalitat. El text establirà que els poders públics han de fer polítiques específiques per a joves i es tramitarà al Parlament per la via d'urgència.

FONT: GENCAT.CAT

dilluns, 15 de febrer del 2010

Trobada del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, a Manresa el 27 de febrer

Un cop realitzat el procés d’avaluació del PNJCat vigent i el procés de consulta per al nou PNJCat 2010-2020, cal fer el retorn dels resultats a tots els agents i participants (Govern de la Generalitat de Catalunya, món local i entitats juvenils i joves).
La Secretaria de Joventut, juntament amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i per l’Associació Catalana de Municipis, que integren el Consell rector del PNJCat tenen la voluntat de dissenyar un Pla que es correspongui amb les necessitats i demandes dels propis joves i dels agents responsables d’implementar les mesures del propi PNJCat 2010-2020, tenint en compte que aquest pla establirà quines han de ser, des d’ara i fins al 2020, les grans línies d’actuació en matèria de joventut en tots els àmbits de la vida dels i les joves (l’educació, el treball i l’habitatge, la salut, la cultura, la participació, la mobilitat,...etc.).
Així doncs, aquest procés finalitzarà amb la Trobada del PNJCat 2010-2020 que es durà a terme aquest proper dissabte 27 de febrer a Manresa on es farà el retorn als agents implicats en aquest procés de consulta els resultats obtinguts que donaran forma al PNJCat 2010-2020.