Departament de Salut presenta un pla d'acció immediat per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic i mantenir la qualitat assistencial

L’objectiu principal és preservar un sistema sanitari gratuït, d’accés universal i equitatiu.

 

Boi Ruiz apel·la a la responsabilitat i l’esforç col·lectiu, i es compromet a liderar les decisions necessàries per fer front a “una situació sense precedents”.

 

El conseller també ha anunciat reformes estructurals i de fons, que s’hauran d’implantar al llarg de tota la legislatura, per al disseny de les quals compta amb la participació dels professionals.

 

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha reunit aquest matí un centenar de presidents i directors de centres sanitaris per presentar-los el Pla de mesures urgents per a la sostenibilitat del sistema sanitari 2011. Es tracta d’un pla de xoc que respon a una situació econòmica sense precedents al nostre país i que té l’objectiu de garantir la sostenibilitat econòmica immediata del sistema sanitari públic i la qualitat dels serveis assistencials amb la finalitat principal de preservar un sistema sanitari gratuït, d’accés universal i equitatiu.

En la mateixa reunió, el conseller ha subratllat “la necessitat d’introduir canvis estructurals si volem mantenir el model sanitari català, que és eficient, de qualitat i equitatiu. De fet, l’objectiu de les reformes que caldrà implantar al llarg de la legislatura és reforçar el sistema de salut, per fer-lo independent de les oscil·lacions macroeconòmiques. I això ho haurem de fer de la mà dels centres sanitaris i dels seus professionals”.

En aquest sentit, el conseller de Salut ha anunciat que properament convocarà una cimera de professionals, amb representants de sindicats, col·legis professionals i societats científiques, per començar a discutir aquests temes.

 

Mesures de dues velocitats i amb impacte equilibrat

 

El Pla del Departament de Salut garanteix totes les prestacions que s’ofereixen actualment i les mesures tindran un impacte mínim en l’atenció que reben els pacients. Les mesures són de dos tipus i es defineixen i s’han d’aplicar a dues velocitats:

• Mesures conjunturals d’ajustament i austeritat, d’impacte immediat, adreçades a adequar la despesa sanitària als recursos disponibles el 2011, d’acord amb el que estableix el Pla de reequilibri econòmic i financer del Govern, que estableix una reducció del 10% en les despeses de la Generalitat.

• Mesures estructurals, de transformació profunda d’alguns aspectes del Sistema Nacional de Salut, que s’aplicaran en el període 2011-2014, i que haurien estat igual de necessàries sense la crisi perquè tenen l’objectiu de garantir a llarg termini la sostenibilitat del nostre model sanitari, basat en l’equitat, la qualitat i la solidaritat. “En aquest context, el repte és aconseguir que el pla de xoc no freni el pla de progrés i sostenibilitat del sistema sanitari.”

Per als dos tipus de mesures, són imprescindibles la participació i l’esforç equilibrat de tots els agents del sistema sanitari: l’Administració, els centres sanitaris, els professionals, el sector farmacèutic, la indústria i la ciutadania en general.

Per aquest motiu, el conseller Boi Ruiz apel·la a la responsabilitat i l’esforç col·lectiu, i es compromet a vetllar perquè l’impacte de les mesures d’austeritat es distribueixi equitativament i no es concentri en alguns d’aquests àmbits, com va ser el cas de les mesures aprovades el juny passat, que només van afectar els salaris dels professionals i la indústria farmacèutica.

 

La situació de partida

Entre el 2003 i el 2010 els pressupostos de salut a Catalunya han crescut un 76,5% i l’any 2009 ja es va sanejar un dèficit per un import de 2.610 milions d’euros. Malgrat això, el 2010 s’ha tancat amb un dèficit de 850 milions d’euros. Calia, doncs, una reforma estructural del sistema per garantir-ne la sostenibilitat futura, tal com ja havien anunciat diversos grups d’experts.

D’altra banda, els ingressos de la Generalitat l’any 2010 se situen pràcticament al nivell del 2006, la qual cosa col·loca el país en una situació pressupostària sense precedents, i al sistema sanitari en el centre del debat.

En aquest entorn, el Departament de Salut ha dissenyat el Pla de mesures urgents amb l’objectiu d’evitar una pèrdua de qualitat dels serveis sanitaris públics.

 

Un pla estructurat en cinc àrees

El Pla de mesures urgents s’orienta a adaptar la despesa sanitària al volum de recursos disponibles, tot reordenant i racionalitzant els serveis sanitaris sense suprimir prestacions, i s’estructura en cinc àmbits d’actuació:

1. la simplificació administrativa;
2. els serveis sanitaris i assistencials;
3. la farmàcia:
4. les inversions, i
5. la incidència en les decisions de l’Estat.

 

Les mesures d’austeritat i ajustament no es poden aplicar de forma uniforme a tot el sector sanitari. Per això, el Pla inclou mesures de caràcter general i mesures que cada centre haurà d’aplicar en funció de les seves característiques.

1. Simplificació de l’estructura administrativa. Aquest àmbit incorpora la major part de les mesures, i l’impacte sobre la despesa suposarà un estalvi proper al 25%.

• Aplicar el pla d’austeritat en les despeses d’administració, amb la reducció d’alts càrrecs i comandaments, l’aprimament de les estructures directives, la reducció de la quantitat d’òrgans col·legiats i d’entitats adscrites.

• Reduir en un 50% les despeses de representació, comunicació, estudis, publicitat i protocol, entre d’altres.

• Potenciar l’administració electrònica per facilitar la feina dels professionals sanitaris, les empreses proveïdores i la ciutadania.

 

2. Mesures en la prestació de serveis sanitaris i assistencials. D’entre les actuacions previstes destaquen:

• Rebaixar un 2% el preu que es paga per les actuacions sanitàries. Aquesta mesura intenta guanyar eficiència en l’oferta de serveis de salut i així reduir costos, però, també, s’orienta a assolir més qualitat gràcies a la concentració d’alguns serveis d’alta tecnologia, que tindran llavors més massa crítica.

• Aplicar un model de gestió clínica de les llistes d’espera, basat en la urgència. L’objectiu és mantenir –i fins i tot millorar– les llistes d’espera dels casos urgents, i garantir la gestió adequada de les llistes en els casos no urgents quan no sigui possible complir els terminis previstos.

• Ajustar l’activitat dels centres sanitaris buscant més resolució mitjançant:

•  
  • La priorització clínica i la millor organització dels processos, que han de ser els objectius de gestors i professionals sanitaris. La qualitat i el coneixement dels professionals en són el factor d’èxit.
  • La millora en l’ús responsable dels serveis per part de la ciutadania.

 

3. Mesures de farmàcia

• Avançar en la política de gestió clínica de la qualitat i de l’efectivitat, promovent mesures de suport a la prescripció de medicaments, que incentivin l’eficiència dels professionals, tot aplicant criteris de cost-efectivitat i coresponsabilitzant tots els agents de la prescripció.

• Potenciar genèrics i alternatives a preu menor.

 

Les mesures dels punts 2 i 3 tindran un impacte previst sobre la reducció de la despesa d’entre el 8% i l’11%.

 

 

4. Mesures d’inversions, que permetran una reducció d’aquestes despeses d’un 20%.

• Prioritzar les inversions de reposició, que són les que garanteixen el manteniment de les infraestructures ja existents.
• Adequar l’execució de nous projectes i dels que estan en curs per adaptar-los a les disponibilitats pressupostàries.

 

Aquesta reducció suposa l’ajornament de les inversions no iniciades, de la redacció de projectes, i de la contractació d’obres i equipaments. Tot i això, el 40% de les actuacions del Pla d’inversions no es veuran afectades.

 

5. Negociacions amb el Govern de l’Estat. El Govern de la Generalitat requerirà del Govern de l’Estat que, en l’àmbit de les seves competències, faciliti a totes les comunitats autònomes l’ajustament de les despeses sanitàries, mitjançant el finançament complet de l’activitat feta per a malats desplaçats entre comunitats autònomes i de les prestacions que ha introduït al catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut sense el finançament corresponent, i així acomplint el principi de lleialtat institucional.

 

L’objectiu d’aquest pla de xoc, que tindrà una durada limitada en el temps, és garantir el model de la sanitat pública del nostre país i contribuir, d’aquesta manera, a garantir la sostenibilitat de les polítiques socials, de les quals la salut és un element fonamental.

 

FONT: Departament/s 

Salut