Xerrada
Què passa als centres de menors ? Reforma i Protecció.
Presentació del dossier
Amb psicofàrmacs no s'educa.
Projecció del curt Confabulación.
Kafeta-tapeo i musiqueta.
organitzen :
Col.lectius Txinorris i Drari دراري
lloc : Centre Social Ocupat La Revoltosa. Carrer de Rogent 82. metro L2 i L1 Clot.
24 de gener, 18'30h.
divendres, 23 de gener del 2009
dilluns, 19 de gener del 2009
Protocol de prevenció contra la Mutilació Genital Femenina a Gàmbia, pels Mossos d´Esquadra
Protocol de prevenció contra la Mutilació Genital Femenina a Gàmbia, dels mossos d´esquadra.
- Durant l’any 2008, els Mossos d’Esquadra van fer treballs preventius en el marc del protocol amb 55 famílies que viuen a Catalunya, que tenen 104 nenes, per tal d’evitar possibles mutilacions genitals
- La responsable de Relacions, Associacions i Mediació del Departament d’Interior, Noemí Ayguasenosa, i la intendenta Cristina Manresa, viatjaran la setmana vinent a Gàmbia convidades per una ONG asturiana per conscienciar a les famílies gambianes
La responsable de Relacions, Associacions i Mediació del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Noemí Ayguasenosa, i la cap de l’Àrea Bàsica Policial de Sants-Montjuïc i membre del Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya, la intendenta Cristina Manresa, viatjaran del 22 al 29 d’aquest mes a Gàmbia convidades per l’organització no governamental asturiana O’dam ONGd per tal d’explicar a famílies i entitats d’aquell país africà les conseqüències que la Mutilació Genital Femenina (MGF) comporta a la població gambiana que viu a Catalunya.
Les dues representants del Departament d’Interior han estat convidades per la ONG d’Oviedo per participar en el projecte de “Prevenció de la Mutilació Genital Femenina a la regió oest de Gàmbia” que O’dam ONGd està portant a terme en col·laboració amb l’Associació de Dones Antiablació AMAM de Barcelona i l’organització gambiana Gambian Commitee on Tradicional Practices (GAMCOTRAP).
Ayguasenosa i Manresa seran les encarregades d’explicar en varies escoles de les comunitats de Pakaliba i Kiang, situades a la Lower River Region de Gàmbia, les mesures de prevenció de la Mutilació Genital Femenina que s’apliquen a Catalunya per tal de conscienciar les famílies i explicar el protocol d’intervenció policial que té la policia autonòmica per prevenir, evitar i perseguir les mutilacions genitals femenines (MFG).
Els Mossos d’Esquadra treballen en tasques de prevenció des de l’any 2000 i des del 2002 ho fan en el marc del Protocol d’actuacions per a prevenir la MGF de la Generalitat de Catalunya a on se’ls identifica com un dels operadors implicats en l’abordatge de casos.
L’any passat, dins el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, es va elaborar un protocol intern policial, basat en l’experiència capdavantera de la Regió Policial de Girona amb especialistes com la sergenta Rosa Negre, que defineix l’àmbit d’actuació, els grups i la metodologia que fan servir els Mossos d’Esquadra a tot Catalunya davant d’aquest fet il·lícit.
Aquest protocol, pioner a les policies de l’Estat espanyol, dóna valor a la tasca preventiva i a la detecció de casos mitjançant el treball en xarxa i estableix els casos de risc i de consumació que han de ser posats en coneixement de la Fiscalia de Menors.
El viatge a Gàmbia també servirà perquè les dues representants dels del Departament d’Interior coneguin de més a prop les comunitats originàries de moltes famílies gambianes que viuen actualment a Catalunya i els llocs on es practica encara aquesta tradició de mutilar a les nenes.
S’entén per Mutilació Genital Femenina (MGF) totes aquelles pràctiques que impliquen l’extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons culturals, religioses o d’altres amb finalitat no terapèutica.
La regió oest de Gàmbia, a on viatjaran les representants d’Interior amb la O’dam ONGd, té una població de 234.917 persones, de les quals 119.031 són dones, i subsisteixen de l’agricultura. A aquesta regió predominen les ètnies Mandinga i Jola i totes dues tenen molt arrelades pràctiques tradicionals relacionades amb la Mutilació Genital Femenina.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha tres tipus de MGF depenent del grau d’intervenció:
Tipus I: Clitoridectomia, que és la mutilació del prepuci del clítoris.
Tipus II: Excisió, que és l’ablació del clítoris i dels llavis menors, total o parcialment.
Tipus III: Infibulació, que és la mutilació del clítoris, la totalitat dels llavis menors i majors i la sutura dels dos costats de la vulva.
La pràctica de cadascun d’aquests tipus de MGF depèn de factors culturals, religiosos i socials. Tot i això, la MGF, que no respon a cap precepte religiós i té un origen molt anterior a la majoria de les religions conegudes, es practica actualment a 26 països de l’Àfrica i alguns de l’Àsia.
A Catalunya, on, segons dades del 2008, viuen 13.362 dones procedents d’aquests països, 4.846 de les quals menors de 19 anys, hi ha moltes famílies que van arribar com a practicants i defensores de la tradició i que actualment l’han abandonada.
Pel que fa a la població d’origen gambià que viu a Catalunya ha passat dels 6.955 ciutadans que hi havia l’any 2000 als 14.099 que estaven censats l’any 2007, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Durant l’any passat, els Mossos d’Esquadra van fer treballs de prevenció en el marc del protocol per evitar que 104 nenes que viuen actualment a Catalunya patissin la mutilació. L’any 2007 van ser 67 les nenes que estaven implicades en casos de risc. Això no vol dir que creixin el nombre de casos, sinó que les estratègies adoptades pels professionals que treballen en aquest àmbit mitjançant xarxa facilita la detecció dels possibles casos de risc i el seu pertinent abordatge.
Treball conjunt i sensibilització
Un total de 300 agents dels Mossos d’Esquadra van assistir l’any passat a un curs d’especialització en MGF per treballar conjuntament amb altres organismes i associacions en la prevenció d’aquestes agressions a les dones.
La majoria d’aquests agents treballen a les oficines de Relacions amb la Comunitat (ORC) i els grups d’Atenció a la Víctima (GAV), que són els encarregats, mitjançant el treball en xarxa, d’aconseguir la màxima informació en aquest àmbit per l’abordatge de les situacions de risc. Així mateix es dóna un nou impuls a la sensibilització dels col·lectius per tal que les persones encara practicants abandonin la tradició no només per imposició legal sinó per propi convenciment.
D’aquesta forma, el protocol policial estableix que el treball d’informació i formació tindrà com a objectiu obrir portes a la reflexió de les persones que encara defensen la MGF, això sí, sense obviar la informació referida al marc legal.
Un segon àmbit de desenvolupament d’accions preventives genèriques és el que porten a terme les ORC. Aquestes unitats han de tractar aquesta qüestió amb les famílies, els líders socials i els mediadors comunitaris del seu territori quan tinguin planificat desenvolupar un pla de prevenció i d’actuació en aquesta matèria.
Aquestes relacions han de permetre fer un diagnòstic de quina és la situació respecte de la MGF.
L’objectiu de les accions preventives genèriques és que totes les famílies que han arribat a Catalunya essent practicants, siguin subjectes destinatàries d’abordatges preventius i sensibilitzadors abans no es plantegi un viatge de retorn definitiu o de vacances al país d’origen, atès que en la majoria dels casos la MGF es produeix fora del nostre territori.
El protocol estableix que quan els Mossos d’Esquadra detectin un cas de risc ho han de comunicar immediatament a les institucions i entitats implicades (serveis de salut, serveis d’educació, serveis socials, associacions que treballen contra la MGF) i recollir la informació rellevant sobre la família.
Si es detecta que es tracta d'una situació de risc urgent, el protocol obliga a una intervenció conjunta amb la resta d’operadors i si hi ha indicis que la menor pot ser víctima de la MGF aquest fet s'ha de comunicar al jutjat de guàrdia i a la Fiscalia de Protecció de Menors, i la dotació policial ha d'acompanyar la menor fins que arribi la resolució judicial que determinarà si s’adopten o no mesures cautelars. .
En els casos que es detecti que una menor ha tornat mutilada caldrà instruir l’atestat policial pertinent i si hi havia tasca preventiva feta s’adjuntarà tota la informació referida a aquesta adjuntant-hi, si es disposa, l’informe lliurat pel Departament de Salut o les dades que identifiquen el professional de salut de referència. Aquestes diligències s'instruiran per un presumpte delicte de lesions de l’art. 149.2 del Codi penal.
Si en el moment del retorn es tenen sospites fonamentades, però no és possible confirmar que la menor ha estat mutilada, s'haurà de comunicar al jutjat competent mitjançant diligències informatives, traslladant-li tota la informació relativa al cas.
FONT: GENCAT.CAT
dimecres, 14 de gener del 2009
Acció Social regularà l’accés a l’entorn de les persones amb discapacitats i els seus gossos d’assistència
La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presentat el projecte de llei que regula l’accés a l’entorn de les persones amb discapacitats usuàries de gossos d’assistència. Aquesta normativa s’aplicarà no només als usuaris/es de gossos pigall, sinó també a totes les persones amb discapacitat auditiva, física, autisme o determinades malalties que són assistides per gossos especialment ensinistrats per guiar-les, ajudar-les en les tasques diàries o avisar-les de perill o d’atacs imminents.
Aquesta nova llei garantirà l’accés als llocs, allotjaments, establiments, locals i transports públics o d’ús públic a les persones amb discapacitat i els seus gossos d’assistència. També regula l’ensinistrament i cura d’aquest tipus de gossos, així com els centres encarregats de fer-ho.
Els usuaris i usuàries de gossos d’assistència podran accedir acompanyats dels seus animals a:
- Llocs, locals i establiments d’ús públic com ara centres d’esbarjo i temps lliure, museus, centres sanitaris, instal·lacions esportives, etc.
- Allotjaments i altres establiments turístics.
- Transports públics.
- Espais naturals de protecció especial, on quedi expressament prohibit l’accés amb gossos.
També cal tenir en compte que la persona usuària de gos d’assistència té preferència d’ús en la reserva del seient per a persones amb discapacitat adjacent al passadís o amb més espai lliure en els transports públics, així com de llitera inferior en els mitjans de transport que disposin d’aquest servei. En el cas dels taxis es permet com a màxim l’accés a dues persones usuàries de gos d’assistència.
Carnet i identificatiu específic
El projecte de llei aprovat ahir pel Govern de la Generalitat classifica els gossos d’assistència en les tipologies següents:
- Gos guia o pigall: educat i ensinistrat per guiar una persona amb discapacitat visual o sordcega.
- Gos de servei: educat i ensinistrat per prestar ajuda en les activitats de la vida diària, tant a l’entorn privat com a l’entorn extern a les persones amb discapacitat física.
- Gos de senyalització de sons: educat i ensinistrat per avisar les persones amb discapacitat auditiva de diferents sons i indicar-li la font de procedència.
- Gos d’avís: educat i ensinistrat per avisar les persones que pateixen malalties com l’epilèpsia, la diabetis o altres malalties, que puguin necessitar el seu servei.
- Gos per a persones amb autisme: educat i ensinistrat per tenir cura de la integritat física, controlar situacions d’emergència i guiar la persona amb aquesta discapacitat.
La condició de gos d’assistència es reconeixerà mitjançant un carnet atorgat pel Departament d’Acció Social i Ciutadania. El gos també portarà un distintiu oficial d’identificació en un lloc visible. A més, haurà de passar per una revisió sanitària anual per certificar que compleix totes les condicions higièniques i sanitàries que marca la llei.
Els centres d’ensinistrament
El Departament d’Acció Social i Ciutadania serà l’encarregat d’autoritzar els centres d’ensinistrament de gossos d’assistència a Catalunya. Entre d’altres requisits, aquest tipus de centres hauran de comptar amb l’espai físic suficient per l’ensinistrament de gossos; complir amb la legislació vigent en matèria de salut i protecció animal i medi ambient; i disposar com a mínim d’un director/a, un professional de l’ensinistrament de gossos d’assistència amb la qualificació adient, un/a veterinari/ària i un/a psicòleg/òloga.
El projecte de llei també inclou la creació d’un registre de centres i unitats de vinculació, que és la formada per la persona amb discapacitat i el gos especialment ensinistrat per a ella.
D’altra banda, la nova normativa preveu la creació en un termini màxim de dos anys d’una qualificació professional d’ensinistrament de gossos d’assistència. Acció Social i Ciutadania i el Departament d’Educació ja estan treballant per crear aquesta nova qualificació. Mentrestant, podran exercir com a professionals en els centres reconeguts, les persones que acreditin una experiència mínima de dos anys en aquest camp o les que estiguin en possessió d’un títol o diploma d’ensinistrament de gossos d’assistència per una altra escola nacional o estrangera de reconegut prestigi.
FONT: Esquerra.cat
proposta de Directiva per a incrementar el període mínim de permís de maternitat de 14 a 18 setmanes -garantint el 100% de les bases de cotització
En el marc de la implementació de l'Agenda Social Renovada, la Comissió europea ha presentat una proposta de Directiva per a incrementar el període mínim de permís de maternitat de 14 a 18 setmanes -garantint el 100% de les bases de cotització- i el dret a demanar condicions de treball flexibles durant o al final del permís. Aquesta proposta legislativa s'emmarca en l'objectiu de l'Agenda Social Renovada d'augmentar la conciliació de la vida privada i l'activitat professional i consolidar la protecció de les dones embarassades. Igualment la proposta de normativa incorpora les conseqüències dels estudis que demostren que països amb ràtios elevades d'ocupació femenina gaudeixen d'un índex de natalitat més alt.
dimarts, 13 de gener del 2009
La Fiscalia General de l´Estat limita a dos anys el termini per recuperar els fills després de la declaració de desemparament
La Fiscalía General de l´Estat ha limitat a dos anys el termini perquè els pares que han perdut la tutela dels seus fills puguin recuperar-los. La mesura persegueix protegir els menors i evitar que durant la seva infantesa i adolescència passin de família en família. La fiscal de Menors de València, Gemma García, va explicar que el canvi "és molt important" perquè acaba amb la situació de permanent provisionalitat del menor amb pares biològics amb greus problemes addictius que apareixen i desapareixen.
La fiscal García va insistir que l'objectiu és acabar amb la situació d'inseguretat a què havien d'enfrontar-se els menors i les famílies acollidores perquè els pares biològics podien aparèixer en qualsevol moment.
La Fiscalia General de l'Estat acaba de remetre l'ordre a tots els fiscals de la Comunitat València. Fonts de la Fiscalia van explicar que fa un any hi va haver un canvi legislatiu que pretenia augmentar la protecció dels menors declarats en desemparament després de casos com el del nen d'El Royo que es trobava perfectament integrat amb una família d'acollida i va acabar captant al metre amb la seva mare biològica. La clau de la instrucció és que la reforma legislativa no era clara i cada fiscal aplicava un criteri diferent. A partir d'ara, els representants del Ministeri Públic s'han de cenyir a l'ordre que acaba de dictar el fiscal general de l'Estat.
La fiscal García va insistir que l'objectiu és acabar amb la situació d'inseguretat a què havien d'enfrontar-se els menors i les famílies acollidores perquè els pares biològics podien aparèixer en qualsevol moment.
La Fiscalia General de l'Estat acaba de remetre l'ordre a tots els fiscals de la Comunitat València. Fonts de la Fiscalia van explicar que fa un any hi va haver un canvi legislatiu que pretenia augmentar la protecció dels menors declarats en desemparament després de casos com el del nen d'El Royo que es trobava perfectament integrat amb una família d'acollida i va acabar captant al metre amb la seva mare biològica. La clau de la instrucció és que la reforma legislativa no era clara i cada fiscal aplicava un criteri diferent. A partir d'ara, els representants del Ministeri Públic s'han de cenyir a l'ordre que acaba de dictar el fiscal general de l'Estat.
dimecres, 7 de gener del 2009
Més de 330 menors estrangers no acompanyats van arribar a Barcelona el 2008
Un total de 336 menors estrangers no acompanyats van arribar a les dependències a Barcelona de la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA) de la Generalitat durant l'any 2008. Seguir leyendo el arículo
En resposta a una pregunta parlamentària recollida per Europa Press, la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha detallat que inicialment es van presentar 408 supòsits menors, dels quals 72 resultaven ser majors d'edat.
La majoria dels menors estrangers no acompanyats són marroquins --229--, a més de 23 de Romania i 16 de Ghana. La resta de nens i joves van venir de països com Gàmbia, Algèria, Senegal, Itàlia, Índia, Pakistan, El Regne Unit, Xile, Ucraïna i República Dominicana.
El 2007 van arribar 431 supòsits menors no acompanyats, dels quals, finalment, 63 van resultar ser majors d'edat. La xifra total va ser de 368 menors, la majoria d'ells --277-- procedents del Marroc. La resta va emigrar des de països com Romania, Senegal, Algèria, França, Gàmbia, Nigèria, Pakistan, Croàcia o Bulgària.
Quan un menor estranger no acompanyat arriba a una comissaria dels Mossos d'Esquadra és derivat per l'Oficina d'Atenció al Menor a la [DGAIA]. Els menors es presenten en aquestes oficines per iniciativa pròpia o acompanyats pels membres d'entitats socials.
La Fiscalia --que treballa en coordinació amb els Mossos-- practica la prova oseomètrica per determinar l'edat dels nois, i determinar així la seva edat i el procediment que hauran de seguir per integrar-se a Catalunya.
FONT:
http://www.elmundo.es/elmundo/PASAN A SER RESPONSABILITAT DE LA DGAIA
dissabte, 20 de desembre del 2008
29 signants de Govern, grups parlamentaris, agents socials i entitats signen el Pacte Nacional per a la Immigració
Govern, grups parlamentaris, agents socials i entitats signen el Pacte Nacional per a la Immigració
• El president, José Montilla, el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira i la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, han presidit la signatura del pacte al Palau de la Generalitat
• Aquest és el quart Pacte Nacional que se signa i, durant tot el període d’elaboració, ha comptat amb les aportacions de 1.700 persones
• 29 signants, entre forces polítiques, agents econòmics i socials, representants de les entitats municipalistes, i membres de les entitats que han format part de la Taula de ciutadania i ImmigracióEl Govern de la Generalitat, els grups parlamentaris, agents socials i entitats que representen el col·lectiu de la immigració han signat aquest matí el Pacte Nacional per a la Immigració en un acte institucional al Palau de la Generalitat. L’acte, que ha estat presidit pel president, José Montilla, el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira, i la consellera d’Acció Social, Carme Capdevila, acompanyada pel secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, ha comptat amb la presència d’un total de 29 representants, entre forces polítiques, agents econòmics i socials, representants de les entitats municipalistes, i membres de les entitats que han format part de la Taula de ciutadania i Immigració.
El Pacte Nacional per a la Immigració té com a objectiu respondre directament a les demandes principals que planteja la ciutadania davant el repte de la immigració. Es tracta del quart Pacte Nacional que s’ha aprovat a Catalunya, i de la mateixa manera que els Pactes per a l’Educació, l’Habitatge i la Recerca i Innovació, constitueix un gran acord estratègic de país sorgit del diàleg i la participació amb el conjunt de la societat per tal de marcar el full de ruta en matèria d’immigració de cara als pròxims anys.
El document final que han signat avui els assistents el Pacte és fruit del treball de més de 1.700 persones que han participat en algun dels processos de redacció del text entre la fase de diagnosi, la fase consultiva, la fase de participació i la darrera fase negociadora. En concret, d’abril a juny es va dur a terme un procés de participació ciutadana a tot el territori que va recollir 2.400 propostes de persones a títol individual, entitats i professionals de la diversitat. Unes aportacions que s’han incorporat en gran part al document final, que sorgeix d’un primer document de bases que van elaborar quatre grups d’experts en la matèria a finals de 2008.
Una eina “potent” per afrontar el repte de la immigració
En el seu discurs durant la signatura, el president ha emfatitzat que l’objectiu del Pacte Nacional per a la Immigració és assegurar i garantir que Catalunya segueixi “essent un sol poble” i ha defensat la tasca realitzada els últims temps per l’Executiu en matèria d’immigració. En aquest sentit, ha dit: “durant els darrers anys, tant el Govern catalanista i d’esquerres com el d’Entesa hem posat l’accent en resoldre en positiu el repte de la immigració. Hem abocat grans esforços a ampliar la nostra xarxa de serveis públics. Mantenint la seva qualitat i millorant-la. Hem evitat que la immigració sigui un problema”. Per aquest motiu ha remarcat que és en els moments actuals que cal “continuar treballant” i que per això, “avui ens dotem d’una eina potent per treballar-hi: El Pacte Nacional ens marca el camí i ens ajudarà a aconseguir-ho”.
Per la seva banda, la consellera Capdevila ha mostrat la seva satisfacció per la signatura del Pacte perquè, segons ha dit, “representa un salt qualitatiu i quantitatiu en el compromís amb les polítiques d’immigració a Catalunya, ja que inclou una anàlisi consensuada sobre les fortes transformacions viscudes, acorda el conjunt de reptes a afrontar i les actuacions a emprendre per a garantir una bona convivència, una major cohesió social i una igualtat d’oportunitats per a totes les persones”. Per Cadpdevila, “aquest pacte vol ser el fonament sobre el que s’aixequin al nostre país el drets de ciutadania, perquè no només tracta d’immigració. Parla de convivència, de valors, de comprensió. Parla de tots nosaltres i de la Catalunya que volem. Parla de donar-nos la mà i de conèixer-nos per viure millor”. “Només la cohesió i l’entesa ens poden portar a superar les dificultats que el món actual ens planteja. És un repte que tenim com a poble”, ha conclòs.
Documents relacionats
- Vídeo 1: el president Montilla assegura que cal continuar treballant perquè la immigració sigui una oportunitat.
- Vídeo 2: el president Montilla explica els aspectes claus del Pacte.
- Vídeo 3: la consellera Capdevila assegura que el Pacte vol ser el fonament sobre el que s’aixequin els drets de ciutadania.
- Discurs de la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila.
- Fotografia de grup dels signants del Pacte Nacional per a la Immigració (J. Bedmar).
- Discurs del president, José Montilla, al Pacte Nacional per a la Immigració
- Pacte Nacional per a la Immigració. Text íntegre.
FONT: DIRECCIÓ GENERAL DE COMUNICACIÓ DEL GOVERN
Neoliberal ZP el porta a rebaixa IRPF a poderosos del 43% al 18% als més rics. I mentrestant a Catalunya ja té 402.800 aturats/des
Ha saltat la notícia, al debat.cat:
A partir d’ara i d’acord amb el decret si, per exemple, el propietari d’un banc vol fer un préstec a la seva entitat per capitalitzar-la, podrà tributar pels interessos rebuts al 18%. El propietari d’una petita empresa d’hosteleria hauria de pagar el 43%. Aquests avantatges a la cúpula del sector financer tenen a més efecte retroactiu a l’1 de gener del 2008.
Ras i curt, el govern del PSOE afavorint les grans fortunes, inclús amb efectes retroactius a 1 de gener del 2008.
I la resta, a pa i aigua, en un atur creixen i una crisi que es va estenent , amb manifestacions que apunten a una vaga general del nou coordinador d´IU, Cayo Lara, en una encertada expressió de treure diners dels pobres per donar-los al rics. Si hi ha un dels pocs elements redictributius de l´estat, aquest és l´IRPF, per tal que els que més tenen paguin més, fruit de la seva acumulació de riquesa u capacitat especulativa, principi de justícia social, demostrant que la S i la O del PAOSE, ja fa temps és en el calaix dels records, en contra de la majoria social treballadora que li és orfe políticament, amb exemples immorals que l´equiparen a les pitjors pol´tiques neoliberals de Jose Maria Aznar. Un dia es fa la foto al Congrés de CCOO i l´endemà impulsa un Decret-Llei imposant el buidatge de fons publics amb l´exempció fiscal als poderosos, com la banca.
I tot plegat és un insult quan ara fa falta més inversió social per doanr suport al sectors més desafavorits. El contrast: si a Catalunya tenim 800 aturats diaris, uns 402.800 aturats/des arreu del territori, amb un continu degoteig d´expedients de regulació teporals, parcials o que comporten l´extinció d´empreses o deslocalització encoberta.Observem dades facilitades per l´IDESCAT, a novembre de 2008:
Variació interanual
Valor absoluta % mes % acumulat
Total 402,8 143,7 55,4 27,4Agricultura 6,5 3,0 83,2 52,2Indústria 81,2 24,0 42,0 16,0Construcció 59,6 34,0 132,8 83,4Serveis 237,0 75,8 47,0 22,6Sense ocupació ant. 18,5 6,9 59,5 33,0
Unitats: Milers de persones.Font: Departament de Treball.
 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
| Comentari El nombre d'aturats inscrits a les oficines d'ocupació de Catalunya ha estat de 402,8 milers de persones, al novembre del 2008, un 55,4% més que al mateix mes d'un any enrere. L'atur ha crescut en tots els sectors i és el de la construcció el que mostra un creixement més elevat (132,8%). El sector serveis, que aplega el major nombre d'aturats registrats, ha crescut un 47% interanual. A Espanya, el nombre d'aturats inscrits és d'un 42,7% més que al novembre anterior, i és també el sector de la construcció el que presenta l'augment més pronunciat (106,7%). |
Opinió de Moisès Rial
Document final del Pacte Nacional per a la Immigració
La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, presenta el document final del Pacte Nacional per a la Immigració
L’acord amb els agents signants es rubricarà demà al migdia al Palau de la Generalitat
La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, acompanyada pel secretari per a la Immigració, Oriol Amorós; ha presentat aquest matí el document final del Pacte Nacional per a la Immigració, un dels quatre grans acords estratègics que promou el Govern d’Entesa durant aquesta legislatura. La signatura amb les forces polítiques catalanes, agents socials i entitats implicades tindrà lloc demà divendres 19 de desembre al migdia al Palau de la Generalitat en un acte institucional presidit per José Montilla.
Capdevila ha celebrat la consecució d’aquest Pacte que, segons ha dit, “representa un salt qualitatiu i quantitatiu en el compromís amb les polítiques d’immigració a Catalunya, ja que inclou una anàlisi consensuada sobre les fortes transformacions viscudes, acorda el conjunt de reptes a afrontar i les actuacions a emprendre per a garantir una bona convivència, una major cohesió social i una igualtat d’oportunitats per a totes les persones”.
El Pacte Nacional per a la Immigració respon directament a les tres demandes principals que planteja la ciutadania davant el repte de la immigració. En aquest sentit, Capdevila ha afirmat que “la gent ens demana tres coses: que governem els fluxos migratoris, no competir pels serveis públics i viure en una societat diversa, no en una diversitat de societats. I el Pacte ho respon amb tres eixos: gestió dels fluxos migratoris i accés al mercat de treball, adaptació dels serveis públics a una societat diversa i integració en una cultura pública comuna”.
Per a la gestió dels fluxos migratoris i l’accés al mercat de treball, el Pacte proposa prioritzar la contractació de les persones en edat de treballar que ja estan a Catalunya, amb formació per facilitar la seva mobilitat laboral i augmentar la taxa d’activitat de les dones, els joves i molt especialment de les persones que han vingut per reagrupament familiar. Alhora, proposa millores en la gestió de les entrades i sortides de la mà d’obra d’origen estranger i la lluita contra l’economia submergida. També aposta per una gestió dels fluxos migratoris responsable i coordinada amb els països d’origen.
Per a l’adaptació dels serveis públics a una societat diversa, el document proposa crear un servei universal de primera acollida; dimensionar els serveis públics i garantir-ne l’accés a totes les persones; així com reforçar la transversalitat i la coordinació entre institucions. Precisament, la consellera Capdevila ha destacat que una de les principals aportacions d’aquest acord estratègic passa per reforçar els recursos en àmbits com els Serveis Socials, la Sanitat o l’Educació, de forma proporcional a l’augment de població. Un increment demogràfic que no s’ha vist compensat per una millora en el sistema de finançament autonòmic que permeti adaptar els serveis a la realitat.
Alhora, el Pacte proposa fomentar la integració en una cultura pública comuna, entenent la integració com un procés bidireccional i continu. Entenent la cultura pública comuna com “l’espai compartit de comunicació, de convivència, reconeixement i participació per tal que la nació catalana continuï sent el referent amb el qual es compromet tota la població que hi viu i treballa“.
Segons el document final del Pacte, garantir la cohesió social i assegurar que el projecte comú, que és Catalunya, sigui compartit per tothom requereix de cinc idees clau: la participació de totes les persones i la lluita contra la formació de mecanismes de segregació; l’ús del català com a llengua comuna; l’equilibri entre la laïcitat i la pluralitat religiosa; la incorporació de la perspectiva de gènere i la igualtat d’oportunitats entre homes i dones; i el reforç de les polítiques adreçades a la infància, la joventut, la gent gran i les famílies.
El Pacte Nacional per a la Immigració també planteja l’accés al dret a vot per a les persones immigrades a través de dues vies. En primer lloc a les eleccions municipals a través de la residència permanent. Capdevila ha assegurat que “volem que aquestes persones compleixin tots els seus deures i els ho podem demanar amb més coherència i més legitimitat si aquestes persones, que legalment poden viure entre nosaltres, a més a més de complir les lleis també les poden fer”. En aquest sentit, la consellera ha manifestat que “s’ha parlat molt del dret a vot. S’ha dit que això és el més difícil. És veritat. Però l’accés a la nacionalitat és una simple reforma d’un petit apartat d’una llei. Volem que totes les persones estiguin subjectes als mateixos deures, i també als mateixos drets”.
112 mesures, 12 principis d’actuació
El Pacte Nacional per a la Immigració inclou un total de 112 mesures, de les quals 62 són polítiques vigents que cal reforçar i 50 són iniciatives noves que tenen per màxim objectiu garantir una bona convivència i una major cohesió social.
El text es regeix, alhora, per dotze principis d’actuació:
1) Garantir el respecte i extensió dels drets humans.
2) Garantir la igualtat de drets i el respecte als deures per al conjunt de la societat.
3) Ciutadania basada en el pluralisme, la igualtat i el civisme com a norma de convivència.
4) Promoció de l’autonomia i de la igualtat d’oportunitats per afavorir la igualtat efectiva, eliminant condicions o circumstàncies arbitràries.
5) Dret d’accés als serveis, entenent aquest com l’accés de cada titular al conjunt de recursos, equipaments, projectes i programes.
6) Normalització, evitant estructures paral·leles que puguin provocar la segregació dels titulars del dret d’accés als serveis. L’atenció ha de tendir a dur-se a terme en el marc ja existent de recursos, equipaments, projectes i programes. Les respostes específiques són temporals i responen a necessitats que també ho són.
7) Els serveis han d’admetre enfocaments diferenciats o especificitats atesa l’heterogeneïtat de les persones titulars segons criteris d’edat, d’origen, de sexe, d’habilitats o de nivell formatiu.
8) Incorporar la perspectiva de gènere durant tot el procés i com a eina d’anàlisi i de planificació.
9) Incorporar la lluita contra el racisme i la xenofòbia en totes les accions dels agents signants del Pacte Nacional per a la Immigració.
10) Les mesures proposades s’hauran d’adaptar a la diversitat territorial de Catalunya.
11) Garantia d’aplicació: la dotació de recursos per als programes que estableixi el Pacte Nacional per a la Immigració forma part del compromís institucional per desenvolupar-los i és un requisit ineludible per assolir els seus objectius.
12) Seguiment i avaluació: es constituirà una mesa de seguiment del Pacte Nacional per a la Immigració integrada per tots els agents signants i els membres de la Taula de Ciutadania i Immigració.
Memòria econòmica
La planificació de les politiques públiques no només ha d’incloure les línies estratègiques, operatives i les accions concretes previstes, sinó que han d’estar acompanyades de la previsió pressupostària corresponent per tal de dur-les a terme. En aquesta línia, el Pacte Nacional per a la Immigració presenta una memòria econòmica construïda amb les previsions de despesa dels departaments del Govern que participaran en el desplegament del pacte.
Tot i que el document preveu grans línies d’actuació amb l’horitzó de l’any 2020, les previsions pressupostàries s’han fet per al període 2009-2012. El cost total previst entre polítiques vigents que cal reforçar i mesures noves que cal emprendre és de 3.880 milions d’euros.
El Pacte és fruit del treball de més de 1.700 persones que han participat en algun dels processos de redacció del document entre la fase de diagnosi, la fase consultiva, la fase de participació i la darrera fase negociadora. En concret, d’abril a juny es va dur a terme un procés de participació ciutadana a tot el territori que va recollir 2.400 propostes de persones a títol individual, entitats i professionals de la diversitat. Unes aportacions que s’han incorporat en gran part al document final, que sorgeix d’un primer document de bases que van elaborar quatre grups d’experts en la matèria a finals de 2008.
Documents relacionats
- Foto de l'acte de presentació del PNI [JPG - 28 KB]
- Annex 1, 2, 3 i 4 [DOC - 177 KB]
- Vídeo 1: Capdevila explica que el Pacte planteja regular l'entrada d'estrangers en base les necessitats del mercat de treball. [FLV - 2.21 MB]
- Vídeo 2: Capdevila explica que el Pacte proposa fer un especial esforç amb la llengua catalana. [FLV - 3.18 MB]
- FONT: GENCAT.CAT
dimecres, 17 de desembre del 2008
Què cal fer davant de situacions de violència masclista
Situacions de violència
La violència masclista pot ser física, psicològica, sexual i en forma d'abusos sexuals a dones i menors. També pot ser de tipus econòmic. Davant d'una situació de violència masclista, teniu a la vostra disposició el servei d'atenció permanent de la línia 900 900 120.
LÍNIA 900 900 120
Característiques del servei:
El servei d'atenció permanent de la línia 900 900 120 és gratuït i confidencial i funciona tots els dies de l'any, durant les 24 hores del dia.
S'hi pot accedir per telèfon, xat i correu electrònic, i atén les demandes relacionades amb qualsevol forma de situació de violència contra les dones:
- Peticions d'informació de dones que viuen situacions de violència.
- Peticions d'informació sobre els recursos existents a Catalunya en matèria d'assistència a la violència contra les dones.
- Sol·licituds d'assessorament sobre possibles actuacions a realitzar davant una situació de violència contra les dones, procedents de particulars i/o professionals.
Disposa de professionals, advocades i psicòlogues que poden contactar amb serveis d'emergència, si és necessari.
Les persones que accedeixin al servei poden expressar-se en català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, rus, àrab, romanès, croat i xinès (mandarí).
Altres serveis de la Generalitat d'atenció i informació per a dones víctimes de violència masclista
Ajuts al lloguer, cases d'acolliment, denúncies, orientació jurídica, atenció mèdica... Informeu-vos d'altres serveis de la Generalitat a què poden accedir les dones víctimes de violència masclista.
FONT: GENCAT
dissabte, 13 de desembre del 2008
Pla de mesures d´usos i la gestió del temps del Govern de la Generalitat
La Consellera Capdevila ha presentat avui l’oficina, adscrita a la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania del Departament
La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presentat avui l’oficina que impulsarà, avaluarà i farà el seguiment del Pla estratègic sobre els usos i la gestió del temps a la vida quotidiana; aquest organisme està adscrit a la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania (SPFiDC) del Departament. A l’acte de presentació també hi ha assistit la Secretària de la SPFiDC, Carme Porta.
En els darrers anys, l’equilibri entre la vida laboral, familiar i personal s’ha vist alterat per la irrupció de factors com els canvis demogràfics, la modificació de les estructures familiars, la incorporació de la dona en el mercat laboral o els canvis en l’organització i formes de treball no convencional (contractes temporals, contractes a temps parcial, flexibilització d’horaris, teletreball, etc.).
Aquestes noves formes d’organització del treball donen lloc a diferents situacions personals que suposen un gran repte per a les polítiques de conciliació i gestió dels temps. Aquesta diversificació de les formes de treball no convencional pot generar oportunitats per a una millor gestió i distribució dels temps i donar resposta a diferents situacions dels individus i de les empreses.
Així mateix, els avenços tecnològics de les últimes dècades també han tingut un impacte fonamental en la naturalesa del treball a la nostra societat. Les noves eines d’informació i de comunicació han alterat la forma i la ubicació dels llocs de treball, diluint les fronteres entre el que és treball i el que no ho és i facilitant que es pugui treballar a qualsevol lloc i a qualsevol hora. Això pot tenir conseqüències positives (com per exemple poder treballar des de casa, amb uns horaris flexibles), o negatives (dificultats de separar el treball de la vida personal o estar disponible i localitzable a totes hores).
El Pla estratègic ha de servir per reconduir les disfuncions que s’han detectat i vertebrar una nova política del temps. El Pla proposa superar el concepte de ‘conciliació’ del temps pel de ‘gestió’ o ‘distribució’ donat que està canviant la concepció fraccionada del temps (temps per treballar, temps per dormir i temps personal) per una idea més unitària, contínua i global.
L’objectiu principal del Pla és harmonitzar horaris, amb un nou model d’organització que posa les persones al centre, i per això calen més serveis i obrir una reflexió i un gran pacte de social (institucions, Administració pública, empreses, sindicats, i tota la societat civil).
Un clar exemple de conflictivitat horària: actualment hi ha diversos festius que els centres comercials obren; en canvi, els festius, els poliesportius estan tancats. Que els poliesportius estiguin oberts o tancats és només un exemple, però això fa que els hàbits de la societat i l’organització del temps creïn diversos costums i models socials.
Convé també afavorir el comerç de proximitat: si no es té cotxe i no hi ha bones connexions de transport és difícil anar a les grans àrees comercials que estan totes allunyades del centre urbà; comprant al centre es fa un model més sostenible, més personal i ràpid.
La Generalitat ja està treballant en diversos projectes per un ús racional de la gestió del temps. Per exemple:
1 - S’ha posat en marxa el pla pilot de teletreball entre el personal de l’administració de la Generalitat que permet una flexibilitat horària i reducció del temps invertit en desplaçaments.
2 – S’està treballant en les noves tecnologies, com la plataforma PICA (Plataforma d'Integració i Col·laboració Administrativa)l’administració electrònica compartida per diverses administracions, permet reduir la presentació de documents que es demanen al ciutadà en les seves gestions amb l'Administració, estalviant temps i desplaçaments. Així, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Consorci Administració Oberta de Catalunya han implantat un mecanisme que permet conèixer els beneficiaris de descompte en el IBI, sense necessitat d’aportar documents ni desplaçar-se a cap lloc; a través del PICA, l’Ajuntament va comprovar si els 350.000 DNI presentats, eren família nombrosa i podien beneficiar-se de l’ajuda; la comprovació es va fer en tan sols 2 minuts.
3 - EL programa “Minuts menuts” és un altre exemple d’aplicació del Pla d’usos del temps. Aquest programa, implantat ja en més de 25 poblacions catalanes, ofereix un temps de respir a les famílies amb infants de 0 a 3 anys i facilita la conciliació de la vida laboral, personal i familiar. Es tracta d’un servei de guarda de nens i nenes que dóna resposta a aquelles necessitats no previstes o puntals dels seus pares i mares.
L’oficina que avui s’ha posat en marxa treballarà per consolidar i reforçar totes aquestes àrees en les que ja s’hi està treballant. Alhora, impulsarà i coordinarà els diferents agents implicats en el Pla estratègic sobre els usos i la gestió del temps per una bona harmonització horària i qualitat de vida.
| PROPOSTA DE MESURES D’IMPACTE DEL PLA ESTRATÈGIC SOBRE ELS USOS I |
| Mesures | Departament responsable |
| Ø Incentivar la creació de serveis complementaris al comerç que afavoreixin el proveïment de productes bàsics a la gent gran o amb dificultats de mobilitat. | Departament d’Innovació, Universitats i Empresa: Direcció General de Comerç. |
| Ø Impulsar l’administració electrònica i no presencial: facilitant la tramitació de serveis per multicanalitat (Internet, 012, ), impuls a la interoperabilitat, (oficina per al desenvolupament de l’administració electrònica). Ø Pla Pilot de Teletreball | Departament de Governació i Administracions Públiques |
| Ø Potenciar els serveis de tele-medicina, història clínica compartida i recepta electrònica per tal de facilitar els temps que els ciutadans i les ciutadanes dediquen a l’atenció sanitària | Departament de Salut |
| Ø Elaborar un Pla de camins rurals que prioritzi l’optimització de la comunicació a nivell comarcal amb els nuclis que disposin de serveis per afavorir l’accés i proximitat dels serveis, en especial sanitaris i educatius. | Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. |
| Ø Millorar la freqüència de pas i de velocitat del transport públic i de la informació que arriba a la ciutadania. | Departament de Política Territorial i Obres Públiques. |
| Ø Difondre nous models socials que emfatitzin el valor del treball familiar-domèstic,de cura i atenció a les persones, i el valor del temps personal, per contribuir a un millor equilibri en la dedicació al temps de treball de mercat remunerat, temps familiar i temps personal. | Departament d’Acció Social i Ciutadania: Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania. Institut Català de les Dones |
| Ø Analitzar l’activitat sanitària desagregada per sexe per conèixer i planificar les actuacions sanitàries segons les necessitats en clau de gènere. | Departament de Salut |
| Ø Establir un sistema acreditatiu a les empreses que porten a terme polítiques d’igualtat d’oportunitats. | Departament de Treball |
| Ø Sensibilitzar sobre la importància de la utilització, per part dels homes, de les mesures legals relacionades amb la paternitat. | Departament d’Acció Social i Ciutadania: - Secretaria de polítiques familiars i drets de ciutadania. - Institut Català de les Dones. Departament de Treball. |
| Ø Millorar la xarxa d’escoles bressol amb la creació de places de Llars d’infants de titularitat pública (30.000 noves places entre 2006 i 2009). Ø Impulsar les Llars d’infants rurals amb extensions a diferents municipis. | Departament d’Educació |
| Ø Potenciar programes d’atenció domiciliària perquè, tant les persones que pateixen dificultats a causa de la seva malaltia, com les persones cuidadores, tinguin la màxima disponibilitat del seu temps. Ø Millorar i incrementar els habitatges adaptats i/o amb serveis per a la gent gran i persones en situació de dependència. | Departament de Salut. Departamentd’Acció Social i Ciutadania: - Institut Català d'Assistència i Serveis Socials. Departament Medi Ambient i Habitatge. |
| Ø Acordar entre | Departament Medi Ambient i Habitatge |
| Ø Incrementar el nombre d’ajuts al pagament del lloguer per a les llars amb ingressos reduïts i amb risc d’exclusió, amb especial atenció a les famílies monoparentals i les dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles. Ø Garantir que el Pla pel dret a l’habitatge prioritzi l’accés a l’habitatge de les dones responsables de families monoparentals i de les dones en risc d’exclusió social. | Departament de Medi Ambient i Habitatge Departament d’Acció Social i Ciutadania: - Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. - Institut Català de les Dones. |
| Ø Promoure l’obertura de centres educatius més enllà del calendari escolar. | Departament d’Educació |
- Per a la elaboració d’aquesta proposta s’ha tingut en compte els eixos transversals (acció de govern, reformes legislatives, accions de sensibilització, implicació i participació social i pactes de concertació local).
FONT: GENCAT
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
