dissabte, 5 de juny del 2010

El Consejo Territorial de la Dependencia millora el barem per valorar les persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental

El Consejo Territorial de la Dependencia millora el barem per valorar les persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental

El barem de valoració que es fa servir per mesurar el grau i nivell de dependència es canviarà per millorar el diagnòstic quan la persona sol·licitant pateixi discapacitat intel·lectual o malaltia mental. Aquest és un dels acords que avui ha adoptat el Consejo Territorial de la Dependencia durant la reunió que ha mantingut a la seu del Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials i a la qual hi ha assistit la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila.
 
La introducció de millores en el barem era una vella reivindicació de les associacions de persones amb discapacitat psíquica i malaltia mental que el Departament d’Acció Social i Ciutadania va assumir amb altres comunitats. El treball conjunt ha donat com a resultat el nou barem específic que permetrà afinar el diagnòstic a l’hora d’establir la situació de dependència quan la persona sol·licitant pateixi una afectació intel·lectual o una malaltia mental.
 
Fins ara, el barem per mesurar la falta d’autonomia de les persones amb dependència estava molt enfocat a valorar sobretot l’afectació física ja que inicialment la Llei de la dependència estava pensada per a la gent gran. Va ser durant la seva tramitació quan es van integrar també com a beneficiaris els col·lectius de discapacitats intel·lectuals i malalts mentals.
 
Per això, el barem de valoració utilitzat fins ara posava l’èmfasi en els impediments mecànics a l’hora de fer les activitats de la vida diària. Això perjudicava les persones amb discapacitat intel·lectual que, tot i ser físicament autosuficients, sovint no poden prendre algunes decisions per elles mateixes.
 
El nou barem corregirà aquesta situació. Quan es valori una persona amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental pesaran més aspectes com les dificultats per comunicar-se o prendre decisions per voluntat pròpia que no pas les qüestions físiques. D’aquesta manera s’ajustarà molt més el diagnòstic final de la situació de dependència d’aquestes persones a la seva situació real.
 
FONT: