dilluns, 1 de desembre del 2008

Dia Mundial de la Lluita Contra la Sida


Tapis del Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA
Tapis del Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA

Un 30% dels nous diagnòstics s'han efectuat tardanament ja que la infecció pot passar desapercebuda durant anys

Amb motiu del Dia Mundial de Lluita contra la Sida, l'1 de desembre, el Departament de Salut ha fet públiques les darreres dades disponibles. Aquestes dades posen de manifest que des de l'any 2001, data en què es va posar en marxa el sistema de declaració voluntària, fins al 30 de juny de 2008 s'han notificat 4.836 nous diagnòstics d'infecció per VIH (77,4% en homes i 22,6% en dones). La població més afectada és la compresa entre els 25 i els 39 anys.

La principal via de transmissió és la via sexual amb un 79%; en un 43,6% es tracta de relacions heterosexuals i en un 35,4%, homosexuals.

En els darrers anys s'ha observat un descens en el percentatge del retard en el diagnòstic de la infecció, que era del 44% l'any 2001 i del 31,7% l'any 2007.

De tota manera, al voltant del 30% dels nous diagnòstics s'han efectuat tardanament ja que la infecció pot passar desapercebuda durant anys. També ha augmentat el percentatge de declaracions en població immigrant.

Entre les accions que s'han dut a terme amb el suport del Departament destaquen noves tècniques de reproducció assistida per parelles on l'home és seropositiu i la dona no (Institut de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia de l'Hospital Clínic); trasplantaments hepàtics en pacients infectats; tractaments de lipoatròfia facial i, juntament amb el Ministeri de Sanitat i Consum,  programes de prevenció de la infecció del VIH als centres penitenciaris.

" height="7" alt="" width="13" src="http://www10.gencat.cat/gencat/binaris/bullet_serveis_tcm32-38217.gif" style="width: 13px; height: 7px; border-top-width: 0px; border-right-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; border-style: initial; border-color: initial; vertical-align: middle; "> Més informació sobre les dades 2008 de la Sida
" height="7" alt="" width="13" src="http://www10.gencat.cat/gencat/binaris/bullet_serveis_tcm32-38217.gif" style="width: 13px; height: 7px; border-top-width: 0px; border-right-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; border-style: initial; border-color: initial; vertical-align: middle; "> Activitats commemoratives del dia contra la Sida 
 (53KB)

Estands a les universitats

D'altra banda, la Secretaria de Joventut muntarà estands a vuit universitats catalanes per sensibilitzar la població jove en motiu del Dia mundial de la sida. Concretament, la Secretaria, amb la col·laboració de l'empresa Durex, promocionarà la prevenció de riscos entre la gent jove. Es repartiran 16.000 preservatius, llacets i material informatiu divers.

" height="7" alt="" width="13" src="http://www10.gencat.cat/gencat/binaris/bullet_serveis_tcm32-38217.gif" style="width: 13px; height: 7px; border-top-width: 0px; border-right-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; border-style: initial; border-color: initial; vertical-align: middle; "> Més informació


Informació complementària

Web sobre la Sida

Temes relacionats: Salut / Societat, ciutadania i famílies

FONT: GENCAT


dilluns, 24 de novembre del 2008

Dia internacional contra la violència de gènere


www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2383

En la nostra societat, patriarcal i capitalista, les dones sofrim violència diàriament. Existeix una violència estructural contra les dones malgrat tots els avenços i malgrat la "igualtat" pretesa que "gaudim" de dones i homes. La seva expressió més ferotge, encara que no l’única, és la mort. En aquest país continuen morint una mitjana de 70 dones a l’any. Qüestionar el patriarcat és una responsabilitat de tots i totes.

La llei orgànica 1/2004 de 28 de novembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, va sorgir com a mesura desesperada davant una situació d’emergència. Pretenia acabar amb la violència contra les dones, encara que des d’un plantejament proteccionista i asistencialista. Farà ja 4 anys que es va aprovar, moment en què ja desconfiàvem del paper de l’Estat de Dret com a agent regulador de les nostres llibertats, ja que exigia, a canvi de drets, el condicionament a regles innegociables.

Després d’aquests anys podem afirmar que poques coses han canviat. En el general, el fet que la dona hagi guanyat espai en l’àmbit públic no ha esquerdat el model: societat heteronormativa i nuclifamiliar jeràrquica, amb una estructura econòmica capitalista que atorga valor només a l’esfera pública; mentre aquesta es troba sustentada per la funció domèstica i el treball i/o feina de cures que continuen portant a terme les dones. En la gran majoria dels casos de forma gratuïta i invisible.

Des de la CGT veiem necessària una crítica a la situació que continuem vivint les dones, provocada per la desigualtat i la discriminació estructural per motius de gènere, que la llei integral contra la violència masclista no ha vingut a solucionar en aquells casos en els quals es manifesta de manera més cruel.

Volem enunciar i denunciar les principals dificultats amb la que es troben les dones que sol.liciten protecció davant les agressions masclistes en l’àmbit familiar. Són les següents:

- Falta d’autonomia de les dones, que es veuen embolicades en moltes ocasions en una voràgine administrativa que decideix contínuament per elles, no sent escoltades ni podent prendre decisions pròpies, estant dissenyat l’itinerari independentment de la seva voluntat i de les seves especials circumstàncies.

- Les dones immigrants sense papers compten amb la gran amenaça de la Instrucció 14/2005 de la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior. Amb l’amenaça sempre present de l’expulsió, en el cas de que les que no tinguem permisos, mentre les que compten amb una autorització de residència, o de residència i treball, es troben amb les traves de la Llei d’Estrangeria, que sempre s’anteposa a la Llei Integral contra la Violència. Comprovem, així mateix, com l’administració prima com a bé jurídic la situació administrativa de la dona immigrant, i no la vida i la integritat física i psíquica de la dona.

- Grans diferències a nivell geogràfic, ja que l’aplicació del suport social recollit per la llei com un dret depèn en gran manera de les administracions locals, provocant grans diferències a nivell geogràfic. Supeditats a les decisions polítiques del territori, existeixen autonomies on els recursos són més aviat escassos, faltant una homologació real en els serveis d’atenció tal com estableix la llei.

- Dificultat d’exercir els drets laborals recollits en la Llei 1/2004, al seu capítol 2. És a dir, els canvis d’horaris, canvis de centre de treball, les absències i les faltes de puntualitat justificades, etc. a causa de la precarietat laboral de les afectades (ocupacions precàries, mitges jornades, economia submergida) sent la conseqüència més freqüent l’acomiadament.

- Ajuts econòmics d’autèntica misèria, les destinades a les dones que sofreixen violència i no aconsegueixen treballar remuneradament. La Renda Activa d’Inserció i Ajuda al pagament únic, aplicable en el primer cas és de 407 euros, any 2008. I quan parlem de les segones els requisits per al seu cobrament són molt restrictius.

- Respecte a les Cases d’Acollida, la llei recull l’adaptació de les actuals per convertir-se en centres de recuperació integral, que garanteixin teràpia psicològica, seguiment legal, suport social i educatiu; però la realitat és bé diferent. En el funcionament i coordinació d’aquest recurs hi ha una gran dispersió i diversitat. No hi ha un criteri comú i consensuat que garanteixi la qualitat i eficàcia del servei. Moltes cases d’acollida ofereixen la seva gestió a empreses de serveis que contracten professionals sense experiència, amb unes condicions de treball inestables i mal remunerades. Moltes són gestionades per associacions de dones de caràcter conservador, assistencial i religiós, desvirtuant-se en massa ocasions el paper que han d’exercir.

- Repercussió de la violència patriarcal a la resta de la família, no només a les dones, sent especialment vulnerables les i els menors, sense comptar amb una protecció efectiva davant la situació que viuen.

- Incompliment de la disposició respecte a implantar l’assignatura obligatòria "Educació per a la igualtat i contra la violència de gènere", que figura en la llei que denunciem. No solament no s’ha creat, sinó que no es destina ni un sol euro en l’educació igualitària, una educació que promogui l’autonomia de les dones en el plànol personal, laboral i econòmic, buscant la distribució de rols, públics i privats. També és urgent i necessari abordar l’educació amorosa i sexual, analitzant com construïm els vincles amorosos.

La realitat, per tant, ens mostra que la tasca legislativa, amb ser important, no és suficient per resoldre els problemes que ens assetgen. Continuen sent habituals les situacions que afecten a dones que han sofert violència en l’àmbit domèstic, trobant-se desprotegides i sense recursos, malgrat les responsabilitats familiars que han d’afrontar i que acaben veient-se embocades inevitablement a sofrir penúries personals i l’exclusió social.

Per a nosaltres, les dones que conformem la CGT, parlar d’eradicar la violència contra les dones, suposaria la deconstrucció de tot un imaginari simbòlic que conforma la realitat desigual en la vivim.

Aquesta tasca correspon a tots i a totes les que pertanyem a la societat. No podem pensar a delegar tota la responsabilitat i les atribucions en un Estat patriarcal i capitalista.

D’una banda, les nostres estratègies de lluita, d’autoorganització i autodeterminació com a dones, no poden ser obviades per les institucions. Volem ser dones lliures, fortes, autònomes, que usin totes les seves capacitats per defensar-se, reivindicant l’autodefensa feminista sense esperar que vingui a salvar-nos l’Estat, que perpetua i garanteix un sistema patriarcal.

I d’altra banda, cal exigir-li a aquest mateix Estat que no sol assumeixi els discursos dels moviments feministes, sinó que assumeixi els seus continguts. I que ho faci amb els suficients recursos i serietat. Només d’aquesta manera es podrà dir sense mentir, que s’està actuant en la protecció i prevenció de la violència masclista.

Davant la violència masclista… Autodefensa Feminista !!

Secretaria de la Dona. Comitè Confederal de la CGT

Comunicat pel 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere

dissabte, 22 de novembre del 2008

Un jutjat obliga a la Generalitat a augmentar el grau de dependència a una dona

El jutjat social número 24 de Barcelona ha estimat parcialment la demanda de Mercedes P. R. davant de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, i ha declarat que la demandant té un grau de dependència 1 amb nivell 2, un més del que havia reconegut la Generalitat després d'una primera reclamació.

A més, condemna l'administració a acceptar aquesta declaració, amb tot el que suposa. La demandant reclamava el reconeixement de la seva situació de dependència i l'abonament de la prestació corresponent, que li va ser denegada el 3 d'octubre del 2007. L'administració considerava que la dona no arribava a la puntuació mínima exigida per aquesta situació, ja que només tenia 23 punts. Un metge forense considera que la demandant té un grau de dependència de 46 punts.

Davant de la denegació, la dona va posar una reclamació prèvia que va ser estimada en part per la Generalitat el juny passat. Així li van reconèixer un grau de dependència 1 amb nivell 1. La sentència explica que l'any 1980 la dona havia estat reconeguda per la prestació de gran invalidesa per les seves lesions, una tetraplegia i síndrome medul·lar transvers de les cervicals, conseqüències d'un accident de trànsit.

L'any 2000 l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials li havia reconegut un grau de discapacitat del 85% amb necessitat d'assistència d'una tercera persona. El tribunal recorda que els graus s'han de mesurar per la necessitat d'una altra persona per fer activitats i si aquesta ajuda és puntual, habitual o total. La sentència indica que la dona necessita dos bastons per caminar per casa seva i una cadira de rodes per sortir.

També indica que té una lesió a les mans i per això necessita ajuda per cordar-se els botons o posar-se les sabates i els mitjons, entre altres. Per això la jutgessa creu que la dona necessita ajuda puntual, grau 1 amb nivell 2, ja que la necessita per a més activitats.

Tot i el canvi de classificació, la demandant no rebrà cap prestació vinculada a la llei de la dependència fins d'aquí a uns anys. Actualment, només reben la prestació els grans dependents, classificats amb el grau 3 (nivells 1 i 2) i els dependents greus, de grau 2 amb nivell 2. El 2009 havien de començar a ser atesos els dependents de grau 2 amb nivell 1, però les restriccions pressupostàries segurament ho faran impossible. Els afectats amb el grau 1 (nivells 1 i 2), com és el cas de Mercedes P.R., trigaran almenys tres anys a rebre els ajuts.

FONT: AVUI

dimecres, 19 de novembre del 2008

Acció Social presenta un pressupost de 1.706,2 milions d’euros, que representa un creixement del 8,8%

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presentat avui davant de la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament de Catalunya, el projecte de pressupost del Departament per al 2009, que ascendeix a 1.706,2 milions d’euros. Capdevila ha explicat que es tracta d’un pressupost que s’inscriu en un context de crisi econòmica, “però que donarà resposta a les necessitats bàsiques que se’ns plantegin durant l’any 2009”.


El pressupost assegura el funcionament dels serveis i de la xarxa de serveis socials, tot garantint la seva sostenibilitat econòmica dins d’un marc d’austeritat que obliga a una priorització de les actuacions finançades amb recursos propis. En aquest sentit, els comptes del 2009, es fixen en tres eixos principals:

* Consolidar les actuacions que ja s’estan duent a terme
* Garantir el finançament de la Cartera de Serveis Socials
* Augmentar les transferències a l’Administració local

D’altra banda, s’ha optat per reduir la despesa que es destinava a estudis i treballs tècnics i s’ha limitat la contractació de personal, entre d’altres mesures. 

Tot i tractar-se d’un pressupost auster, el creixement respecte a l’any passat és d’un 8,8%. De fet, el pressupost del Departament d’Acció Social i Ciutadania és el segon que més creix darrera del Departament de Treball i suposa un 5,9% del total del pressupost de la Generalitat de Catalunya.


Un 11,27% més per a atenció de la gent gran amb dependència


L’any 2009, el Departament d’Acció Social i Ciutadania destinarà 354,5 milions d’euros per a l’atenció de la gent gran amb dependència, un 11,27% més que l’exercici anterior. La major part d’aquesta xifra es destinarà al manteniment de 22.510 places residencials i 4.008 places de centre de dia.

Pel que fa a l’atenció de les persones amb discapacitat, al 2009 s’hi destinarà 340,4 milions, que s’adreçaran sobretot a 5.578 places de residències i llars-residència i 8.159 places de centres ocupacionals. Aquesta xifra suposa un increment del 6,41% respecte a l’any 2007. 

Els recursos adreçats a pensions i prestacions assistencials es concreten en 261,2 milions d’euros per als:

* 75.500 beneficiaris de prestacions no contributives per cobrir necessitats bàsiques i de manteniment de despeses de la llar
* 47.000 perceptors d’ajuts assistencials a cònjuges supervivents
* 3.724 beneficiaris de prestacions per acolliment de menors tutelats per l’Administració i 240 per acolliment de joves extutelats
* 22.216 beneficiaris de la prestació per a cuidador no professional i 14.622 per a prestació vinculada a servei, en el marc del desplegament de la Llei de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència.

Es tracta de prestacions garantides per la Llei de Pressupostos i, que en cas necessari, s’ampliaran a càrrec del fons de contingència de la Generalitat.

En relació a l’atenció a la infància i a l’adolescència, es destinaran 163,1 milions al manteniment de centres residencials i d’acollida i al reforç dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA).

En matèria de famílies i drets de ciutadania s’han consignat 198,9 milions d’euros, bàsicament a atendre els beneficiaris d’ajuts a famílies amb infants a càrrec. També cal destacar que l’any vinent es crearà el fons de garantia per cobrir l’impagament de pensions alimentàries i compensatòries, previst en el text de la Llei del dret de els dones a eradicar la violència masclista. Inicialment, es destinarà a aquest fons 10 milions d’euros.

A l’atenció a la immigració, el pressupost és de 18,4 milions d’euros. Aquests diners permetran la posada en marxa del Pacte Nacional per la Immigració i l’aprovació del Pla de Ciutadania i Immigració 2009-2012.


18 milions més per a serveis bàsics


Finalment, en relació als serveis socials bàsics, el Departament destinarà 86,9 milions d’euros a ampliar el nombre de professionals en treball social i educació social i oferir suport per l’aplicació del Servei d’Atenció Domiciliària. Això suposa 18,1 milions més dels que es van destinar l’any passat.

També cal destacar els 67,2 milions per a personal d’atenció social i els 81,2 milions per altres serveis de protecció social com ara l’atenció a les persones amb malaltia mental, drogodependències o Sida.


Promoció social


En aquest àmbit s’inscriuen les actuacions destinades a la joventut i a les dones. Així es destinaran 40,4 milions d’euros per impulsar polítiques de joventut i facilitar l’emancipació dels joves. També s’han pressupostat 11,3 milions per al desenvolupament de polítiques de dones. Aquests diners serviran, entre d’altres actuacions, per crear el fons pels ens locals per a l’atenció de la violència masclista.

Font: Esquerra


dilluns, 3 de novembre del 2008

Estudi sobre els joves residents en recursos de la DGAIA. L'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, principal recurs de sortida

Estudi sobre els joves residents en recursos de la DGAIA. L'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, principal recurs de sortida

La necessitat de treballar l'emancipació de les joves i dels joves tutelats

La constitució de l'ASJTET en programes intenta reflectir els aspectes en què es realitza l'acompanyament mencionat. En aquest sentit, parlarem d'acompanyament o de suport socioeducatiu, psicològic, d'habitatge, econòmic, sociolaboral i jurídic. Cadascun d'aquests àmbits es correspon amb un programa que el gestiona i el desenvolupa d'una manera integral.

Com ja hem indicat, el procés d'acompanyament no tan sols és voluntari –és la jove o el jove qui el demana i s'hi compromet–, sinó que ho fa, i ho fem, amb una orientació determinada i irrenunciable: la millora social. Mesurar el grau de millora en un procés com el que ens ocupa és quelcom difícil, però no ho és valorar si aquesta es produeix. Aquest és el nostre objectiu principal: intentar assegurar que tot procés iniciat, seguit i finalitzat amb una jove o un jove els ha deparat una situació millor a aquella en què es trobaven a l'inici.

El procés de millora l'ubiquem en l'àmbit social. No és gaire complicat entendre per què: el nostre treball en l'acompanyament intenta "acondiciar" la jove o el jove d'acord amb la societat. Aquest acondiciament social el fem (s'hauria de fer) en l'habitatge i el treball i amb prou recursos personals (psicològics i socioeducatius) i socials (econòmics i jurídics) perquè sàpiga manejar-los. Podríem resumir aquest procés i la seva fita amb el terme emancipació. No és difícil apreciar, i amb això tanquem el cercle metodològic, que aquest acondiciament està parametritzat en els programes de l'ASJTET, que, com ja hem dit, són el seu cor.

No hem parlat encara de la població atesa a l'ASJTET, del seu jovent, de les seves joves i dels seus joves. Al llarg de la seva història, l'ASJTET ha modificat el perfil de la seva població, que, a grans trets, té en l'actualitat les característiques següents:

1.. Joves atesos en un recurs de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) que requereixen una resposta alternativa a la seva problemàtica.

2.. Joves extutelats majors de 18 anys que requereixen acabar el seu procés d'emancipació –iniciat en la DGAIA o en la xarxa de protecció social.

3.. Joves menors que entren en el sistema de protecció a la infància i no tenen història institucional i les seves característiques (edat i tipus de pla de treball) no aconsellen la utilització dels recursos residencials habituals.
El jovent provinent de la DGAIA, ja sigui l'atès en algun dels seus recursos o l'extutelat, constitueix el volum més important de la població atesa a l'ASJTET i és un sector que s'està incrementant en els darrers anys.

No tan sols hem de parlar de canvis en el perfil i en el volum de la població provinent de la DGAIA. També hem de destacar l'evolució en la població en general i en la societat mateixa. En efecte, volem posar de manifest que l'evolució de la societat en els àmbits socioeconòmic i polític ha pertorbat la relació entre el límit legal per a la majoria d'edat i les possibilitats del jovent en general d'assolir un nivell suficient d'independència per aconseguir l'emancipació definida anteriorment.

Metodologia

L'escenari descrit fins ara és el marc en què s'acredita la necessitat de l'ASJTET de tenir "coneixement" del jovent que pot demanar o necessitar, directament o indirectament, una millora en el seu procés d'emancipació –ara ja sabem de què parlem. Aquest coneixement s'ha de conceptualitzar en aquells aspectes del seu perfil en els quals es produeixi l'acompanyament que hem definit anteriorment.

Aquesta és la raó de ser de l'estudi que presentem en aquest article, que té com a missió disposar de la informació que ens permeti, si escau, perfilar i ajustar els programes i els seus recursos per donar resposta als canvis que es puguin donar en la futura població de l'ASJTET provinent dels recursos de la DGAIA.

Hem parlat dels aspectes que configuren el perfil de les futures usuàries i usuaris i sobre els quals se sustentarà el treball en els diferents programes. L'estudi s'ha dissenyat d'acord amb aquests trets i amb una metodologia basada en l'anàlisi multidimensional. Amb aquest mètode hem pretès definir uns elements característics del perfil de la població que anomenem fets construïts a partir de determinats atributs que anomenem dimensions.

Seguidament presentem els fets i les dimensions que constitueixen els trets que estudiarem de la població resident en els recursos de la DGAIA:

1.. Dades generals: edat, sexe, tipus de mesura, nacionalitat i procedència. 
2.. Formació acadèmica: domini instrumental de la llengua, nivell de formació, temps d'escolaritat i previsions en els tres propers anys en l'àmbit formatiu. 
3.. Àmbit laboral: grau d'interès, història laboral, situació laboral actual i formació laboral. 
4.. Trets psicosanitaris: presència d'alguna patologia, tipus de patologia, tipus de tractament, disminucions acreditades pel CAD i toxicomanies. 
5.. Trets socials i personals: compromís amb el seu programa educatiu, habilitats i tipus de conducta. 
6.. Àmbit familiar i institucional: origen, trets fonamentals de la família, vincles socials i afectius amb la família, grau d'acceptació de la institucionalització i fugues. 
7.. Relació amb la justícia: mesures imposades pels jutjats de menors. 
8.. Sortida del recurs: tipus de sortida, edat prevista de la sortida i àmbits d'actuació. 

El projecte d'estudi s'ha plantejat en dues fases. En la primera s'ha desenvolupat un estudi bàsic, que és el que presentem en aquest article, i en la segona se'n farà un de més aprofundit amb un vessant de recerca quant a la interrelació (causes i efectes) entre diferents àmbits. És a dir, es plantejaran hipòtesis del tipus "un valor màxim en l'àmbit social i personal implica un valor màxim en l'àmbit familiar i psicosanitari i mínim en la relació amb la justícia?". Per a la segona fase s'utilitzaran tècniques d'anàlisi multidimensional (computació de cubs de dades) treballades mitjançant tecnologia OLAP (On-line Analytical Processing).

Les dades

L'estudi que presentem en aquest article és el que correspon al nivell bàsic. Ha estat realitzat a partir d'una selecció dels àmbits i paràmetres introduïts en l'apartat anterior i que detallem tot seguit:

1.. Familiar i institucional: nombre de germans a la DGAIA. 
2.. Psicosanitari: presència d'alguna patologia, tipus de patologia, tipus de tractament, disminucions acreditades pel CAD i toxicomanies. 
3.. Formació acadèmica: domini instrumental del català i el castellà, nivell de formació i anys d'escolaritat. 
4.. Laboral: historial laboral, situació laboral actual i formació laboral. 
5.. Relació amb la justícia: tipus de relació i de mesura. 
6.. Sortida del recurs: tipus i edat de sortida prevista.

Cadascun dels paràmetres han estat distribuïts en tres de les dimensions de l'àmbit de dades generals, concretament per edat, sexe i nacionalitat.

Les dades han estat obtingudes a través d'una enquesta que s'ha distribuït en els 91 centres de la DGAIA a joves de més de 15 anys i ha estat contestada correctament per 77 (vegeu la taula 1). Les enquestes han estat respostes per als professionals de cadascun dels recursos educatius. 

Edat del jovent estudiat 15 anys o més grans 
Nombre de joves estudiats/ades 512 
Nombre vàlid de joves estudiats/ades 478 
Nombre de recursos enquestats entre joves de 15 anys o més 70 de 91 (77%) 
Tipus de centres enquestats Centre d'acolliment 10%

Centre d'urgències 3%

Centre de primera acollida 4%

Centre sociosanitari 4%

CRAE 66%

CRAE intensiu 4%

Residència disminuïts 1%

Servei d'acolliment 2%

Servei d'acompanyament especialitzat 6%


Taula 1. Dades Generals de l'enquesta.

Sexe, edat i nacionalitat

a.. Homes: 60,46% - Dones: 39,54%. 
b.. Nacionalitat espanyola: 58,16% - Nacionalitat estrangera: 41,84%. 
c.. El 43% té 17 anys.
Àmbit psicosanitari i toxicomanies

a.. El 76 % de la població dels recursos de la DGAIA no pateix cap tipus de patologia. 
b.. Els homes en general i els estrangers en particular, tenen un millor estat de salut. 
c.. El 77% de la població que pateix alguna patologia és de tipus psíquic (igual en dones que en homes). 
d.. El 79% de la població amb alguna patologia rep tractament farmacològic. 
e.. El 19% de la població que pateix alguna patologia està incapacitat judicialment. 
f.. El 65% de la població no consumeix cap tipus de tòxic (no es té en compte el tabac) i no hi ha diferències ni per sexe ni per nacionalitat. 
g.. Pren cànnabis el 50% de la població que consumeix algun tipus de tòxic. 
h.. El 70% de la població que pren algun tipus de tòxic ho fa entre els 17 i els 18 anys. 
Formació acadèmica

a.. El 55% de la població té un domini instrumental del català i del castellà.
- 40% nacionalitat espanyola
- 15% nacionalitat estrangera

b.. El 40% només el té del castellà.
- 16% nacionalitat espanyola
- 24% nacionalitat estrangera 

c.. El 52% de la població no arriba a l'escolaritat obligatòria.
- Dones: 19%
- Homes: 33%
- Nacionalitat espanyola: 25%
- Nacionalitat estrangera: 27%

d.. El 5% de la població ha iniciat estudis previs als universitaris (batxillerat o FP de grau mitjà).
- Dones: 4%
- Homes: 1%
- Nacionalitat espanyola: 4%
- Nacionalitat estrangera: 1%

Àmbit laboral

Història laboral

a.. El 58% de la població en edat laboral no ha treballat mai:
- 27% dones i 31% homes
- 38% nacionals i 20% estrangeres o estrangers

b.. El 42% de la població en edat laboral ha treballat alguna vegada:
- 13% dones i 29% homes 
- 21% nacionals i 21% estrangeres o estrangers

c.. El 19% de la població en edat laboral ha treballat amb contracte
- 7% dones i 12% homes
- 13% nacionals i 6% estrangeres o estrangers
Situació actual i formació laboral

a.. El 76% de la població en edat laboral no treballa: homes i dones, estrangers/eres i nacionals en les mateixes proporcions.
- El 17% de la població en edat laboral treballa amb contracte: 6% dones i 11% homes.
- El 46% de la població té algun tipus de formació laboral.

Relació amb la justícia(1)

a.. El 80% de la població no té cap tipus de relació amb la justícia. 
b.. El 8% d'homes nacionals i el 6% d'homes estrangers en tenen alguna:
- L'edat en què es produeix majoritàriament es troba entre els 17 i els 18 anys.
- El 40% té mesures judicials i el 34% n'espera una.
- El 54% dels que en tenen algun tipus es troba en llibertat vigilada.

Prospecció de sortida del recurs on s'ha fet l'enquesta(2)

a.. El 35% de la població té com a proposta de sortida l'ASJTET. 
b.. El 29% continua en algun tipus de recurs de l'Administració (diferent de l'ASJTET). 
c.. El 12% assolirà l'autonomia. 
d.. El 22% retorna a la família. 
e.. El 73% surt del recurs actual als 18 anys o més. 
f.. El 27% surt del recurs abans dels 18 anys.

Conclusions

En la introducció de l'article hem definit el treball que es realitza a l'ASJTET i hem dit que se centra en l'acompanyament i el suport de determinats joves per tal que millorin la seva situació social en l'àmbit de l'habitatge i del treball i amb la interiorització de certes destreses personals.

També hem identificat la missió de l'estudi: reajustar els programes i els seus recursos d'acord amb els trets principals que caracteritzaran la població futura de l'ASJTET en els propers anys i que estan relacionats amb el treball que es fa.

L'estudi reafirma l'orientació cap a la inserció laboral com un dels eixos fonamentals que configura el procés d'acompanyament: l'usuari tipus que resideix actualment en els recursos de la DGAIA i el que es proposa per a l'ASJTET té 17 anys i no ha treballat mai malgrat trobar-se en edat laboral.

D'altra banda apareix (o es confirma) la necessitat d'introduir en el procés d'acondiciament social del jovent la integració de les joves i els joves immigrants, que representen el 42% de la població resident en centres de la DGAIA.

L'estudi mostra l'aparició d'un factor que pot pertorbar el treball desenvolupat en l'ASJTET: el 18% de la població dels recursos de la DGAIA pateix algun tipus de trastorn psíquic que requereix tractament farmacològic en la majoria dels casos. Parlem de pertorbació perquè aquest fet pot dificultar els processos d'emancipació en aquesta població i recomana un nou disseny dels programes de suport psicològic per tal que incorporin un tipus de suport o supervisió psiquiàtric adient.

El 35% de la població consumeix algun tipus de tòxic diferent del tabac. És un volum important que ens ha de fer pensar en processos de prevenció de les toxicomanies a través de nous tipus de recursos amb què es pugui treballar.

L'estudi mostra l'emergència d'orientacions cap a estudis superiors (el 5% de la població ha iniciat estudis previs als universitaris). Aquest fet s'haurà d'incorporar en els programes de suport i d'habitatge.

Pel que fa a la qüestió del gènere, s'ha de continuar en el treball de balancejar el treball en l'àmbit masculí emfatitzant la formació acadèmica (el 34% dels joves no tenen l'escolaritat obligatòria, enfront del 19% de les joves) i, en el femení, la formació laboral (el 8% de les joves no treballa, enfront del 15% dels joves).

Finalment hem de destacar l'afermament de l'ASJTET com a principal recurs alternatiu de sortida de la DGAIA. En efecte, el 35% de la població resident en els seus recursos té com a proposta l'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats. Aquest fet confirma el que hem descrit en la introducció respecte de l'increment creixent en el volum de la població atesa a l'ASJTET i del canvi sociopolític que ha fet del límit legal per a la majoria d'edat quelcom prematur per a la nostra població, raó per la qual els seguim atenent fins als 21 anys.

Antonio Ponce 
Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (6 de maig de 2008)

(1) La relació amb la justícia recull el tipus de relació (mesura judicial) i el tipus de mesura (internament, llibertat vigilada, mediació, etc.).
(2) Aquesta prospecció la fa el/la professional per a quan la jove o el jove surti del centre on està actualment sense tenir en compte la seva edat.


divendres, 31 d’octubre del 2008

Primera condemna penal en ferm per assetjament laboral contra la generalitat de Catalunya

La sentència de l'Audiència Provincial de Lleida senta jurisprudència sobre l'assetjament laboral a  nivell estatal.
Malgrat això, el conseller d'Obres Públiques de Montilla, el socialista Joaquim Nadal, no fa ni cas i, a més, puja a la funcionària condemnada i paga als seus advocats. 

És la primera sentència per assetjament laboral - 'mobbing'-, en la qual resulta condemnada una Administració pública, en aquest cas la Generalitat catalana. I ja és ferma, quan l'Audiència Provincial de Lleida ha ratificat el dictat pel Jutjat Penal n º 2 de la capital lleidatans. 

Es jutjar Teresa Casals, cap de servei de la Conselleria d'Obres públiques (que dirigeix el socialista Joaquim Nadal) per assetjament laboral a la funcionària Begoña Solé. La sentència, ara ratificada en tots els seus pronunciaments, estableix una quantitat de 8782 euros d'indemnització i fa responsable de la Generalitat: "Ha quedat acreditada en autos la perpetració de la falta de coaccions subjectivament dotada d'un element intencional i voluntari-el dol - . la senyora Casals va desenvolupar un comportament voluntari, volgut i intencional-(és a dir dolós) tendent precisament a que la senyora Solé fes el que no estava obligada a fer, porti a fer el que ella no volia, pretenent amb això causar desassossec comminava l'acompliment de la seva tasca en condicions que lesionen la seva dignitat de la seva funció laboral, generant a la perjudicada una situació psicològica delicada doncs desenvolupament un trastorn d'adaptació requerint tractament mèdic adequat a aquest trastorn directament relacionat amb la conducta de la apelante ". 

En suma, per primera vegada, una administració pública és condemnada a Espanya per 'mobbing' i aquesta Administració és la Generalitat catalana. I Joaquim Nadal ha fet tot el possible per presindir de tal 'guardó'. Per exemple, la Generalitat ha corregut amb les despeses de defensa Casals, que no han servit per a molts, i per això ha contret a un dels millors bufets de Barcelona, el de Cristóbal Matellán. Aquestes despeses s'han justificat perquè la causa posava en perill "el bon nom de la Generalitat". 

Pel que sembla, a la justícia el bon nom de l'organisme públic no li sembla raó suficient per deixar impune la qüestió. 

No només això. El major menyspreu del conseller Nadal a la justícia és que, després de conèixer la sentència, encara no ferma, del Jutjat, no se li va obrir expedient disciplinari algun. Per contra, va ser premiada amb un ascens. El seu cap immediat, Jordi Benet, que segons la sentència empara i fomentar l'assetjament, i la dimissió havia estat sol · licitada pel sindicat UGT, tampoc se li ha obert expedient algun. Per cert, Benet ha estat director del Servei de Carreteres de la Generalitat a Lleida durant anys, al temps que era fundador i propietari (després sorgir l'escàndol va traspassar les seves accions a la seva germana) de l'empresa Projectec, premiada reiteradament amb contractes pel propi servei que dirigia. En definitiva, el poder col · labora amb un condemnat, en contra de la part més dèbil, ara declarada innocent. Però, malgrat això, alguna cosa ha canviat, perquè aquesta sentència senti jurisprudència en matèria d'assetjament laboral a 
espanya. 
 
L'Audiència ratifica la condemna de la cap de Carreteres per 'mobbing' a una funcionària 


L'Audiència de Lleida ha ratificat la sentència dictada pel Jutjat Penal número 2 que va condemnar l'ex cap del Servei Territorial de Carreteres de la Generalitat a la demarcació de Lleida, Teresa Casals Escuer, per assetjament laboral a una subordinat. 

L'Audiència reafirmada d'aquesta manera la decisió emesa el passat mes de febrer a favor de la víctima del mobbing, representada pel despatx d'advocats de Josep Maria Moragues, que es va convertir en la primera sentència condemnatòria per assetjament laboral contra una administració pública de l'Estat espanyol.
La sentència del Jutjat Penal 2 va establir en el seu moment que la Generalitat hauria d'indemnitzar la funcionària que va patir l'assetjament laboral amb 63.398 euros per ser responsable civil subsidiari. 
Tanmateix, l'Audiència de Lleida estableix que aquesta quantitat haurà de ser valorada pel metge forense en funció de les seqüeles dels fets que li hagin quedat a la assetjada. 
La treballadora denunciant acusar Teresa Casals de tracte vexatori entre 1996 i 2005. Durant el judici va assegurar que el seu superior la insults, li cronometrat quan treballava, li encarregava tasques de conserge i li va amenaçar diverses ocasions amb extraure'l. La sentència va assenyalar que els serveis territorials de Carreteres podien haver evitat el cas d'assetjament laboral únicament canviant de secció a la funcionària.
La Generalitat va recórrer la sentència del jutjat d'allò penal, que ara ha finalitzat amb una sentència ferma per part de l'Audiència de Lleida que ratifica la sentència anterior. 
Aquest nou error és contundent al sentenciar que "és clar que la conducta de la imputada ha excedit amb molt d'allò acceptable laboral i personalment a una conducta adreçada a fustigació a l'altra persona. Una cosa és el rigor en l'acompliment d'un càrrec de responsabilitat i una altra convertir la insistència en una conducta d'assetjament, amb menyspreu de la dignitat i voluntat de l'altra persona ".

Jornada sobre els drets de les persones en règim d´internament de menors a Catalunya

Mallorca, 283 -08037 Barcelona, Telèfon 93 4961880 (ext. 263) Fax 93 4871649, E-Mail:comissions@icab.cat

Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l'Advocacia

ORGANITZA: Comissió de Cultura, Secció Dret Penal

7 de novembre de 2008

Sala 8a (8a. Planta)

10:00 a 13:30 hores

10.00 a 11:30 h.

TAULA 1. Els programes d'intervenció en règim tancat. El control judicial de les mesures d'internament. El protocol d'avaluació del risc de reincidència (SAVRY).

Presenta i modera: Sra. Anna Diez Llacer. Advocada

PONENTS:

Il.lma. Sra. Sagrario Guitart Peñafiel. Jutgessa del Jutjat de Menors nº 1 de Barcelona

Sra. Marta Pérez Prieto. Sots-directora del Centre de Menors Can Llupià

Sra. Teresa Clavaguera Viñals. Cap de Secció de Centres de la Direcció General d'Execució a la Comunitat i de Justícia Juvenil

11.30 a 12.00 h. PAUSA-CAFÈ

12.00 a 13:30 h.

TAULA 2. El règim disciplinari. Els reglaments de règim interior dels centres de menors.

Presenta i modera: Sra. Lluïsa Domingo Hernando. Advocada

PONENTS:

Sr. Enrique de Caso Alfaro. Director del Centre educatiu L'Alzina

Sr. Javier González Pinedo. Cap del Servei de la Direcció General d'Execució a la Comunitat i de Justícia Juvenil

Jornada

ALGUNES QÜESTIONS SOBRE L'INTERNAMENT DELS MENORS A CATALUNYA

dimecres, 22 d’octubre del 2008

La consellera Capdevila proposa al Govern espanyol un paquet de mesures per millorar el finançament de la Llei de la Dependència

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha comparegut avui a la comissió parlamentària de Benestar i Immigració per parlar sobre l’impacte econòmic de l’aplicació de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) a Catalunya. La consellera Capdevila ha tornat a insistir en què 'cal que el Govern espanyol millori el sistema de finançament de la Llei' i, en aquest sentit, ha proposat una sèrie de mesures per reequilibrar l’aportació econòmica de l’Estat. 


La consellera d’Acció Social i Ciutadania ha recordat que 'la LAPAD estableix que el finançament públic de les prestacions de la dependència han de ser compartides per les comunitats autònomes i l’Estat en un 50%'. No obstant això, actualment aquesta proporció no es compleix i l’aportació al cost de la dependència de les comunitats autònomes és molt superior. A finals del 2008 la despesa per atendre a les persones beneficiàries de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència ascendirà a 545 milions d’euros. La major part d’aquests diners, 370 milions, els haurà aportat la Generalitat. En contrapartida, l’Estat només haurà aportat en concepte del mínim garantit i acordat, 113 milions d’euros. La resta, 62 milions, vindran per via del copagament. 

Davant d’aquesta situació, el Departament d’Acció Social i Ciutadania ha tramés al Govern espanyol una proposta centrada en cinc punts:

1. Els pressupostos generals de l’Estat haurien de diferenciar els crèdits destinats al mínim garantit i els corresponents al nivell acordat. En el sistema actual de finançament les comunitats autònomes reben les aportacions de l’Estat a través de dues fonts: el nivell mínim garantit i el nivell acordat. El primer és un import per cada una de les persones que se’ls ha reconegut el dret i, que varia segons el grau i nivell. Són crèdits ampliables, ja que responen a un dret subjectiu, que ha de fer-se efectiu en funció de les persones beneficiàries del sistema. Per la seva banda, el nivell acordat és un import fix que es distribueix entre les comunitats autònomes d’acord amb una sèrie de criteris. La consellera Capdevila afirma que la finalitat del nivell mínim garantit i del nivell acordat són molt diferents i, el fet de diferenciar els crèdits que es destinen a un concepte o un altre, permetria a Catalunya conèixer abans d’iniciar-se l’exercici els recursos a distribuir entre les diferents comunitats. Això evitaria que recursos inicialment previstos pel nivell acordat es destinessin al nivell mínim per insuficiència del crèdit total. 

2. El nivell acordat hauria de contemplar el finançament del manteniment del total de les places destinades a l’atenció dels beneficiaris de la Llei de la Dependència i no només les noves.L’Estat només contribueix al finançament de les places noves, però no aporta ni un euro al manteniment d’aquelles places creades en anys anteriors. Això provoca que es vagi incrementant cada cop més la despesa que han de suportar les comunitats autònomes i que s’incompleixi el cofinançament del 50% entre Govern espanyol i Generalitat. 

3. Incrementar els imports del mínim garantit d’aquest any i adequar-los al cost real de les prestacions i al previst al finançament de la Llei. El nivell mínim aportat pel Govern espanyol és igual pels beneficiaris d’un mateix nivell i grau, amb independència de que estigui en una residència, un centre de dia, gaudeixi d’una ajuda a domicili o tingui una prestació econòmica. Però, el cost real en cadascun d’aquests casos és molt diferent. Per tant, el nivell acordat hauria de compensar una part de la diferència del cost, ja que la comunitat autònoma ha de suportar el dèficit que es produeix entre la quantitat aportada a través del nivell mínim garantit, el cost del servei i el copagament. 

4. Creació d’un fons addicional per a inversions de centres destinats a l’atenció de persones en situació de dependència i per a la promoció de l’autonomia personal.
Creació d’un fons addicional per a les despeses indirectes de gestió de les prestacions de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Aquest fons contribuiria a finançar part de les despeses derivades de la valoració de l’estat de dependència, la realització del Programa individual d’atenció, el servei d’informació i reclamacions, el cost del manteniment de la base de dades, etc, que actualment la Generalitat afronta en solitari.

Més implicació de l'Estat

La consellera Capdevila ha assegurat durant la seva compareixença que malgrat 'els problemes de finançament, treballem cada dia per anar consolidant el sistema d'atenció a la dependència i per tal que, com està previst, estigui en ple funcionament el 2015'.'A més', ha dit, 'anirem consolidant els programes actuals i desenvolupant els programes adreçats a la millora de l'accessibilitat i de l'autonomia. Tot això serà possible només amb l'esforç compartit de totes les administracions implicades, començant per la de l'Estat'

El diputat d'Esquerra, Pere Bosch, ha aplaudit les propostes formulades per la Consellera i ha remarcat 'la transparència' del Govern sobre aquesta qüestió, que ha informat en tot moment, ja sigui des del Parlament o des dels mitjans de comunicació. Bosch ha afirmat que 'al capdavall, el finançament de la Llei de la dependència és un problema més del mal model de finançament que té la Generalitat' i ha lamentat 'la deslleialtat del Govern espanyol' amb aquesta llei. 

Proposta de resolució

Finalment, els tres grups que donen suport al Govern han anunciat que promouran una proposta de resolució amb els cinc punts que ha anunciat la Consellera que proposarà al Govern espanyol.

Font: Esquerra


dimarts, 21 d’octubre del 2008

Taula rodona "Acció educativa amb infants i adolescents estrangers sense referents"

http://www.ub.edu/pedagogia/noticies/Accio_educativa.pdf

9:15 h. Recepció
9:30 h. Presentació de la jornada:
Dra. Núria Rajadell
Vicedegana Acadèmica Facultat de Pedagogia, UB
Dra. Carme Gómez-Granell,
Directora del CIIMU
Il•lma. Sra. Josefina Cambra
Degana del CDLL, al servei de la professió docent
Sra. Imma Pérez
Secretària d'Infància i Adolescència. Departament
d'Acció Social i Ciutadania
10 h. Taula Rodona
"Acció educativa amb infants i adolescents estrangers sense referents"
Programa Catalunya-Magrib
Sra. Rosa Pérez. Cap de servei que desenvolupa el programa
L'acció educativa al Centre d' Acollida El Castell
Sr. Miquel Carreto. GEDI sccl (Cooperativa d'Iniciativa Social)
Legislació vigent en la matèria
Sr. Isaac Ravetllat. Professor associat de la UB i Secretari General de ADDIA
Presenta:
Dra. Carme Panchón. Professora titular de la UB i Sotsdirectora del CIIMU

Inscripció (Aforament limitat):
La Inscripció és gratuïta però cal formalitzar-la. Es pot fer personalment a les oficines
del Col•legi (horari de 9 a 14 h i de 16 a 20 h) i per Internet: http://www.cdl.cat.
Per a més informació podeu trucar al 933170428 o escriure un correu a
secretaria@cdl.cat.
"Actes previs al 20è aniversari de la Convenció de Drets de l'Infant, 2009"
Organització i Coordinació:
Dra. Carme Panchón
Facultat de Pedagogia-UB i sotsdirectora CIIMU
Dra. Núria Fuentes
Facultat de Pedagogia-UB
Sra. Sandra Costa
Facultat de Pedagogia-UB
Coorganització:
Col•legi Doctors i Llicenciats de Catalunya.
Secretaria Tècnica i Inscripcions
divendres dia 24 d'octubre de 2008,
de 9:15 h. a 13 hores.
Saló de Graus de la Facultat de Pedagogia

dimarts, 14 d’octubre del 2008

El Pla de suport al Tercer Sector Social 2008-2010 consolida la tasca de les entitats que presten serveis socials


  • El Pla donarà estabilitat a les entitats i estimularà la contractació de personal en un sectorque es preveu que generi més de 50.000 llocs de treball en els propers set anys 
  • Ajuda les entitats a fer front als nous reptes que suposen l’aplicació de les lleis deServeis Socials i de la Dependència 
  • El Consell de Govern acorda finançar la construcció d’un centre educatiu públic a Reus que serà dels primers a integrar alumnes d’infantil, primària i secundària 
  • També s’impulsen les cures pal·liatives per a malalts terminals o en fase avançada de malaltia i es facilitarà la recerca als experts en malalties neurodegeneratives

(consulteu tots els acords de Govern)

(veieu la roda de premsa sencera)

El Govern ha aprovat avui el Pla de suport al Tercer Sector Social per al període 2008-2010, un pla pioner que vol ajudar les entitats que presten serveis socials a consolidar i professionalitzar la seva estructura per fer front amb garanties als nous reptes sorgits amb l’aprovació de lleis com la de Serveis Socials i la de la Dependència. Així ho ha explicat la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern, on ha comparegut acompanyada de la directora de Comunicació del Govern, Aurora Masip.
 
Segons la consellera, les actuacions derivades d’aquest Pla estan encaminades a “millorar el finançament i donar estabilitat al sector, especialment de cara als nou reptes d’atenció que suposen el desplegament de la Llei de serveis socials i la Llei de la dependència. La demanda creixent d’aquests serveis fa d’aquest sector un dels jaciments d’ocupació més importants dels propers anys amb unes previsions de creixement segons les quals“el 2015 necessitarem 50.000 persones més en aquest àmbit laboral i en el tercer sector social”, ha avançat Capdevila.
 
La principal eina per donar estabilitat al sector és canviar el sistema de finançament de les entitats, “passar de la subvenció anual a la concertació”. Segons ha explicat Capdevila, “el Pla pretén la consolidació del sistema de finançament per reduir la temporalitat dels treballadors, millorar la capacitat de gestió de totes les entitats i millorar la capacitació de recursos humans. Si assolim aquests objectius, assolim un objectiu que és el que tots busquem: la millora de la qualitat dels serveis.
 
Per la consellera d’Acció Social i Ciutadania, “aquest Pla repercutirà en la capacitat inversora de les entitats del tercer sector social per poder competir davant les noves demandes d’equipaments i deserveis que des de l’administració pública els requerirem”.
 
Aquest any el Govern haurà destinat un total de 800 milions d’euros al Tercer Sector, un àmbit que integra més de 6.300 associacions, fundacions i cooperatives d’iniciativa social, que dóna feina a més de 52.000 persones, i que disposa de més de 155.000 voluntaris. Cal recordar que aquest és un sector que atén un milió de persones i gestiona un pressupost anual superior als 900 milions d’euros.
 
El Govern confia que el Pla ajudi a estimular la contractació de personal en un sector amb un gran potencial de creixement. El Departament d’Acció Social i Ciutadania calcula que els serveis socials hauran generat l’any 2015 uns 53.000 nous llocs de treball.
 
Un dels primers centres educatius que integrarà educació infantil, primària i secundària
 
El Govern ha acordat destinar una subvenció de 7.280.066 euros a l’Ajuntament de Reus per finançar la construcció del CEIP El Pi de Burgar. Aquest serà un dels primers centres públics de Catalunya que integrarà l’escolarització d’alumnes des dels 3 als 16 anys, és a dir, de les etapes d’educació infantil, educació primària, i educació secundària obligatòria. L’Ajuntament de Reus executarà les obres del nou centre en virtut d’un conveni de col·laboració amb el Govern.
 
Tot i que actualment el CEIP El Pi de Burgar està constituït com a centre d’educació infantil i primària (CEIP), d’acord amb la normativa vigent, la futura Llei d’educació de Catalunya permetrà que aquest centre incorpori també els alumnes que cursin l’ESO perquè preveu la possibilitat de crear centres que acullin des de l’educació infantil fins a l’educació secundària obligatòria.
 
Impuls per millorar l’atenció dels malalts en l’última fase de la vida i acord per ampliar la recerca a alguns hospitals catalans
 
El Departament de Salut i el Ministeri de Sanitat i Consum signaran un acord per impulsar la implantació de les cures pal·liatives mitjançant activitats formatives, informatives, d’investigació i de sistemes d’informació. Les activitats previstes en aquest conveni tenen un cost d’un milió d’euros, dels quals el Ministeri de Sanitat i Consum n’assumeix un 70%, i el Departament de Salut aporta el 30% restant.
 
Els objectius específics d’aquesta estratègia són, entre d’altres, la universalització de les cures pal·liatives, la promoció de la igualtat en el seu accés, la millora del suport a l’entorn familiar, l’atenció als problemes emocionals i al dol, l’impuls del coneixement social sobre les cures pal·liatives i la formació dels que han de donar aquest tipus d’atenció.
 
També en matèria de sanitat, el Consell de Govern ha aprovat un conveni de col·laboració amb el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurològiques (CIBERNED) per a la promoció i l’impuls de la investigació clínica de malalties neurològiques degeneratives, com ara l’Alzheimer o el Parkinson, en centres assistencials de Catalunya com l’Hospital de Sant Pau, el de Bellvitge, l’Hospital del Mar i l’Hospital de Vic.
 
El conveni potenciarà els grups d’investigadors mitjançant un programa d’intensificació que permetrà als professionals sanitaris assistencials una dedicació més gran a la recerca. Això es farà mitjançant la contractació d’altres professionals que els puguin suplir en el temps que es dediquin a la seva activitat investigadora.


dijous, 9 d’octubre del 2008

Vídeos manifestació en contra de la directiva de la UE de les 65 hores, a Barcelona

Primer vídeo a inici manifestació des de l´inici fins al final , passant per diferents col.lectius, empreses en crisi i sindicats que s´aglutinaven a manifestació davant la directiva neoliberal de recuperar l´esclavatge, legalitzant 65 hores de treball setmanal, retornant-nos a un segle enrere:


Segon vídeo venint del final de la manifestació cap a endavant , tot baixant pel mig del Passeig de Gràcia fins a Plaça Catalunya:




98.700 joves catalans ni estudien ni treballen

98.700 joves catalans ni estudien ni treballen

L'estudi Els altres joves, publicat pel sindicat UGT, revela que a Catalunya hi viuen 98.700 joves d'entre 16 i 24 anys que ni estudien ni treballen. Aquests altres joves representen un 14,3% de la població de la franja d'edat esmentada. Segons UGT, que ja va elaborar un estudi similar a l'any 2005, aquest grup ha crescut considerablement en els últims anys. A l'any 2005 s'havia detectat l'existència de 65.000 joves d'entre 16 i 24 anys en aquesta situació. És a dir, en només tres anys el col·lectiu de joves que ni estudien ni treballen s'ha incrementat en un 33%. Per al sindicat, es tracta d'un col·lectiu que suposa un potencial humà molt importat que s'està malmetent. És per això que l'estudi prova d'identificar les causes d'aquesta situació i proposa actuacions per tal de corregir-la.

Una de les causes que s'assenyalen a l'informe és l'alt índex de fracàs escolar que hi ha al país, ja que Catalunya és avui la quarta comunitat autònoma amb la taxa d'escolaritat més baixa als 16 anys i la tercera amb la taxa d'escolaritat més baixa als 17 anys. Alhora resulta molt preocupant que, cada any, entorn del 27% de l'alumnat que comença la ESO no la finalitza i això sovint prediu dificultats en l'accés al mercat laboral. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, el 76% dels joves que no finalitzen la ESO no segueixen posteriorment cap tipus de formació professionalitzadora. L'informe subratlla que aquesta situació fa anys que es manté i s'han realitzat múltiples diagnòstics dels factors que hi influeixen. El sindicat estableix que això hauria de permetre una bona planificació i l'elaboració de les eines adequades per minimitzar la taxa de fracàs escolar i els seus efectes, per tal que no signifiquin l'exclusió del mercat laboral.

En canvi, la taxa d'escolaritat als 18 i 19 anys situa Catalunya entre les deu primeres comunitats autònomes de l'Estat. Això fa pensar als autors de l'estudi que els alumnes que provenen del batxillerat continuen els seus estudis mentre que l'alumnat que prové de la formació professional els abandona abans. Per aquesta raó el sindicat demana un replantejament seriós de la formació professional.

I si les estadístiques del món formatiu aporta pistes sobre el perquè de l'augment del col·lectiu dels altres joves, el món laboral n'aporta algunes més, com el fet que la taxa de temporalitat en la contractació dels joves d'entre 16 i 24 anys a l'any 2007 va ser del 55,6%.

En les conclusions de l'estudi, a més de posar en relleu aquestes xifres, UGT demana al Govern de la Generalitat que impulsi noves mesures per reconvertir la situació actual i proposa un conjunt integral d'actuacions:

  • Polítiques de prevenció de l'abandonament prematur dels estudis als centres de formació, que incloguin orientació professional i motivació de l'alumnat.
  • Mesures de formació i orientació professional flexibles que permetin combinar períodes de formació amb períodes de treball remunerat.
  • Reforma integral dels estudis de formació professional per fer-los atractius, vinculant-los a les necessitats del mercat laboral i amb un fort component de pràctiques professionalitzadores.
  • Polítiques d'ajuts al manteniment d'itineraris formatius.
  • Mesures per aproximar els joves que han abandonat el seu itinerari formatiu i professional a les accions d'informació i orientació establertes.

A més, per a UGT és indispensable un reforç en els sistemes d'informació i orientació escolar en els darrers cursos de la ESO, per tal que l'alumne tingui les eines necessàries per planificar el seu futur acadèmic i professional. En aquest sentit, el sindicat valora positivament els nous Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), però titlla de "clarament insuficient" l'oferta de places prevista: 6.180. D'altra banda, la Generalitat de Catalunya incorporarà a l'octubre 184 orientadors laborals al Servei d'Ocupació de Catalunya per assessorar de forma personalitzada als joves que es trobin en aquesta situació per ajudar-los a trobar feina o a continuar estudiant. En definitiva, sembla que és cabdal posar fil a l'agulla per tal d'evitar que continuï augmentant de forma exponencial la ja engrossida xifra de joves que ni treballen ni estudien.

Informe Els altres joves

dimarts, 30 de setembre del 2008

Critiques a CIU i PSOE per frenar millores a la Llei de dependència

Dimarts, 30 de setembre de 2008

Tardà retreu a CiU i PSOE que hagin pactat per aturar les millores en la llei de dependència plantejades per Esquerra

El Diputat d’Esquerra al Congrés Joan Tardà ha defensat aquesta tarda una Proposició de Llei que hagués suposat el primer canvi de la Llei de Dependència des que aquesta es va aprovar fa menys de dos anys. Tardà ha explicat que la Llei de Dependència es va aprovar fa 20 mesos i ‘des d’aleshores s’ha vist que les quantitats previstes no són suficients’ i que de seguir així s’aconseguirà el col·lapse de les Comunitat Autònomes perquè estan fent aportacions que hauria de garantir l’Estat. Tardà ha recordat que la Proposició de llei suposa ‘madurar en certs punts que en el moment de la seva aprovació estaven verds, com ara la incorporació dels diferencials del cost de la vida en les diferents Comunitats Autònomes a l’hora de distribuir els recursos’. El diputat d’Esquerra ha recordat a CiU que sempre han ‘reclamat que es millorés la Llei per tal de garantir el finançament, que quan se’ls hi dóna la possibilitat, no l’accepten’

Tardà ha lamentat que s’hagi deixat perdre una oportunitat per modificar la llei perquè els compromisos del govern espanyol no depenguin exclusivament de la seva voluntat, sinó que formin part del text de la llei, i que aquesta ‘inclogui el finançament real de les inversions així com el pagament de les despeses indirectes de la gestió del sistema’.

Tardà assegura que s’ha defensat allò que sempre ha reclamat Esquerra i ha denunciat un pacte entre el PSOE i CiU per tal de barrar el pas a la proposta d’Esquerra a canvi de l’aprovació de la Proposició de Llei plantejada pels convergents per l’increment i la universalització de les prestacions familiars de la Seguretat Social, discutida minuts abans. ‘Que el PSOE aboni, una vegada més, una proposta que no incorpora la progressivitat de les prestacions en funció dels recursos de les famílies no té res de socialista’, ha sentenciat Tardà.

Font: Esquerra

Comunicat sobre els centres discriminats per a menors no acompanyats a Catalunya


29 de setembre de 2008

Des del 1999 tenim, a Catalunya, la vergonya de disposar de dos sistemes d'atenció a la infància i l'adolescència. Un per a menors no acompanyats, estrangers i sols, i un altre, el de sempre, per a la resta de nens. Aquest sistema discriminat, no només separa, sinó que abandona i maltracta.
  • Els menors no acompanyats només tenen una única possibilitat per ingressar al sistema de protecció de la infància, la policia. Els és vetat la resta del sistema de protecció: atenció primària, EAIAs, etc.
  • Des d'aquell any, a Catalunya, tenim adolescents amb mesures de protecció, sota Tutela, que no tenen centre, sinó que tenen un alberg nocturn i un centre de dia. Recursos massificats, sense projecte o activitats educatives, sense personal qualificat o adequat, sense condicions d'habitabilitat, sense condicions higièniques, sense condicions de seguretat. Aquest estiu han estat uns 80 nois a l'alberg i al centre de dia.
  • A aquests adolescents no se'ls declara el Desemparament en ser acollits, sent que es tracta d'un fet objectiu i subjectiu, doncs són menors no acompanyats, és a dir, no tenen una persona adulta que se'n cuidi responsablement amb les funcions de la Guarda.
  • Aquests adolescents poden estar més de sis mesos sense ser Tutelats formalment.
  • Aquests adolescents poden tenir menys de 16 anys i no ser escolaritzats.
  • Aquests adolescents poden estar més de sis mesos, fins gairebé un any, en aquests recursos, i arribar a la majoria d'edat sense ni passaport, o només amb passaport, o només amb autorització de residència. Sense les condicions i recursos mínims per a desenvolupar-se en la vida. En situació de carrer i de risc.
  • A aquests adolescents se'ls pot arribar a marejar fins a un any amb la proposta de repatriació o reagrupament familiar, a casa seva o al Programa Catalunya-Magrib. Sense tenir en compte el temps passat sota Tutela, sense haver gaudit dels seus Drets legals, sense una notificació correcta, sense assistència jurídica, sense tenir en compte la situació familiar ni la personal, sense tenir en compte problemes de salut, sense tenir en compte explotacions patides en el nostre territori, sense tenir en compte la seva voluntat, ...
  • Centenars d'aquests adolescents, en els darrers anys, han fugit dels centres, al carrer i de Catalunya, a d'altres comunitats, fugint de l'abandó, del maltracte i de l'amenaça d'una repatriació sense garanties.
  • Aquests adolescents poden arribar a un centre integral, de 24 hores, o a programes amb pensions i habitacions llogades a tercers, que fins i tot són anomenats d'inserció sociolaboral. Gran part d'aquests adolescents arriben a la majoria d'edat sense la formació necessària, sense les habilitats socials mínimes, sense autorització de treball, sense feina, sense sostre. En situació de carrer i de risc.
  • Aquests adolescents poden tenir problemes emocionals, psicològics, d'addiccions, agressions policials, injustícies judicials, i no trobar als centres de protecció l'atenció necessària.
  • Aquests adolescents poden arribar a ser majors d'edat, en situació de carrer i de risc, i no trobar recursos bàsics i adequats per a acabar el seu projecte de vida i endreçar les seves vides.
  • Aquests adolescents deuen ser supermans per ser menors no acompanyats a Catalunya i no morir en l'intent.
EXIGIM A LA GENERALITAT DE CATALUNYA, AL DEPARTAMENT D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA I A LA DGAIA, DIRECCIÓ GENERAL D'ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA
  1. Que clausurin els centres no integrals i sense projecte educatiu.
  2. Que obrin els centres necessaris i amb les places necessàries per a atendre els menors que necessiten protecció.
  3. Que compleixin la legislació d'infància i respecti les figures del Desemparament, la Tutela i la Guarda, amb les seves respectives obligacions, així com els Drets de l'Infant. Que funcionin amb el principi de l'Interès Superior de l'Infant.
  4. Que creïn i dotin de de pressupostos i personal el serveis complementaris necessaris per a l'educació, la formació i la inserció social dels menors no acompanyats.
  5. Que reformin el Programa Catalunya-Magrib i facin una veritable tasca de prevenció de la migració precoç de menors, responsable, basada en la cooperació i el codesenvolupament.
EXIGIM A LA FISCALIA DE CATALUNYA, ALS JUTGES DE FAMÍLIA I AL SÍNDIC DE GREUGES
  1. Que compleixin les seves funcions, actuïn d'ofici i defensin els Drets de l'Infant i la legislació vigent.
  2. Que atenguin les instàncies i queixes adreçades per menors i per ciutadans i associacions.
  3. Que les seves actuacions siguin valentes, fermes i efectives.
Comuniquem això a la societat catalana perquè prengui consciència de la situació real d'abandó i maltractament institucional que pateixen contínuament centenars d'infants i adolescents que estan al sistema de protecció de la infància de Catalunya.

Atentament,
______________________________________________________________________________
Col•lectiu DRARI دراري d'Investigació Acció Participativa pels Drets de l'Infant
Més informació:

dilluns, 15 de setembre del 2008

Un nou DVD amb informació pràctica sobre Catalunya i àmbits bàsics per Integració de ls persones immigrades

Integració de les persones immigrades


Caràtula del DVD
Caràtula del DVD

Un nou DVD inclou informació pràctica sobre Catalunya i àmbits essencials com ara convivència, salut o educació, entre altres

El Departament d'Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria per a la Immigració, ha editat un nou material audiovisual multilingüe per tal que les persones immigrades d'origen estranger que han vingut a viure a Catalunya els darrers temps s'adaptin millor i més ràpidament a la seva nova societat.

Es tracta d'un pack de sis DVD pensat per facilitar la feina als professionals que fan tasques d'acollida, tant des d'estructures públiques (àmbit sanitari, social, d'atenció al ciutadà, escolar…) com des d'entitats (associacions de persones immigrades, ONG…).

Cada DVD està centrat en una temàtica en concret i inclou diversos capítols consultables per mitjà d'un menú de navegació que facilita l'accés directe:

  • Catalunya: presentació del país, geografia, història, llengua, cultura, tradicions...

  • Treball: treballar a Catalunya, treballar per compte propi o d'altri, buscar feina, la Seguretat Social, contractes de treball, organitzacions sindicals i formació i treball.

  • Habitatge i convivència: habitatges de lloguer, contractes de lloguer, rellogar una part de l'habitatge, conservació de l'habitatge, habitatges de compra i hipoteques, l'empadronament, convivència i civisme.

  • Salut: la targeta sanitària i els serveis de salut a Catalunya, què cal fer davant una malaltia?, els equips d'atenció primària, els hospitals, les receptes, embaràs, l'atenció sanitària per als teus fills, salut sexual i reproductiva.

  • Educació: el sistema educatiu, despeses que comporta l'educació, aprendre català, aules d'acollida, calendari escolar i matrícula, participació de les famílies i educació per a persones adultes.

  • Serveis socials: què són els serveis socials?, serveis socials d'atenció primària, serveis socials especialitzats, entitats socials, infància i adolescència, prestacions i ajudes, violència familiar, gent gran, persones discapacitades, addiccions.

Tot el material es pot consultar en 10 idiomes diferents: català, castellà, anglès, francès, romanès, rus, xinès, urdú, àrab i amazic.

La iniciativa d'aquests DVD s'emmarca en el procés d'elaboració de la futura Llei d'acollida i és un dels projectes inclosos en el Programa integral d'acollida del Pla de ciutadania i immigració 2005-2008.


Més informació:

Nota del Departament
Llei d'acollida

Tema relacionat: Societat, ciutadania i famílies

dilluns, 8 de setembre del 2008

Un 10% de catalans són molt pobres

Un 10% de catalans són molt pobres: es reparteixen entre els que pateixen una pobresa alta (un 7,2%) i el que viuen en la pobresa severa, segons les dades de l'últim informe d'exclusió social de Caixa Catalunya. Es considera que la pobresa alta es dóna en les llars que ingressen menys de 4.573 euros anuals per persona. La pobresa severa arriba quan la xifra baixa a 3.219 euros per any i persona. Per damunt d'aquestes categories, encara hi ha la pobresa moderada –6.347 euros anuals per persona–, detectada en un 19% de llars catalanes. En total, per tant, un 29,2% de catalans estan afectats per diferents graus de pobresa.

El mateix estudi de Caixa Catalunya revela que un de cada quatre nens a l'Estat espanyol són pobres, una situació que afecta la meitat dels immigrants menors de 16 anys: al perfil tradicional de la pobresa, el de les persones de més de 65 anys, s'hi afegeixen ara cares noves: la dels menors i la del fenomen de la immigració.

Els nens, un 24%, i els més grans de 65 anys, un 31%, són els que més pateixen la pobresa. No obstant això, en els casos de pobresa alta i severa són els més petits els més afectats.

El grau de vinculació dels progenitors al mercat laboral i la mateixa composició de la llar són els dos factors que més influeixen sobre el risc d'exclusió econòmica infantil. D'aquesta forma, un 34% dels menors que viuen en llars on només treballa un dels pares són pobres, taxa que s'eleva al 62% dels nens quan viuen en una família monoparental i el sustentador no treballa. Respecte als menors de 16 anys immigrants, la meitat viu en llars considerats pobres i el risc de patir les formes més greus de pobresa s'acusa més entre els estrangers que entre els espanyols.

Per a la coordinadora de l'informe Carme Gómez-Granell, hi ha 1.700.000 nens en situació de risc a l'Estat espanyol, un problema "molt greu" que precisa una "solució política urgent" amb mesures integrals que incloguin prestacions socials, de suport educatiu i polítiques d'ocupació. "Ens hi juguem el futur i el present de molts nens", ha subratllat Gómez-Granell qui ha advertit que tant el fracàs escolar com els comportaments delictius a la població més jove estan directament relacionats amb la pobresa.

Segons l'opinió de Pau Marí-Klose, director científic d'informe, "Espanya no ha aprofitat el cicle expansiu per protegir la població més vulnerable", una oportunitat que sí que han utilitzat altres països europeus com el Regne Unit, les iniciatives polítiques dels quals han aconseguit reduir la taxa de pobresa del 30% el 1999 al 24%, el 2006. "Espanya és l'únic país en el qual empitjora la capacitat de reduir al pobresa infantil i de les persones grans durant els últims anys", ha indicat Marí-Klose qui ha apuntat que les polítiques protectores se centren en les formes més severes de pobresa, a l'hora que pateixen de dèficit importants entre els menors i en les situacions de pobresa moderada entre els més grans de 65 anys.

CLICA PER CONSULTAR ESTUDI DE LA POBRESA A CATALUNYA I ESPANYA DE CAIXA DE CATALUNYA