.301 persones dormen al carrer en deu municipis catalans

Terrassa, Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet han realitzat recomptes de persones sense llar aquesta setmana. Girona, Tarragona, Lleida, Mataró i Reus ja n’havien dut a terme en anys anteriors. Malgrat que no totes les dades són actualitzades, es pot confirmar que almenys 1.301 persones dormen al carrer en aquests deu municipis.

La nit del 16 al 17 de maig, més de 1.200 voluntaris han recorregut els carrers de Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet per comptar quantes persones dormen al ras. La nit del 14 de maig es va fer la mateixa acció a Terrassa. “Cal tenir en compte que les dades són una xifra de mínims, perquè segurament hi haurà més persones que no haurem trobat”, afegeixen membres de la Fundació Arrels.

Les dades del recompte

La majoria de les persones que dormen al ras es concentren a Barcelona, on en són 956, Lleida, que en són 71, i Girona, que sumen fins a 60 persones. Això no significa, però, que siguin només aquestes les persones que no tenen llar. A Barcelona hi viuen 3.591 persones sense sostre, 956 de les quals dormen al carrer, 536 en assentaments i 2.099 estan allotjades en equipaments públics i privats.

Pel que fa a la resta de municipis, a Terrassa s’han localitzat 52 persones sense llar (29 d’elles dormint al ras i 23 a l’alberg L’Andana), a Badalona 229 (57 dormint al carrer, 58 en equipaments públics i 114 en habitatges inadequats) -18 més que l’any anterior-, a Sant Adrià del Besòs 16 i a Santa Coloma 19.

En els recomptes realitzats en anys anteriors, es van localitzar 71 persones dormint als carrers de Lleida, 60 a Girona, 49 a Tarragona, 40 a Mataró i 4 a Reus. En total, aquests deu municipis representen el 37,65% de la població catalana i acullen 1.301 persones dormint al carrer.

L’any 2015 el Parlament de Catalunya va instar el Govern de la Generalitat a realitzar recomptes bianuals per dimensionar el sensellarisme. Actualment, només aquests deu municipis catalans han sortit a comptar les persones que dormen al ras.

Segons la Fundació Arrels, “cal una visió catalana del sensellarismeˮ, i és per això que ha creat una guia pràctica per animar més municipis a recollir dades i “fer possible ningú dormint al carrerˮ.

FONT: SOCIAL.CAT

Un informe d'associacions en defensa de la sanitat pública situa Catalunya a la cua de l'Estat

Un informe d'associacions en defensa de la sanitat pública situa Catalunya a la cua de l'Estat en atenció sanitària. Segons l'estudi de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, Catalunya se situa en el tercer lloc per la cua dels territoris amb pitjor atenció sanitària. A l’informe, fet amb dades dels últims tres anys, Catalunya hi figura només per davant de les Canàries i el País Valencià, que ocupen els mateixos últims llocs des de fa nou anys.

Quant a les comunitats autònomes amb els millors serveis sanitaris, el País Basc, Navarra i Aragó encapçalen la llista dels tres primers llocs, cosa que ocorre des de fa cinc anys. A partir de 2009 els serveis sanitaris públics han patit una "agressió continuada amb un procés de retallades molt important", que l'informe situa al voltant dels 15.000 i 21.000 milions d'euros menys de pressupost anual, retallades que s'han produït en tots els territoris sense excepció. "La intensitat, però, ha variat molt d'unes comunitats a unes altres", precisen.

Així, el pressupost sanitari per càpita a Catalunya el 2018 és de 1.192,83 euros; el nombre de llits per cada 1.000 habitants és de 4 i els quiròfans, de 9,97. Quant a metges d'atenció especialitzada per cada 1.000 habitants, Catalunya se situa en els 1,90; els professionals d’infermeria en atenció especialitzada cada mil habitants són 3,25; els metges d’atenció primària cada mil habitants són 0,69 i els professionals de la infermeria 0,67 cada mil habitants.

Al territori amb millors serveis sanitaris, el País Basc, el pressupost sanitari per càpita el 2018 és de 1.693,49; el nombre de llits per cada 1.000 habitants és de 3,69 i els quiròfans per cada mil habitants, 10,21. Quant a metges d'atenció especialitzada per cada mil habitants, al País Basc se situa en 2,15; els professionals d’infermeria en atenció especialitzada cada 1.000 habitants són 4,35; els metges d’atenció primària cada 1.000 habitants són 0,74 i els professionals de la infermeria, 0,69 per cada mil habitants.

Les dades corroboren el Mapa de la Sanitat de la CONFAVC

Les dades de l’informe i la situació de Catalunya dins del rànquing de la sanitat no només corroboren, sinó que a més van més enllà del que ja va anunciar ara fa uns mesos el Mapa de la Sanitat, creat per la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya. El Mapa de la Sanitat és una radiografia que desgrana com s’han quedat els serveis d’atenció primària després de les retallades pressupostàries executades en sanitat entre 2011 i 2014.

Al mapa es plasma en colors i indicadors la pressió assistencial després de la retallada de personal generalitzada, la diferència de les visites el dia i dels llocs de treball entre aquest lapsus de temps, a més de senyalar en punts algunes de les lluites veïnals que algunes les associacions o federacions veïnals van liderar per a denunciar aquestes retallades. Igualment, enumera quines han estat les respostes des del moviment veïnal que es van articular com a protesta d’aquesta greu incidència en els barris.

FONT: SOCIAL.CAT

En 2050 existirán más de 106 millones de personas con enfermedad de Alzheimer en el mundo.

Año 2050: 106 millones de personas con enfermedad de Alzheimer en el mundo, 1 de cada 85 personas padecerá la enfermedad,retrasar un año el inicio de la enfermedad significaría 9 millones menos de casos. Proyecciones que realiza un reputado bioestadístico de la Universidad de California en Los Angeles (UCLA).

Crédito de imagen: UCLA Fielding School of Public Health Magazine.

Epidemia, crisis de los sistemas públicos de salud: eso cree que significará el aumento de los casos de alzhéimer en el mundo Ron Brookmeyer, profesor de bioestadística de la Universidad de California en Los Angeles (UCLA). Para 2050, este experto y su equipo proyectan que habrá más de 106 millones de personas con alzhéimer en nuestro planeta; a menos que se logre encontrar un tratamiento que ralentice el avance de la enfermedad.

Un artículo de corte informativo publicado en la revista  UCLA Fielding School of Public Health Magazine trajo nuevamente a la actualidad las proyecciones que desde hace años viene haciendo el profesor Brookmeyer. Para este experto:

El aumento previsto de los casos de Alzheimer representa un problema de salud pública muy importante cuando se piensa en los costes asociados con el cuidado de una persona con la enfermedad.

Y sobre el uso de la palabra epidemia, que a más de uno resultará excesiva, aclara:

Esta enfermedad puede no ser lo que la gente en salud pública usualmente piensa cuando utilizan esa palabra. No es infecciosa; es una enfermedad crónica. Hay tendencias demográficas involucradas en lugar de patrones de transmisión. Pero es un cambio significativo en los patrones de la enfermedad que va a presentar enormes desafíos.

También te puede interesar leer: Disminuyen los casos de demencia en Ontario, Canadá ¿Por qué?

1 DE CADA 85 PERSONAS EN TODO EL MUNDO TENDRÁ LA ENFERMEDAD DE ALZHEIMER.

El profesor Brookmeyer está trabajando en el área de los estudios epidemiológicos sobre el alzhéimer hace más de 20 años. Él y la asistente de investigación Elizabeth Johnson crearon un complejo software con el que realizan proyecciones sobre la evolución del número de casos de alzhéimer en el mundo, además de posibles variaciones en este número teniendo en cuenta varios escenarios; por ejemplo, qué sucedería si salieran nuevas terapias al mercado o se implementaran estrategias de prevención.

Desde el año 2007 en una conferencia internacional de la Alzheimer’s Association,  Brookmeyer proyectó que para el año 2050 más de 106 millones de personas padecerían alzhéimer en el mundo. Y añadió:

En 2050, 1 de cada 85 personas en todo el mundo tendrá la enfermedad de Alzheimer.

Alarmante ¿verdad? Más si agregamos que, según los análisis de Brookmeyer, cada cinco años las personas mayores de 65 años ven duplicarse su riesgo de ser diagnosticados con alzhéimer. Si a los 77 años la posibilidad de recibir un diagnóstico de alzhéimer es de 1%, a los 82 años es del 2% y a los 87, del 4%.

También te puede interesar leer: ¿Cómo se diagnostica el Alzhéimer?

EN LA INVESTIGACIÓN HAY RAZONES PARA LA ESPERANZA.

Aunque el panorama es alarmante, Brookmeyer considera que el estado actual de la investigación científica da razones para la esperanza. Aunque que cree que sería demasiado esperar una cura actualmente, sí ve oportunidades en la ralentización de la enfermedad, en especial:

Entre las intervenciones más prometedoras bajo investigación actualmente están aquellas que se dirigen a la acumulación de proteínas beta-amiloide en un esfuerzo para retrasar la aparición y progresión de la enfermedad de Alzheimer.

Aplicando el software, Brookmeyer y su equipo concluyeron que una intervención que retrasara un solo año la aparición de alzhéimer, podría reducir en 9 millones el número de casos en 2050, esta estimación ha variado desde 2007 cuando consideró que un escenario semejante se traduciría en la disminución de 12 millones de casos.

Referencias

Duffy, J. (2007). Seeking Signposts for Action in Alzheimer’s Numbers. Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health. Disponible en http://magazine.jhsph.edu/2007/Spring/features/aging_health/?page=3

Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health: (2007, ). Alzheimer’s Disease to Quadruple Worldwide by 2050 Disponible en http://www.jhsph.edu/news/news-releases/2007/brookmeyer-alzheimers-2050.html

UCLA Fielding School of Public Health (2015). Sounding the alarm on a looming public health threat | Jonathan and Karin fielding school of public health. UCLA Fielding School of Public Health Magazine.. Disponible en http://ph.ucla.edu/news/magazine/2015/autumnwinter/article/sounding-alarm-looming-public-health-threat

FONT: 2TI.ES

El 55% dels menors LGTB pateixen assetjament escolar

En un 43% dels casos els adolescents d'aquest col·lectiu han ideat el suïcidi, un 35% n'ha preparat algun detall i un 17% ho ha intentat alguna vegada

Més de la meitat de joves lesbianes, gais, transsexuals o bisexuals pateix assetjament psicològic o físic a les aules de l'estat espanyol per la seva orientació sexual, segons la Federació Estatal LGTB. El percentatge de maltractament a menors és superior en el cas de joves transsexuals perquè, com explica el president de l'entitat, Jesús Generelo, 'són víctimes més visibles i això els exposa a un major risc' d'assetjament.

 

La investigació de l'entitat també volia conèixer quines eren les conseqüències per la salut dels joves assetjats i, en base a una mostra de 700 enquestes a aquest col·lectiu, conclou que el 43% dels joves LGTB que pateixen bullying han ideat el suïcidi en algun moment, el 35% n'han arribat a preparar algun detall i un 17% fins i tot ho ha intentat alguna vegada. Les dades dupliquen les xifres de risc de suïcidi de la població d'adolescents en general. 

Aquest tipus d'assetjament es dóna principalment entre adolescents d'entre 12 i 15 anys, encara que la Federació LGTB té dades de víctimes a edats inferiors. Els joves assetjats pateixen principalment violència verbal amb insults, burles i rumors. Aquesta violència psicològica la pateixen en un 64% dels casos seguida per la violència social a través de la qual, en un 37% dels casos se'ls impedeix la participació en grups, i en un 39% se'ls deixa de parlar o se'ls ignora. 

Pel que fa a la violència física, un 36% dels casos els joves han estat agredits amb algun objecte o han rebut cops i empentes. Un 23% ha rebut amenaces i un 14% ha patit algun tipus de violència a través de les xarxes socials. Un percentatge d'entre el 5 i el 6% assegura que li han propinat pallisses o l'han agredit sexualment. 

La FELGTB demana que s'abordi l'assetjament per orientació sexual als centres educatius amb seriositat perquè es tracta d'un problema que es perllonga durant anys i és invisible en la majoria de casos. L'entitat demana una llei integral de la transsexual que unifiqui, en paraules de Jesús Generelo, 'el tractament que es dóna a aquestes persones a tot Espanya, que estableixi el mateix criteri educatiu i es formi als funcionaris, treballadors socials i altres professionals perquè coneguin aquesta realitat i sàpiguen donar l'atenció que es mereixen'. 

L'entitat proposa també substituir les unitats sanitàries 'de trastorn' per unitat de tractament o d'identitat de gènere i considera que cal prioritzar 'el dreta a l'autodeterminació de la identitat' perquè 'no hagi de ser un metge qui, després de dos anys, decideixi la identitat del jove'.

FONT: SOCIAL.CAT

Diferents campanyes nadalenques contra joguines sexistes

El Servei Civil Internacional, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona han impulsat iniciatives contra els esterotips de gènere en els regals

Les compres nadalenques i, sobretot, els regals de Reis han fet que el Servei Civil Internacional hagi recuperat la campanya #JoNoComproSexisme, la Generalitat de Catalunya hagi impulsat la iniciativa #trenquemesteriotips i l'Ajuntament de Barcelona el lema 'No som roses o blaus'.

 

,

Torna la campanya #JoNoComproSexisme del SCI

És el segons any consecutiu que la secció feminista del Servei Civil Internacional, Akelarre Violeta, impulsa una  campanya per "denunciar els productes, empreses i campanyes que promouen un sistema sexista i patriarcal i fer-ho visible", diuen amb les seves pròpies paraules. Més enllà de denunciar casos que consideren '"flagrants" com la publicitat de 'Princelandia', el SCI vol que el focus de l'atenció sigui també per les actituds més sibil·lines que també fomenten la desigualtat com les "actituds sexistes que inunden el marketing i la publicitat". La campanya fa, a més, un salt internacional aquest any a través de l'etiqueta en anglès#DontBuySexism a través de la qual volen compartir exemples de denúncia sexista. A més de Twitter, la campanya té també un perfil de Facebook on s'actualitzen les notícies que els usuaris troben a les xarxes. 

 

#trenquemesteriotips, la campanya sensibilitzadora de la Generalitat

 

Aprofitant aquestes dates, la Generalitat de Catalunya també ha impulsat una campanya per trencar els estereotips i a favor de la transmissió dels valors de l'equitat de gènere mitjançant els jocs. És tracta d'una actuació de sensibilització a les xarxes socials a través de l'etiqueta#trenquemesteriotips i consta de consta de quatre imatges que combinen joguines carregades d’estereotips de gènere amb els eslògans "M’agrada disfressar-me de fada ninja"; "M’agrada arreglar les coses amb una mica màgia"; "M’agrada que el meu peluix faci de migcampista"; "M’agrada carregar la cuineta al camió".  L'objectiu es convidar a la reflexió per ajudar "a les criatures a desenvolupar el seu potencial" sense determinar-los per haver nascut nens o nenes i promocionar-ne valors comuns com "la tendresa, la valentia, la sensibilitat, la iniciativa o la fortalesa" a través del joc.

'No som roses o blaus', el missatge de l'Ajuntament de Barcelona

'Ens agraden els camions i les nines. No volem triar entre la pilota i la cuineta, som nenes i nens i volem jugar a tots', diu l'anunci que ha encartellat per la ciutat l'Ajuntament de Barcelona i que vol animar a pares i tutors a "proporcionar als infants l'oportunitat de ser més iguals, més lliures i amb més possibilitats d'imaginar i crear". La campanya vol conscienciar sobre la importància que tenen les joguines en "transmetre patrons o models relacionals dels homes i les dones basats en el respecte i la igualtat d'oportunitats" i per això promou "l'educació de nens i nees en el reconeixement de les seves potencialitats, el respecte mutu i amb plena llibertat d'escollir les joguines". Els Reis Mags comptaran aquest any amb la patge Estel, un personatge femení que promourà els regals no sexistes entre la canalla. 

FONT: SOCIAL.CAT

Els aturats tenen el triple de risc de patir trastorns mentals

Un estudi sobre l'efecte de la crisi posa de manifest que la població més vulnerable visita més el metge i és més propensa a les addiccions

Els aturats, les persones que reben pensions no contributives i les desocupades de llarga durada utilitzen més els serveis sanitaris, tant els d'atenció primària -1,4 vegades més- , com els de salut mental -3,5 vegades més.

 

---

Així mateix, tenen un 2,8 més de risc de patir un trastorn mental greu i el doble de probabilitats de consumir psicofàrmacs -antidepressius, ansiolítics, antipsicòtics, hipnòtics i sedants. Un 39% de les persones a les quals no s'aplica el copagament  farmacèutic -aturats de dos anys, pensions no contributives, grups en risc d'exclusió i amb discapacitat-  consumeix aquest tipus de medicaments.

Són dades de l'informe 'Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya' de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, que estudia un grup de 300.000 persones exemptes del copagament.

El director de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas), Josep Maria Argimon, va evitar establir una relació de causa i efecte entre desocupació i salut mental, però va admetre que “l'atur és un factor de risc que fa augmentar la sensació de malestar”.

L'informe constata que la població vulnerable presenta pitjors resultats en salut que la població general, ja que "aproximadament el 80% de factors determinants de la salut recauen fora dels serveis sanitaris". Així, per exemple, les persones en risc d'exclusió social assisteixen al CAP vuit vegades a l'any de mitjana, mentre que la resta de població realitza sis consultes anuals.

Els aturats de llarga durada veuen i fumen més

De l'estudi se'n desprèn que el consum d'alcohol i tabac ha augmentat entre les persones en situació d'atur de llarga durada, més de dos anys, des del començament de la crisi. Una tendència contrària a la que segueix la resta de la població, que fuma i beu menys. Josep Maria Argimon ha alertat que el consum de tabac i alcohol en els aturats d'aquest tipus "no s'observava el 2006".

Els nens, les grans víctimes de la pobresa

L'estudi constata també un altre canvi de tendència. Si abans de la crisis el grup que més patia la pobresa eren els jubilats, ara són els nens. Els menors de 16 anys tenen més risc de pobresa (28,8%), les segueixen les persones d'entre 16 i 64 anys (20,6%) i en tercer lloc els jubilats (14,4%). Aquesta inversió s'entén per l'extensió de l'atur entre la població en edat activa, fet que provoca que els jubilats, fins i tots els que tenen pensions mínimes, tinguin en alguns casos més ingressos.

Tot i que durant la presentació de l'estudi no es van aportar dades concretes sobre crisi i suïcidis, l'informe reflexa que la taxa de mortalitat per suïcidi creix des del 2007 i que tres de cada quatre víctimes són homes (76,6%). L'augment s'explica “per l'alça que hi ha hagut en persones d'entre 40 i 60 anys”, segons Argimon.

FONT: SOCIAL.CAT

L'Impost de la Renda Negatiu, la proposta del 3r Sector per redistribuir la riquesa

Proposen augmentar l'IRPF dels declarants de més de 60.000 euros perquè beneficiï a 2'2 milions de persones que viuen sota el llindar de la pobresa

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa més de 3.000 entitats socials, ha presentat aquesta setmana la proposta d’Impost de la Renda Negatiu per a persones i famílies amb baixos ingressos. La proposta, que va avançar-se fa dos mesos pel Dia Internacional de l'Erradicació de la Pobresa, s'ha presentat ara en el marc de les eleccions espanyoles del 20D.

 

L'Impost de la Renda Negatiu (IRN) és una mesura de redistribució de la riquesa que vol que les persones o unitats familiars amb ingressos més baixos rebin una subvenció monetària immediata a partir del transvasament directe dels impostos de les rendes més altes. A la pràctica, les rendes que declaren més de 60.000 euros pagarien un impost per tal que el seu IRPF servís per aquelles persones que la seva renda anual sigui igual o inferior a 12.000 euros l'any, xifra que es marca com a límit per definir una situació de pobresa.

 

Les entitats consideren que el percentatge fiscal que dediquen les persones hauria de ser de ser en relació a la renda. Per això, les rendes més altes, que és calcula que són les de 293.331 declarants, podrien aportar fins a 1.700 milions per tal que 2,2 milions de persones a Catalunya es puguin millorar i equilibrar mínimament les seves rendes. L'aportació multiplica per quatre la suma de totes les actuals prestacions socials econòmiques que perceben els ciutadans de Catalunya, sense comptar les pensions i el subsidi d’atur.

 

Les persones que es troben al límit del llindar de la pobresa haurien de fer una Declaració Negativa sobre la Renda que els donaria dret a percebre una subvenció pel valor dels diners que els faltaria per assolir un mínim de renda. La Taula del Tercer Sector destaca és un sistema redistributiu i equitatiu, que augmenta el consum i l'activitat econòmica i, a més, millora l'eficiència de les polítiques socials que poden destinar-se a sufragar altres aspectes per millorar la qualitat de vida de les persones. 

 

La pobresa augmenta a Catalunya

 

Les desigualtats socials augmenten malgrat que l'economia creix. Segons l'índex Gini, les desigualtats social han crescut gairebé 5 punts i han passat del 20,6 el al 35,1 el 2014. L'any passat el 9'4% de les llars catalanes van viure amb uns ingressos inferiors o iguals a 9.000 euros l'any, un 1'2 més per sobre que l'any anterior. Es calcula que un milió i mig de catalans (20'9%) estan per sota del llindar de la pobresa, dels quals 900.000 (11'9%) pateixen pobresa severa. 

FONT: SOCIAL.CAT

El Parlament aprova per unanimitat la creació d'un registre de parelles de fet

Es vol garantir el dret a la pensió de viduïtat, arran d'una sentència del Tribunal Constitucional que enduria les condicions per percebre-la

El Parlament de Catalunya ha donat llum verda per unanimitat a un decret llei per crear un registre únic de parelles de fet. Es tracta d'un "pas més en la igualtat" i protecció dels drets d'aquestes parelles, segons ha explicat el conseller de justícia en funcions, Germà Gordó.

 

---

La Generalitat qualifica la decisió d' "imprescindible" i " necessitat clara" després que una sentència del Tribunal Constitucional endurís el març del 2014 les condicions per rebre la pensió de viduïtat i la negués a persones que havien perdut la seva parella.

A Catalunya, per cobrar aquesta pensió només cal demostrar una convivència de dos anys per qualsevol mitjà de prova admissible en dret o bé mitjançant escriptura notarial. Amb la mencionada sentència del Tribunal Constitucional, els dos anys exigits passaven a ser-ne cinc, i a més es requeria haver estat inscrit a un Registre de parelles de fet, com a mínim, durant dos anys. Aquest registre no existia a Catalunya, ja que no es va contemplar la seva creació en reformar el llibre II del Codi Civil Català.

Antecedents

Ajuntaments com el de Barcelona ja havien disposat de registres similars, però molts van haver de tancar-se després de diverses alertes policials que advertien que els fitxers permetien la regularització d'immigrants sense papers.

El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha explicat que ja hi ha converses amb tots els municipis per coordinar el desplegament del registre, però no ha revelat quins seran els controls que farà la Generalitat per garantir que no hi hagi frau. Tampoc s'ha parlat del calendari d'implementació.  El desplegament haurà d'aprovar-se en els propers quatre mesos, segons recull el decret.

Tot sembla indicar que el resgistre serà operatiu a partir del gener de 2016 i, inicialment, caldrà la inscripció presencial a les oficines del departament de Justícia a Barcelona, tot i que la intenció és que de mica en mica s'estengui a tot el territori. De fet, aquesta inscripció és voluntària, perquè el registre com a parella de fet es pot continuar fent a través de notari o als ajuntaments que tenen registre propi.

A efectes pràctics també es pot questionar que el decret permeti esquivar la sentència del TC, ja que l'Estat pot decidir pagar la pensió només en aquells casos que es compleixin els seus criteris.

FONT: SOCIAL.CAT

Els treballadors socials denuncien la massificació dels serveis socials

< anterior | següent >

La Universitat de Barcelona ha presentat un estudi sobre 'La intervenció en famílies des del treball social'

    

 

---

El Grup de Recerca i Innovació en Treball Social (GRITS) del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de Barcelona, amb el suport del Col·legi de Treball Social i l'Obra Social "La Caixa", ha presentat una recerca sobre La intervenció amb les famílies des del treball social.

Es tracta d'un estudi que recull la veu de professionals del sector així com de persones ateses en el marc del treball social, que mostren la seva preocupació per les conseqüències que té la crisi econòmica en la intervenció amb les famílies. Tant particulars com professionals estan d'acord que l'increment de la gestió de prestacions econòmiques individuals i de recursos de primera necessitat com l'habitatge, els subministraments, l'alimentació o el material escolar van en detriment del treball social comunitari.

La massificació dels serveis socials bàsics i les llistes d'espera són les principals conseqüències de la crisi que famílies i professionals denuncien. Els treballadors socials asseguren que les visites a domicili i els processos d'acompanyament enforteixen el vincle entre la família i els serveis socials i alerten de la reducció pressupostària. 

La investigadora principal de la recerca sobre La intervenció amb les famílies des del treball social, Josefina Fernández, apunta que "la implicació plena dels professionals del treball social  i les famílies en aquesta recerca dóna autenticitat als resultats obtinguts ja que provenen dels seus actors principals”.

FONT: SOCIAL.CAT

La constitucionalització dels drets socials, una proposta des del treball social

Fa una dècada el sistema de serveis socials a Catalunya es preparava per créixer i consolidar-se per atendre amb qualitat les necessitats socials d’aquell moment. Tanmateix, aquest procés es va veure sotragat, entre d’altres, per la crisi econòmica. En comptes d’emprendre aquest procés d’enfortiment, els serveis socials han patit un gir cap a l’assistencialisme i s’han vist abocats a ser el principal dispositiu d’atenció a les noves situacions de pobresa, desvirtuant-se així el seu caràcter promocional, preventiu i comunitari. En lloc d’abandonar el seu caràcter residual i de configurar-se com un sistema d’accés universal amb un objecte específic, s’accentua el seu paper de calaix de sastre, d’última xarxa que s’espera que reculli totes aquelles situacions que deixen de ser ateses pels altres sistemes. D’aquesta manera s’evidencia la incapacitat del nostre feble Estat del benestar de garantir l’accés als drets socials.

Els professionals de l’àmbit social hem denunciat les pèrdues que ha sofert el sistema de serveis socials, però el nostre paper no pot ser només reactiu. També hem de ser propositius i repensar els serveis socials en clau de futur. El compromís del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya amb la justícia social ens obliga a fer tanmateix les nostres aportacions en aquest moment constituent que està vivint el nostre país, com també estan fent altres col·legis i organitzacions, per fer un replantejament dels drets socials i, molt particularment, del dret als serveis socials. Així doncs, i amb la participació de persones del món professional i acadèmic, hem elaborat un document en què oferim la nostra anàlisi i propostes.

Partim de la constatació que les estructures bàsiques en benestar social (salut, educació, serveis socials, habitatge, ocupació, pensions i ajudes) creades a l’inici de l’etapa democràtica ja no serveixen per fer front a la situació actual. Ens trobem davant un canvi d’època, que reclama un nou paradigma en la concepció, garantia i efectivitat dels drets socials. Les velles respostes ja no serveixen per respondre a problemes nous i cada vegada més complexos.

En l’actual marc constitucional, els principals drets socials –els que es refereixen a la salut, l’educació, el treball, la seguretat social, l’habitatge– no gaudeixen de la mateixa garantia que els drets civils i polítics, ja que no es poden fer efectius directament, sinó que depenen de les lleis que els desenvolupen. Per altra banda, el dret als serveis socials, tal i com avui els entenem, es recull de manera exigua i confusa.

En aquest sentit, la primera de les propostes que fem en l’esmentat document és que els drets socials han de tenir la mateixa efectivitat, grau de protecció i garantia legal que la resta de drets fonamentals. I entre aquests drets cal un reconeixement explícit al dret universal i garantit als serveis socials. Així doncs, en un nou marc constitucional, els drets socials han de trobar un fonament sòlid que n’asseguri la seva efectivitat, i que els blindi davant les transformacions del context sociopolític.
En el document hem volgut aprofundir en una anàlisi específica dels serveis socials, sense deixar de banda la referència explícita a béns com la salut, l’educació, l’ocupació i l’habitatge, que són atesos per altres sistemes de l’Estat del benestar, per dos motius: 1) en tots aquests sistemes es fa necessari algun tipus d’intervenció social, i 2) la manera com es defineixen i configuren aquests altres sistemes influeix en la pròpia configuració del sistema de serveis socials, a qui tradicionalment s’ha assignat un paper subsidiari, traslladant-li les funcions rebutjades pels altres sistemes. Així doncs, hem proposat noves formulacions d’aquests drets socials per adequar-les a les noves realitats.

El grup d’experts ha coincidit en la necessitat de replantejar el concepte de serveis socials. En aquest sentit, les principals consideracions efectuades són les següents:

• El sistema de serveis socials té unes responsabilitats específiques que són: a) promoure l’autonomia personal, inclosa la capacitat de decidir, i atendre les situacions de dependència; b) contribuir a l’exercici dels drets i deures de les persones, especialment de les que per minoria d’edat o per dificultats en l’exercici de la capacitat jurídica necessiten protecció i mesures de suport per a la presa de decisions; i c) oferir suport per compensar les limitacions de desenvolupament personal i de relació i d’integració social i comunitària per raó de discapacitat, discriminació, manca greu d’oportunitats o les derivades de moments disruptius de la vida.
• Els serveis socials vetllen pel foment de l’autonomia-autodeterminació-capacitats, de la interrelació, de la prevenció, de la promoció, de la protecció, de la recuperació i de la cura.
• Per assegurar l’especificitat dels serveis socials i el seu desenvolupament cal excloure’n: a) les prestacions econòmiques per cobrir les necessitats bàsiques, que s’haurien de gestionar des del sistema de pensions i garanties de renda, i b) les funcions de determinació de la situació econòmica i social per accedir a recursos que corresponen als altres sistemes.

Us convidem a llegir el document i a sumar-vos al procés de repensar els serveis socials per encarar els nous reptes que tenim al davant.

FONT: SOCIAL.CAT