dimecres, 15 de desembre del 2010

La Generalitat, el Consell de Mallorca i la Xarxa Vives d'Universitats publiquen el Diccionari Biogràfic de Dones


    

 
  • El vicepresident del Govern en funcions ha presidit la presentació d’aquest diccionari al línia d’accés públic i gratuït, al qual s’accedeix a través del web www.dbd.cat
  • Inclou 655 biografies de dones dels territoris de parla catalana entre els segles I i XXI i permet noves incorporacions i actualitzacions
 
El Govern de la Generalitat, el Consell de Mallorca i la Xarxa Vives d’Universitats han posat en marxa el Diccionari Biogràfic de Dones, un diccionari en línia d’accés públic i gratuït que ofereix un extens recorregut al llarg de la història dels territoris de parla catalana entre els segles I i XXI a través de la biografia de 655 dones. El vicepresident del Govern en funcions, Joseph-Lluís Carod-Rovira, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació en funcions, Joan Manuel Tresserras, han presentat avui el diccionari, al qual s’accedeix a través de la pàgina web www.dbd.cat. També hi han participat el president de la Xarxa Vives d’Universitats i rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Antoni Giró; la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, i la directora científica del treball, Teresa Vinyoles.
 
El Diccionari Biogràfic de Dones és un projecte de recerca nascut a principis de legislatura a iniciativa de la Generalitat de Catalunya i el Consell de Mallorca amb l’objectiu de donar a conèixer la contribució que les dones han fet en la història dels territoris de parla catalana des de diferents camps de coneixement i àmbits d’actuació. En la seva elaboració han treballat investigadors i grups de recerca universitaris en estudis de les dones i de gènere.
 
El treball inclou actualment 655 biografies de dones de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya en un llarg període que abarca des del segle I fins al segle XXI. Es tracta d’uns fons molt variat, que inclou des de pagases medievals, comteses, religioses i mestresses de casa, fins a sindicalistes, dirigents polítiques, artistes de teatre, escriptores o empresàries, entre moltes altres. La virreina de València, Germana de Foix, la primera presidenta de l’Agrupació Radical Femenina d’Alcalà de Xivert, Genoveva Marsal Santamaría, les escriptores Montserrat Roig i Mercè Rodoreda, la primera alcaldessa de Catalunya Natividad Yarzo o Elisabet Xifré, creadora de la primera escola de nenes de l’Estat són algunes de les moltes biografies que inclou el diccionari, que a través de les seves vides permet traçar una radiografia de cada moment de la historiografia dels territoris de parla catalana.
 
El vicepresident del Govern en funcions ha volgut subratllar el fet que el diccionari és “una obra viva, en construcció permanent”, que deixa la porta oberta a actualitzar i ampliar l’actual fons biogràfic, a partir de les aportacions dels grups de recerca universitaris, els estudiosos vinculats als centres d’història local, els professionals implicats en aquest àmbit i la societat civil en general. De fet, el web incorpora un apartat que permet als usuaris suggerir la incorporació de noves fitxes biogràfiques. “És un espai dinàmic i obert, que no només no està tancat mirant al passat, sinó que no està tancat mirant al futur, com la nostra societat, que és una societat amb una visió oberta, en moviment i en construcció permanent”, ha manifestat Josep-Lluís Carod-Rovira. El vicepresident del Govern ha mostrat la seva “enorme satisfacció” per una iniciativa que “enriqueix molt el coneixement del nostre país” i que parteix de l’àmbit geogràfic dels Països Catalans, cosa que, ha destacat, no hauria estat posible sense la Xarxa Vives d’Universitats i la col·laboració dels governs de Catalunya i Mallorca.
 
Segons el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació en funcions, Joan Manuel Tresserras, el diccionari és “una mirada històrica que atorga a les dones el paper que han tingut en la construcció del país” i que alhora “permet donar-los visibilitat”.“Ofereix una mirada més complexa del país i de la cultura compartida per tots els territoris de parla catalana”, ha manifestat.
 
Finalment, el president de la Xarxa Vives d’Universitats i rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Antoni Giró, ha parlat d’“un projecte de recerca ambiciós, amb grans dosis de rigor acadèmic” que constitueix “un exercici de memoria imprescindible per comprendre la nostra història”. Giró s’ha mostrat convençut de l’“èxit” que tindrà un projecte, que “ha permès treballar en xarxa i posar en comú totes les àrees de recerca i constatar l’enorme potencial que tenim quan treballem plegats”.
 
Una cinquantena d’experts de 12 universitats han treballat en l’elaboració del diccionari, en què han participat la Generalitat de Catalunya, a través dels departaments de la Vicepresidència, Cultura i Mitjans de Comunicació i Acció Social i Ciutadania; el Consell de Mallorca, i la Xarxa Vives d’Universitats (Universitat Abat Oliva CEU, Universitat d’Alacant, Universitat d’Andorra, UAB, UB, UPF, URL, URV, UdG, UdL, UdV, Universitat de les Illes Balears, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Jaume I, Universitat Miguel Hernández d’Elx, UOC, Universitat de Perpinyà Via Domitia, UPC de València, Universitat de Sàsser i Universitat de València).
 
 
Divendres 10 de desembre de 2010